Els recursos i l’energia
Per Anabel Ortiz López
Geografia de 2n de Batxillerat
Introducció
L’Economia s’encarrega d’estudiar la relació entre els recursos disponibles (limitats) i les necessitats humanes (il·limitades).
La Geografia s’encarrega d’estudiar com es la relació entre els elements del medi natural i les activitats humanes.
El dia d’esgotament dels recursos de la terra és la data a la qual el consum de recursos per part dels humans excedeix la capacitat [biocapacitat] de la terra per regenerar aquest recursos, senyal de l’existència d’un dèficit ecològic.
“El dia de l’esgotament dels recursos de la terra”
“El dia de l’esgotament dels recursos de la terra”
El dia d’esgotament dels recursos de la terra és la data a la qual el consum de recursos per part dels humans excedeix la capacitat [biocapacitat] de la terra per regenerar aquest recursos, senyal de l’existència d’un dèficit ecològic.
És possible el creixement sostenible?
La teoria del decreixement econòmic
Alguns experts conclouen que NO
Els recursos naturals
Qualsevol material o energia que la humanitat pot obtenir de la natura per cobrir les seves necessitats biològiques o socials: el sòl, l’aigua, els animals, els boscos, els minerals, diverses i les fonts d’energia.
L’aigua
L’aigua com a recurs
“D’aquí al 2030, aconseguir l'accés universal i equitatiu de l’aigua a un preu assequible per a tots”
La disponibilitat d’aigua potable és una problemàtica viva a bona part del món, especialment greu en el cas dels països poc desenvolupats, i un dels problemes principals que preocupen la societat i els governs.
Què diuen les dades? Al 2022, 2200 milions de persones no tenen accés de serveis d’aigua potable, 3500 milions no tenen accés a serveis de sanejament i 2000 milions pateixen la carència d’higiene bàsica”
Per saber-ne més!
Portal dades de la ONU
Què diuen les dades?
L’aigua al territori espanyol
L’aigua al territori espanyol
distingim entre…
conques hidrogràfiques
vessants hidrogràfiques
confederacions hidrogràfiques
règims hidrogràfics
Què són les conques hidrogràfiques?
Conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu. El cabal i el seu règim fluvial depèn de la quantitat d’aigua que rep la conca al llarg de l’any.
Conceptes clau
Què són el vessants hidrogràfics?
Distingim els rius segons els vessants per on desguassen les aigües:
La disposició de relleu condiciona la xarxa hidrogràfica
Conceptes clau
característiques dels vessant hidrogràfics d’espanya
VESSANTS HIDROGRÀFICS D’ESPANYA | ||
vessant cantàbric | vessant atlàntic | vessant mediterrani |
|
|
|
La configuració dels vessants i la disponibilitat d’aigua als territoris | ||
Molt cabalosos degut a:
| Desequilibri hídric per la divisòria d’aigües entre els vessants atlàntic i mediterrani, molt asimètrica. Les aigües baixen direcció a l’Atlàntic, que a més tenen rius més llargs i conques hidrogràfiques més grans, recollint més aigua. |
|
Conceptes clau
Règim nival: rius que neixen entre els 2000-2500m, es nodreixen del desglaç (maig-juliol). Estiatge a l’hivern. Ex. El Segre, el Gállego, el Cinca...
Règim pluvial: es nodreix de les precipitacions (tardor i primavera). Rius que neixen per sota dels 1000m.
Règim nivopluvial: influeix primer les aigües del desglaç, després les precipitacions. Rius que neixen entre els 2000-2500m. Ex. Rius dels Pirineus i S. Cantàbrica
Règim pluvionival: es nodreix primer de les precipitacions, després del desglaç. Rius que provenen de vessants de entre 1600-1800m. Màx. Cabal a la primavera i la tardor. Estiatge a l’estiu. Ex. S. Cantàbrica o Sistema Central.
Què són el règims hidrogràfics?
Classificació dels rius en funció del tipus d’alimentació:
Conceptes clau
Què són les confederacions hidrogràfiques?
Entitats adscrites al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se’ls ha assignat.
Excepte als arxipèlags, la divisió no correspon amb la divisió en comunitat autònomes i això dificulta l’actuació.
Conceptes clau
El balanç hídric
El balanç hídric és un concepte geogràfic fonamental que s'utilitza per avaluar la relació entre la disponibilitat i l'ús de l'aigua en un determinat espai o període de temps. Aquest concepte és clau per estudiar la sostenibilitat dels recursos hídrics, especialment en el context del canvi lcimàtic i de la gestió de l’aigua en activitats humanes.
superàvit important a les confederacions del nord;
deficitàries confederacions de la Mediterrània Andalusa, Balear, el Segura …
Conceptes clau
Estrès hídric: situació en què l’aigua disponible no és suficient per satisfer la demanda o necessitats d’aigua d’un territori.
En què gastem l’aigua?
En què gastem l’aigua?
[en augment per l’extensió del regadiu i la falta de pluges]
REGADIU
Conceptes clau
PRINCIPALS SISTEMES DE REGADIU
REGADIU
En què gastem l’aigua?
Conceptes clau
En què gastem l’aigua?
Conceptes clau
Necessitats a cobrir:
CONTAMINACIÓ de les aigües, abocaments d’aigües industrials
Parcialment corregit: amb control estricte d’abocaments i instal·lació de depuradores per part de les administracions.
Conceptes clau
En què gastem l’aigua?
Conceptes clau
Provisió d’aigua per ús domèstic que presenta una elevada exigència de qualitat
L'aigua d’ús domèstic prové majoritàriament de la captació d’aigües superficials i arriba a les llars mitjançant la xarxa de distribució, procedent dels rius o dels diversos embassaments un cop tractada a les plantes potabilitzadores i garantida la seva puresa.
L’aigua utilitzada en els àmbits domèstic, industrial i agrari que va aparar a la xarxa de clavegueram conté substàncies contaminants, residus orgànics i tòxics. Per aquest motiu, aquesta s’ha de netejar abans de ser retornada a medi natural.
Al fil dels plans de sanejament dels rius...
El sanejament hidràulic és el procés de recollir, depurar i evacuar les aigües un cop han estat utilitzades a les llars, a les indústries o a les explotacions agràries. Aquests processos es fan a les plantes o estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR). La depuració de les aigües residuals consisteix a arreplegar-les, traslladar-les a les estacions amb col·lectors, depurar-les i retornar-les al medi en un estat que alterir, el mínim possible, les condicions naturals. Catalunya té una extensa xarxa d’estacions depuradores que és gestionada per l’Agència Catalunya de l’Aigua (ACA)
Sanejament hidràulic
Mapa de la xarxa de depuradores d’aigua de Catalunya
En què gastem l’aigua?
Conceptes clau
Amenaces que alteren aquest valuós recurs:
L’aigua a Catalunya
En un territori com Catalunya, amb un clima que es caracteritza per l’aridesa estival i amb l’existència de cursos fluvials modestos, aquest recurs és escàs i té una importància estratègica.
Imatges del Pantà de Sau_riu Ter (Osona)
2023
2024
Conques internes
Competència exclusiva de la Generalitat
[Agència Catalana de l’Aigua _ACA]
Conques de l’Ebre o intercomunitàries
Competència compartida: Generalitat i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i la del Xúquer
2024
En què gastem l’aigua?
quines són les polítiques hídriques?
Conceptes clau
Política hídrica | Imatge | En què consisteix? | Problemàtica |
TRANSVASAMENTS |
| Derivar l’aigua d’un altre riu |
|
DESSALINITZACIÓ | | Extreure la sal a l’aigua del mar per fer-la apte pel consum humà. S’obté aigua de bona qualitat |
|
RECUPERACIÓ AQÜÍFERS | | Aprofitament d'aigües subterrànies mitjançant pous i bombeig d’aigua |
|
PLANS SANEJAMENT RIUS | | Reduir el deteriorament de la qualitat de l’aigua dels rius. Control sobre els abocaments industrials i urbans, instal·lació de col·lectors i plantes depuradores. Convertir rius claveguera en rius d’aigua neta | |
Al fil dels transvasaments...
Què són les zones humides?
Són un dels ecosistemes més rics del món i estan considerats espais vitals per a la supervivència humana.
L’Albufera de València
Llacuna de Gallocanta, d’aigua salada [entre Terol i Saragossa]
Conceptes clau
Què són les zones humides?
L’activitat humana les està destruint.
Conceptes clau
Zones humides Catalunya
Delta del Ebre (Tarragona): El més gran de Catalunya, amb llacunes com l'Encanyissada, el Canal Vell i la Tancada.
Aiguamolls de l’Empordà (Girona): Zones com les llacunes de Vilaüt i l’estany de Palau.
Delta del Llobregat (Barcelona): Amb espais com Ca l'Arana i les marismas de Filipinas.
Estanys de Cap de Creus (Girona): Petites zones humides disperses com la Pletera i els Estanys del Joncar.
Estany de Banyoles (Girona): Llac natural més gran de Catalunya, amb ecosistemes associats de gran importància ecològica.
Estany d’Ivars i Vila-sana (Lleida): Humedal restaurat, vital per a l’avifauna.
Molleres i torberes dels Pirineus (Alt Pirineu i Aigüestortes): Zones saturades d’aigua amb gran biodiversitat.
Estany de Banyoles
Delta de l’Ebre
Conceptes clau
Zones humides d’Espanya
Parque Nacional de Doñana (Andalucía): Marismas i llacunes en Huelva, Sevilla i Cádiz.
Parque Natural de l’Albufera (València): Llac costaner i marjal.
Marismas del Guadalquivir (Andalucía): Zones inundables connectades amb Doñana.
Marismas del Odiel (Huelva): Reserva de la biosfera..
Salinas de Santa Pola (Alicante): Espai Ramsar.
Tablas de Daimiel (Castilla-La Mancha): Parc Nacional únic per la seva formació de taules fluvials.
Laguna de Fuente de Piedra (Málaga): Coneguda pels flamencs.
Lagunas de Ruidera (Castilla-La Mancha): Cadenes de llacunes interconnectades.
Laguna de Gallocanta (Aragón): Humedal salí temporal.
Lagunas de Villafáfila (Zamora): conegudes per l'oca comuna.
Laguna de Antela (Galicia): Restaurada recentment.
L’Albufera de València
[abans i després de la DANA nov. 24]
Conceptes clau
Conceptes clau
[entre Huelva, Sevilla i Cadis]
Conceptes clau
Els recursos energètics
recursos energètics
De què parlem quan parlem de
DEFINICIÓ_ Es considera recurs energètic tota aquella substància sòlida, líquida o gasosa, de la qual podem obtenir energia a través de diversos processos.
80.9%
des del punt de vista energètic
Importa ¾ de l’energia que consumeix
Només produeix el 65% de l’energia elèctrica
Gràfic de la dependència energètica d’Espanya l’any 2012
Si contrastem les dades de la producció interior amb el consum final...
80% aprox. de l’energia consumida al planeta
Precisament, el petroli i el gas natural ...
Energies NO RENOVABLES
Es troben al planeta en quantitat limitada
Gran impacte ambiental durant l’extracció, el transport i la utilització
Són la base de la civilització occidental
CARBÓ
PETROLI
GAS NATURAL
Els hidrocarburs son compostos químics formats per àtoms de carboni (C) i hidrogen (H). Són una de les principals fonts d’energia, utilitzades en múltiples processos industrials.
Els hidrocarburs són obtinguts principalment del gas natural (saturats de baix pes molecular i metà, età, propà i butà), del petroli (parafines, aromàtics i alicíclics).
La prospecció de noves reserves de petroli és cada cop més costosa, ja sigui per:
El gas natural manté uns preus relativament baixos, doncs es beneficia de la seva condició de subproducte de prospecció i d’explotació del petroli, però les seves reserves tampoc no semblen, de cara al futur, suficients per a mantenir gaire temps el ritme actual de creixement del consum.
Alguns països europeus van haver de reprendre l’ús arran dels problemes de subministrament de gas de Rússia provocats per la guerra d’Ucraïna.
La més utilitzada
De més qualitat, menys impureses, més poder calorífic, més cara…
Diverses capacitats segons carbonificació
Roca fòssil originada per la descomposició de vegetals que s’acumulen a zones pantanoses, lacustres o marines de poca profunditat. La formació tarda diversos milions d’anys.
Extracció de lignits a les conques de l’alt Llobregat, Catalunya
Extracció de lignits a les Utrilles, Terol.
La zona més important de producció de carbó és l’asturlleonesa. Mines de Langreo, Laviana, Mieres i Figaredo i el gran pou de La Camocha [Gijón] d’on s’extreu hulla de gran qualitat, a Astúries.
A les conques de Lleó i Palencia producció d’antracita i d’ulla
Puertollano a Ciudad Real i Bélmez i Peñarroya de Còrdova, amb qualitat inferior a les del nord
En general, el carbó d’Espanya és de baixa qualitat i FRIABLE
Durant la primera fase de la Revolució Industrial, el carbó va esdevenir la principal font d’energia, provocant a partir d’aquest moment grans emissions de CO2 a l’atmosfera.
A la segona meitat del s.XX, el carbó va cedir el primer lloc com a recurs energètic als hidrocarburs. A partir d’aquest moment, va establir una forta dependència del preu del petroli: quan els preus del petroli pujaven, augmentava la demanda de carbó, i viceversa.
Des de la Industrialització, la capacitat de l’ésser humà d’influir sobre el medi es va incrementar notablement. Des de llavors, i de manera accelerada en les darreres dècades, s’ha arribat a la sobreexplotació i destrucció del planeta, posant a la supervivència en situació de risc.
Actualment, el carbó és el major responsable de les emissions de CO2
El funcionament d’una central termoelèctrica
Avui dia, queden únicament TRES centrals tèrmiques de carbó actives a la península, les asturianes Soto Ribera i Aboño, i la de Los Barrios, a Cadis [tancament previst pel 2025].
El seu origen és la degradació de matèria orgànica procedent de restes d’animals i plantes. Es tracta d’un líquid oliós, viscós, de color fosc i fort olor, més lleuger que l’aigua i inflamable.
Combustible fòssil composat per una barreja d’hidrocarburs.
Es troba en jaciments subterranis, a terra ferma o al mig de les aigües oceàniques. Cada vegada cal una major inversió en en tecnologia molt costosa que per arribar a extreure petroli a majors profunditats.
Es transport en OLEODUCTES o vaixells petroliers.
Aporta el 31% de l’energia primària mundial. El 75% del consum es destina a transport.
Qui són els principals països productors de petroli?
E.U.A
ARABIA SAUDÍ
RÚSSIA
Qui són els principals països consumidors de petroli?
E.U.A
XINA
ÍNDIA
Com es fixa el seu preu del petroli?
És una matèria primera molt cobdiciosa i el sistema mundial n’és fortament depenent i el seu preu és molt volàtil.
De manera general, depèn de l’oferta i la demanda.
VS.
Què és la OPEP?
L’OPEP regula la producció del petroli per garantir la disponibilitat i l’estabilitat dels preus
Com es fixa el seu preu del petroli?
Organització de Països Exportadors de Petroli és una OIG formada per 13 països productors de petroli.
Què és la OPEP?
Com es fixa el seu preu del petroli?
Organització de Països Exportadors de Petroli és una OIG formada per 13 països productors de petroli.
Com es fixa el seu preu del petroli?
Des de fa més d'un segle el petroli és un element fonamental a l'economia mundial, i per extensió al seu vessant geopolític. En aquest sentit, tant l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) com els països que la integren han esdevingut uns actors de gran rellevància per entendre bona part del segle XX i de l'actual.
A Espanya la producció de petroli en comparació del consum és insignificant: forta dependència de l'exterior.
Rússia, Mèxic, Aràbia Saudita, Líbia...
A qui compra Espanya el petroli?
Algunes empreses espanyoles fan inversions i prospeccions a països productors de petroli i també controlen el refinatge i la distribució del petroli a Espanya
GASOS D’EFECTE HIVERNACLE [GEH]
Desavantatges del petroli?
[barreja d’hidrocarburs: butà, età, propà i sobretot metà]
Qui són els principals països productors de gas natural?
E.U.A
RÚSSIA
IRAN
Qui són els principals països consumidors de gas natural?
E.U.A
RÚSSIA
XINA
Poques reserves, depèn de l’exterior
Xarxa de gasoductes que connecten amb el nord d’Àfrica: MEDGAZ
Connecta el Magreb amb Europa, des d’Argelia a través del Marroc.
ABANS DE 2022
GUERRA D’UCRAÏNA_2022
ACTUALMENT
Qui subministra el gas a Europa?
L’energia nuclear
En què consisteix?
Energia que s’allibera com a resultat d’una REACCIÓ NUCLEAR.
La gran quantitat de calor que desprèn escalfa l’aigua i produeix vapor, que impulsa les turbines que mouen grans generadors elèctrics.
L’urani enriquit és un recurs estratègic i la seva producció i ús estan regulats a nivell internacional per garantir la seguretat i el control
URANI
[element químic radioactiu]
Espanya compta amb urani?
38,7 % de Rússia
22,3 % de Canadà
19,5 % de Níger
11 % de Kazakhstan
3,7 % Namíbia
2,5 % Uzbekistan
Decreta que NO es concedissin nous permisos de concessió d’explotació de minerals radioactius degut als seus perjudicis i costos.
Espanya compta amb centrals nuclears?
5
Centrals nuclears en actiu
Es va generalitzar als països desenvolupats a partir de la crisi del petroli de 1973, per superar la dependència energètica del petroli.
Inconvenients
Avantatges
Accident nuclear de Fukushima, Japó [2011]
Accident nuclear de Chérnobil, Ucraïna [1986]
Energies RENOVABLES
Energies RENOVABLES
De què es tracta?
Es tracta d’energies que s’obtenen de fonts naturals inexhauribles. Aquestes energies renovables són:
solar
eòlica
biomassa
geotèrmica
mareomotriu
hidroelèctrica
Energies RENOVABLES
DADES 2024
Energies renovables produeixen el 56% de l'electricitat a Espanya:
Eòlica: 23%
Solar fotovoltaica: 17%
Hidràulica: 13%
El govern espanyol ha establert l'objectiu que el 81% de l'electricitat sigui d'origen renovable per a l'any 2030, segons el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC).
Espanya és líder en energies renovables a Europa, gràcies al seu potencial natural (sol, vent i aigua) i la seva aposta per la transició energètica.
hidroelèctrica
Mitjançant els salts d’aigua, s’aprofita la força de l’aigua per al funcionament de: Centrals hidroelèctriques
Inconvenients
Avantatges
L’energia hidroelèctrica és un recurs renovable que consisteix en l’aprofitament de l’energia potencial o energia cinètica de l’aigua. Converteix l’energia mecànica en energia elèctrica mitjançant turbines. Actualment aporta un 16% de l’electricitat produïda al món.
hidroelèctrica
solar
Es genera directament de la radiació solar que arriba a la Terra, en forma de llum, calor o rajos ultravioleta.
Tipus | Característiques | Instal·lació |
Solar tèrmica | La radiació solar escalfa directament l’aigua que circula per uns serpentins i que es destina a l’ús domèstic i a la calefacció. | Panells solars a les teulades dels edificis |
Fotovoltaica | L’energia solar genera corrent elèctric per mitjà de panells fotovoltaics proveïts de cèl·lules fotoelèctriques.� | Panells solars en parcs solars o també en edificis industrials o domèstics. |
Termosolar de concentració | L’energia solar es concentra per mitjà de miralls sobre conductes d’aigua que és transformada en vapor. El vapor a pressió mou unes turbines que generen electricitat. | Central termosolar |
A l’actualitat [2023] Espanya compta amb una cinquantena de centrals termosolars al seu territori.
2012 paral·lització
2015 “Impost al sol”
2007 aposta clara
Què és l'impost al sol? També anomenat 'peaje de respaldo' o imposat a l'autoconsum és un tribut que va estar vigent des de l'any 2015 fins al 2018 a Espanya. Des dels seus inicis fou un gravamen polèmic, que va suscitar l'oposició de nombrosos grups polítics.
“Obligava als usuaris de l'autoconsum a pagar per estar connectat a la xarxa elèctrica. És a dir, un ciutadà amb una instal·lació d'autoconsum havia d'abonar una tasa per contribuir a mantenir el sistema elèctric”
2021 Llei del canvi climàtic_ Impuls renovables
2018 Derogació de “L’impost al sol”
Actualitat
Impuls per la transició energètica que subvenciona instal·lació de plaques solars als edificis.
D’on procedeixen les subvencions?
solar
Inconvenients
Avantatges
solar
A Catalunya, les plantes solars es concentren a les comarques de Lleida i Tarragona, mentre que la fotovoltaica d'autoconsum prolifera a l'AMB i al litoral.
Utilitza la força cinètica del vent per generar electricitat a partir d’aerogeneradors: minicentrals i parcs eòlics
Inconvenients
Avantatges
eòlica
eòlica
A Catalunya, les parcs eòlics es concentren a les comarques de Lleida i Tarragona.
Projecte per construir un parc eòlic marí a Roses. Encara no hi ha cap projecte operatiu d’aquest tipus a nivell nacional.
A Espanya, les CCAA amb més instal·lacions eòliques són:
Castella-Lleó, Galícia, Andalusia, Castella-la Manxa, Aragó, Canàries i Catalunya.
eòlica
La instal·lació de parcs eòlics sovint genera moviments de contestació social [plataformes] que s’hi oposen degut al seu impacte ambiental i paisatgístic [soroll, ecosistemes i biodiversitat, turisme de natura…]. Tanmateix, pot incrementar o fomentar la despoblació rural.
S’obté per combustió o fermentació de la matèria orgànica i genera calefacció, electricitat i combustible.
Inconvenients
Avantatges
biomassa
geotèrmica
Aprofita la calor interna de la Terra. A Espanya l’àrea amb més possibilitat per les temperatures que assoleixen és l’arxipèlag canari. Jaciment geotèrmics de baixa temperatura s'utilitzen per a calefacció, subministrament d’aigua calenta de balnearis i ús domèstic i calefacció d’hivernacles
Inconvenients
Avantatges
mareomotriu
Aprofita el moviment del mar, que s’origina amb les marees, les onades o els corrents marins per generar electricitat. L’ús i l’explotació d’aquest tipus de font d’energia és molt reduït.
Inconvenients
Avantatges
EMPREMTA ENERGÈTICA
I RESPONSABILITAT CLIMÀTICA
Què és i com ens afecta el canvi climàtic?
Com la resta d’espècies, la nostra, interacciona amb els diversos components del medi i produeix modificacions.
El canvi climàtic provocat per l’acció humana des de la industrialització al s.XIX, i sobretot en els darrers 70 anys, es produeix amb tanta rapidesa i té un abast tan gran que es considera una singularitat.
Amb la crema de combustibles fòssils al s.XX es va constatar els canvis provocats en el clima de la Terra. Als anys 80 es va començar a parlar d’escalfament global i la seva relació amb el canvi climàtic.
Què és i com ens afecta el canvi climàtic?
L’ESCALFAMENT GLOBAL
Procés d'increment persistent de la temperatura mitjana de la Terra a causa de les activitats humanes, provocat per les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).
Quins gasos són considerats GEH?
L’augment de la temperatura global però no és l’únic efecte del canvi climàtic. El sistema Terra és complex i dinàmic, amb una gran connexió. Un canvi en una zona pot repercutir en tot el conjunt. Els canvis no són homogenis, fins i tot poden ser oposats.
Què és i com ens afecta el canvi climàtic?
camí cap a la
Procés progressiu de reducció de les nostres emissions de CO2 a l’atmosfera, generades per la combustió de combustibles fòssils. Encara avui dia, el carbó, del petroli i del gas impliquen més del 80% del consum mundial.
...per aconseguir aquest transició cal:
Millorar l’eficiència energètica, consumir menys
Transició cap a les renovables, xoc d’interessos, cal una implicació governamental i empresarial
Captura de les emissions de CO2, abans que surtin de les centrals elèctriques cap a l’atmosfera
Pekin, la ciutat més contaminada del món
camí cap a la
Les cimeres climàtiques
LA CONFERÈNCIA DE LES PARTS [cop]
Des que va entrar en vigor el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) al 1992, els països que s’hi van adherir van establir la celebració anual de la Conferència de les Parts (COP). La primera trobada va tenir lloc a Berlín l’any 1995. Hi formen part 196 països més la UE.
Objectiu: avaluar i aprovar instruments per reduir la concentració de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera.
Acords important: Protocol de Kyoto (1997) i Acord de París (2015).
Descarbonització. Reducció de la dependència dels combustibles fòssils i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), generalment d’una manera progressiva.
1972
PROGRAMA DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL MEDI AMBIENT [PNUMA]_Estocolm
D’aquesta primera conferència sobre el clima va sortir l’objectiu de lluitar contra la contaminació, vetllar pels ecosistemes, millorar la qualitat de vida de les poblacions i fomentar un desenvolupament econòmic verd.
camí cap a la
Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic celebrada a París l’any 2015, a la qual hi van participar líders mundials per abordar el canvi climàtic i els seus impactes negatius. El resultat va ser l’històric “Acord de París” signat per 193 països més la Unió Europea:
Acord de París
Les cimeres climàtiques
Darrera Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.
2015
AGENDA 2030
L’Assemblea General de l’ONU adopta els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) que aspiren a ser “universals, transformador i inclusius i que exposen els principals reptes relacionats amb el desenvolupament als quals s’enfronta la humanitat”.
Es base a:
Obstacles:
La política del Govern de Catalunya en matèria d’energia s’inscriu en el marc de les Nacions Unides de compliment dels objectius de desenvolupament sostenibles (ODS) establerts en els àmbits:
En l’actualitat, el consum d’energia elèctrica a Catalunya depèn, en major part, de la producció de les central nuclear i de la importació de combustibles fòssils. Les energies renovables aporten un 17.4% a la producció. Catalunya és energèticament dependent.
PROENCAT 2050 [Prospectiva energètica de Catalunya]_ Document que defineix les estratègies sobre la transició energètica catalana en coherència amb la UE i la Llei de canvi climàtic i transició energètica de l’Estat i amb la Llei del canvi climàtic de Catalunya. Fites:
Des de que es va iniciar la industrialització, el desenvolupament econòmic d’Espanya ha estat condicionat per l’escassetat de recursos energètics estratègics com el carbó, el gas o el petroli. Espanya sempre ha depès de la importació de combustibles fòssils.
Des de fa trenta anys, la producció energètica ha crescut i s’ha diversificat gràcies a les renovables, principalment l’energia eòlica i solar. En l’actualitat, el país produeix aproximadament una quarta part de l'energia que consumeix. Tanmateix, podem dir que actualment Espanya lidera la transició energètica a Europa i ocupa posicions capdavanteres a nivell mundial pel que fa a la generació d’energia eòlica i solar.
L’any 2024, el 56% de l’energia elèctrica espanyola va ser generada a partir d’energies renovables.
MARC ESTRATÈGIC D’ENERGIA I CLIMA_ Document que promou la reducció d’emissions contaminants, estalvi i eficiència energètica coherent amb els compromisos de les Nacions Unides i la UE per la descarbonització [neutralitat climàtica per l’any 2050]. Es fonamenta en la Llei de canvi climàtic i transició energètica.
POLÍTIQUES ENERGÈTIQUES
A Catalunya
A nivell estatal
Neutralitat climàtica. Situació de balanç zero entre les emissions de gasos amb efectes d’hivernacle i la seva absorció a través dels sistemes terrestres. També s’anomena neutralitat de carboni.
La UE és una potència econòmica pobra de recursos energètics fòssils, amb un consum energètic elevat i que ha d’importar més de la meitat de l’energia que consumeix.
L’any 2020, la dependència energètica de la UE va ser d’un 59.2% [58.2% petroli; 34.4% gas; etc.]. En general hi ha una forta dependència del gas de Rússia. En l’actualitat, els objectius de la UE en matèria energètica són:
POLÍTIQUES ENERGÈTIQUES
A la Unió Europea
La UE fa pagar a les instal·lacions productes de CO2 els anomenats “drets d’emissió” que han crescut força i es preveu que ho continuaran fent en el futur per afavorir la transició energètica.
BIOCAPACITAT
ANTROPOCÈ
PETJADA CARBONI
BIOMASSA
MASSA ANTROPOGÈNICA
SISTEMA TERRA
Sistema complex i dinàmic format per parts que interactuen integrant un tot: la litosfera, l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera són subsistemes del sistema Terra.
Massa del conjunt de materials i productes existents fabricats per la humitat.
Capacitat d’un cert espai de generar un abastament regular de recursos renovables i d’absorbir els residus generats pel seu consum.
Indicador proposar l’any 1996 pels científics William Rees i Mathis Wackernagel. Permet calcular l’impacte que exerceix el conjunt d’activitats humanes en una determinada área, ciutat, regió, país. El valor de l’indicador expressa el nombre d’hectàrees biològicament productives que calen per subministrar a la població d’un territori concret tots els recursos que necessita per mantenir indefinidament el seu gènere de vida i per poder assimilar els residus que genera.
PETJADA ECOLÒGICA
Terme proposat per Paul J. Crutzen l’any 2000. Terme no oficial que fa referència a una nova era geològica, resultat de la intensa i transformadora activitat humana sobre la Terra. Es considera que la petjada de la humanitat quedarà en els registres fòssils de manera similar al que van fer les forces naturals que van conformar el planeta durant les eres geològiques precedents. Segons Crutzen, l’acció human és la causa principal dels canvis soferts pel nostre planeta, al qual els combustibles fòssils és un dels agents més importants.
Indicador que mesura el volum total de diòxid de carboni emès a l’atmosfera a causa de la producció de béns i serveis per part de les persones, organitzacions, països o conjunt de la humanitat. Les principals responsables de les emissions de CO2 són la indústria, l’agricultura, la desforestació, els transport i la calefacció.
DESIGUALTATS MEDIAMBIENTALS
Situació que es deriva de les diferents possibilitats d’accés als béns naturals per motius socioeconòmics o culturals i a la diferent exposició de les poblacions davant els riscos mediambientals: ex. les dones dels països en vies de desenvolupament són les primeres a patir els efectes del canvi climàtic perquè han de caminar cada cop més quilòmetre per proveir les seves llars d’aigua i aliments.
Les desigualtats mediambientals més greus són les que impedeixen satisfer les necessitats bàsiques (alimentació i aigua, roba, habitatge, educació…). Les necessitats es poden veure amenaçades temporalment per causes ambientals (terratrèmols, aiguats…) o antròpiques (guerres, destrucció d’ecosistemes…) o permanentment a causa de situacions polítique injustes.