«CALEN MÉS REFERENTS»:

CUSC-UB

Seminari de sociolingüística i política lingüística

Marguerite Morlan

University of California, Berkeley

TEORIES LOCALS SOBRE LA BAIXA PRESÈNCIA DEL CATALÀ EN LES PINTADES VULGARS I SENTIMENTALS A CATALUNYA

Índex de la presentació

• Origen de la recerca
• Marc teòric i preguntes de recerca
• Mètodes
• Resultats i discussió
1. Corpus del paisatge lingüístic
2. Entrevistes semi-dirigides
• Conclusions

Origen de la recerca

Objectius

Analitzar les correlacions entre llengües i temas en artefactes transgressors arreu de Catalunya

Explorar possibles explicacions dels patrons observats entre llengües i temas amb catalans autòctons

​

Fase 1

Fase 2

Context

El castellà predominant dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ​​el català predominant fora d'ella

Població estrangera l’any 2000: 2,9%

Població estrangera l’any 2023: 17,2% (Idescat)

Demografia variable

Immigració creixent

Tensió sociopolítica

Canvis en el consum de la cultura popular

El Procés, l’1-O, polèmica sobre la política lingüística en l'àmbit educatiu

Plataformes noves, oferta il·limitada de continguts en altres idiomes

Marc teòric i preguntes de recerca

El paisatge lingüístic (PL) i la vitalitat lingüística

• El PL correlaciona amb la vitalitat etnolingüística i influeix en el comportament lingüístic
• (Landry i Bourhis 1997) Nombre de citations: 3888
• El PL serveix com a indicador de « la vigoria i l’ús social » d’una llengua
• (Solé Camardons i Romaní Olivé 1997, 58) Nombre de citations: 14
• El mercat editorial perjudica les publicacions en llengües minoritzades
• (Franco Rodríguez, ponència del Primer Congreso Internacional sobre Paisaje Lingüístico, Sevilla, 2022)

El paisatge lingüístic (PL) i la realitat sociolingüística

• « El PL aporta pistes importants sobre la naturalesa del multilingüisme a la comunitat i sovint ofereix un relat més precís de la realitat sociolingüística viscuda d'una comunitat determinada que no pas les polítiques lingüístiques oficials. »
• (Moriarty 2014, 457, la meva traducció)

Quatre discursos presents en el PL (Scollon i Scollon 2003)

• Artefactes reguladors i infraestructurals (produïts per organitzacions oficials)
• Rètols de carrers i edificis governamentals, topònims
• Artefactes comercials (produïts per empreses)
• Cartells publicitaris, rètols amb el nom de l’establiment
• Artefactes transgressors (produïts per actors independents)
• Grafiti / pintades, plantilles, adhesius, cartells, pancartes
• Interrompen el discurs oficial

Artefactes transgressors en el PL

• Representen les expressions autònomes i creatives dels residents d'una comunitat, a diferència dels missatges influïts per les lleis oficials.
• (Radavičiūtė 2017)
• Són productes de factors econòmics, socials, i ideològics i aporten informació sobre els qui els produeixen.
• (Muñoz Morán 2015)
• El graffiti es pot veure més com a acte d'identitat que no pas com a transgressió
• (Blackwood i Tufi 2015)

El valor de les entrevistes en la recerca de PL

• « Si no es tenen en compte les persones i el context, les pintades no valen res més que els significats que els dona la nostra imaginació. »
• (Phillips 1999, 25, la meva traducció)
• « El significat de l'escriptura als murs no es pot extreure només dels missatges en si... És aquesta relació de l'escriptor amb el mur la que és la clau per a la nostra investigació. »
• (Lomas 1973, 88, citat a Phillips 1999, 29, la meva traducció)

Estudis previs del PL de Catalunya

• Rètols identificadors en català, informatius en castellà
• (Solé Camardons i Romaní Olivé 1997; Solé Camardons 1998; Leprêtre Alemany i Romaní Olivé, 2000)
• Compliment insuficient amb la legislació lingüística que exigeix ​​la presència del català
• (Grosso 2008; Comajoan-Colomé i Long 2012)
• Presència unànime del català, però millor colocació pel castellà en rètols oficials a Girona
• (Lipovsky 2019)
• Les pintades en català promouen la resistència i construeixen la identitat política
• (Byrne i Marcet 2022)

Els registres baixos en català

• Un menor ús del català en registres vulgars o informals
• (Pujolar 2001; Frekko 2009; Newman, Patiño-Santos, i Trenchs-Parera 2012)
• Llacunes per a registres lúdics, graciosos, i transgressors
• (Woolard 2016)
• Els termes castellans de vegades «porten connotacions que els equivalents catalans potser no»
• (Woolard 1989, 65), la meva traducció
• El català més pudorós y menys masculí
• (Pujolar 1997a, 1997b; Newman, Trenchs-Parera, i Ng 2008; Frekko 2009)

El amante bilingüe

(Marsé 1990, citat a Frekko 2009)

Preguntes de recerca

1. Quins temes solen expressar-se en català, castellà, i anglès en el PL transgressor de Catalunya?

2. Hi ha variació de les relacions entre llengua i tema segons la demografia lingüística dels municipis examinats?

3. Segons els catalans autòctons, quins factors poden influir en els patrons observats entre llengua i tema en el PL transgressor de Catalunya?

4. Què s’hauria de fer per fomentar l'ús del català en tots els registres i entre tots els residents de Catalunya?

Mètodes

Procediments

• Fotos de tots els artefactes transgressors (pintades, cartells, plantilles, pancartes, adhesius, etc.) de cada carrer de 21 municipis / barris (N = 10.221)
• “Qualsevol escrit dins d'un marc espacialment definible”
• (Backhaus 2006, 55, la meva traducció)
• Fotos penjades i analitzades a Adobe Lightroom Classic
• (Savela 2018)
• Etiquetes afegides per codificar cada artefacte per llengua, tema, ubicació i altres elements semiòtics

Els 3 municipis grans (> 50.000 residents) amb el % més baix de catalanoparlants...:

• Santa Coloma de Gramenet (50,7%)
• L’Hospitalet de Llobregat (54,7%)
• Cornellà de Llobregat (57,2%)

... i el % més alt de catalanoparlants:

• Sant Cugat del Vallès (82,2%)
• Igualada (81,6%)
• Girona (80,3%)

​

Selecció de zones per al corpus: zones urbanes

(IDESCAT 2023, dades del cens de la població 2011)

2 barris barcelonins menys catalanoparlants:

• El Barri Gòtic (55,8%)
• El Born (57,7%)

.2 barris barcelonins més catalanoparlants:

• Vila de Gràcia (78,9%)
• El Poblenou (77,3%)

​

Selecció de zones per al corpus: zones urbanes

(Ajuntament de Barcelona 2023, dades del cens de la població 2011)

Selecció de zones per al corpus: pobles

9 pobles (5.000-19.000 habitants), amb representació de cada vegueria. Sempre que era possible, vaig triar capitals de comarca amb un índex socioeconòmic territorial (IST) entre 90-100.

(IDESCAT 2023, dades del cens de la població 2011)

• Mora d’Ebre (84,2%), Terres de l’Ebre
• Ripoll (83,1%), Comarques Gironines
• Solsona (82,8%), Comarques Centrals
• La Seu d’Urgell (82,6%), L’Alt Pirineu i Aran
• Montblanc (81,7%), Camp de Tarragona
• Les Borges Blanques (81,6%), Ponent
• Santa Margarida i els Monjos (74,6%), El Penedès
• Badia del Vallès (52,8%), Àmbit metropolità
• Cardedeu (83,8%), Àmbit metropolità

Selecció de zones per al corpus: altres llocs d’interès

• Salt (66,7%): Zona d’alta immigració de les comarques gironines amb tendències polítiques més de dretes
• Cadaquès (71,5%): Zona turística de la Costa Brava a prop de la frontera francesa

Anàlisi quantitativa del PL

• Aplicació d'etiquetes basades en el contingut semàntic dels missatges per derivar temes («Te quiero» --> l’amor)
• Creació de diversos subnivells de temes per facilitar l'anàlisi (l’amor --> la sentimentalitat --> temes íntims)
• Identificació de correlacions llengua-tema mitjançant filtres
• Comparació de resultats entre municipis amb diferents nivells de coneixement del català
• Proves de chi-quadrat a R
• (v4.2.2; R Core Team 2022)

Anàlisi qualitativa de les entrevistes

• 60 entrevistes semi-dirigides de 60 a 90 minuts
• Bilingües en català i castellà, crescuts a Catalunya
• 18 a 77 anys, 37 homes i 23 dones
• Provinents de 40 pobles / ciutats diferents, de totes les 8 vegueries
• 4 artistes / grafiters que van crear artefactes que apareixen al corpus
• 2 creadors de continguts que promouren el català

Anàlisi qualitativa de les entrevistes

• Estructura:
• 1. Els origins, la família, i l’escolarització
• 2. Els hàbits i preferències lingüístics propis
• Amb quina llengua haurien fet ells diverses pintades?
• 3. Presentació de l’estudi, teories i implicacions dels resultats
• Enregistraments d'àudio transcrits amb Whisper, el model de llengua d'Open AI, mitjançant Python
• (Radford et al. 2022)
• Transcripcions corregides, desidentificades i pujades a Taguette per a codificació i anàlisis

Resultats i discussió

Preguntes de recerca

1. Quins temes solen expressar-se en català, castellà i anglès en el PL transgressor de Catalunya?

2. Hi ha variació de les relacions entre llengua i tema segons la demografia lingüística dels municipis examinats?

Tabla 1. Patrons lingüístics en missatges sobre la societat a través del corpus

• Total: Societat inclou missatges polítics, comunitaris i de les causes socials, a més de temes menys freqüents, com ara la guerra, l’educació, i la policia
• Proves de chi-quadrat mostren que la diferència en les proporcions relatives de cada llengua per a cada tema és estadísticament significativa (p < .0001 en cada cas)

Tabla 2. Patrons lingüístics en missatges sobre la societat, segons la demografia lingüística

Tabla 3. Patrons lingüístics en missatges íntims a través del corpus

• Total: Íntim inclou missatges sentimentals i vulgars / il·lícits, a més de temes menys freqüents, com ara els pensaments abstractes, les salutacions, i l’amistat
• Proves de chi-quadrat mostren que la diferència en les proporcions relatives de cada llengua per a cada tema és estadísticament significativa (p < .0001 en cada cas)

Tabla 4.

Patrons

lingüístics en missatges

íntims,

segons la demografia lingüística

Preguntes de recerca

3. Segons els catalans autòctons, quins factors poden influir en els patrons observats entre llengua i tema en el PL transgressor de Catalunya?

Troballes: el PL versus els usos dels entrevistats

Troballa 1: El català (el 76%) pels missatges polítics

Per què hi havia comparativament menys missatges antiseparatistes en castellà?

• « El que crida és el que vol el canvi... Un castellà no té necessitat de sortir » -Carmen*
• « Si penso en un missatge polític, és de reivindicació. I la reivindicació és en català. En castellà no necessites reivindicar res... Els espanyols no necessiten expressar-se políticament. » -Arnau
• « Qui té l'estatus quo, ja té l'estatus quo. No necessita sortir al carrer, no necessita reivindicar-se, perquè està en la posició de privilegi i de poder » -Ferrán
• « Los hispanohablantes, lo que hay es ya lo que ellos quieren. En cambio son los catalanes los que quieren cambiar la situación actual. Entonces son los que más tienen que hablar » -Alejandro

*Pseudònims

• « El que es fa des de l'altra part és més aviat tapar aquests... perquè ells no reivindiquen res, la gent que està en contra de l'independentisme no vol res, vol que tot estigui com està ara i que desapareixin els indepes per això no estan reivindicant res ells » -Aitor
• « És que quan surten en castellà no són a favor d'alguna cosa. Són com en resposta, reaccionaris. » -Víctor

Les pintades polítiques en castellà solen respondre, no reivindicar.

Troballa 2: El català (el 75%) pels missatges sobre les causes socials i els drets humans

Els entrevistats haurian triat el castellà o l’anglès. Per què la majoria en català llavors?

• « Solen ser causes que històricament van molt lligades. Els que solen donar suport a aquestes causes, i sobretot els que solen fer pintades, són d'esquerres. Són d'esquerres i són catalanoparlants. Històricament el moviment d'esquerres a Catalunya sempre ha sigut en català, des de Franco. » -Alba
• « Jo crec que el català és la llengua de la protesta. A Catalunya crec que hi ha un sentit molt reivindicatiu des de sempre. » -Xavi
• « Crec que encara a ulls de la majoria de catalans, es veu l'estat espanyol com un estat conservador, no només en temes polítics sinó també en temes de gènere... crec que el que està intentant l'independentisme és de fer totalment el contrari, de dir, nosaltres hem de construir un estat on tota aquesta gent hi tingui cabuda i apartar-nos una mica d'aquests ideals conservadors que venen del franquisme. » -Alicia

Troballa 3: El català (el 83%) per escriure sobre assumptes del barri / del poble

Per què no hi havia més en castellà si practicament tothom el pot entendre?

• « En català, perquè crec que es té en millor consideració… perquè sembla que el missatge vingui dels teus, no de qualsevol altre que pugui haver vingut de fora… Crec que a les ciutats grans també seria millor en català per això mateix, perquè sembla que vingui des de la població més autòctona. » -Rafa
• « Si fos un missatge en català, potser notaria una mica més que és d'algú de la teva pròpia terra... crec que es prendrien més en sèrio, com a alguna cosa més propera. El primer pensament que et ve és que és d’algú de casa, d'aquí del poble… el que llegeix poder, al veure que està [escrivint] algú d'aquí, potser pren més atenció. » -Enric
• « El catalán da un punto de importancia, de autoridad. La sensación de que oye, esto es un poquito más importante. » -David

Troballa 4: El castellà (el 62%) i força anglès (el 28%) pels missatges sentimentals

Teoria 1: Diferències culturals entre els catalans, els espanyols, i els immigrants

• « Crec que és una cosa cultural. La gent catalana no tendeix a fer cap pintada d'aquestes a testigos, perquè som una societat que culturalment no expressa tant els seus sentiments com la castellana o la sud-americana, que són molt més expansius en aquest sentit. És una societat que expressa l'afecte, però a més mesura, amb més distància. No som tan de dir paraules romàntiques. Ens sentiríem bastant incòmodes a fer una pintada d'aquestes. » -Neus
• « Els catalans som molt secs. A Espanya, els [del sud] són més oberts… Els catalans sempre hem sigut més tancats, els sentiments hem sigut més alemanys, saps? Tu tens el teu sentiment, però costa expressar-lo… Els catalans som més de raó que no pas d'emoció… som més de seny. » -Biel
• « El catalán con sus sentimientos es más pudoroso… es más reservado, no es tan exhibicionista de los sentimientos. El carácter catalán es un carácter de más adentro. » -Roser

Teoria 2: Els referents culturals

• « Les referències culturals són en castellà i anglès- sèries americanes, internet, un lloc el castellà i l'anglès són molt, molt populars. Al final molta gent jove pensa que les coses en anglès són més guais que les coses en castellà, i que les coses en castellà són més guais que les coses en català… ‘Te amo,’ ‘Te quiero,’ ‘Siempre juntos’, aquest tipus de coses ho sol fer gent a l'institut, i la llengua de prestigi, la llengua social i vehicular entre aquesta població d'adolescents és el castellà. » -Laia
• « Jo diria més per les cançons, hem sentit tantes cançons en anglès sobre amor, hem crescut amb aquesta idea de les pel·lícules d'amor de Hollywood, i tota la indústria musical en anglès és molt potent, per tant jo diria que això ha afectat molt com ens expressem. » -Alicia
• « La televisió, doncs, veus moltes pel·lícules d'amor, desamor, situacions molt intenses, i com que la majoria són en castellà, potser per això la gent transmet més aquests missatges en castellà. » -Gerard

Troballa 5: El castellà (54%) i l’anglès (41%) pels missatges vulgars i il·lícits

Teoria 1: Factors socioeconòmics

• « En la cultura catalana està mal vist fer una pintada d'altres temes més íntims, diguéssim. Els catalans som pijos, som més educats, no ens agrada embrutir les coses... El perfil de gent que fa grafitis és perfil de classe baixa, immigrants. » Oriol
• « Desde mi infancia, la gente que hablaba castellano era gente que digamos por sus situaciones tenían una situación más precaria y eran más delincuentes. Entonces claro, escuchabas muchos más insultos en castellano que en catalán. » Lluc
• « Si penso en un comentari profà a una paret, me l'imagino en castellà. És un tema que té menys a veure amb la llengua i més amb un tema socioeconòmic. Normalment, la gent de classes més baixes, podríem dir, són gent immigrant i solen tendir a parlar més en castellà. I són les que solen ficar pintades a les parets d'aquest tipus. » -Rai

% de artefactes en cada llengua

« Aquí és que la gent és bastant educada, la cultura catalana no és d'escriure a les parets. » -Biel

Teoria 2: Aspectes fonètics

• « Quan necessitem insultar en català no sona fort, no sona contundent. En canvi en espanyol sí. Perquè el català s'assembla més al francès i és més refinat. I en canvi l'espanyol és més agressiu. La manera de pronunciar-lo, les paraules... sonen diferent. No sona amenaçador en català. » -Arnau
• « Crec que potser la J del castellà... sona més fort. Sí, és com més gutural. Sona més enfadat. Per mi, sí. El castellà sona més enfadat. » -Reflexionem
• « El català sona més elegant... El català sona com una cançó. El castellà és molt directe, molt fort, sona més desagradable. El català és molt suau. » -Ousmane
• « [El català] és més suau i sembla menys vulgar. No té tant d'impacte... No em xocaria tant. Fins i tot veuria més la component graciosa de dir aquesta frase en català. A vegades quan fem bromes d'aquestes d'un català superenfadat utilitzem frases que és zero enfadat, fa gaire riure. És com... tros d'ase. Ho utilitzem per fer bromes, però no té força. » Víctor

Adjectius dels entrevistats per descriure el català

Adjectius dels entrevistats per descriure el castellà

Teoria 3: Els referents culturals

• « El català no té gaires referents de música agressiva o insults… tu vols sonar com a underground, i en català és molt més difícil perquè no existeix això, i la gent s'ho prendrà més a broma… Molts títols d'obres els escric en castellà perquè són extrets de música en castellà… la frase no quedaria tan bé [en català]… de vegades sí que existeixen equivalents, però la traducció no té el mateix efecte. » -Aitor
• « El rap en catalán no es minoritario, es casi ridículo. No queda muy bien el rap en catalán. No es contundente, no queda bien. És más erótico el castellano… No hay porno en catalán, por ejemplo. » -Carles
• « Aquests temes són com més tabús… això ho aprens més a la tele, a les pel·lícules, i la tele la mirem en castellà… Els insults, els comentaris així més eròtics, no és una cosa que tu vegis a casa o a l’escola. » -Montse
• « Passa amb els insults, no es diu[en] en català, es diu[en] en castellà perquè estem més acostumats a veure aquest tipus de coses en xarxes socials, televisió, cinema. Hi ha molt més material en castellà o en anglès que en català. » -Carmen

Teoria 4: Anglicismes... per fer el guai?

• « Creuen que és molt xic. És molt esnob, et dona un... mira, parla amb anglès i tal. » -Jordi
• « Perquè sona més cool, no? Sona més guai, ho remarques més, suposo. Crida l'atenció una paraula diferent, suposo… Sona més intel·lectual, més... amb més cultura. » -Dídac
• « Alguna gent se pensa que tu fas això a posta i que vols ser com guai de dir, ah, és que soc més guai i viatjo... Parlo bé l’anglès... Mira, saps? Però realment no és per això. Nosaltres parlem moltes llengües i és molt més fàcil accedir a aquesta paraula perquè l'has utilitzat més o perquè les paraules defineixen millor alguns conceptes. De vegades hi ha connotacions amb la paraula anglesa que no existeixen en l'equivalent català. » -Emilia
• « Jo crec que al principi era com més cool, i jo crec que ara està super interioritzat. » -Jaume

• « Jo crec que el tema de l'anglès potser és que al ser d'una llengua que al final no és la teva per expressar aquest tipus d'idees, et sona com més... no et sona tan fort, potser, i llavors no tens tanta vergonya a l'hora d'escriure a una paret… quan hi ha vegades que et costa dir alguna cosa, fas el canvi a l'anglès perquè potser és una llengua que et sona una miqueta més forana i no té la mateixa implicació. » -Anna
• « Si yo digo < suck my cock >, pues bueno, como es una lengua ajena... Me oculta un poco en el... Es como si te pusieras un disfraz. » -Manuel

Teoria 5: Anglicismes per allunyar-se del missatge

Estan preocupats els entrevistats pels resultats? Com veuen la salut del català?

• « Crec que [els resultats són] clarament una indicació que està en perill, al final una llengua per estar viva s'ha d'utilitzar en tots els registres... a Catalunya evidentment tenim un problema que determinades classes baixes no utilitzen el català. » -Rafa
• « Crec que [és preocupant], no tant perquè no hi hagi pintades en català, que això em dóna igual, sinó pel que hi ha darrere, pel que pot implicar. Perquè vol dir que hi ha certes persones que no veuen el català com a utilitzable en tots els formats... A nivell de coneixement, el català mai hauria estat millor. El problema que tenim ara no és de coneixement de la llengua, sinó d'ús. Hi ha moltes persones que no veuen la necessitat d'utilitzar-lo mai i clar, això pot acabar repercutint també en el coneixement... Encara que el coneguis, si mai l'has d'utilitzar en cap circumstància, per què els teus fills l'han d'aprendre, si no serveix per res? Aleshores, el que em fa patir són els usos. » Borja

Preguntes de recerca

4. Què s’hauria de fer per fomentar l'ús del català en tots els registres i entre tots els residents de Catalunya?

Mètode 1: Promoure polítiques lingüístiques que facin que el català sigui necessari pel dia a dia

• « Crec que per treballar a Catalunya hauries de passar un examen, per qualsevol feina... o per tenir la nacionalitat espanyola, si resideixes a Catalunya, nivell C de català, tothom. » -Alba
• « Hi ha d'haver polítiques lingüístiques que garanteixin els drets, perquè és una qüestió d'obligacions però també de drets. Per tant, nosaltres com a parlants de català tenim uns drets de ser atesos pels serveis públics. Jo si vaig al metge tinc dret que m'atenguin en català, o com a mínim m'entenguin. » -Eloi
• « Les universitats públiques catalanes haurien de donar les classes en català… hi ha universitats en què realment es fa el 50% en castellà... també a les escoles on malgrat que el català és la llengua oficial hi ha moltes escoles en determinats barris on s'utilitza molt el castellà. » -Rai

Mètode 2: Augmentar l’oferta de productes culturals en català

• « TV3 hauria d'impulsar més sèries juvenils. La base d'una llengua són els nens, són el futur. Avui en dia es miren molt streamers, i els més famosos són castellanoparlants. Si sortissin streamers, molt YouTube, Twitch i sèries, Netflix etc, contingut digital en català de qualitat, faria que el futur de la llengua estigués viu, que el català creixés. » -Aitor
• « Que hi haguéssin famosos que revindiquessin més la llengua, com ara la Rosalia… El model de la immersió lingüística està bastant bé, el problema és que no és suficient. Calen més referents perquè quan vas al pati d'una escola, generalment es parla més castellà, i és vista com la llengua més guai. » -Leo
• « El que has de fer és oferir continguts de diversió i oportunitats de socialitzar en català. El següent és videojocs. Un estudi lingüístic corrobora que en català tens menys públic, però el públic és més fidel, llavors hi ha una demanda de contingut en català... Hi ha maneres per no deixar la gent jove en un desert cultural. » -Laia

El més important de tot

« La protecció del català, l'hem de fer nosaltres mateixos quan som al carrer de Barcelona, de Granollers, d'allà on sigui... La millor protecció és aquesta. Ha de venir de la gent mateixa, no pot estar imposat. Ha de ser una autoimposició, que és natural... Des del primer moment que [a] qualsevol persona li fa vergonya parlar en català, perquè és guai que parli en castellà... Què vols després del govern? » -Biel

Mètode 3: Combatre la discriminació lingüística

• « Sempre intento dirigir-me en català amb tothtom perquè no vull tenir prejudicis… decidir qui parla català i qui no és una assumpció que té arrel en prejudicis i fins i tot [en] racisme perquè al final moltes vegades a qui no se li parla en català és gent que no és blanca, que no sembla europea. » -Laia
• « És un error que feia com ma mare, si no coneixia [la persona], o potser veia que era de fora, parlava en castellà. Ara dic que no, he de parlar en català, perquè és com... aquest sembla de fora, no sabrà el català, és com discriminar-lo, no? Li dones l'oportunitat. I em porto sorpreses perquè dic, hosti, et contesten amb un català perfecte. » -Álvaro
• « Crec que s'hauria de fer una feina més de barri… soc membre de la Junta d'Òmnium Cultural, i jo els hi vaig proposar d’anar a les associacions de sud-americans que existeixen a Vilafranca i dir, sou benvinguts als esdeveniments que fem, perquè és una manera d'apropar-te a ells, de manera que no et vegin com un col·lectiu hostil, sinó que tothom pot participar. » -Neus

Conclusions

Què es pot treure d’aquest estudi?

• Continguts infinits en les plataformes de nous mitjans
• Pressió a les xarxes socials per obtenir el màxim de seguidors
• Reptes però també oportunitats per a les llengües minoritzades- és imprescindible mantenir-se a l’avantguarda de les noves tecnologies

La política lingüística

L’educació

La cultura popular

L’esforç dels catalanoparlants

Coneixement

Ús

Perspectives de futur

• És que el castellà peninsular realment sona més agressiu que el català?
• Experiment de percepció fonètica, frases inventades i i reals amb al·lòfons destacats de cada llengua
• El català en les aplicacions de mòbils i en les tecnologies de processament del llenguatge natural (Siri, Alexa, etc.)
• Precisió i prejudicis en les traduccions dels grans models lingüístics (Chat GPT, BERT, etc.)

Carles Puigdemont, pàgina de Viquipèdia

Versió en castellà:

• Se impulsó la celebración ilegal del referéndum de independencia de Cataluña... se efectuó una pretendida declaración unilateral de independencia del territorio

Versió en català:

• El seu govern va promoure un referèndum sobre la independència... El Parlament havia declarat formalment la independència.

Ajuntament de Barcelona. 2023. “Cens de la població 2011.” https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Anuaris/Anuaris/anuari20/

Anuari2020_AAFF.pdf.

Backhaus, Peter. 2006. “Multilingualism in Tokyo: A look into the linguistic landscape.” International Journal of Multilingualism 3 (1): 52–66.

Blackwood, Robert, and Stefania Tufi. 2015. The Linguistic Landscape of the Mediterranean: French

and Italian Coastal Cities. New York: Springer.

Byrne, Steven, and Erika Marcet. 2022. “La lluita continua: socio-political debate and the linguistic landscape of a Catalan city.” Social Semiotics 2022: 1–27.

Comajoan-Colomé, Llorenç, and Ethan Long. 2012. “The Linguistic Landscape of Three Streets in Barcelona: Patterns of Language Visibility in Public Space.” In Minority Languages in the Linguistic Landscape, edited by Durk Gorter, Heiko F. Marten, and Luk Van Mensel, 183–203. London: Palgrave Macmillan.

Frekko, Susan. 2009. ““Normal” in Catalonia: Standard language, enregisterment and the imagination of a national public.” Language in Society 38 (1): 71–93.

Grosso, Giulia Isabella. 2008. “Repertori linguistici urbani. Il caso del Raval di Barcellona e della città di Santa Coloma de Gramenet.” PhD diss., University of Siena.

Institut d’Estadística de Catalunya. 2023. “Cens de la població 2011.” http://www.idescat.cat.

Landry, Rodrigue, and Richard Bourhis. 1997. “Linguistic Landscape and Ethnolinguistic Vitality: An Empirical Study.” Journal of Language and Social Psychology 16 (1): 23–49.

Leprêtre Alemany, Marc, and Joan Romaní Olivé. 2000. “L’ús de les llengües a la publicitat exterior a Barcelona i a sis altres ciutats l’any 1999.” Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 2000 (17): 55–59.

Lipovsky, Caroline. 2019. “The Linguistic Landscapes of Girona and Perpignan: A Contrastive Study of the Display of the Catalan Language in Top-Down Signage.” Journal of Catalan Studies 2 (21): 151–194.

Marsé, Juan. 1990. El amante bilingüe. Planeta.

Moriarty, Máiréad. 2014. “Languages in Motion: Multilingualism and Mobility in the Linguistic Landscape.” International Journal of Bilingualism 18 (5): 457–463. doi:10.1177/1367006913484208.

​

​

Referències

Referències

Muñoz Morán, Plácido. 2015. “The Graffiti Texture in Barcelona: An Ethnography of Public Space and

its Surfaces.” PhD diss., The University of Manchester.

Newman, Michael, Mireia Trenchs‐Parera, and Shukhan Ng. 2008. “Normalizing bilingualism: The effects of the Catalonian linguistic normalization policy one generation after.” Journal of Sociolinguistics 12 (3): 306–333.

Newman, Michael, Adriana Patiño-Santos, and Mireia Trenchs-Parera. 2012. “Linguistic Reception of Latin American Students in Catalonia and Their Responses to Educational Language Policies.” International Journal of Bilingual Education and Bilingualism 50: 1–15. doi:10.1080/13670050.2012.720669.

Phillips, Susan. 1999. Wallbangin’: Graffiti and Gangs in LA. Chicago: University of Chicago Press.

Pujolar, Joan. 1997a. De què vas, tío? Gènere i llengua en la cultura juvenil. Barcelona: Empúries.

Pujolar, Joan. 1997b. “Masculinities in a multilingual setting.” In Language and masculinity, edited by Sally Johnson, and Ulrike Hanna Meinhoff, 86-106. Oxford: Blackwell.

Pujolar, Joan. 2001. Gender, Heteroglossia and Power: A Sociolinguistic Study of Youth Culture. Berlin: De Gruyter.

R Core Team. 2022. R: A language and environment for statistical computing. R Foundation for Statistical Computing, Vienna, Austria. URL https://www.R-project.org/.

Radavičiūtė, Jūratė. 2017. “Linguistic Landscape of Tbilisi: A Case Study of Graffiti.” Respectus Philologicus 32 (37): 80–90.

Radford, Alec, Jong Wook Kim, Tao Xu, Greg Brockman, Christine McLeavey, and Ilya Sutskever. 2022. "Robust speech recognition via large-scale weak supervision." arXiv preprint arXiv:2212.04356.

Savela, Timo. 2018. “The advantages and disadvantages of quantitative methods in schoolscape research.” Linguistics and Education 44: 31-44.

Scollon, Ron, and Suzie Scollon. 2003. Discourses in Place: Language in the Material World. London: Routledge.

Solé Camardons, Joan, and Joan Romaní Olivé. 1997. “Els usos lingüístics en la retolació a Barcelona.” Llengua i ús: Revista tècnica de política lingüística 1997 (10): 58–67.

Solé Camardons, Joan. 1998. “La llengua de la publicitat exterior a Barcelona.” Llengua i ús: Revista tècnica de política lingüística 1998 (12): 49–53.

Woolard, Kathryn. 1989. Double Talk: Bilingualism and the Politics of Ethnicity in Catalonia. Stanford: Stanford University Press.

Woolard, Kathryn. 2016. Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia. Oxford: Oxford University Press.

​

MOLTES GRÀCIES

A LA UNIVERSITAT DE CALIFÒRNIA, BERKELEY I AL PROGRAMA FULBRIGHT PER FINANÇAR AQUEST PROJECTE,

marguerite_morlan@berkeley.edu

AL DR. JUSTIN DAVIDSON I A LA DRA. CARMEN PÉREZ VIDAL PER LA SEVA MENTORIA,

I A TOTS ELS MEUS PARTICIPANTS, PER XERRAR AMB MI SOBRE LA LLENGUA, LA IDENTITAT, I LA VIDA, PER ENSENYAR-ME ELS SEUS POBLES, I PER DONAR VIDA I SENTIT A LES PARAULES ESCRITES A LES PARETS.