HIDROSFERA II:
IMPACTES, CONTAMINACIÓ I RISCOS
→ ABOCAMENTS GENERALS A RIUS I LLACS
→ EUTROFITZACIÓ
Aigües minerals naturals vs. aigüa de l´aixeta
mg/l | Residu sec | Bicarbonats | Sílice | Clorurs | Calci | Mg | Na | Sulfats |
Bezoya | 28 | 7 | 11 | 0,87 | 2,73 | 0,39 | 2,55 | 22,4 |
Veri | 203 | 198 | | 1,9 | 71,3 | 11,9 | 0,79 | 15,7 |
Aquabona | 301 | 318 | | 4 | 81,3 | 20,7 | 1,8 | 27,9 |
La Majuela (Spar) | | | | | | | | |
Font d´Or (St.Hilari Sacalm) | 128 | 78,8 | 13,9 | 8,6 | 26,4 | 3,2 | 9,2 | 13,7 |
Font Agudes (Mercadona) | 316 | 263 | 15,1 | 16,4 | 57,9 | 17,4 | 29,4 | 35,7 |
Font Vella ( St.Hilari Sacalm) | | 143 | | | 42 | 11,3 | 12,5 | |
Aigua de Reus (cv 955) | | | | 133 | 113,7 | 26,5 | 80,7 | 215 |
Bronchales | 35 | 8 | 8 | 2,52 | 2,71 | 2,75 | 1,05 | 9,97 |
Si bebem 2l d´aigua embotellada → 20 mg sal = 0,02 g sal → 20 mg Na = 0,0076g Na
Cada cop que ens posem 3g de sal de cuina → 1,15g de Na
Sal recomanada diaria (OMS) → 5g (1,91g Na) Mitjana real consumida → 10g
→ Eutrofització
ció
eu -trofos
=”nou aliment”
2.CONTAMINACIÓ I SOBREEXPLOTACIÓ D´AQÜÍFERS
→ Sobreexplotació d’aqüífers
→ Salinització d’aqüífers costaners per sobreexplotació
3. Contaminació i impactes sobre les aigües oceàniques
→ Abocaments en general
→ Abocaments de petroli → marees negres
→ Arribada de plàstics i microplàstics
→ Contaminació per metalls pesants
3. Contaminació i impactes sobre les aigües oceàniques
→ Contaminació per metalls pesants
3. Contaminació i impactes sobre les aigües oceàniques
→ Impacte pels plàstics
Efectes sobre el paisatge
Efectes sobre
la fauna
Font: http://elpaissemanal.elpais.com/documentos/contaminacion-marina/
3. Contaminació i impactes sobre les aigües oceàniques
→ Marees negres
Barreras de contención
Brazo de barrido lateral
Barreras de contención
Brazo de barrido lateral
MILESTONE / 2016
NORTH SEA PROTOTYPE
LA VEU DEL MATÍ
Sense aigua NO hi ha polígon!
Redacció
El poble de Miralluny des de fa uns dos anys té diferents problemes relacionats amb el subministrament d'aigua. Les aigües superficials procedents d'un petit embassament situat en el riu Tort, són insuficients per abastar el polígon industrial que es vol impulsar i continuar mantenint les concessions als pagesos i l'abastament d'aigua potable al nucli urbà. A més, la qualitat d'aquestes aigües ha empitjorat, de manera que NO compleix les normes de potabilitat que estableix la legislació, per a aigües de consum humà.
L'opció que es vol adoptar és l'explotació d'aigües subterrànies. Per això, s'ha encarregat un estudi que valori les possibilitats existents. El tall geològic de les rodalies del poble és el que es pot observar a la figura adjunta.
A la zona marcada en el bloc diagrama de Miralluny (fig. 2), com a -opció B- hi ha una antiga pedrera que explotava les roques calcàries com a àrids de trituració. Un dels consellers de l'Ajuntament ha proposat que s'utilitzi com a emplaçament del nou abocador de residus sòlids urbans (RSU). La discussió d'aquesta idea ha comportat un debat amb quatre propostes. Quina d'elles et sembla la més correcta des del punt de vista de la gestió del medi ambient?
Font: posa’t a prova Pregunta número 1019 (8/40)
Fig. 2.- Bloc diagrama amb tall geològic de les rodalies de Miralluny.
Una granja de porcs, que es troba en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, produeix residus en forma de fems líquids (purins) que produeix contenen 97.2 kg de matèria seca / m3.
Si s'apliquen al sòl, s'ha estimat que durant el primer any alliberen un 2.89 % de N en forma nítrica (sobre matèria seca). Els nitrats, en aplicar-se al sòl, poden ser absorbits per les plantes, reduir-se i emetre's en forma de gas, o rentar-se i augmentar la concentració de nitrats en les aigües freàtiques. L'explotació compta amb una finca de 30 ha on es cultiva alfals, amb un sòl que pot acceptar fins a 50 m3 / ha de purins anualment.
Quina és la quantitat de nitrogen nítric que s'està aplicant al cultiu cada any?
Font: posa’tr a prova Pregunta número 1483 (11/40)