A diferència de la majoria de llengües, que son llengües naturals, l'esperanto és una llengua planificada. Fou creada a finals del segle XIX per L. L. Zamenhof, un metge polonès, poliglota i pacifista, no pas amb l'objectiu de substituir cap llengua natural, sinó al contrari: amb el somni que esdevingués una llengua auxiliar, una eina fàcil i neutral per a facilitar, en peu d'igualtat, la comunicació entre persones de llengües maternes i cultures diferents de tot el món; una segona llengua a disposició de tothom i que no pertanyés a cap nació en concret.