Exemple per comentar col·lectivament.

El fill petit trobà una velleta que l'esperava a mig camí.
    - Si vols entrar al castell, fes tot el que jo et digui:
Quan et surti un llop de pèl negre, tira-li un tros de  carn que portaràs preparat, quan t'ataqui el gran ós salvatge, dóna-li mel, i mentre estigui entretingut, pren-li el tresor que té guardat el gegant sota el seu coixí, cuidant que no es desperti. Però has de pensar que el castell només s'obre quan són les 12 de la nit.
   - Si fas tot això el tresor serà teu.
   - Gràcies, així ho faré -li digué agraït el noi.
   - No t'entretinguis que aviat serà fosc -li digué la velleta.

Un pobre en extrema misèria va anar a demanar almoina a la magnífica casa de l'home més ric de la ciutat. Quan aquest el veié li digué:

- Que no has menjat res en tot el dia? Pobre home, si et pots morir de gana. Criats! porteu-nos alguna cosa  per menjar!

El pobre home, no va veure ni cap criat, ni menjar de cap mena, però el seu amfitrió feia gest de servir-se i de menjar amb molta gana.

- Menja, home, menja, que avui ets el meu hoste!
- Gràcies senyor, estic agraït de la vostra generosa hospitalitat.
- Què et sembla aquest pa? No el trobes de primera?
- Podeu estar ben cert que no he menjat en la meva vida un pa tan blanc i saborós.

Quan arriba l'hivern, escasseja l'aliment i les condicions són adverses. Llavors alguns animals emigren, com els ocells, d'altres emmagatzemen aliment com els esquirols o les formigues i d'altres hivernen consumint les reserves del seu cos com els óssos o les marmotes.

En les zones més seques, on l'aigua és tan escassa, quan arriba la pluja es dóna una veritable explosió de vida, tant vegetal com animal. Els insectes que estaven en estat larvari passen ràpidament a ser adults i es reprodueixen. Les plantes floreixen i amb l'ajut dels insectes també es reprodueixen.

A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard bandera blanca,
dies ha que t'he delit,
ets la pau que s'anuncia
entre sol, núvols i vent,
no ets encara al millor temps
però en tens tota l'alegria.  

      Joan Maragall

Tenia tres missatges i se m’han barrejat. Si ets capaç d’ordenar-los bé –agafant-ne un tros de cada columna– sabràs respondre les preguntes següents.

Fragment del discurs del cap indi Sealth a l'home blanc, el 1855.

No sé, però el nostre sistema de viure és diferent al de vostès. Només la vista de les seves ciutats entristeix els ulls del pell roja. Però això potser sigui perquè el pell roja és un salvatge i no comprèn res.

No existeix un lloc tranquil en les ciutats de l'home blanc, on es pugui escoltar com s'obren les fulles dels arbres a la primavera, o com volen els insectes.

Sóc un pell roja i no entenc res. Nosaltres preferim el suau murmuri del vent sobre la superfície del llac, així com l'olor d'aquest mateix vent purificat per la pluja. L'aire té un valor inestimable per a un pell roja, ja que tots els éssers comparteixen un mateix alè: la bèstia, l'arbre, l'home, tots respiren el mateix aire.

L’home blanc no sembla ser conscient de l'aire que respira però l'aire comparteix el seu esperit amb la vida que sosté.

Una dama de Basora havia comprat un diamant meravellós. Un dia, el diamant caigué al foc i no es va cremar. Era fals. La dama acudí a Txelai, visir famós per la seva saviesa, i va demanar la mort del marxant que li havia venut la gemma.

Txelai ho acordà. Condemnà el marxant a ser menjat pels lleons en una fossa.

El dia del suplici, la dama, des d'un mirador, contemplava el pobre home tremolós i envellit d’angoixa.

Però el somriure de la dama s’esqueixà en un crit d'ira. El soterrani s'havia obert i, en lloc de lleons, n'havien sortit dos gats ridículs. Avançaven calmosament, flairaven amb indiferència el miserable desmaiat i van acabar per saltar, àgilment, fora de la fossa.

La dama va anar a vomitar la seva ràbia als peus de Txelai:
− De què et queixes? −li digué el visir−. La llei mana exigir ull per ull, dent per dent.  El marxant t'enganyà; nosaltres l'hem enganyat a ell. El seu diamant era fals, els nostres lleons també: estem en paus.

Màrius Torres

Amb la meva família volem anar a la platja. Des de Blanes agafarem un vaixell fins la Cala Boadella, ens banyarem i després tornarem a Blanes a menjar una bona paella cap a les 3 de la tarda. Al pare li han donat aquesta taula d'horaris i preus:

Les empreses industrials o agrícoles necessiten oficines a les quals acudeixen els compradors de productes manufacturats i els venedors de maquinària i primeres matèries, i on es centralitza l’administració amb l’ajut d'ordinadors.

Les empreses necessiten altres empreses que fabriquin maquinària o realitzen part de llur procés industrial.

També han d'estar a la vora dels bancs i de les companyies asseguradores, requereixen bones comunicacions, accés a la informació, serveis de propaganda i d'altres com els que poden proporcionar les universitats o escoles professionals que preparen especialistes i tècnics. Per això les empreses més importants tenen les oficines centrals a les ciutats. Per aquest motiu es diu que les ciutats són centre de decisió on es prenen resolucions importants tals com obrir, ampliar o tancar empreses.

Avui és l'aniversari del pare i com que ha arribat a casa de bon humor ens ha dit a la mare i a mi que ens convidava a sopar al restaurant. Hem consultat la guia:

A  Austràlia i a les illes veïnes hi ha grups d'animals dels més antics i estranys del planeta.

A Austràlia hi ha mamífers, que com ja sabeu són els que alleten les seves cries. D'entre aquests, els marsupials posen els seus fills, quan neixen, a dins d'un plec de la pell situat al ventre i que té forma de bossa: és el cas del cangur i del coala. Els monotremes són mamífers molt rars que viuen als rius i ponen ous, com l'ornitorinc i l'equidna.

L'emú i el kiwi són ocells corredors propis d'aquesta regió.

Glòria Català, Mireia Català, Encarna Molina, Rosa Monclús. Avaluació de la comprensió lectora. Proves ACL. Ed. Graó.