La caiguda de Catalunya el 1939 sota les tropes franquistes, provocà el pas a l’exili per les nostres comarques de mig milió de persones. 

Fou un 26 de juliol de 1939, quan el primer nucli de militants independentistes exiliats s’escaparen del camp de concentració d’Agde (Occitània/Estat Francès), tornant a la Catalunya ocupada per Franco, i començant a ajudar a persones que fugien del nazisme. 

Un mes abans que els nazis entressin a París (juny de 1940), aquests herois, formaren l’“Organització” que més tard esdevindria el (FNC) Front Nacional de Catalunya (moviment de resistència davant l’ocupació, a l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món, davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), van col·laborar amb la Resistència Francesa (Maurice Alibi), ajudant a travessar la frontera a una gran quantitats de persones, fent possible el seu pas cap a Barcelona, i d’allà cap a Lisboa, per tal d’emprendre el camí cap a Anglaterra o Amèrica. 

A partir del camí obert pels quatre primers herois per travessar la Muga, anaren teixint-se les rutes de la llibertat. L’evasió es va dur a terme per les comarques catalanes, des del Rosselló a l’Alt Empordà, del Vallespir a la Garrotxa, Cerdanya i Andorra, col·laborant amb els serveis aliats i amb els governs francès, britànic, polonès i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial. 

Per aquests motius tots els militants que es quedaren a l’Estat Francès van ser reconeguts i guardonats per la seva lluita contra el feixisme, per part d’aquests governs, amb medalles i certificats. Fins i tot, un dels integrants de les cadenes d’evasió és l’únic català designat “Just entre les nacions” per l’estat d’Israel, i també guardonat per De Gaulle, el rei d’Anglaterra i el president dels EUA.

Al mateix temps, els integrants de la xarxa detinguts per la policia franquista restaren a presó fins a l’any 1952, no sent mai reconeguts per cap dels nostres Governs. 

Aquestes rutes de la llibertat, són el camí més difícil, el de la no rendició. Quan tota Europa era fosca i el feixisme era imparable, travessar els Pirineus per les rutes de la llibertat era salvar vides a canvi només, de la satisfacció político-humanitària, sense comptar amb l’afegit de la perillositat d’aquestes accions, perseguits per gendarmes pro Vichy, Guàrdia Civil, policia franquista i tropes nazis. 

A qualsevol país plenament democràtic, els integrants d’aquestes xarxes d’evasió haurien estat reconeguts, les rutes marcades i les poblacions i camins per on passaven senyalitzats. Tot lliga: Arrels, cultura i memòria històrica. 

Per aquests motius, els sota-signants, demanem a les institucions, Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, Càrrecs per a la promoció i la defensa dels drets humans, Memorial Democràtic, Museu de l’Exili i cònsols dels governs dels països que van donar cobertura i ajut a aquests lluitadors per la llibertat, promoguin la senyalització d’aquestes Rutes a les poblacions implicades. 

Cal doncs alimentar la memòria col·lectiva amb actes com:

- Marcar aquests recorreguts i espais com a fites de la memòria històrica.

- Reivindicar el seu llegat en el conjunt de la història del país.

- Organitzar activitats pedagògiques als centres educatius amb les Rutes de la Llibertat com a protagonistes.

- Recordar la vigència dels valors que simbolitzen: llibertat, fraternitat, memòria nacional, drets humans, i orgull de lluita obstinada.

El sacrifici d’aquests lluitadors per la llibertat no pot quedar en l’oblit.

 Arrels, cultura i memòria històrica!