EXIGIM DRETS I CORRESPONSABILITAT PERVIURE AMB JUSTÍCIA I LLIBERTAT !
Aquest
8M posem al centre les cures com a pilar essencial de la vida i
denunciem la seva precarització i explotació per part del sistema
econòmic i polític. La cura, remunerada i no remunerada, és un eix
fonamental de desigualtat social i de gènere. Com a feministes
interseccionals defensem el dret a triar com volem cuidar i ser cuidades
en condicions dignes, sense discriminació ni explotació. Exigim
corresponsabilitat per part dels homes, de les administracions i del
conjunt de la societat, perquè les cures són un dret col·lectiu i una
responsabilitat social i no el treball individual exigit a les dones.
A
més reivindiquem les cures del planeta perquè el mateix sistema que
explota les nostres vides, esprem i destrueix la terra. L’extractivisme i
l’espoli dels recursos naturals per part de corporacions transnacionals
estan devastant territoris, posant en risc la vida de comunitats
senceres i col·lapsant els ecosistemes. Aquest model de globalització,
sostingut pel colonialisme i el capitalisme global patriarcal amb valors
de masculinitat hegemònica, perpetua la violència contra els pobles i
els seus territoris, condemnant milions de persones a la migració
forçada.
Les cures continuen sent invisibilitzades i
infravalorades pel sistema capitalista cisheteropatriarcal, capacitista,
edatista, adultocentrista, racista i colonial. Aquest sistema explota
les que tenim cura de la vida, ens deshumanitza i ens separa en
cuidadores i cuidades, en una opressió conjunta que obvia que som éssers
socialment interdependents i biològicament ecodependents. El conjunt de
les opressions que el sistema genera a l’àmbit de les cures és una
estratègia de control social que ens vol mantenir subjectes a una
organització que beneficia el mercat i el capital per sobre de la vida,
de totes les vides.
Davant aquesta situació, Preguntem
Per què les dones hem de sostenir individualment, de forma obligatòria i sense suports les cures familiars?
Per
què el sector laboral de les cures és un sector feminitzat i
precaritzat, amb condicions laborals inferiors a la de la resta de
sectors?
Què fem perquè dones, dissidents de gènere i homes siguin corresponsables en les cures?
Què
fan les administracions amb els nostres impostos en tant que
corresponsables per assegurar vides dignes a totes les persones?
Com
s’asseguren les condicions d’autonomia per a totes les persones amb
necessitats de suports específics, que som tota la població en la nostra
vulnerabilitat, en comptes de veure- les/veure’ns només com a
receptores passives d’un servei?
Per què l’Estat i les
administracions públiques externalitzen les seves responsabilitats en
serveis essencials, subcontractant empreses que guanyen molts diners a
costa de retallar menjar, medicines i salaris i condicions laborals?
Què vol dir reduir costos quan està en joc el dret a una vida digna?
On
és el sistema públic de cures blindat per llei i amb un finançament
suficient que garanteixi el dret a tenir-les de totes les persones?
Per
què les oligarquies econòmiques dicten l’agenda política mentre el
nostre planeta es va degradant de forma accelerada, amb conseqüències
nefastes per a les poblacions més vulnerabilitzades i per al futur de
tota la humanitat?
Com a feministes denunciem
Que
la precarització de les cures, de la qual són responsables les elits
polítiques i econòmiques, afecta tots els nivells i àmbits socials,
devalua els serveis teòricament públics, mercantilitza les necessitats
bàsiques amb polítiques neoliberals i impacta en l’exercici dels Drets
Humans.
Denunciem la dicotomia entre producció de bens i
reproducció de la vida. L’economia no es pot reduir als mercats i als
intercanvis monetaris perquè les cures no són una qüestió individual o
privada sinó una problemàtica estructural que sosté el conjunt de la
societat.
Per garantir els privilegis d’uns pocs, s’ajusta un
mercat amb càrregues de treball desproporcionades, amb sous clarament
inferiors al valor real de la feina malgrat els sucosos dividends de la
patronal. Alhora no es reconeixen ni s’atenen les malalties laborals
derivades de les condicions inadequades. Això té un impacte directe en
les dones, que arriben a la jubilació amb pensions més baixes com a
conseqüència de vides laborals marcades per la precarietat i la
discriminació salarial.
Denunciem les condicions laborals abusives de totes les treballadores de l’àmbit de les cures:
L’explotació
ferotge de les migrades dedicades al treball de la llar i de les cures,
especialment d’aquelles a qui l’administració nega papers, a les
“internes”, en condicions d’esclavatge.
Cambreres d’hotel,
treballadores del SAD (Servei d’Atenció Domiciliària), treballadores de
les residències, assistents personals, auxiliars clíniques, llevadores,
infermeres i tota la resta de treballadores de les cures.
Denunciem
la invisibilització de les que cuiden en els marges – mares, amigues,
veïnes, parelles- estigmatitzades per la societat. Elles són dones cis,
trans i no binàries, usuàries de drogues, treballadores sexuals, amb
diagnòstic de salut mental, migrants, sense llar i sense lloc on
viure-hi.
Denunciem la situació de les dones anònimes dedicades a la cura informal, que som totes nosaltres.
Denunciem
que no s’activen els suports necessaris per al desgast físic i
emocional a què estan sotmeses les mares que sostenen les discapacitats,
la manca de drets i recursos per maternar de forma digna, el no
reconeixement dels drets de les pensionistes que han passat la seva vida
cuidant i arriben a grans empobrides i sense garantia de rebre les
cures que necessiten.
Denunciem la privatització,
l’infrafinançament i la manca d’atenció adequada a les residències per a
persones grans i a les institucions per a grans dependents, concebudes
com a pàrquings deshumanitzats.
Denunciem la violència
institucional de la DGAIA que, sota pretext de protecció, retira la
custòdia d’infants i adolescents a mares (sobretot migrades), a les
quals el mateix sistema capitalista, patriarcal, racista i colonial
condemna a la precarietat. Aquesta és una expressió més de la violència
institucional de gènere, que, lluny de garantir drets, perpètua les
violències masclistes en totes les seves formes.
Denunciem la manca de recursos a l’atenció primària en sanitat i també al sistema educatiu.
Denunciem
l’Estat i totes les administracions públiques per desistiment de les
seves responsabilitats en relació a les cures i qüestionem en la seva
totalitat el model de provisió de cures.
Denunciem la barbàrie i
la destrucció imperialista a molts països del món, amb guerres i
genocidis per la conquesta de territoris i recursos naturals. Denunciem
l’ecocidi i el canvi climàtic com a formes de violència neocolonial, que
afecten especialment dones, pobles originaris i comunitats empobrides a
causa de l’espoli.
Denunciem la militarització de les nostres
societats. Les guerres arrasen territoris, destrueixen comunitats i
perpetuen les violències estructurals, que impacten especialment contra
les dones i les nenes.
Exigim
Exigim el reconeixement i dignificació del treball de cura, remunerat i no remunerat.La
derogació de la Llei d’Estrangeria, racista i colonial, perquè condemna
milers de persones migrades a la irregularitat, l’explotació laboral i
la vulneració dels seus drets bàsics. Cal garantir drets i acabar amb la
violència institucional que suposa l’actual legislació migratòria.Exigim
justícia a tots els municipis, inclòs el de Barcelona, i que respectin
el dret d’inscriure’s al padró que per llei tenen totes les persones per
poder així accedir als drets bàsics.Exigim la regularització i
la regulació de les condicions laborals de les treballadores de la llar
i de les cures, la seva incorporació al sistema general de la Seguretat
Social i que comptin amb els mateixos drets que la resta: contractes
dignes, jornades laborals correctament registrades i remunerades,
jubilacions i salaris justos, accés universal a la prestació d’atur amb
retroactivitat, inspeccions i fiscalitzacions de treball a qui dona
ocupació i reconeixement sense traves dels accidents i malalties
laborals.Exigim no dilatar més el curs de la ILP Regularización
Ya i la seva aprovació al Congrés. Exigim el tancament dels CIEs, que
són presons per a persones migrades en irregularitat administrativa, amb
especial crueltat vers les mares en la separació de les seves filles i
fills. I exigim desmuntar el nou Pacte Europeu de Migracions i Asil
perquè atempta contra la dignitat i els Drets Humans, estigmatitza les
persones obligades a migrar i causa la mort de milers en fronteres
militaritzades i externalitzades a països tercers.Exigim la
derogació de les reformes de pensions que perpetuen la discriminació i
condemnen les dones a allargar la seva vida laboral per compensar les
llacunes de cotització. Aquestes llacunes són el resultat de la
precarietat en el sector de les cures i el treball de la llar, àmbits
essencials però històricament infravalorats i desprotegits.Exigim
posar fi a la discriminació que pateixen les treballadores sense papers
en l’economia submergida, especialment les “internes”, i l’accés
universal als serveis públics per garantir el dret a la salut i a
l’habitatge perquè deixi de ser un privilegi per a qui pot pagar.Exigim
a l’Estat que assumeixi la seva responsabilitat dotant de més recursos
per a la assistència, ajudes econòmiques directes i serveis adaptats per
atendre les necessitats de totes les persones.Drets per a les
persones que reben cures, perquè siguin tractades des de
l’autodeterminació i no des de la dependència assistencialista. Les
cures han de garantir vides dignes i no ser un negoci.Exigim
posar fi a la violència obstètrica i garantir tots els drets sexuals i
reproductius: dret a l’avortament lliure i gratuït i a la maternitat
lliure, respectada i desitjada.Polítiques públiques efectives
contra la privatització sanitària i la precarització de l’atenció
primària, per garantir una sanitat universal i accessible per a totes.Redistribució
de les cures, a través de models de corresponsabilitat comunitària. No
volem que la resposta a la crisi de les cures sigui la mercantilització
neoliberal: defensem xarxes de suport mutu, iniciatives col·lectives i
avançar cap a un model públic-comunitari.Exigim
polítiques reals contra el canvi climàtic, la fi del robatori i
l’explotació de recursos del sud global, la fi de l’estratègia de
simular un compromís ecològic amb el greenwashing mentre es mantenen pràctiques destructives que ofeguen les economies locals respectuoses amb el medi ambient.Exigim
la protecció dels ecosistemes i l’aplicació de models agroecològics que
garanteixin la sobirania alimentària, la reducció del consum energètic i
la fi del neocolonialisme ecològic.Exigim la fi de totes les guerres i persecucions perquè totes atempten contra la vida.Declarem i afirmem
Que
l’explotació laboral, l’espoli dels recursos naturals i la violació
dels Drets Humans en les cures de les persones i del planeta són formes
de violència estructural del sistema capitalista cisheteropatriarcal
racista, capacitista i colonial.
Que les cures són un dret
essencial i col·lectiu, constitueixen la base que sosté la vida i han
ser reconegudes, redistribuïdes i garantides per a tota la societat.
La
justícia climàtica, social i feminista són indestriables i han d’anar
de la mà en qualsevol política pública. No acceptem un futur de
devastació i migracions forçades. Defensem models de vida arrelats en la
sostenibilitat, la sobirania alimentària i la justícia climàtica amb
perspectiva de gènere, impulsats per les lluites de les dones a tot el
món i el lideratge de les comunitats que protegeixen els territoris. No
acceptem pedaços, exigim un canvi estructural.
AQUEST 8M, CÒMPLICES I ENXARXADES, CUIDEM-NOS ENTRE NOSALTRES PER TRANSFORMAR-HO TOT.
MANIFESTEM
LA NOSTRA SORORITAT FEMINISTA AMB DONES DE TOT EL MÓN SOTMESES A
MÚLTIPLES VIOLÈNCIES. REBUTGEM EL GENOCIDI A GAZA I A TOTA PALESTINA, I
ELS CONFLICTES ARMATS QUE SEMBREN DESTRUCCIÓ EN TANTES PARTS DEL MÓN.
DAVANT UN SISTEMA ESTRUCTURAL QUE MENYSTÉ LA VIDA, REAFIRMEM L’OPOSICIÓ
ACTIVA I LA REBEL·LIÓ FEMINISTA: POSEM LA VIDA EN EL CENTRE.
DONEN SUPORT/ADHESIÓ:
Acció Feminista d’Andorra
Associació de Drets
Sexuals i Reproductius
Bloque anticolonial de
Barcelona
Ca la Dona
Casa da Gente Brasil/Catalunya
CGT
Dona Beat
Dones x Dones
Entrepobles
Feministes
Autoconvocades per Nicaragua/Barcelona
Feministes de Gràcia
Furia mexicana
Grup de Coeducació de
Ca la Dona
Grup de Suport “Con
vos”
IAC Intersindical
La Sal
Les Kellys
Lluita
internacionalista
Marea pensionista
Metzineres
Mujeres migrantes
diversas
Novembre Feminista
Nucli del Partit dels
Treballadors i Treballadores de Barcelona (Brasil)
PETRA Maternitats
Feministes
Plataforma Estatal de
Cuidadores Principales
Regularización Ya
Sindicat de Mares en
la Diversitat Funcional
Sindicat del SAD
(Servei d’Atenció Domiciliària)
Sindillar-Sindihogar
USTEC
Viure nou
XADUD (Xarxa de Dones
que Usen Drogues)
Xarxa Feminista de
Catalunya
Xarxa pel dret a cura
