Manifest Dona i VIH SIDA / Manifiesto Mujer y VIH SIDA

    Invitació a adherir-se al manifest i activitat / Invitación a adherirse al manifiesto y actividad

    CAT.: Des de DONES DEL MON, ACATHI, i CREACIÓ POSITIVA, volem fer-li arribar còpia del Manifest sobre “Dones i VIH” que adjuntem al peu. Com veurà, pretenem cridar l'atenció sobre la greu situació en què les dones del món ens trobem enfront de l'HIV. Aprofitarem l'últim dia del mes de març -un mes dedicat a promoure els drets de les dones- per a fer públic aquest manifest amb una xarrada en el Centre Cultural Albareda, el 31 de març a les 20 h, en la que parlaran una metgessa i una psicòloga especialitzades en el tema, i també un altre psicòleg representant de la societat civil, amb l'objectiu de sensibilitzar a la opinió pública sobre esta pandèmia. Però, perquè esta preocupació comuna estigui millor reflectida, també li demanem que ens acompanyi firmant el Manifest, ja sigui a nom personal o associatiu; per a també fer-ho arribar als mitjans de premsa, els consolats, i les associacions internacionals que s'ocupen de la temàtica . Si aquesta activitat és del seu interès , preguem la faci circular , també, entre els seves relacions . Esperem , llavors , tant la seva signatura en el Manifest , com la seva presència en la xerrada. CAST.: En nombre de DONES DEL MÓN, y de ACATHI, así como de CREACION POSITIVA, nos dirigimos a Ud a fin de hacerle llegar copia del Manifiesto sobre Las Mujeres y el HIV + que adjuntamos al pie. Como verá allí, pretendemos llamar la atención sobre la grave situación en que las mujeres del mundo nos encontramos frente al HIV. Aprovecharemos el último día del mes de marzo -un mes normalmente dedicado a promover los derechos de las mujeres- para hacer una charla en Centre Cultural Albareda, el 31 de marzo a las 20 hrs, en la que hablarán una médica y una psicóloga especializadas en el tema, y también un representante de la sociedad civil, con el objetivo de sensibilizar sobre esta pandemia. Pero, para que esta preocupación común esté mejor reflejada, también le pedimos que nos acompañe firmando este Manifiesto, sea a nombre personal o asociativo; para también hacerlo llegar a los medios de prensa, los consulados, y las asociaciones internacionales que se ocupan de la temática. Esperando que sea una actividad de su interés, rogamos la haga circular, también, entre sus relaciones. Aguardamos, entonces, tanto su firma en el Manifiesto, como su presencia en la charla. Atentamente.

    Captionless Image

    Captionless Image

    Captionless Image

    Manifest / Manifiesto

    CAT: Dona i VIH SIDA. "La defensa de la igualtat de gènere, i l'apoderament de les dones són essencials per a donar una resposta eficaç al VIH". És necessari que arribem a la tolerància zero amb la violència de gènere; perquè amb això també se superarà l'estigma d'aquelles persones ja afectades. Hem de lluitar per obtenir un major accés al tractament, a l'atenció i a l'ajuda de totes les que ho pateixen, així com de les seves famílies. "La Declaració del Mil·lenni d'ONU de 2000 va incloure entre els seus objectius una meta específica per a combatre el VIH/SIDA, estimant-se que en 2015 s'haurà detingut i començat a reduir la propagació d'esta pandèmia. És evident que això està lluny d’obtenir-se tant a Catalunya com a Espanya i el món, sobretot en relació amb dones, nenes i adolescents, que son els que pateixen taxes d'infecció en un número d'afectades cada vegada major. Les desigualtats de gènere, a més de ser una violació als seus DDHH contribuïxen a l'augment de la indefensió. ONUSIDA diu que aquelles que patixen de violència de gènere tenen un 50% més de risc de contraure el VIH. La xifra és escandalosa, atès que l'OMS subratlla que una de cada tres dones pateix de violència física o sexual a mans de la seva parella, al punt que el 45% de les adolescents tenen la seva primer experiència sexual de forma forçada." L'augment de l'epidèmia en persones joves i en dones casades ha demostrat que l'anàlisi tradicional basat en grups de risc tales com a homosexuals, homes que tenen sexe amb homes o dones que es dediquen a la prostitució constitueix un factor que limita l'adopció d'estratègies de prevenció adequades. En realitat, el problema ha de plantejar-se des de l'enfocament de les pràctiques de risc, independent de l'estatus social, l'orientació sexual, el gènere, l'estat civil, la professió o ofici, el credo religiós o el grup ètnic de les persones involucrades. Ja en 1995 en secretari general d'ONU deia que el gènere femení és particularment vulnerable a la infecció alhora que el seu accés a l'educació relacionada amb el VIH i als programes de prevenció i atenció de la salut és limitat o inexistent. A això han de sumar-se les dificultats que implica la negociació del sexe més segur, i no sols per a aquelles que exerceixen la prostitució, atés que en les societats clarament patriarcals són els homes els que imposen les regles. La subordinació de la dona en la societat i en la vida de parella redueix les seues possibilitats de negociar o rebutjar les relacions sexuals no desitjades, o de mantenir relacions sexuals protegides; la qual cosa empitjora la desigualtat existent. És precís incrementar el finançament de les ajudes al desenvolupament i canalitzar-les cap a programes sensibles a les qüestions de gènere. Però també hem d'exigir dels governs que destinen recursos propis suficients perquè hi haja atenció i prevenció. Han de comptar-se amb coneixements, però també amb mitjans que previnguin la infecció. Per allò, les persones i entitats signants, aprofitant aquest mes de març de 2014 en el que se ha celebrat el Dia Internacional de la Dona, proposem: - Promoure l'educació sexual de les xiquetes i adolescents en les escoles i col·legis i l'alfabetització de les dones, com a via que faciliti la informació. Lluitar contra la deserció escolar femenina. - Atendre amb especial atenció a les necessitats de les dones migrades, que es troben en condicions vulnerables precisament a causa de la pobresa, el desarrelament i la desinformació. - Promoure la protecció constant dels drets humans de dones, adolescents i nenes. Promoure una tolerància zero cap a tots els tipus de violència que s’exerceixen contra elles com una qüestió de justícia social i una responsabilitat social compartida. - Instar la creació de programes efectius que consideren les necessitats dels que siguin sobrevivents, estiguin o no infectats. Moltes nenes, nens i adolescents queden a cura de familiars amb pocs recursos, i això incrementa el cercle viciós de la pobresa i l'estigmatització. - Advocar perquè les lleis laborals es compleixen plenament, i no hi es faci una discriminació oculta contra les persones portadores del virus. - Reclamar rendició de comptes a les administracions públiques, sobretot en relació amb els compromisos internacionals que han suscripto oportunament. - Deixar de considerar les dones com a meres víctimes de les seues circumstàncies, valorant les seues aportacions, la seua capacitat de creació i de diàleg perquè puguen ser aprofitats en el seu propi benefici. Aquesta tasca no tindrà èxit a menys que siguem les pròpies dones (adultes, adolescents, nenes, prostitutes, transsexuals, heterosexuals, bisexuals, transgèneres, casades, fadrines, divorciades, separades, mares, filles, immigrades, nacionals, religioses, laiques, professionals, ames de casa) les que prenguem consciència que hem de reivindicar de forma constant no sols aquest, sinó tots i cadascun dels nostres drets. CAST.: "Mujer y VIH SIDA. "La defensa de la igualdad de género, y el empoderamiento de las mujeres son esenciales para dar una respuesta eficaz al VIH”. Es necesario que lleguemos a la tolerancia cero con la violencia de género; porque con ello también se superará el estigma de aquellas personas ya afectadas. Debemos luchar por obtener un mayor acceso al tratamiento, a la atención y a la ayuda de todas las que lo padecen, así como de sus familias. La Declaración del Milenio de ONU de 2000 incluyó entre sus objetivos una meta específica para combatir el VIH/SIDA, estimándose que en 2015 se habrá detenido y comenzado a reducir la propagación de esta pandemia. Es evidente que ello está lejos de obtenerse tanto en Catalunya como en España y en el mundo, sobre todo en relación con mujeres, niñas y adolescentes, quienes padecen tasas de infección en un número de afectadas cada vez mayor. Las desigualdades de género, además de ser una violación a sus DDHH contribuyen al aumento de la indefensión. ONUSIDA dice que aquellas que sufren de violencia de género tienen un 50% más de riesgo de contraer el VIH. La cifra es escandalosa, dado que la OMS subraya que una de cada tres mujeres sufre de violencia física o sexual a manos de su pareja, al punto que el 45% de las adolescentes tienen su primer experiencia sexual de forma forzada. El aumento de la epidemia en personas jóvenes y en mujeres casadas ha demostrado que el análisis tradicional basado en grupos de riesgo —tales como homosexuales, hombres que tienen sexo con hombres o mujeres que se dedican a la prostitución— constituye un factor que limita la adopción de estrategias de prevención adecuadas. En realidad, el problema debe plantearse desde el enfoque de las prácticas de riesgo, independiente del estatus social, la orientación sexual, el género, el estado civil, la profesión u oficio, el credo religioso o el grupo étnico de las personas involucradas. Ya en 1995 en Secretario General de ONU decía que el género femenino es particularmente vulnerable a la infección toda vez que su acceso a la educación relacionada con el VIH y a los programas de prevención y atención de la salud es limitado o inexistente. A esto han de sumarse las dificultades que implica la negociación del sexo más seguro, y no sólo para aquellas que ejercen la prostitución, dado que en las sociedades claramente patriarcales son los hombres los que imponen las reglas. La subordinación de la mujer en la sociedad y en la vida de pareja reduce sus posibilidades de negociar o rechazar las relaciones sexuales no deseadas, o de mantener relaciones sexuales protegidas; lo que empeora la desigualdad existente. Es preciso incrementar la financiación de las ayudas al desarrollo y encauzarlas hacia programas sensibles a las cuestiones de género. Pero también debemos exigir de los gobiernos que destinen recursos propios suficientes para que haya atención y prevención. Deben contarse con conocimientos, pero también con medios que prevengan la infección. Por ello, las personas y entidades abajo firmantes, aprovechando este mes de marzo de 2014 como el del Día Internacional de la Mujer, proponemos: - Promover la educación sexual de las niñas y adolescentes en las escuelas y colegios y la alfabetización de las mujeres, como vía que facilite la información. Luchar contra la deserción escolar femenina. - Atender con especial cuidado a las necesidades de las mujeres migradas, que se encuentran en condiciones vulnerables precisamente a causa de la pobreza, el desarraigo y la desinformación. - Promover la protección constante de los derechos humanos de mujeres, adolescentes y niñas. Promover una tolerancia cero hacia todos los tipos de violencia que se ejercen contra ellas como una cuestión de justicia social y una responsabilidad social compartida. - Instar la creación de programas efectivos que consideren las necesidades de quienes sean sobrevivientes, estén o no infectados. Muchos niños y adolescentes quedan al cuidado de familiares con pocos recursos, y ello incrementa el círculo vicioso de la pobreza y la estigmatización. - Abogar porque las leyes laborales se cumplan plenamente, y no haya discriminación oculta contra las personas portadoras del virus. - Reclamar rendición de cuentas a las administraciones públicas, sobretodo en relación con los compromisos internacionales que han suscripto oportunamente. - Dejar de considerar a las mujeres como meras víctimas de sus circunstancias, valorando sus aportaciones, su capacidad de creación y de diálogo para que puedan ser aprovechados en su propio beneficio. Esta tarea no tendrá éxito a menos que seamos las propias mujeres (adultas, adolescentes, niñas, prostitutas, transexuales, heterosexuales, bisexuales, transgénero, casadas, solteras, divorciadas, separadas, madres, hijas, inmigradas, nacionales, religiosas, laicas, profesionales, amas de casa) las que tomemos consciencia de que hemos de reivindicar de forma constante no solo éste, sino todos y cada uno de nuestros derechos."

    M'adhereixo al manifest / Me adhiero al manifiesto

    This is a required question
    This is a required question
    This is a required question
    This is a required question
    This is a required question
    This is a required question
    This is a required question