CALENDARI DE FESTES, COSTUMS I TRADICIONS

A LA VALL D’UIXÓ

MAIG

Index

3. La Santa Creu o Creu de maig.

Segon diumenge: Mare de Déu dels Desemparats.

Festes del Carmaday.

Tercera setmana de maig: Sant Antoni Abat

3. La Santa Creu o Creu de maig.

La celebració té el seu origen a l'edat mitjana quan es començà a commemorar la trobada de la creu de Jesucrist per Santa Elena, mare de l'emperador Constantí I el Gran.

Aquesta festivitat s’ha recuperat a La Vall d’Úixó amb motiu de la implantació de les Falles en el municipi i va ser l'any 1991 quan es van plantar per primera vegada les ja tradicionals Creus de maig. Això sí, creus de maig referents al món faller, perquè abans de l'any 1936 ja es plantaven creus en la ciutat, però no eren les comissions falleres les encarregades d'això.

Van ser les Falles Pensat i fet i L'ambient les que van iniciar aquesta tradició, recordant d'aqueixa manera que el març següent, en aqueix mateix lloc on hi havia una creu, es tornaria a plantar un monument faller.

Les Creus de maig son monuments florals en forma de creu.

Els núvols a la Creu, pluja a tot arreu

L'aigua de Santa Creu té set virtuts i set gustos

La Creu dia tres la trobareu

Per Sant Jordi, Santa Creu, hi havia vi per tot arreu

Per Santa Creu el gat ja s'hi veu, i el que no s'hi veu no el campareu

Per Santa Creu el llop ja hi veu

Per Santa Creu faves i pèsols a tot arreu

Per Santa Creu ni una falcia veureu i per Sant Pancraç n'hi ha per totes parts

Per Santa Creu, la vinya ja es veu

Per Santa Creu, migdiada a tot arreu

Per Santa Creu, si teniu gana, bereneu

Quan hi ha tempesta amb llamps i trons, sempre cal senyar-se i dir: "Sant Marc, Santa Creu i Santa Bàrbara no ens deixeu

Si per Sta. Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent

Tornar

Segon diumenge: Mare de Déu dels Desemparats.

Encara que el dia dels santoral és el 12 de maig, a La Vall d’Uixó es celebra el segon diumenge de maig. Aquesta festa te lloc al barrri de La Colonia Segarra, conegut també com el poblet.

COLÒNIA D'HABITATGES "COLÒNIA SEGARRA" "EL POBLET": Es tracta de la part del conjunt que dóna una visió més clara i representativa del paternalisme dut a terme en aquesta empresa durant els anys de direcció de la família Segarra en l'època del franquisme.

Caseta del poblet en construccio (1945)

El poblet

Al principi es tractava del projecte de construcció d'habitatges per als treballadors al costat de la fàbrica en vistes al projecte de crear un barri de treballadors, el 1942 s'havia sol·licitat al Delegat Nacional de Sindicats per construir 100 habitatges protegits. L'arquitecte del conjunt va ser Vicente Traver Tomás que el 1943 en un solar situat al costat,  al nord de les fàbriques va començar la

construcció dels habitatges que se situaven al voltant d'una zona central en què es construiria l'església, les escoles i el cercle d'esbarjo. (En l’actualitat aquell col·legi, els patis i el centre social van ser enderrocat per la creació primer d’un nou col·legi i últimament un centre social com a seu de la societat de veïns).

Els habitatges eren molt senzilles en el seu aspecte exterior i interior, construïdes amb maçoneria i maó, tenien una planta quadrangular de la qual sobresortia un cos on s'ubicava l'entrada a la qual s'arribava per unes escales. Tots els habitatges eren iguals i exemptes, només diferia el nombre d'habitacions, tenien una sola planta i estaven cobertes per una teulada a dues aigües.

Per poder viure en un d'aquests habitatges calia treballar a l'empresa, estar casat, viure a la Vall d'Uixó i no posseir habitatge propi. Les cases van començar a ocupar-se en 1945 i s'accedia a elles en règim de lloguer. D'aquesta forma els obrers vivien en famílies prop de la fàbrica i allunyats de la població.

A conseqüència del tancament de l’empresa Segarra, les cases passaren a propietat dels seus inquilins, adquirint-les amb un preu bastant barat i des d’aleshores han entrat a forma par del mercat immobiliari i dels diferents plans urbanístics i que malauradament estan provocant que aquell conjunt arquitectònic harmònic es vagi perdent per adquirir cada vegada més una forma arbitrària.

LA CAPELLA. En aquesta zona central de la colònia, es va situar una escalinata que donava caràcter monumental i portava a una capella sota l'advocació de la Verge dels Desemparats, Sant Silvestre (nom del patró del propietari de l'empresa) i Santa Teresa (nom de la patrona de la dona del propietari)

A l'església s'accedia a través d'un atri porticat i al paviment el logotip de l'empresa. La façana és un rectangle rematat per un frontó partit a la part superior per situar una espadanya de reminiscències barroques, i a la part inferior l'escut d'Espanya. L'interior es desenvolupava en una nau amb volta de canó i capelles laterals amb un absis semicircular en el presbiteri cobert amb una volta de forn amb cassetons. Una arquitectura d'arrel historicista però molt funcional on es confonien església i nació, flanquejant l'església estaven l'escola i el centre social.

ACTES FESTIVITAT VERGE DELS DESEMPARATS

Nom de l’acte

Tipus d’acte

Lloc

  Ofrena de flors

Religiòs

Capella dels Desemparats

Rosari de l’Aurora

Religiòs

Carrers del Poblet

  Missa

Religiòs

Capella dels Desemparats

  Processó (Encapçalada pels cabuts)

Religiòs

Carrers del Poblet

  Bous

Taurí

Recinte de festes

Teatre en valencià

Cultural

Recinte de festes

Vesprada infantil (parc infantil, jocs i xocolatada)

Lúdic

Recinte de festes

  Sopars (empedrao, arròs negre, caldereta, etc.)

Gastronòmic

Carrer de la Capella

  Nit d’Esteles (Play back)

Musical

Recinte de festes

Tornar

Festes del Carmaday.

Barri "Carmaday", construït el 1958, està situat al paratge anomenat Carmaday, sent els habitatges de les mateixes característiques que les de la Colònia Segarra.

Al principi estaven integrades dins de les festes del poblet; però d’un temps enrere es varen independitzar, passant a organitzar-les pel seu conter.

Són unes de les festes que dins el contesto de totes les festes populars de la ciutat és la més atípica que existeix. Ja que en els seus actes festius no realitza cap acte taurí. Música, balls, proves esportives, balls de disfresses, sopars populars, teatre ... formen part de la programació que preparen els veïns del barri amb molta il · lusió.

Aquestes festes intenten integrar un barri que geogràficament està una mica apartat del nucli urbà de la ciutat, però socialment és un més. Partint dels seus escassos recursos organitza dignament les seves festes per als residents del barri i els veïns de tota la Vall d'Uixó.

Tornar

Tercera setmana de maig: Sant Antoni Abat

 (Carrer l’assumpció i voltants).

ACTES FESTIVITAT SANT ANTONI ABAT

Nom de l’acte

Tipus d’acte

Lloc

Encesa de Il·luminació

Inauguració

Carrer l’Assumpció

Festival de Pasodobles taurins

Musical

Plaça de l'Assumpció

Bous

Taurí

Recinte de festes

Ofrena de flors

Religiòs

Recinte de festes

Missa

Religiòs

Esglèsia de l’Assumpció

Processó

Religiòs

Itinerari de costum

Teatre, balls i Play back

Artístic

Recinte de festes

Sopars (“sobaquillo”, caldereta de bou i “empedrao”)

Gastronòmic

Recinte de festes

Tornar