Laboratori curat per Andrea Soto Calderón i impartit en diàleg amb Zuriñe Lafón. S’abordarà conjuntament el món de les imatges, i també el tema de la mirada.

No és gens innocent que aquesta primera trobada arrenqui en mans d’Andrea Soto. La força de la seva mirada travessa tota l’edició actual d’IF Barcelona: la imatge és un eix vertebral del festival. L’autora torna una vegada i una altra a un seguit de punts clau: la potència del que és indeterminat, de les ruptures. En les seves paraules: des dels elements desatesos, brotar.

Biografia (i una petita dosi del seu pensament)

Davant la sequera de la imaginació, Andrea Soto Calderón (Xile) proposa una nova manera de crear i entendre les imatges. Lluny de voler forjar un pensament sobre aquestes, la filòsofa indaga en el pensament que possibiliten aquests artefactes de potència. Soto sosté que vol pensar entre i a través de les imatges; ja que com assenyala, no ens trobem davant d’elles, sinó entre elles. Són les imatges les que ens configuren.

La pensadora se centra en les particularitats de les imatges, en com operen, en allò que les diferencia d’altres llenguatges: què és el que sols pot passar en elles? Andrea Soto ressalta la capacitat que tenen per disseminar el sentit, i des d’aquesta multiplicitat crear possibilitats de relació infinites que, potser, el text no podria contenir.

Tal com recalca l’autora al diàleg «¿Qué responsabilidad implica tener ojos?» de la revista 452ºF (núm. 27): «extenderse hacia algo, requiere no establecer relaciones conocidas con lo que entramos en contacto. En gran medida, cultivar un vínculo es un ejercicio de des-aprendizaje y disposición a vibrar con otro, experimentar su pulso».

Andrea Soto Calderón és doctora en filosofia, escriptora i docent d’Estètica i Teories de l’Art. El seu corpus textual està format pel frec entre filosofia, art i pensament. Els seus objectes de recerca els fa brotar en aquest camp, prolífic i fèrtil. Més enllà de la labor docent, des del 2017 trobem una continuació de la seva investigació en relació amb els funcionaments de les imatges en La Virreina Centre de la Imatge (Barcelona). Aquesta recerca toca les línies de l’experiència estètica de la cultura contemporània, l’estudi de la imatge i la seva tècnica, com també la relació entre estètica i política.

Entre les seves darreres publicacions destacaríem La performatividad de les imágenes (2020), El trabajo de las imágenes amb Jaques Rancière (2019), Imaginación material (2022), i Les imatges que resisteixen. La genealogia com a mètode crític (2023).

Zuriñe Lafón és doctora en Comunicació, i docent a la Universitat de Navarra. Imparteix les assignatures de Cultura Visual, Disseny Periodístic, Comunicació Audiovisual i Mitjans Digitals.

Estudià el màster de Disseny gràfic i Projectes Editorials a l’Escola Superior de Disseny de Barcelona. Altrament, ha col·laborat amb el diari El Correo (Bilbao) i amb Nuevos Medios del Museu Thyssen (Madrid). També, és la creadora d’Atelier, una plataforma de divulgació de continguts sobre imatges contemporànies.

* Fotografia: 2. Ismaïr Bahri, Foyer et Esquisser, 2016 (frame)