1 of 20

TEMA 2: QUÈ ÉS LA DEMOCRÀCIA?

2.1- Què és la política?

2 of 20

LA LLUITA CONTRA L’ESCLAVITUD

  • L’esclavitud ha estat present en totes les cultures.

  • L’esclau era tractat com una cosa o un animal propietat del seu amo
  • Es considerava que era esclau per naturalesa.

  • Els esclaus no es podien casar sense l’autorització de l’amo, i els seus fills no els pertanyien. El fill d’esclau naixia esclau.

  • En el Codi Negre, publicat a França el 1685, es deia que els esclaus s’havien de considerar com a bestiar.

  • Als segles XVI, XVII i XVIII, més de tretze milions d’africans van ser convertits en mercaderia.

Your name is Toby '46

3 of 20

L’abolició de l’esclavitud (llegir text José Antonio Marina pàgina 27)

L’abolició de l’esclavitud va trigar molt temps a arribar. Els amos d’esclaus no volien perdre els seus beneficis. Però, a poc a poc, es va anar consolidant el moviment antiesclavista. Anglaterra, que havia traficat molt amb esclaus, es va convertir en una de les nacions més actives contra l’esclavitud.

Al llarg del segle XIX, molts països la van anar prohibint.

A França es va prohibir el 1848.

Als Estats Units, fins al 1865.

A Espanya, les idees humanitàries van trigar més temps a arribar (l’esclavitud va ser legal a Cuba, que aleshores era una colònia espanyola, fins al 1886).

l’Aràbia Saudita 1968

Mauritània 1980

Actualment, l’esclavitud ha estat legalment abolida a tots els països, almenys en teoria. Els experts indiquen que, de fet, es continua treballant en règim d’esclavitud, ja que actualment hi ha, com a mínim, 27 milions d’esclaus. 4'

4 of 20

La democràcia

La democràcia: forma de govern en la que els ciutadans participen en l’organització política d’un territori mitjançant unes eleccions lliures.

5 of 20

Orígens

La paraula democràcia es va començar a utilitzar a l’Atenes del segle V aC. Els ciutadans d’Atenes no volien ser esclaus de ningú, volien ser lliures i governar-se ells mateixos. Tanmateix, sabien que per ser lliures, s’havien de sotmetre a una llei justa.

Aquesta democràcia era molt imperfecta, perquè ni les dones ni els esclaus no eren considerats ciutadans i, per tant, no tenien drets polítics. De fet, només el 10% dels seus habitants tenien veu i vot en aquestes assemblees.

6 of 20

ACTIVITATS

Fem activitat pàgina 35.

Exercici 1: reflexionem sobre l’esclavitud (deures)

Exercici 2: Llegim text i contestem les preguntes (deures)

Exercici 3: Com és el nostre temps lliure respecte als grecs?

7 of 20

Democràcia i món modern

La democràcia va aparèixer novament i va començar a triomfar al final del segle XVIII, amb dues revolucions, l’una als Estats Units i l’altra a França. Al principi va tenir moltes limitacions. No tots els ciutadans podien votar: ni les dones, ni els pobres, ni els criats tenien dret a vot.

8 of 20

Martín Luther King

Estats Units, tot i que la Constitució deia que tots el homes eren iguals fossin blancs o negres, es van implantar unes lleis discriminatòries contra els ciutadans d’origen africà. Els negres no podien entrar als mateixos locals que els blancs, tenien el seu lloc reservat als transports públics i les lleis posaven moltes dificultats perquè poguessin votar.

Martín Luther King

El líder més conegut del moviment de la igualtat de negres i blancs va ser un pastor protestant que es deia Martin Luther King. Afirmava que la força no era la solució del problema i que havien der fer servir la resistència passiva, és a dir, l’oposició davant d’una llei injusta, però sense apel·lar a la violència: boicots als transports, als grans magatzems que prohibien que els negres entressin als emprovadors, segudes, campanyes d’inscripció a les universitats, etc.

Molts blancs es van unir al moviment. La brutalitat de les repressions policials va provocar un clar rebuig i de mica en mica una majoria va començar a donar suport a les reivindicacions dels negres.

El 1965, Martin Luther King va rebre el premi Nobel de la pau, per la seva tasca a favor de la justícia. Però no va poder gaudir del seu èxit. El 4 d’abril del 1968 va morir assassinat amb 39 anys.

Segregació a EEUU 2'45

Martín Luther King (5') (abans llegim text pàgina 31)

9 of 20

TIPUS DE DEMOCRÀCIA

  • REPRESENTATIVA: Es caracteritza perquè el poble manté la sobirania, tot i que no exerceix aquest poder directament, sinó que el delega en representants escollits periòdicament per sufragi (votació).

La democràcia representativa es basa en la sobirania popular, la separació de poders, el sufragi, la declaració de drets i llibertats individuals i col·lectius i l’existència d’una constitució.

Què és el sufragi censatari.

Més endavant, amb les revolucions democràtiques i la implantació del sufragi universal, el dret de vot es va fer extensiu a tots els homes. Malgrat tot, encara haurien de passar força anys perquè aquest dret fos universal i es reconegués també a les dones i a les minories racials.

10 of 20

TIPUS DE DEMOCRÀCIA (exercici 6 pàgina 38)

  • PARTICIPATIVA:

Va sorgir al final de la dècada de 1960 i al principi de la de 1970, en el context de les revoltes obreres i estudiantils i de l’esclat de nombrosos moviments socials, com ara el feminisme, l’ecologisme i l’antimilitarisme.

Característiques de la democràcia participativa

  • Els ciutadans expressen la seva voluntat de manera permanent i no solament en el període d’eleccions.

  • La quantitat de ciutadans que participen en la presa de decisions és molt superior. Les minories també troben un espai per a la participació.

  • Les formes de participació són nombroses i s’haurien d’adaptar a l’espai-temps concret. En general, la sobirania del poble recau en l’assemblea, sigui mitjançant una reunió física de persones en comunitats petites o mitjançant una assemblea virtual en una societat interconnectada
  • Els representants, que són els encarregats de dur a terme allò que els ciutadans decideixen, poden ser controlats i revocats per la voluntat dels ciutadans

La democràcia participativa augmenta la llibertat dels individus i la seva capacitat d’influir en la presa de decisions, adreçades al desenvolupament de polítiques socials i econòmiques més justes. Aplicada a l'àmbit local

11 of 20

Conceptes bàsics per entendre una democràcia

sobirania nacional

el poder està en mans dels ciutadans i ciutadanes

El sufragi

eleccions que es realitzen

tipus

universal

censatari

12 of 20

Separació de poders (fem exercici 9 pàgina 38)

13 of 20

El sistema electoral a Espanya

  • Tipus de democràcia: REPRESENTATIVA
  • Legislatura: temps que es triga entre les diferents eleccions . Són 4 anys.

SINDICAT

PARTIT POLÍTIC

grup de persones amb una ideologia determinada que pretenen formar part d’un govern

associació que defensa els i

Interessos dels treballadors

14 of 20

Visiona el video i fes la pregunta 13 pàgina 39 del teu dossier

15 of 20

El poder polític es divideix entre:

Municipi: eleccions municipals

Comunitats autònomes: eleccions autonòmiques

Estat Espanyol:

eleccions generals

Europa: eleccions

europees

16 of 20

Eleccions municipals

Triem els partits que governaran els ajuntaments (alcalde/essa i regidors)

Resultats eleccions municipals a Barcelona, 2019

17 of 20

Eleccions autonòmiques

Triem els partits presents en el Parlament de Catalunya (President/a de la Generalitat i consellers/es)

Eleccions catalanes 2017

18 of 20

Eleccions generals

Triem els partits que integraran el Parlament espanyol, que triarà el govern(President/a i ministres)

19 of 20

Eleccions europees

Triem els partits redactaran lleis en el Parlament europeu

20 of 20

Com es trien els parlamentaris?

Llei de Hondt Fem exercici 12 pàgina 39