http://biblioteca.d2g.com

Aleksandr Blok

AL CAMP DE KULIKOVO

 

 AL CAMP DE KULIKOVO

 

I

El riu s’eixampla, corre i s’esllangueix mandrós

          i renta les riberes.

Sobre l’argila pobra, dalt del groc espadat,

          s’entristeixen les garbes a l’estepa.

Oh Rússia meva! Oh muller meva! Al dolor va

          nostre clar, llarg camí!

Nostre camí el vell voler dels tàrtars traspassà

          com fibló nostre pit.

Nostre camí d’estepa. Camí en tristor immensa,

          oh Rússia, en ta tristor!

I més enllà tenebres de nit i forasteres

          Jo no tinc por.

La nit vingué. Acamparem. Amb les fogueres

          l’estepa aclarirem.

Dins el fum lluirà la sagrada bandera

          i dels sabres l’acer...

I eterna guerra! La pau sols somniem nosaltres

          entre sang i pols...

Vola, vola l’euga de les estepes

          i cerca el cavall...

I sense fi! Com llamps s’esmunyen verstes i costers...

          Atura, atura!

Passen i passen núvols esglaiats.

          Posta de sol en sang!

Posta en la sang! Del cor la sang s’escola!

          Plora, cor, plora...

No hi ha pau! L’euga de les estepes

          passa al galop!

 

 

II

A mitja nit sortirem amb l’amic per l’estepa.

Nor tornar, no esguardar cap enrera.

A darrera Nepravda ja giscaven els cignes

i altra volta, altra volta gisquen...

Al camí pedres blanques enceses.

Darrera el riu l’horda roí.

L’estendard clar sobre nostres colles

no es desplega a l’aire mai més.

I baixant la testa vers la terra

l’amic diu: «Afila ton espasa,

perquè no en va lluitem contra els tàrtars.

En causa santa hi ha pau pels morts.»

Jo ni el primer ni el darrer soldat.

Llarg temps serà la pàtria malalta.

Recordeu-me a missa matinera

bon amic, benvolguda muller!

 

 

III

Al vespre quan Mamai ocupà amb l’horda

          estepes i ponts,

dins el camp enfosquit érem amb Tu

          Potser ho sabíes?

Davant el Don obscur i enfurismat,

          entre els camps nocturns,

vaig sentir ta veu, amb cor profètic,

          al giscar dels cignes.

A mitjanit sota els núvols s’alçava

          l’exèrcit principesc.

I al lluny, al lluny els estreps ressonaven,

          planyia’s la mare.

I traçant cercles els ocells de nit

          enllà planejaven.

Mes sobre Rússia el llampec tranquil

          del príncep vetllava.

El crit de l’àguila en el camp dels tàrtars

          duia malaurança.

I Nepravda s’embolcallava en boires

          com princesa en vels.

I de la boira estant sobre Nepravda,

          tot dret cap a mi,

sorgires tu vestida amb raigs de lluna

          sense esverar el cavall.

L’onda d’argent lluïa en l’acerada

          espasa de l’amic

i el meu polsós perpunt feia reviure

          sobre les espatlles.

I quan de bon matí, com núvol negre,

          avançà l’horda

era als escuts el teu rostre increat

          lluminós per sempre.

 

IV

De nou, amb la vella tristesa,

es gronxen els joncs sobre el camp.

De nou, d’enllà del riu en boires,

em crides tu a mi des de lluny...

S’esvaïren, fugint sens traça,

les guardes d’eugues de l’estepa

i es desferen les cruels lluites

baix el jou de la lluna minvant.

I jo, amb la tristesa de segles,

com llop baix la lluna minvant,

no sé el que faré amb mi mateix,

no sé on puc volar cap a tu!

Jo escolto el tronar del combat

i els crits de trompeta dels tàrtars

i veig sobre Rússia, de lluny,

un incendi gran i tranquil.

Copsat d’una fonda tristesa

jo corro sobre cavall blanc...

i s’encontren els núvols a lloure

en l’aire nocturn tenebrós.

S’aixequen somnis lluminosos

dins el meu cor tot fet bocins

i tomben els clars pensaments

cremats per un foc tenebrós...

«Sorgeix, mon admirable encís!

Ensenya’m a veure ben clar!»

S’alça dels cavalls la crinera...

Al vent udolen les espases...

 

 

V

De nou als camps de Kulikovo

sorgí i s’esvaí la boira

i com núvol aspre i sever

va amantellar al jorn vinent.

D’enllà de la pau no alterada,

darrera de la boira estesa

no se sent el tro de la batalla,

no es veuen guspires de lluita.

Mes jo et conec, començament

de dies grans i turbulents!

Als enemics camps, com abans,

soroll i les trompes dels cignes.

No pot el cor viure tranquil,

no per res s’enutjaren els núvols.

L’armadura és feixuga com abans de la lluita.

Ara és el temps d’alçar-te. Prega!

 

________________________________________

Traducció de Guillem Nadal