El 25 de novembre, i cada dia, seguim alçant la veu contra les violències masclistes reconeixent que constitueixen un dels grans reptes del nostre temps i reafirmant el compromís de continuar avançant per erradicar-les.
La violència l’exerceix l’agressor però el silenci de l’entorn, el negacionisme sobre les causes estructurals de les violències masclistes i la seva normalització contribueixen a perpetuar-les i constitueixen una expressió de complicitat masclista.
Les violències masclistes continuen sent una realitat present en la vida de totes les dones. Al voltant del 80 % de les dones de Catalunya han patit alguna agressió masclista al llarg de la seva vida.1 Aquestes violències es produeixen en tots els àmbits: no només en el si de la parella, sinó també a la feina, al transport públic, als espais d’oci i en qualsevol altre espai de convivència. A més, es manifesten en totes les esferes de la societat actual: prop del 40 % de les agressions registrades corresponen a violència digital.
Les violències masclistes són una realitat que afecta les dones al llarg de totes les etapes de la vida i que requereix una resposta col·lectiva, interseccional i intergeneracional. Cal posar una atenció especial en les dones que es troben en situacions de major vulnerabilitat, que poden afrontar dificultats afegides per accedir als recursos de protecció, atenció i recuperació.
Davant d’aquesta realitat, diem prou. Prou de continuar sumant feminicidis any rere any. Prou de les violències exercides contra les dones pel fet de ser-ho. Prou de normalitzar una realitat que vulnera drets i limita vides. Reafirmem el rebuig col·lectiu davant de qualsevol manifestació de violència masclista i el rebuig de qui no vol erradicar-la.
Prou de seguir vivint en una societat impregnada de masclisme i misogínia. I prou de tolerar i conviure amb aquestes agressions com si fossin una realitat inevitable.
Sabem que el masclisme és una problemàtica estructural que adopta formes diverses i canviants. Per combatre’l cal fer-lo visible, anomenar-lo, entendre com opera i actuar sobre les desigualtats que el legitimen i el reprodueixen.
Els poders públics tenim l’obligació de donar-hi una resposta integral mitjançant polítiques de sensibilització, prevenció i detecció així com amb una xarxa de recursos de detecció, atenció, protecció, recuperació i reparació per a qui pateix violència, amb una coordinació efectiva entre els diferents sistemes i serveis públics.
L’erradicació de les violències masclistes només serà possible des d’una governança compartida entre administracions, el món local, el tercer sector, l’àmbit acadèmic, el moviment feminista i la ciutadania. La comunitat hi té un paper clau, tant en la detecció i l’acompanyament com en la construcció d’entorns segurs i la transformació de les normes socials que sostenen les desigualtats. Per això, cal reforçar la prevenció i la coeducació des de les primeres etapes de la vida.
Només amb una implicació compartida, sostinguda i decidida de tota la societat podrem construir una societat lliure de discriminacions i de violències contra les dones i les nenes. Aquesta voluntat compartida i transformadora requereix un acord de país contra les violències masclistes: un compromís col·lectiu que, des de l’inconformisme i la necessitat d’actuar de la mà, impliqui totes les administracions públiques i el conjunt dels agents socials.
Aquesta responsabilitat compartida implica també els homes, com a agents actius en la prevenció de les violències masclistes, en la promoció de masculinitats igualitàries i en la construcció d’una societat no sexista i lliure de violències.
Un compromís que incorpori el llegat del moviment feminista, que reconegui l’expertesa dels equips professionals, que incorpori el testimoni i l’experiència de les dones supervivents de violència masclista i que impulsi respostes innovadores davant les noves formes de violència.
Necessitem eines actives i efectives per garantir els drets de dones, infants i adolescents i avançar cap a una societat lliure de violències masclistes. El compromís de Catalunya amb els drets humans s’emmarca també en els principals instruments europeus i internacionals de protecció dels drets de les dones, que orienten i reforcen l’acció pública contra les violències masclistes.
No només volem una declaració d’intencions, volem un compromís ferm amb la transformació de les polítiques públiques i amb la construcció d’una Catalunya on les violències masclistes no tinguin cabuda. Hem de desbordar els marcs existents, qüestionar les inèrcies institucionals i posar en el centre la vida, la dignitat i els drets de totes les dones, infants i adolescents.
Totes les institucions de Catalunya ens comprometem a establir un full de ruta consensuat que formuli polítiques públiques per abordar i reconèixer les noves formes de violència, que desplegui una estratègia compartida de prevenció i reparació transformadora a tot el territori, que incorpori l’educació i la coeducació com a prioritàries i que busqui la implicació de tota la ciutadania des de les masculinitats igualitàries.
Alhora, les polítiques d’atenció a les dones i fills i filles han de garantir un model d’atenció que preservi la diligència deguda, la no revictimització i la integralitat, amb una xarxa de qualitat, estable, sostenible i integrada en el sistema públic d’atenció a les persones amb equitat territorial.
I aquestes fites només són possibles amb un model de governança liderat des del sector públic, que reconegui el paper essencial dels ajuntaments i els consells comarcals en la prevenció, la detecció, l’atenció i l’acompanyament de les dones que pateixen violències masclistes, reforçant el teixit associatiu, implicant el món acadèmic i el conjunt de la societat, i impedint cap passa enrere en l’assoliment dels drets de les dones.
Avui més que mai diem prou a les violències masclistes. Reafirmem el compromís de Catalunya amb una acció pública valenta, coordinada i transformadora que situï la justícia, la igualtat i els drets humans en el centre, per construir un país lliure connectat amb els grans reptes i les aliances internacionals en defensa dels drets de les dones.
La Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions, altres administracions supramunicipals i les entitats municipalistes refermem la nostra voluntat de treballar en el marc d’un acord català contra les violències masclistes.
Reafirmem el compromís de totes les administracions, institucions i agents que treballem per erradicar les violències masclistes i per avançar cap a una societat basada en la igualtat, la dignitat i els drets de totes les dones, infants i adolescents.