Tema 3 L’Edat Mitjana i Islam

Per què es dona l’Edat Mitjana?

• Caiguda de l’Imperi Romà a l’any 476. (Imperi Romà d’Occident).

​

• Apareixen els pobles germànics o bàrbars: que van incorporar el llatí, el cristianisme i la moneda dels romans. A més dels regnes francs i visigots

​

• La caiguda de l’Imperi Romà suposa un retrocés de les ciutats, del comerç i de la cultura.

​

Regnes a l’Edat Mitjana

Fem exercici 1 pàgina 59

Escriu el nom de tres pobles bàrbars i digues on s’ubicaven

Visigots- Hispania

Ostrogots- Itàlia.

Francs- França

Anglosaxons- Gran Bretanya

​

�Islam

Video islam 10’

• L’Islam surt a la Península Aràbiaga a principis del S.VII
• El seu profeta va ser Mahoma que va portar el seu missatge a la Meca (ciutat santa).
• L’any d’inici de l’era musulmana es considera el 622, és l’anomenada Hègira o fugida del profeta.

Característiques de l’Islam

• El llibre sagrat dels musulmans (practicants de l’Islam) és l’Alcorà.
• El lloc de culte és la mesquita i el dia sant és el divendres.
• Els que dirigeixen les oracions (sacerdots) s’anomenen imams i els que interpreten els textos sagrats són els ulemes.
• L'Islam no separa la vida religiosa de la vida quotidiana. Els principis bàsics de la conducta i de l'organització social es basen en l'Alcorà, d’on es desprenen les següents obligacions:
• Han de creure amb un únic Déu, Alà (monoteisme).
• Han de resar cinc cops al dia.
• Han de dejunar durant el mes del Ramadà i fer almoina.
• Han de peregrinar a la Meca un cop a la vida.

​

Peregrinació a la Meca

Cultura islàmica a la Península Ibèrica: Al-Andalus

Economia Al-Àndalus

• Els musulmans van mantenir un món de ciutats amb un pròsper comerç.
• L’economia del món urbà va propiciar el desenvolupament de l’artesania que juntament amb els productes agrícoles es venia al mercat (soc)
• El món agrícola va incorporar forces innovacions: la introducció de nous productes, sistemes de regatge, etc.

​

Societat de Al-Àndalus

Grups socials:

• Els àrabs, que eren la minoria governant.
• Els berbers, arribats del nord d'Àfrica, un grup d'extracció humil.
• Els muladites (la majoria de la població), que eren els hispanovisigots convertits a l'islamisme.
• La població no musulmana la formaven els mossàrabs (hispanovisigots cristians) i els jueus.

​

Fem exercici 2 pàgina 59

Muladites minoria governant

​

Imam arribats del nord d’Àfrica, grup d’extracció humil.

​

Àrabs llibre sagrat dels musulmans

​

Medina hispanovisigots convertits a l’Islam.

​

Alcorà sacerdot islamic

​

Meca emperador

​

Califa ciutat santa

​

Berbers centre de la ciutat.

​

Cultura

• L’ intercanvi de coneixements dins del món islàmic va ser afavorit per la llengua comuna, l’ àrab.

​

• Les ciències aplicades, les matemàtiques, la medicina, l’astronomia, etc., van ser estudiades i desenvolupades pels islàmics.

​

• Per altra banda, es permetia la integració d’altres cultures i això va facilitar que no es perdessin els coneixements grecollatins, indis, egipcis….
• Pel fet de compartir una llengua comuna, l'àrab, els coneixements es transmetien fàcilment pels seus territoris.
• L' art islàmic aplega moltes influències, però també manté uns trets homogenis, com ara la importància de les seves arts decoratives estimulada per la prohibició de representar imatges sagrades.
• FEM EXERCICI 3 PÀGINA 59

​

​

Arquitectura Islàmica

• L' arquitectura islàmica feia servir sobretot el maó, i utilitzava arcs i cúpules i una decoració molt diversa.
• L'edifici més característic és la mesquita.
• A la península van deixar una herència arquitectònica de gran valor: Mesquita de Córdoba, Alhambra de Granada, Giralda de Sevilla, Torre del oro de Sevilla…

Alhambra de Granada

Alhambra de Granada

Giralda de Sevilla

Mesquita de Còrdova

L’Europa feudal (pàgina 48)

Es donarà a Europa del S:V fins al S.XV i es dividirà en Alta Edat Mitjana (fins el SXI) i Baixa Edat Mitjana (fins el SXV)

• És un nou sistema polític, econòmic i social que es basarà en l’explotació i administració de terres anomenades feus i destacarà per unes relacions socials molt jerarquitzades i injustes.
• Fem exercici 4 (pàgina 59)

Curiositats E.M

EL FEU

Organització econòmica basada en l’autosuficiència i la submissió dels pagesos als nobles

Relació de vasallatge

​

Els reis cada vegada tenien més dificultat per controlar els seus territoris i mantenir la pau. El seu poder depenia del suport dels nobles.

Els reis donaven terres (FEUS) a nobles. Els nobles, a canvi, els donaven suport i els juraven fidelitat i servei militar. Es convertien en els VASALLS dels reis.

Per convertir-se en vasall, es feia la

Cerimònia d'homenatge

Societat Feudal

Es dividia entre privilegiats (rei, noblesa i clergat) i no privilegiats (artesans, comerciants, burgesia i pagesia).

Privilegiats: no treballaven ni pagaven impostos i tenien la seva pròpia justicia.

No privilegiats: pagaven impostos i se’ls impartia justicia, treballaven.

​

(fer quadre de la societat feudal, punt 3.4. de les pàgines 48, 49 i 50

del dossier)

​

La societat

DESIGUAL

ESTAMENTAL

Societat estamental: Cada persona pertanyia des del seu naixement i fins a la mort a un estament. Els nobles naixien i morien nobles encara que fossin pobres.

Societat Feudal

Societat estamental: Cada persona formava part d’un estament o grup que tenia unes característiques iguals.

CAVALLERS

Els cavallers de l’Edat

Mitjana, anaven revestits amb una armadura.

​

Duien la cara tapada amb l’elm i empunyaven una llança o espasa amb la mà dreta i un escut amb el braç esquerre.

​

​

​

​

​

Escuder: Jove ajudant que li neteja les armes, l’ajuda a col·locar- se l’armadura i li cuida el cavall

Cada cavaller tenia un disseny pintat sobre un escut i la seva roba per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Justa era un combat entre dos cavallers muntats a cavall i armats amb llances.

El clergat

A l’edat mitjana gairebé totes les persones eren cristianes.

•Pregar.

Treballar la terra o tenir ramats per obtenir aliments

•Copiar manuscrits

​

Vivien tots d’acord unes normes escrites: La Regla. Una de les normes més estrictes era el silenci en totes les seves activitats, inclòs durant els àpats.

Els monjos havien de dur un hàbit que els identificava i seguir unes normes i uns horaris molt estrictes.

Art Romànic

• Estil característic de l’Alta Edat Mitjana

​

• Es desenvolupa a Europa entre els SV al SXI

​

• Influenciat per l’art romà

​

• Obres de temàtica religiosa; monestirs, esglésies, castells….

Arquitectura

• És clau en l’art romànic. La pintura i l’escultura queden supeditades a l’arquitectura.

Elements de les esglésies romàniques eren:

​

La planta: de creu llatina, amb dos braços que s'unien al creuer. Solia tenir una o tres naus. A la capçalera hi havia un absis semicircular.

​

​

• La coberta era de voltes de canó sostingudes per murs gruixuts reforçats per contraforts.

​

​

​

• La torre campanar servia per vigilar i per convocar a l'oració.

​

• Els murs eren molt gruixuts i les finestres eren petites.
• En les edificacions dominava l’horitzontalitat.

​

​

Pintura romànica

La pintura romànica és molt senzilla. La tècnica més comuna era la pintura al fresc (damunt el guix humit de la paret). També destaquen les pintures sobre taula (en fusta) i les miniatures (pintures que il·lustraven els llibres religiosos). Els temes eren religiosos i les representacions més habituals són la figura de Crist, anomenada Pantocràtor, i les escenes de la Bíblia, dels evangelis i de la vida dels sants.

Escultura romànica

Les escultures romàniques s'adaptaven als edificis als quals anaven destinades. Hi destaquen especialment:

​

• Els capitells de les columnes i la decoració de les portalades (timpans i arquivoltes), en pedra.
• Les escultures de temes religiosos, pintades amb colors vius, que se situaven a l' altar, en fusta.

​

Catedral de Girona

ART ROMÀNIC St. Climent de Taüll

Pintures a sta. Maria de Taüll

Corregim exercici 6 pàgina 60

Baixa Edat Mitjana (XII-SXV)

• Es dona a partir del S.XII
• Augment de la població i estapa de prosperitat econòmica
• Expansió de l’agricultura: millores tecnològiques i de augment de la producció.
• Progressos en el comerç i millora de comunicacions
• Desenvolupament de l’artesania
• 1.348 pesta negra males collites i crisis de fam

Millores agrícoles:

-rotació de conreus

• Introducció regadiu

-Expansió a més territoris

vídeo 5’

Però en el segle XIV arriba la Pesta Negra

Ressorgiment de les ciutats

• Augment de la població, augment del comerç i expansió de l’agricultura; renaixement del món urbà.
• Sorgeix una nova classe social: la burgesia
• Les ciutats seran centres de producció de manufacturats (petits tallers- gremis)
• Centre ciutat: mercat, catedral i ajuntament

​

​

Baixa Edat Mitjana: Art Gòtic

• Creixement econòmic, món cultural, l’art s’allunya de l'Església.
• Antropocentrisme; ja no tot gira al voltant de Déu, ara també l’home és protagonista.
• Nèix al nord de França al SXII
• Art principalment urbà; palaus de la noblesa a les ciutats, les llotges, els hospitals públics..
• Pintura i escultura més realistes.

Art gòtic: Sta. Maria del Mar

Catedral de Barcelona

Pintura gòtica

Pintures de l’església st. Martí de Tours

Verge dels Consellers

Verge (Catedral de Lleó)

Fem exercici 10 pàgina 61

Catalunya a l’Alta Edat Mitjana�

• La Marca Hispànica

Catalunya nova

Catalunya Vella

Fem exercici 7 pàgina 60

Els comtes de Barcelona es desvinculen del rei franc

Catalunya a la Baixa Edat Mitjana�

Unió de Catalunya i Aragó

Any 1.137

Conquestes de la Corona d’Aragó

La Corona d’Aragó s'estén per la Mediterrània

Institucions de govern

Govern de la ciutat de Barcelona

Govern de la Generalitat

Consell de Cent

Les Corts

La Generalitat

Corregim exercicis 8 i 9

Exercici 10 i 11

Exercici 12