Filoactualització
Ciència per a filòsofs (o no)
La cosmologia i la revolució científica
Equip ICE de filosofia 17 de gener de 2020
Institut de Ciències de l'Educació Josep Pallach
UdG
Dades bàsiques
Estrelles fixes
Sol
Lluna
Planetes
L’eclíptica
Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Ecl%C3%ADptica
Font: https://josevicentediaz.com/2016/10/12/la-ecliptica-el-transito-del-sol-y-los-planetas/
Com es veuen, per exemple, La Lluna i Venus.
Font: https://camposdeestrellas.wordpress.com/2011/01/31/luna-venus-y-antares-29-y-30-de-enero-la-ecliptica/
Es pot reconstruir així:
Font: https://camposdeestrellas.wordpress.com/2011/01/31/luna-venus-y-antares-29-y-30-de-enero-la-ecliptica/
Retrogradació de Mart
Font: https://blocs.mesvilaweb.cat/jordimesc/?p=216026
El model pitagòric
Model de Filolau.
L’antiterra serveix per “tapar” la terra de l’acció directa del foc central
El cosmos aristotèlic
Cosmographia de Petrus Apianus
(Ambers, 1539)
Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Petrus_Apianus
Ptolemeu: Epicicles i deferents
Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Almagesto._Sistema_Geoc%C3%A9ntrico_o_Ptolemaico.gif
De revolutionibus orbium coelestium
Font:https://en.wikipedia.org/wiki/Copernican_heliocentrism#/media/File:Copernican_heliocentrism_diagram-2.jpg
El model de Brahe
El sol orbita la terra i la resta del planetes el sol.
Podem veure com l’òrbita de Mart creua la del sol.
Hypothesis Tychonica de la Selenographia de Hevelius (1647)
Font:https://en.wikipedia.org/wiki/Tychonic_system
Les lleis de Kepler
Les lleis de Kepler
Isaac Newton:
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687)
Definicions (+ Escoli) i Axiomes
Ll I. Moviment de cossos sense resistència
Ll II. Moviment dels cossos en un mitjà resistent.
Ll III. Sistema del món: Aplicació a la mecànica celest.
“Fins ara no he estat capaç de trobar la causa de les propietats de la gravetat a partir de fenòmens i jo no fingeixo hipòtesis” (Escoli al Llibre III, segona edició, 1671)
Lleis de Newton
Newton: Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Escoli:
« ...Temps, espai, lloc i moviment són paraules molt conegudes per tothom. Podem observar, com tot, que la plebs només concep aquestes quantitats partint de la relació que guarden amb les coses sensibles. I d'aquí sorgeixen certs prejudicis que per remoure convindria distingir entre l'absolut i el relatiu, la veritat i la aparent, allò matemàtic i allò vulgar.
El temps absolut, veritable i matemàtic, en si i per la seva pròpia naturalesa sense relació a res extern flueix uniformement, i també s’anomena durada. El temps relatiu, aparent i vulgar és una mesura sensible i exterior (precisa o desigual) de la durada a través del moviment, emprada per la plebs en lloc del veritable temps; hora, dia, mes i any són mesures d’aquest tipus.
L’espai absolut, en la seva naturalesa, sense relació a res extern, permanent sempre semblant i immòbil. [...] El lloc és la part de l’espai que un cos ocupa, sent relatiu o absolut en funció de l’espai. [...]
El moviment absolut és la translació d’un cos des d’un lloc absolut fins a un altre, i el moviment relatiu la translació d’un lloc relatiu a un altre.»
Bibliografia
FARRINGTON, BENJAMIN Ciencia y filosofía en la antigüedad. Barcelona: Ariel 1983 (1969)
KUHN, THOMAS S. La revolución copernicana: la astronomía planetaria en el desarrollo del pensamiento occidental Barcelona: Ariel, 1978
RIOJA, ANA;ORDÓÑEZ, JAVIER, Teorías del universo. v I. De los pitagóricos a Galileo. Madrid: Síntesis, 1999
Teorías del universo. v II. De Galileo a Newton. Madrid: Síntesis, 1999
Teorías del universo. v III. De Newton a Hubble. Madrid: Síntesis, 1999