CALENDARI DE FESTES, COSTUMS I TRADICIONS

A LA VALL D’UIXÓ

ABRIL

Index

Setmana Santa

Festes Patronals Sant Vicent Ferrer

Setmana Santa 

(Encara que també pot començar en el mes de març, majoritariament transcorre en abril)

La Setmana Santa és per als catòlics el moment litúrgic més intens de tot l'any. No obstant això, per a molts d’ells s'ha convertit només en una ocasió de descans i diversió. S'obliden de l'essencial: aquesta setmana s’ha de dedicar a la pregària i la reflexió en els misteris de la Passió i Mort de Jesús per aprofitar totes les gràcies que això ens porta.

A la Setmana Santa se li cridava al principi "La Gran Setmana". Ara se li crida Setmana Santa o Setmana Major i als seus dies se'ls diu dies sants. Aquesta setmana comença amb el Diumenge de Rams i acaba amb el Diumenge de Pasqua.

La Setmana Santa va ser l'última setmana de Crist a la terra.

Per Setmana Santa, el puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a França

Setmana Santa mullada, collita de blat regalad

Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció

Si plou per Nadal plou per Setmana Santa i per Carnaval

Acabada la Quaresma, acabat el bacallà

Quaresma passada fam acabada

Qui dejunà el primer i el darrer, no es morí en tota la Quaresma

Celebracions:

Divendres de Dolors o Divendres de Passió, és el divendres anterior al Diumenge de Rams, comprès dins l'última setmana de Quaresma. A la Vall, es dóna inici a la Setmana Santa amb la processó que organitza la Confraria de “Granaderos de la Virgen de los Dolores" la processó de Maria al Peu de la Creu, on Ntra. Sra. dels Dolors, es representa davant de la Creu amb la corona d'espines a les seves mans recordant els dolors de Maria durant la Setmana de Passió. En la processó particepen més de 300 dones anomenades les “dolorides” i acompanyades cadascuna d’elles per una representació d’homes.

Les dolorides en la processó dels Dolors

La Mare de Déu dels Dolors

Als Dolors les mirades i a la Pasqua les demanades

Diumenge de Rams, es commemora l'entrada de Crist a Jerusalem amb un acte principal com és la benedicció dels rams, d'olivera o de llorer, les palmes i els palmons.                                 

A aquest acte, calia anar-hi ben mudat, i estrenar roba, una tradició ben vigent fins fa uns anys.        

Els rams, palmes i palmons beneïts aquest dia es guarden a casa com a elements de protecció. Per exemple, les fulles de llorer beneïdes s'empren a la cuina o es guarden per cremar quan hi ha tempesta i les palmes i palmons es posen al balcó com a mesura de protecció de les cases. Algunes palmes s’utilitzen en l’ornament del monument i que després es cremaran per obtenir la cendra que s’usarà en el dimecres de cendra de la Setmana Santa del proper any.

Benedicció dels rams (Parròquia del Crist)

A la Vall d'Uixó es celebra en els diferents llocs de culte: . Així, se celebrava al Convent, a l'Església de Sant Antoni (Colònia Sant Antoni), a les Parròquies de Sant Jaume (Barri Toledo), del Crist (Barri Carbonaire), i de Lourdes. La Parròquia de l'Assumpció celebrava el Diumenge de Rams des de  l'Ermita de

Sant Vicent, per acabar a la Parròquia, el mateix ocorre a la Parròquia de Jesús Obrero que la inicia a la Capella dels Desemparats (Colònia Segarra). I des de l'Ermita del Roser, s’inicia la celebració de la Parròquia del Sant Àngel Custodi.

Aplegar a rams de beneir

Diumenge de Rams mona entre mans

Dur [algú] amb rams i palmes

El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans

Fer Pasqua abans de Rams

No arribar a rams de beneir

No convé, ni ara ni abans, fer la Pasqua abans de Rams

Dilluns sant

El barri Toledo de la Vall d'Uixó celebra el "Via Crucis de Torxes" en què es porta la Creu envoltada d'espelmes. Des de fa uns anys es va recuperar la tradició d'aquest Via Crucis nocturn per l'exterior i de fet s'ha constituït una "petita" confraria del Crist de l'Agonia i de la Verge dels Dolors. Així dues dones acompanyen vestides de negre amb teula i mantellina a la Creu, mentre que els homes són els que en tenen. Per davant, es porta una petita imatge de la Dolorosa. Així es recorren els carrers del Barri, rememorant les estacions del Via Crucis

Via Crucis de Torxes

Dimarts sant. En aquest dia la confraria de "Ecce-homo" de La Vall  realitza el trasllat del pas de l’Ecce-homo des de la seua seu  a l’avinguda Cor de Jesús, fins a la Parròquia del Sant Àngel Custodi per tal d’estar disponible per a la participació de la Processó General de Confraries del dimecres sant.

Trasllat del pas de l’Ecce-homo 

Dimecres sant. El Dimecres Sant marca el final de la Quaresma i el començament de la Pasqua. En aquest dia es celebra la solemne Processó General de totes les Confraries de La Vall d’Uixó on participen els  passos del Ecce Homo, de Jesús Natzaré i la Santa Faç, la Mare de Déu al Peu de la Creu, amb la confraria de la Puríssima Sang i Sant Sepulcre, així com la Dolorosa, representada per les confraries de Granaders de la Mare de Deu dels Dolors i Mare de Déu dels Dolors, amb les seves respectives Bandes de Bombos i Tambors.

En algunes ocasions, un cop arribada la processó a la plaça de l'Ajuntament es canten unes sagetes (els últims anys a càrrec del cantador Sebastià Orzaez).

Processo General de Confraries

Dijous Sant Commemora l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles, abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat, l'anomenat Sant Sopar. Aquest dia és el dia de la fraternitat, ja que Jesús en el darrer sopar va rentar els peus als deixebles, es va fer servidor dels altres (durant les misses d’algunes esglésies de la Vall, 12 feligresos homes rememoren aquest fet on el capellà els renta els peus).

Antuvi el Dijous Sant era dia de silenci, la gent no sortia de casa, es practicava dejú i les campanes no marcaven les hores, com a mostra de respecte (en el seu lloc es feien servir de les MATRAQUES (Instrument sonor format per una roda de taules en forma d'aspa que en girar són colpejades per petits malls produint un soroll sec i intens)  i CARRAUS ( instrument de fusta usat pels infants per fer soroll. Es composa d'una rosca de fusta, encara que també pot ser de llauna, al voltant de la qual giren unes llengüetes, que en moure la rosca de dent en dent produeixen un soroll considerable.

Carraca 

En aquest dia totes les esglésies de la Vall programen actes litúrgics i es munten els MONUMENTS

( lloc on es reserva el Sagrament per l'endemà que no hi haurà missa. Per la commemoració de la institució de l'Eucaristia davant seu es fa oració i s'ornamenta segons el pontifical amb flors i llums. Aquesta devoció porta a visitar els monuments de les diferents esglésies del poble. Els sagraris apareixen ornamentats amb les palmes del Diumenge de Rams i il·luminats especialment). 

Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran

Dijous Sant, a collir frígola al camp

Els tres dijous

Estar com un dijous sant

Si el Dijous Sant el cuquelló no canta, és mort o és a França

Tenir cara de dijous sant i fets de carnestoltes

Visitar cases santes [o monuments]

Divendres Sant recorda la Crucifixió. En la Vall comença amb un VIACRUCIS (expressió llatina que significa "Camí de la creu"). És una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús).

Als moments del Via Crucis se'ls anomena "estacions" i tradicionalment són 14:

A la tarda té lloc la funció litúrgica i altres actes de dol, amb els sermons de les Set Paraules.

També es celebra la processó del Sant Enterrament.

Fer cara de Divendres Sant

Fer divendres

Per Divendres Sant, cull la farigola al camp

Dissabte Sant o de Glòria. S'hi celebra la Vetlla Pasqual ( vol dir "la tarda i nit anteriors a una festa."). En aquesta celebració s'acostuma beneir l'aigua i encendre les espelmes en senyal de la Resurrecció de Crist, la gran festa dels catòlics.

Comencen els oficis amb el temple a les fosques, encenent i beneint un foc a l'atri, en un lloc fora del temple. D'aquest foc s'encén el Ciri Pasqual, una enorme vela que simbolitza el Crist Ressuscitat. Tot seguit, s'inicia la processó del sacerdot i els ministres, i els fidels que esperen dins del Temple encenen els seus ciris pròpies de la flama del Ciri, a mesura que el diaca avança amb el ciri en alt per la nau central del Temple. El diaca s'atura en tres oportunitats per cantar: "Llum de Crist", al que els fidels responen: "Donem gràcies a Déu". Cada vegada aquest cant es fa un to més alt.

Arribats al presbiteri, es col·loca al centre del mateix, al costat del altar o al costat de l’ ambó, i el sacerdot l'encén tres vegades. S'encenen algunes llums del Temple (quedant a mitja llum), i tot seguit, el diaca, el sacerdot celebrant o un cantor entona el Pregó pasqual, antic himne al·lusiu a la nit de Pasqua que parla de la glòria de la Resurrecció de Crist, que envoltarà tota la litúrgia d'aquesta nit.

Un moment important de la celebració és quan el sacerdot celebrant inicia l'entonació del Glòria que no s'havia cantat des que va començar la Quaresma, juntament amb repic de les campanes de la torre de l'església i les campanetes de mà. Segueixen el cant del Glòria el cor, acompanyat d'instruments musicals, i al seu costat els fidels. S'encenen les restants llums del Temple i els escolans encenen els ciris de l'altar prenent foc del Ciri Pasqual.

Després de l’homilia té lloc la Litúrgia Baptismal, en la qual s'administra el baptisme als nous cristians d'aquest any (Alguns vallers aprofiten per batejar els seus fills i dilles). Es beneeix l'aigua de la pica baptismal amb un ritu d'exorcisme especial i es canten les Lletanies dels Sants. També, els fidels presents renoven les seves promeses baptismals, prenent de nou la llum del ciri pasqual, i se'ls asperja amb aigua beneïda.

Finalment, es continua la Missa amb la litúrgia eucarística de la manera acostumada.

Moltes caneles [o gotes de cera], fan un ciri pasqual

Diumenge de Resurrecció Es celebra la Resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. Es conmemora amb la processó de l’encontre amb la Mare de Déu, en la que participen les confraries de la localitat amb els passos de Jesús Ressuscitat i de la Immaculada Concepció. Com de costum, primer les confraries van acompanyar pel recorregut anomenat "A" al pas de Jesús Ressuscitat sortint des de l'Església de l'Àngel en direcció a la Plaça del Centre, per a continuació dirigir-se al carrer Cova Santa. Tot seguit, acompanyada pels Granaders, ix la imatge de la Verge, que fa el recorregut "B", en direcció a la Plaça Silvestre Segarra. Ambdues processons es van ajuntar just a la cruïlla on es troba la imatge de la Cova Santa. Allà s’entona el cant del Regina Coeli en el moment que es troben la Mare de Déu amb el seu fill ressuscitat. A més, es descobrixen les cares dels confrares, i comencen a tirar-se caramels.

Amb la música solemne de tambors, bombos i de la banda de música, interpretant ritmes alegres i pasdobles acompanyen a les dues imatges de retorn a l'Església del Sant Àngel Custodi.

Una tradició perduda al poble de la Vall era la celebració del "dia de les Masses". De bon matí, armats amb "Masses de fusta", de diferents mides, iniciàvem el recorregut pels diferents carrers del poble. Les dones, temoroses que trencaren o ferent malbé alguna porta, s'oposaven, algunes amb totes les seves forces, als "cops de porra". Al temps es cantava la "cançó de picar a glòria"

Ratetes, ratetes

Eixiu del forat

Que el Nostre sinyor

Ja ha resusitat

El dia de Glòria [o Dia d'Aleluia, o Dia de Pasqua]

Dia del Senyor

Amb aquest dia també s’inicia La Pasqua, un cicle de 50 dies de duració que va des de la Pasqua Florida (o Pasqua de Resurrecció) a la Pasqua Granada (o Pentecosta). Es tracta d'un període de joia i alegria generalitzada: els cristians celebren que Jesucrist ha ressuscitat i els que no ho són inicien els ritus primaverals que celebren l'arribada del bon temps i la renovació de la natura després de l'hivern.

La Pasqua Florida es celebra diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua

Amb motiu de la finalització de la Setmana Santa es sol celebrar el fi de l’abstinència amb l’elaboració de la tradicional MONA DE PASQUA, un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.

El nom prové de munus-eris, que significa regal, obligació, servei, en llatí. Altres estudiosos afirmen que el seu origen pot provenir del terme àrab munna que significa "provisió de boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.

Recepta de la mona:

INGREDIENTS

500 grs de farina de força

200 gr. de sucre

2 sobres de llevat de fleca

3 ous

125 ml de llet

1 pell de llimona

3 cullerades soperes d'oli d'oliva

Anisitos, panses, i ous durs de colors per adornar.

PREPARACIÓ

 

Bullir la llet amb l'escorça de llimona, i deixar refredar fins que estigui tèbia. Retirar l'escorça de la llimona, afegir el sucre i desfer llevat en la llet. Afegir els dos ous i el rovell i reservem la clara per muntar-la i adornar. Afegir la farina i les tres cullerades d'oli i pastar fins que quedi una massa llisa i elàstica.

Deixar en repòs tapada amb un drap en un lloc fosquet i temperat fins que doblin el seu tamany (aproximadament una hora), Pots posar el forn a 60 º una estoneta, apagar i ficar-lo allà dins.

Després, separar la massa en porcions d'uns 80 grs. i formar les mones. Poden ser en forma de cistellet, de serp, de cargol, etc. Posar ara l'ou pintat  i aguantar-lo amb tiretes de massa o bé a la boca de la serp. Pintar amb el rovell, posar anisitos i per als ulls de la serp dues passes.

Després, posar les mones sobre paper de forn i deixar-les portar, de nou fins que dupliquin el seu volum. (D'1 a 3 hores).

Enfornar durant 15/20 minuts fins que estiguin ben daurades.

Diumenge de Rams mona entre mans

Dur com un ou de mona

Passa el diumenge de Rams i a l'altre la mona entre mans

Pensar en la mona de Pasqua

Per Pasqua, mones; per Nadal, pastissets

Es clar, ara hi ha que menjar-se-la i que millor que ixir fora del poble. Molt ha canviat aquesta celebració al llarg dels anys a La Vall, des de eixir pels voltants del poble (Sant Josep, els Poalets, qualsevol lloc del terme), per a més avant extendre’s fins als pobles del costats, preferentment a les platges de Moncofa i Xiles en un principi en carro i poc a poc amb els cotxes, situació aquesta que ha provocat que en l’actualitat les distàncies no existeixen i ja es desplacen a qualsevol lloc de la geografia espanyola o estrangera, sobretot en el cas dels més joves. Molts s’arrimen amb els vehicles particulars, amb destinació a les nombroses cases que existeixen avui dia en els camps, on els berenars es gaudeixen amb tota mena de begudes i aperitius, i potser en taules amb estovalles. Però en dècades anteriors, la gent anava caminant mentre portava les viandes ("al camp vas, del que portis menjaràs") ficades en un cabàs de margalló, ja que ni tan sols existien les bosses de plàstic. Llavors tothom es dispersava per les fonts i per les faldilles de les muntanyes. Per allà, persones de totes les edats, assegudes a terra informaven d'embotits o de qualsevol truita o una altra delícia gastronòmica ficada en una fiambrera. Al final, res quedava que pogués contaminar la natura, ja que els embolcalls eren de paper d'estrassa i les begudes anaven en vidre retornable.

Fent una mica de historia podem recordar allò de: Hui és dia d'empinar el catxerulo, botar a la corda, berenar la mona i cantar la Tarara:

 

El dia de Pasqua

Pepito plorava

perquè el catxerulo

no se li empinava.

La tarara sí

la tarara no

la tarara mare

que la balle jo.

Ella porta pirri

ella porta pirri

ella porta pirri

també polissó.

La tarara sí

la tarara no

la tarara mare

que la balle jo.

El dia de Pasqua

dia de les mones

quines pantorrilles

tenen les xicones.

El dia de Pasqua

Pepito plorava

perquè el catxerulo

no se li empinava.

Un dia de Pasqua

un xiquet plorava

perquè el pa de dacsa

no li agradava.

O l’altra que diu:   “Ací em pica, ací em cou i el dia de pasqua et trenque l´ou”

Per Pasqua també era temps d'estrenar uns texans i unes pasqüeres, que eren unes sabatilles de lona que la iaia ens comprava cada any.

Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer

Angelets del cel, què menjareu a Pasqua?

Bon dia i bon any que Déu nos do, per Nadal bona porcella i per Pasqua un bon moltó

Cada cosa a son temps... i d'estiu cigales, i de maig cireres... i per Pasqua formatjades

Calors de Nadal són frescors per Pasqua

De Pasqua granada al Corpus Crist, un dijous per mig

Esser com les palmes d'Elx, que arribaren el matí de Pasqua

Fer Pasqua abans de Rams

Figues i sermons, passat Pasqua no són bons

La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa, fan l'era granellosa

Nadal al sol, per Pasqua al foc

No hi ha Pasqua florida, que no hi hagi griva fugida

Parlem d'ous, que ara ve Pasqua

Pasqua i Nadal, s'esperen amb alegria i passen com altre dia

Pasqua marçal porta mal any

Pasqua marçal, mortaldat o fam

Pasqua marcenca, fam primerenca

Pasqua marcensa, anyada primarença

Pasqua nevada, primavera gemada

Pasqua plujosa, collita abundosa

Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons

Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada

Per la Pasqua menja pasta

Per Nadal al sol per Pasqua a l'ombra

Per Nadal calor i per Pasqua fred, fan l'any bo i dret

Per Nadal, al sol i per Pasqua al foc, si vols que l'any sia bo

Per Nadal, el porc en sal, i per Pasqua, al foc        

Per Pasqua al racer, per Nadal al carrer

Per Pasqua i per Nadal qui res no estrena res no val

Per Pasqua, carn de corder, i per Nadal, de galliner

Qui per Nadal juga a bitlles, per Pasqua s'escalfa els talons

Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs

Si per Nadal fa estiu, a Pasqua prop des caliu

Si per Nadal fred no en fa, per Pasqua bé en farà

Si per Nadal s'espardenyeja, per Pasqua s'esclopeja

Si plou en Carnestoltes, per Pasqua també plourà

Si plou per Pasqua, plou per Carnestoltes i per Setmana Santa

Tot l'any no és Pasqua; una a l'any i no tot l'any

 ACTES DE LA SETMANA SANTA

Nom de l’acte

Tipus d’acte

Lloc

Presentació de la revista Confrares

Cultural

Itinerant

Processó dels Dolors

Religiòs

Parròquia del Sant Àngel

Pregó de Setmana Santa

Religiòs

Parròquia (itinerant)

Diumenge de Rams

Religios

Totes les Parròquies

Trasllat processional del Pas de l'Ecce Homo (dimarts)

Religiòs

Recorregut de costum

Via Crucis de torxes

Religiòs

Esglèsia Santiago Apostol

Processó General de Confraries (dimecres)

-La confraria de “Granaderos de la Virgen de los Dolores" (des de 1952)

-La confraria de la "Puríssima Sang i Sant Sepulcre" (anys 1698 i 1757)

-La confraria de "Ecce-homo" (des de 1952)

-La confraria de "Jesús Nazareno y Santa Faz" (des de 1950)

-La confraria de la "Mare de Déu del peu de la Creu 2 (des de 1977

Religiòs

Recorregut de costum

Processó de l’enterrament (divendres)

Religiòs

Recorregut de costum

Trencada de l’Hora (Amb els tambors dels confrares)

Musical

Plaça del Centre

Via Crucis

Religiòs

Totes les Parròquies

Vigilia Pasqual

Religiòs

Totes les Parròquies

Processó de l’Encontre

Religiòs

Recorregut de costum

 

ACTES DIUMENGE I DILLUNS DE PASQUA

 

Nom de l’acte

Tipus d’acte

Lloc

Menjar-se la mona (feta amb pasta i rematada amb un o dos ous i adornada amb anisets)

Lúdic

Qualsevol lloc

Tornar

Festes Patronals Sant Vicent Ferrer 

És una de les festes patronals de La Vall d’Uixo i declarada des de l'any 2003 el títol de Festa d'Interès Turístic Estatal, atorgat pel Ministeri de Turisme d'Espanya. Aquestes es celebren, any rere any, al voltant de la festivitat de Sant Vicent, que té lloc el segon dilluns de pasqua.

HISTORIA

L'inici d'aquestes festes es situa en el segle XVII, quan els propis vallers van materialitzar la seua devoció pel sant amb la construcció de l'ermita homònima. Però, i d'acord amb els documents guardats a l'Arxiu de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció, la primera referència a les festes és del 1775, en què consta que l'organització anava a càrrec dels clavaris.

Fins el segle XX, però, la festa va romandre inalterada. Entre d'altres, el fet més destacable va ser la fundació, el 1973, de la comissió de festes, que garantiria la continuïtat de la festa.

L'ermita

L'ermita del patró de la Vall d'Uixó es troba situada a la plaça de Sant Vicent Ferrer (coneguda popularment com La placeta). La seua construcció data del segle XVII, pels Pares Dominics per venerar el sant valencià de la seva Ordre. Sembla que en aquest emplaçament s'aixecava antigament la mesquita musulmana de Zeneta, sobre la qual s'edificaria l'ermita. Depèn en l'eclesiàstic de la parròquia de l'Assumpció, que es va construir per la mateixa època.

Com es recorda en una làpida ceràmica, va ser en aquest lloc on es va aprovar la Carta de Poblament de 1613 per als nous pobladors de la vila després de l'expulsió dels moriscos.

Adossada pel seu lateral esquerre a habitatges particulars, en el dret mostra la seva fàbrica de maçoneria amb contraforts laterals de teuladell i la coberta a dues aigües. La façana és llisa, excepte per una imposta que la divideix en dues meitats: a la inferior s'obre la porta adovellada, flanquejada per sengles finestres rectangulars baixes i sòcol marró, en la superior el frontó triangular remata en espadanya amb campana i, sobre el teuladell de la mateixa, una creu de forja amb l'anagrama "SVF". Un Retablillo ceràmic amb la clàssica imatge del sant és l'única decoració de la façana.

L'interior, d'una sola nau, es cobreix amb volta de canó amb llunetes i arcs amb decoració floral en escaiola realitzada per l'artista Manuel Marco. Té cor alt als peus, amb balustrada de fusta. Al presbiteri, després de l'altar, una àmplia fornícula amb sòbria decoració alberga la talla de Sant Vicent, flanquejat per la Immaculada i Sant Josep sobre mènsules. Tota la imatgeria és moderna, ja que l'ermita va ser desmantellada durant la Guerra Civil i utilitzada com a escola. En aquesta època va desaparèixer el retaule barroc que la adornava.

L'any 2009 va ser restaurada per tal de tornar-li la bellesa que va perdre durant els anys. El 2011 es va rematar la restauració amb la col·locació als exteriors de l’ermita de retaules ceràmics de l’artista Miguel Tolosa Mora

Sant Vicent Ferrer

Imatge de Sant Vicent Ferrer

Biografia

Va néixer el 1350 a València, Espanya. Els seus pares li van inculcar des de molt petit una fervorosa devoció cap a Jesucrist ia la Mare de Déu i un gran amor pels pobres. Li van encarregar repartir les quantioses almoines que la família acostumava a donar. Així ho van anar fent estimar el donar ajudes als necessitats. El van ensenyar a fer una mortificació cada divendres en record de la Passió de Crist, i cada dissabte en honor de la Verge Santíssima. Aquests costums les va exercitar durant tota la seva vida.

Es va fer religiós en la Comunitat dels Pares Dominics i, per la seva gran intel · ligència, als 21 anys ja era professor de filosofia a la universitat.

Durant la seva joventut el dimoni el va assaltar amb violentes temptacions i, a més, com era extraordinàriament ben semblant, diverses dones de dubtosa conducta es van enamorar d'ell i com no els va fer cas als seus afalacs, li van inventar terribles calúmnies contra la seva bona fama. Tot això ho va anar fent fort per suportar les proves que li arribarien després.

Sent un simple diaca el van enviar a predicar a Barcelona. La ciutat estava passant per un període de fam i els vaixells portadors d'aliments no arribaven. Llavors Vicent en un sermó va anunciar una tarda que aquesta mateixa nit arribarien els vaixells amb els aliments tan desitjats. En tornar al seu convent, el superior el va renyar per dedicar-se a fer profecies de coses que ell no podia estar segur que anaven a succeir. Però aquesta nit van arribar els vaixells, i l'endemà el poble es va dirigir cap al convent a aclamar Vicent, el predicador. Els superiors van haver de traslladar a una altra ciutat per evitar desordres.

Vicente estava molt angoixat perquè l'Església Catòlica estava dividida entre dos Papes i havia moltíssima desunió. De tant afany es va emmalaltir i va estar a punt de morir. Però una nit se li va aparèixer Nostre Senyor Jesucrist, acompanyat de Sant Francesc i Sant Domènec de Guzmán i li va donar l'ordre de dedicar-se a predicar per ciutats, pobles, camps i països. I Vicent va recuperar immediatament la seva salut

D'ara endavant per 30 anys, Vicent recorre el nord d'Espanya, i el sud de França, el nord d'Itàlia, i el país de Suïssa, predicant incansablement, amb enormes fruits espirituals.

Els primers convertits van ser jueus i moros. Diuen que va convertir més de 10,000 jueus i altres tants musulmans o moros a Espanya. I això és admirable perquè no hi ha gent més difícil de convertir-se al catolicisme que un jueu o un musulmà.

Les multituds s'apinyaven per escoltar-lo, allà on ell arribava. Havia de predicar en camps oberts perquè la gent no cabien en els temples. La seva veu sonora, poderosa i plena d'agradables matisos i modulacions i la seva pronunciació summament acurada, permetien sentir-lo i entendre'l a més d'una quadra de distància.

Els seus sermons duraven gairebé sempre més de dues hores (un sermó seu de les Set Paraules en un Divendres Sant va durar sis hores), però els oients no es cansaven ni s'avorrien perquè sabia parlar amb tal emoció i de temes tan propis per aquesta gent, i amb frases tan pròpies de la S. Bíblia, que a cada un li semblava que el sermó havia estat compost per ell mateix en persona.

Abans de predicar resava per cinc o més hores per demanar a Déu l'eficàcia de la paraula, i aconseguir que els seus oients es transformessin en sentir. Dormia en el pur sòl, dejunava freqüentment i es traslladava a peu d'una ciutat a una altra (els últims anys es va emmalaltir d'una cama i es traslladava cavalcant en un ruquet).

En aquell temps hi havia predicadors que el que buscaven era agradar a les orelles i componien sermons ressonants que no convertien a ningú. En canvi a Sant Vicent el que li interessava no era lluir-se sinó convertir els pecadors. I la seva predicació commovia fins als més freds i indiferents. La seva poderosa veu arribava fins al fons de l'ànima. En ple sermó se sentien crits de pecadors demanant perdó a Déu, ia cada estona queien persones desmaiades de tanta emoció. gent que sempre havien odiat, feien les paus i s'abraçaven. Pecadors endurits en els seus vicis demanaven confessors. El sant havia de portar amb si una gran quantitat de sacerdots perquè confessessin als penitents penedits. Fins 15,000 persones es reunien en els camps oberts, per sentir-lo.

Després dels seus predicacions el seguien dos grans processons: una d'homes convertits, resant i plorant, al voltant d'una imatge de Crist Crucificat, i una altra de dones lloant Déu, al voltant d'una imatge de la Santíssima Verge. Aquests dos grups l'acompanyaven fins al pròxim poble a on el sant anava a predicar, i allí li ajudaven a organitzar aquella missió i amb el seu bon exemple commovien als altres.

Com la gent es llançava cap a ell per tocar-lo i llevar-li trossets del seu hàbit per a portar com a relíquies, havia de passar per entre les multituds, envoltat d'un grup d'homes tancant i protegint entre fustes i taules. El sant passava saludant a tots amb el seu somriure franc i la seva mirada penetrant que arribava fins a l'ànima.

La gent es quedaven admirades en veure que després de les seves predicacions es disminuïen enormement les borratxeres i el costum de parlar coses dolentes, i les dones deixaven certes modes escandaloses o adorns que demostraven massa vanitat i gust d'aparèixer. I hi ha una dada curiosa: sent tan forta la seva manera de predicar i atacant tan durament al pecat i al vici, però les multituds l'escoltaven amb gust perquè notaven el gran profit que obtenien en sentir els seus sermons.

Vicente fustigava sense por els mals costums, que són la causa de tants mals. Convidava incessantment a rebre els sants sagraments de la confessió i de la comunió. Parlava de la sublimitat de la Santa Missa. Insistia en la greu obligació de complir el manament de Santificar les festes. Insistia en la gravetat del pecat, en la proximitat de la mort, en la severitat del Judici de Déu, i del cel i de l'infern que ens esperen. I ho feia amb tanta emoció que sovint havia de suspendre per diversos minuts el seu sermó perquè la cridòria del poble demanant perdó a Déu, era immens.

Però el tema en què més insistia aquest sant predicador era el Judici de Déu que espera a tot pecador. La gent l'anomenava "L'àngel de l'Apocalipsi", perquè contínuament recordava a la gent el que el llibre de l'Apocalipsi ensenya sobre el Judici Final que ens espera a tots. El repetia sense cansar aquell avís de Jesús: "Heus aquí que vinc, i porto amb mi el meu salari. I li donaré a cadascú segons hagin estat les seves obres" (Apocalipsi 22,12). Fins als més empecatados i allunyats de la religió es commovien en sentir anunciar el Judici Final, on "Els que han fet el bé, aniran a la glòria eterna i els que es van decidir a fer el mal, aniran a l'eterna condemnació" (Sant Joan 5, 29).

Els miracles van acompanyar Sant Vicent en tota la seva predicació. I un d'ells era el fer-se entendre en altres idiomes, sent que ell només parlava la seva llengua materna i el llatí. I succeïa freqüentment que la gent d'altres països l'entenien perfectament com si els estigués parlant en el seu idioma. Era com la repetició del miracle que va succeir a Jerusalem el dia de Pentecosta, quan en arribar l'Esperit Sant en forma de llengües de foc, la gent de 18 països escoltaven els apòstols cada un en el seu propi idioma, sent que ells només els parlaven en l'idioma d'Israel.

Sant Vicent es va mantenir humil tot i l'enorme fama i de la gran popularitat que l'acompanyaven, i de les moltes lloances que li donaven a tot arreu. Deia que la seva vida no havia estat sinó una cadena interminable de pecats. Repetia: "El meu cos i la meva ànima no són sinó una pura llaga de pecats. Tot en mi té la fetidesa dels meus culpes". Així són els sants. Grans davant la gent de la terra però se senten molt petits davant la presència de Déu que tot ho sap.

Els últims anys, ja ple de malalties, l'havien de ajudar a pujar al lloc on anava a predicar. Però tot just començava la predicació es transformava, se li oblidaven les seves malalties i predicava amb el fervor i l'emoció dels seus primers anys. Era com un miracle. Durant el sermó no semblava vell ni malalt sinó ple de joventut i d'entusiasme. I el seu entusiasme era contagiós. Va morir en plena activitat missionera, el Dimecres de Cendra, 5 d'abril de l'any 1419. Van ser tants els seus miracles i tan gran la seva fama, que el Papa el va declarar sant als 36 anys d'haver mort, el 1455. El seu cos es conserva a Vannes

El sant regalava a les senyores que barallaven molt amb el seu marit, una ampolleta amb aigua beneïda i els recomanava: "Quan el seu espòs comenci a insultar, échese una mica d'aquesta aigua a la boca i no se la passi mentre l'altre no deixi de ofendre ". I aquesta famosa "aigua de Fra Vicent" produïa efectes meravellosos perquè com la dona no li podia contestar el marit, no havia baralles. Tant de bo que en molts de les nostres llars es tornés a aquesta bella costum de callar mentre l'altre ofèn. Perquè el que produeix la baralla no és la paraula ofensiva que se sent, si no la paraula ofensiva que es respon.

PROGRAMA D’ACTES

Els primers actes oficials tenen lloc setmanes abans de l'inici de les festes, entre els quals destaquen la presentació del programa de festes i l'entrega dels Premis Sant Vicent Ferrer. Però, l'acte més important té lloc el dissabte abans de Setmana Santa, ja que es presenten les noves representants de la festa, encapçalades per la Regina de les festes. Aquest acte va acompanyat per la llegida del pregó, que convida a tots els vallers a gaudir de la festa.

D'altra banda, també trobem curses esportives, com la Pujada a Pipa, una dura cursa de muntanya organitzada conjuntament amb el Club d'Atletisme de la Vall i amb el patrocini de la Caixa Rural Sant Vicent Ferrer.

Presentació del lllibret

Escultura del Vicentet de Pere Ribera

Presentació de la Regina i la Cort d’Honor

   Inicis de la Pujada a Pipa

Primera setmana

L'inici oficial de les festes té lloc el dilluns de pasqua amb la disparada d'una mascletà, que és engegada per la Regina de les festes. Fins l’any 2010, el centre de la festa es desplaçava cap a la veïna plaça dels Xorros, on durant les dues primeres jornades es celebraven les conegudes vesprades de vaques, tradició perduda als anys 60 però recuperada per l'any 2000 amb motiu del nou mil·lenni. Durant les nits es celebren els actes més populars de les festes, com són el cant d'albades, el concert de festes o els divertits sainets en el casal fester.

Tancament de vaques pel carrer Barraques

La plaça del Xorros

La Nit d’Albaes

Concert de la banda Schola Cantorum

Cap de setmana

El primer divendres és tradicionalment inaugurada la Fira agrícola, comercial i de vehicles de la Vall d'Uixó, que roman oberta fins el dilluns de Sant Vicent, i que cada any transforma l'avinguda del Cor de Jesús i els seus carrers adjacents en un formiguer de visitants.

Inauguració de la Fira agrícola, comercial

i de vehicles

Entrega dels premis escolars de Cooperativisme Caixa Sant Vicent

El dissabte comença amb diferents actes esportius destinats a divulgar l'esport entre els més joves. No obstant això, aquest dissabte és famós a la Vall perquè s'inicia la temporada de bous al carrer, que és tradicionalment oberta amb una cercavila de cavalls. Per la nit, com és tradició a la Vall, es trauen les taules al carrer per tal de gaudir del primer sopar de festes.

Els bous tot una tradició a les Festes de Sant Vicent on en la Plaçeta es concentren les millors eixides i embolades

A la vespra de la Festa major es produeix un dels actes més esperats i emotius de les festes, l'ofrena de flors a la Mare de Déu de l'Assumpció, en el qual centenars de vallers deixen el seu ramell de flors a la seua patrona. A la nit, l'acte més destacat és el Ball de gala, fins a altes hores de la matinada.

Dilluns de Sant Vicent

Els actes comencen a les set del matí amb els Càntics de l'Aurora, que conforma un dels actes més antics de les festes.

Es canta una cobla valenciana, la més rica de totes les cobles que es canten. Es coneix com "la llarga" sona a set veus i té tres sortides i cinc respostes. És de les més difícils.

Sant Vicent predicà  l’Evangeli

i obrà grans milacles en poder de Déu

I advertia; Fills meus, prepareu-se,

de cert vindrà un dia que joí tindreu

¡  Fruit de gran valor !

En el ventre de sa Mare estava

ja se manifestava  gran  predicaor

Acabada la Diana musical té lloc el sermó a l'ermita, que acaba amb la disparada d'una gran mascletà.

A migdia, al Teatre Carmen Tur es celebra el Sorteig de la Caixa Rural Sant Vicent, en què es repartixen centenars de premis entre els seus clients.

El clergat de La Vall concelebra la Sta Missa

La campaneta no deixa de voltejar

Encenent la metxa de la mascletà

Sorteig de l’estalvi de Caixa Sant Vicent

Quan el sol comença a pondre's té lloc l'acte més emotiu de les festes, la processó amb la imatge de Sant Vicent Ferrer, on durant dues hores centenars de feligresos acompanyen la imatge pels principals carrers de la ciutat. El moment principal té lloc a la plaça de l'Assumpció, on Sant Vicent saluda la Mare de Déu de l'Assumpció mentre totes les campanes de l'església voltegen a ritme de focs d'artifici.

La imatge a l’eixida de l’ermita

El guió

L’Associació Vizantina

La Regina i la seva Cort precedeix al Sant

Els anderos són els portadors de la peanya

La banda de l’Ateneu Musical Schola Cantorum tanca la solemne processó

La imatge de Sant Vicent Ferrer saluda la Mare de Déu de l'Assumpció

Segona setmana

El dia següent, festiu en el calendari escolar, està dedicat plenament als xiquets. Durant tot el dia s'instal·la a la placeta Sant Vicent un parc infantil que s'inaugura amb una mascletà de globus. Per la vesprada té lloc la Trobada de Jocs tradicionals, que permet als més joves conèixer com jugaven els seus pares i avis. Aquest divertit dia és amenitzat amb teatre, i com no, amb la degustació de xocolata.

Jocs Tradicionals a la Placeta de Sant Vicent

Parc d’atraccions per als més menuts

Al acabar xocolatada per a tots

Aquest mateix dia, i durant nou dies, es celebra la Novena al Pare Sant Vicent a l'ermita.

Dimecres i dijous tornen les exhibicions taurines, però també les esportives, com són els campionats de futbol i bàsquet. D'altra banda, un dels actes més multitudinaris és la sarsuela que cada any prepara l'Ateneu Musical Schola Cantorum, que aconsegueix omplir de gom a gom els espais on es representa.

Premi Ciclista Festes Patronals Sant Vicent

La sarsuela a càrrec de l’Ateneu Musical Schola Cantorum

El divendres és el torn del gran sopar de festes, en el qual es degusta el plat típic valler per excel·lència, l'Empedrao, on més de dues mil persones tenen el gust de tastar aquest plat acompanyat per les típiques manjóvenes valleres.

Final de festes

Com el primer dissabte de festes, el dia té un clar accent taurí. Aquest mateix dia es tanquen les activitats taurines de les festes amb l'exhibició de tres nous bous al carrer. Però no tot són activitats taurines, ja que durant tot el dia n'hi ha una bona oferta cultural alternativa a aquestos festejos.

El diumenge, últim dia de festes, comença amb la Matinal motera, en la qual participen motoristes de tot l'Estat. Per la vesprada, l'acte més important és la representació d'un miracle de Sant Vicent Ferrer per part dels xiquets de l'Altar de Russafa, que cada any hi suma més adeptes. En acabar, i com a colofó, es celebra la Cavalcada infantil, en la qual participen les Regines de l'Altar de Russafa i les representants de les festes valleres.

Matinal motera

Representació d'un miracle de Sant Vicent Ferrer per part dels xiquets de l'Altar de Russafa

Cavalcada infantil amb la participació de la Regina i la Cort d’Honor

El correctraca pels carrers de la ciutat dóna per tancades aquestes festes, que cada any guanyen visitants i importància.

Per sant Vicent Ferrer, el vi al celler

ACTES FESTIVITAT DE SANT VICENT FERRER

 

Nom de l’acte

Tipus d’acte

Lloc

Presentació del llibre de festes i el cartell.

Entrega dels premis “Vicentets”

Cultural

Teatre Municipal

Presentació de la Regina i la Cort d’Honor

Presentació

Casal

XII Pujada a Pipa (Patrocina Caixa Rural S. Vicent)

Esportiu

Pista d’Atletisme

Inauguraciço de  la  Fira Agrícola, Comercial i de Vehicles. Entrega dels premis escolars de Cooperativisme (Estand Caixa Rural Sant Vicent)

Inauguració

Avda. Cor de Jesús i voltants

Bous

Taurí

Recinte de festes

Ofrena de Flors

Religiòs

Esglèsia de l’Assumpció

Actes festius en honor al patro “el Pare S. Vicent)

·         Cant de l’Aurora i despertà

·         Missa cantada

·         Mascletà

·         Sorteig de l’Estalvi (Caixa Rural S.   Vicent)

·         Processó

·         Castell

 

 

Religiòs

Pirotècnic

Sorteig

Religiòs

Pirotècnic

 

Recinte de festes

Ermita S. Vicent

Pati C.P. S. Vicent

Teatre Municipal

Itinerari de costum

Pati C.P. S. Vicent

Empedrao

Gastronòmic

Placeta de Sant Vicent

Representació del miracle de Sant Vicent pels nens de l'altar de Ruzafa

Artístic

Placeta de Sant Vicent

Novena (L’ultim dia xoxolatà patrocinat per Caixa S. Vicent)

Religiòs

Placeta Sant Vicent

La cavalcada i el corretraca

Cercavila

Recinte de festes

Tornar