CONTINGUT
Quan lo pare no té pa, com el balla, com el balla ?
La descripció de la dansa tradicional, pel que fa al moviment i a la música, s’ha fet molt sovint des de dos punts de vista massa allunyats. Per una banda els folkloristes van descriure la dansa sense ser balladors ells mateixos, i per l’altra, confiaven sovint la feina de la transcripció musical a músics de formació acadèmica que tampoc no eren balladors…
Això fa que, ben sovint, la descripció coreogràfica de les realitats observades pels folkloristes sigui força incomplerta, parcial i dubtosa. Els materials i les descripcions fetes a partir d’aquestes perspectives s’han de tornar a situar en el context de la reacció espontània dels balladors, que és on rau la veritable identitat i l’estil, aquella famosa i inexplicable « manera de fer »…
En aquest campus del 2017 us proposarem, a partir de l’experiència pràctica d’uns quants gèneres de dansa tradicional i antiga, d’emprar bones eines per tal d’aclarir les relacions dels fenòmens mètrics i cadencials fonamentals tant de la dansa com de la música, donat que són la base de l’estètica de la dansa tradicional.
Observarem, a tall exemple, l’extraordinària popularitat dels Villanos: és cançó (Quan el pare no té pa, El gegant del Pi...), patró d’improvisació versificada… però, sobretot, és música de dansa coneguda arreu, donat que ens el trobem tant a la cultura catalana, com a la basca, la gascona o la francesa.
Si ens quedem en un primer nivell de reconeixement, i diem que tot són variants de la mateixa cançó o que « ballem el mateix », estarem simplificant –sense saber-ho- les relacions entre música i moviment pròpies a cada estil de dansa.
Però si observem on són les cadències –les conclusions de la frase-, les transicions dels desplaçaments –a quin moment canviem de sentit- o en quin moment sentim les empares del moviment o del vers… podrem diferenciar millor les qualitats pròpies de cada estil de dansa, les particularitats realment importants de cada tradició col•lectiva, la « manera de fer »…
Compararem i diferenciarem l’organització del moviment de danses basades en la mètrica dels versos heptasíl•labs, com el Villano, a la tradició catalana (ball rodó, sardana, corranda), gascona (saut, branlo), basca (jautzi, zortzitan, makila dantza) i a la francesa (branle).
La pràctica ballada estarà centrada en una iniciació a la forma concreta de dansa –millor encara si ja la coneixeu-, però posarem l’accent en l’exploració de les relacions entre música i moviment.
Els alumnes avançats que ja coneguin bé la dansa i/o la música tindran exercicis pràctics adients al seu nivell.