Adherides Sant Antoni vol Conviure

------(formulari d'adhesions al final de la carta)-------

Carta oberta al barri de Sant Antoni i a les nostres institucions

Des del barri de Sant Antoni, les veïnes i veïns que signem aquesta carta volem expressar la nostra profunda indignació i preocupació davant de la situació que vivim. El que es veu al carrer —la brutícia, els conflictes a l’espai públic, el sensellarisme o el consum de substàncies— no són la causa del malestar, sinó la conseqüència. Són la punta de l’iceberg d’una emergència social molt més profunda.

El nostre barri, com tants altres, pateix les conseqüències d’un model de ciutat excloent, que prioritza el benefici turístic i l’especulació immobiliària per damunt del dret a l’habitatge i a una vida digna. Els preus del lloguer han expulsat bona part del veïnat, i molta gent que treballa al barri no hi pot viure. Aquest desequilibri urbanístic genera tensions en la convivència, empitjora la qualitat de vida i agreuja situacions de vulnerabilitat.

A això s’hi suma l’impacte de la llei d’estrangeria, el col·lapse dels serveis de salut mental i addiccions, la falta d’accés a recursos bàsics com lavabos públics, la descoordinació entre serveis socials i sanitaris, i la manca de polítiques valentes per afrontar el sensellarisme i la pobresa.

És evident que la convivència es veu afectada, però ens equivoquem si pensem que el problema s’arreglarà només amb més neteja o més presència policial. Cal abordar les causes estructurals amb una mirada àmplia, valenta i compromesa. No podem permetre que el malestar veïnal sigui instrumentalitzat per discursos d’odi que criminalitzen la pobresa i la diversitat.

Per això, estem disposades a treballar col·lectivament per transformar la realitat del nostre barri. Allarguem la mà a totes les veïnes i veïns preocupats per la situació, i proposem construir plegades un Pacte de Barri que ens permeti afrontar les conseqüències i les causes d’aquesta crisi social, amb responsabilitat, empatia i voluntat de justícia.

Fem una crida a l’Ajuntament i a totes les administracions implicades a entomar la qüestió i a respondre amb mesures efectives, coordinades i sostingudes en el temps. La ciutat no pot ser només per qui se la pot pagar; ha de ser llar i refugi per a tothom.

Amb aquesta carta, adjuntem un document amb propostes concretes, elaborades des de l’experiència veïnal i el coneixement del territori, perquè les polítiques públiques estiguin a l'altura dels reptes que vivim.

Per això exigim a l’Ajuntament:

1. Que exerceixi totes les seves competències per donar resposta immediata i sostinguda a les situacions de vulnerabilitat.
Això inclou reforçar els serveis socials i comunitaris, ampliar els recursos d’atenció al sensellarisme, garantir l’accés a serveis bàsics (com lavabos i dutxes) i abordar el consum problemàtic de substàncies amb un enfocament de reducció de danys.

2. Que promogui un model de barri inclusiu i digne.
Exigim millores en la neteja i el descans, amb controls reals i eficaços, que no només se centrin en el veïnat vulnerable. També calen mesures per frenar l’especulació i el turisme desmesurat, protegir el dret a l’habitatge i limitar l’impacte a l’espai públic de les activitats privades en detriment de la vida veïnal. 

3. Que vetlli per la cohesió social i la convivència amb responsabilitat i valentia.
Reclamem que l’Ajuntament no cedeixi davant discursos simplificadors o criminalitzadors i que impulsi mesures estructurals i campanyes de sensibilització per combatre els discursos d’odi. Així mateix, exigim més coordinació entre serveis municipals i participació real del teixit veïnal en la presa de decisions.

4. Que traslladi les solucions als nivells administratius que calgui.
Reclamem que l’Ajuntament apliqui de manera efectiva les mesures proposades pel veïnat. Alhora, exigim que assumeixi el seu paper com a institució més propera i que traslladi aquestes demandes a les altres administracions que tenen competències —ja sigui la Diputació, la Generalitat, l’Estat espanyol o les instàncies de la Unió Europea. Cap institució no pot desentendre’s d’aquesta realitat.