El personal dels Parcs Naturals de la Generalitat de Catalunya i de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural ha fet públic un manifest denunciant la situació de precarietat laboral que afecta greument la gestió dels espais naturals i altres serveis de la mateixa Direcció General. Aquesta situació compromet greument els objectius de conservació del patrimoni natural de Catalunya, entre altres conseqüències. Més de 200 professionals, la majoria de la plantilla, han signant el document.
El 29 d’octubre de 2025 acaba el Programa temporal per al desplegament dels instruments de gestió de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya (2022-2025), a través del qual està contractada bona part del personal estructural. Això suposarà el cessament de 38 tècnics i administratius que duen a terme tasques essencials de gestió i conservació, amb pèrdues superiors al 50% de la plantilla en molts dels parcs i arribant pràcticament el 100% en alguns casos.
Aquesta manca crònica de personal i precarietat afecta la conservació de la biodiversitat, el desenvolupament sostenible del territori i el compliment de compromisos europeus i internacionals.
Els equips dels Parcs Naturals i dels Serveis del Departament fan una tasca transversal i especialitzada que inclou la protecció d’hàbitats i espècies, la prevenció d’incendis, la gestió forestal, el suport a activitats agrícoles i ramaderes, la recerca, l’educació ambiental i l’atenció al públic. Aquest treball genera un fort retorn econòmic i social: segons estudis recents, cada euro invertit en un espai natural protegit genera 8,8 euros al territori.
Tot això està en risc si no s’actua immediatament. La proposta verbal de la Conselleria per crear places estructurals en un futur és clarament insuficient: arriba tard, no cobreix les necessitats mínimes dels Parcs i Serveis, no garanteix la continuïtat de les tasques, ni consolida el personal expert que porta anys treballant en condicions precàries.
Sense personal, moltes funcions quedaran aturades properament: seguiment d’espècies amenaçades, aplicació de mesures de protecció, coordinació d’activitats educatives i de voluntariat, manteniment d’infraestructures, gestió de projectes europeus i col·laboracions científiques. En alguns parcs, la situació és tan greu que el tancament pot ser l’única opció.