Com ha de fer els deures o llegir a casa un infant que viu atapeït en una mísera habitació amb la resta de la seva família? Quines ganes d’aprendre pot tenir un adolescent quan l’única pregunta que el preocupa és on dormirà la setmana vinent? Què podem ensenyar els docents quan els nostres alumnes saben que, en acabar la classe, ja no tornaran a casa seva?

Docents del Maresme ens unim amb els sindicats d’habitatge de Mataró i del Baix Maresme per denunciar que l’actual crisi d’habitatge té implicacions nefastes per al dret a una educació de qualitat d’infants i adolescents.

A la comarca del Maresme, fa temps que patim un increment històric dels preus de l’habitatge, així com un enduriment dramàtic de les condicions d’accés a un contracte de lloguer o a una hipoteca. Les conseqüències són la proliferació dels infrahabitatges (trasters, locals o habitacions minúscules) i l’incansable degoteig de desnonaments que sacseja amb duresa els nostres barris i pobles.
Mentre als municipis del Maresme existeixen grans quantitats d’habitatges buits i habitatges reservats per a ús turístic, cada cop són més les famílies desesperades per trobar un sostre de qualitat. Davant dels desnonaments, molt sovint l’administració pública és incapaç d’oferir cap mena d’alternativa habitacional real. I davant del col·lapse de tots els sistemes d’habitatge d’emergència, alguns ajuntaments centren les seves polítiques a criminalitzar i estigmatitzar aquells que es veuen obligats a ocupar un pis buit per sobreviure.

Els docents veiem amb indignació com el Departament d’Educació ens demana que vetllem pel benestar emocional d’infants i joves, que fomentem la inclusió o la ciutadania democràtica, i alhora el mateix govern de la Generalitat dinamita les bases que haurien de fer-ho possible. Cap debat sobre renovació pedagògica té sentit si les condicions materials dels docents no paren d’empitjorar: ara, a les ràtios altíssimes i a la sobrecàrrega de feina, cal afegir la creixent complexitat a les aules, lligada al deteriorament de la situació socioeconòmica de tantes famílies. La problemàtica de l’habitatge, en qualsevol de les seves formes, té un fort impacte en la salut física i mental d’infants i joves. Tant la violència d’un desnonament, com la precarietat d’un infrahabitatge, la inestabilitat de les constants mudances forçades o, fins i tot, el fet de destinar més diners a pagar el lloguer que a omplir la nevera, són un corc invisible que es va menjant la disposició de l’alumnat per a l’aprenentatge.

Cridem a la participació en els sindicats d’habitatge, a estrènyer els vincles entre les comunitats educatives i el teixit social de barris i pobles, per enfortir les eines de protesta i reivinidicació en defensa del dret a l’habitatge. Perquè no pot existir una veritable educació universal i de qualitat mentre no es garanteixi un habitatge universal i de qualitat.