Què és la causalitat segons Hume?


La causalitat es comprén com la relació que la ment humana descobreix i estableix entre dos esdeveniments, és a dir, ocorre un fenómen, i tot seguit es produeix un altre esdeveniment i aleshores, observem que sempre que ocorre el primer ocorre inmediatament el segon, al primer l´anomenem
causa i al segon efecte. La causa sempre és anterior al efecte. Hume no pretén que negem la idea de causalitat, sinó pretén que conegam el que verdaderament significa i com està elaborada.
Hume critica és que existeixca una connexió necessària entre la causa i el efecte,  resulta que no tenim fonaments empirics per a creurer en la relació causa-efecte, que no es una relació d´idees ja que podriem intuir les conseqúències encara que no no l´haguerém vist amb anterioritat. Si així fora, qualsevol ésser humà primitiu sense cap coneixement cultural sería capaç de predir tot el que ha de ocórrer mirant la cosa, es el resultat de que no es tracta de una relació d´idees. La creença en la relació causa-efecte es deu només a una precipitació de la ment humana recolçada en els hàbits i en els costums conformats en el passat.

Hume afirma que són tres les circustancies que podem rebre en qualsevol relació causal: La contiguitat: El que ocorre en els mateixos espais i temps. La prioritat:Sempre ocorre primer la causa i després el efecte. I la conjunció constant: Si sustituïm una causa per un altra semblant produeïx el mateix efecte o semblant.
Nosaltres valorem tant la causalitat perque segons Hume estem acostumats a que en un determinat fenómen es produïsca després el mateix efecte, així que veiem el que ocorre al nostre voltant com una costum o hàbit. Estem convençuts de que el futur continuarà sent en tot exactament igual a les experiències que ja hem tingut en el passat. Ho aceptem perquè creiem que efectivament serà així com ocorrerrà.

 Finalment, destacar que Hume no rebutja que continuem actuant de esta manera, però ens vol fer veure de que no es tracta de una idea innata com afirmaven els racionalistes, perque sols basa en els hàbits. La creença és un sentiment que ens inclina a preferir una cosa sobre una altra, però no és un acte de la racionalitat.