Exercici de classe
EQUINOTERÀPIA
Foto extreta del google
Marta Martínez
Dèbora Segura
Sara Ros
Laura Nicolau
Índex
1) Què és i en què es basa l’equinoteràpia?
2) Tipus de teràpies
3) Per què s’escull el cavall en aquest tipus de teràpia?
4) Quins beneficis pot aportar l’equinoteràpia?
5) Bibliografia
6) Vídeo
1) QUÈ ÉS I EN QUÈ ES BASA L’EQUINOTERÀPIA?
L’equinoteràpia és una teràpia alternativa que significa estudi i tractament d’enfermetats amb l’ajuda dels cavalls.
El cavall es converteix en el mitjà idoni a través del qual es poden dur a terme una sèrie d’exercicis amb un objectiu comú: rehabilitar i enfortir tan física com psicològicament a les persones que pateixen trastorns físics, psíquics o sensorials i poder donar una millor qualitat de vida.
Pels que pateixen alguna discapacitat física, mental, social o sensorial, muntar a cavall ofereix un exercici a l'aire lliure, una experiència de plaer, i una bona teràpia.
Ens trobem, doncs, davant d’una nova teràpia completa, adequada i satisfactòria per a persones amb discapacitats, on els beneficis no només són físics:
Damunt d’un cavall, una persona discapacitada pot perdre la sensació de les limitacions que l’incapaciten i sentir-se alliberat..
2) TIPUS DE TERÀPIES
Hi ha quatre tipus de teràpies assistides amb cavalls depenent de la discapacitat i els problemes del pacient. Podem trobar les següents:
- Hipoteràpia
- Equitació adaptada
- Equitació terapèutica
- Volteig psicopedagògic
Aquest tipus de teràpia va adreçada a aquelles persones que, a causa d’una discapacitat greu, no poden exercir accions sobre el cavall. És un tractament alternatiu i complementari a d’altres utilitzats tradicionalment, i es serveix del moviment del pas del cavall com a eina terapèutica. L’hipoteràpia es basa en les característiques úniques del pas del cavall. El cavall disposa de tres aires bàsics: el pas, el trot i el galop. El pas es un aire a quatre temps, es a dir, que desplaça cada extremitat d’una a una, produint quatre recolzaments sempre en el mateix ordre i ritme. Aquesta seqüència repetida una vegada rere una altre és el que beneficia majoritàriament al pacient ja que rep una sèrie d’estímuls beneficiosos que permet moure parts del cos que per si mateix no podria. A més a més fa que la columna vertebral s’estimuli i es pugui millorar l’equilibri del pacient, el to muscular..
Aquests tipus de genets necessiten ajuda de diversos professionals, com un professional de l’equitació, i un professional de l’hipoteràpia per dirigir la sessió (si els problemes són psíquics els professionals són del món de la salut mental o bé de l’educació. Si els problemes són físics es necessita un fisioterapeuta com a professional). A les sessions també es necessiten un o dos acompanyants laterals, ja que el pacient en molts casos no controla el seu propi equilibri.
En aquesta teràpia el pacient practica
l’equitació com a esport o com una opció lúdica.
Degut a la seva discapacitat física o funcional
necessiten una sèrie d’adaptacions per muntar a cavall. Són persones amb discapacitats físiques,
però tot i això poden arribar a competir ja que
tenen un alt nivell d’equitació
Tractament psicosocial dirigit a persones que poden exercir alguna acció sobre el cavall, ja sigui en el moment de la higiene, de la preparació sobre el cavall o de muntar. El pacient aprèn senyals bàsiques de l’equitació i es converteix en un genet actiu capaç de guiar al seu cavall. En aquesta teràpia el pacient no es beneficia únicament de les característiques úniques del cavall, com passa amb la hipoteràpia sinó que es treballa d’una forma molt més dinàmica amb la constant
3) PERQUÈ S’ESCULL EL CAVALL PER AQUEST TIPUS DE TERÀPIES?
No només s’escull el cavall per les seves qualitats físiques i el seu caràcter sinó bà
sicament per tres raons:
La calor corporal del cavall és de 38º i podent arribar fins a 38,8º quan estan en moviment, això ajuda a distendre i relaxar la musculatura i els lligaments, i a estimular la sensopercepció tàctil del genet.
Sovint en hipoteràpia i en equitació terapèutica es munta sense sella o a pèl, i això transmet la calor del dors i de l’abdomen del cavall al cinturó pèlvic i els membres inferiors del genet.
L’augment de la temperatura corporal del cavall ajuda a la relaxació dels abductors, els músculs de la
cuixa i els glutis.
La calor corporal i el moviment suau i rítmic provoca una sensació de balanceig que pot generar sentiments de seguretat, amor i protecció, i també pot ajudar a reconstruir l’autoconfiança i l’autoacceptació. L’efecte balancí de la munta a cavall dóna la possibilitat d’utilitzar l’equinoteràpia en l’estimulació precoç, ajudant a accelerar el desenvolupament físic i psíquic del pacient.
L’equinoteràpia està basada en la utilització dels moviments tridimensionals del cavall (variables, rítmics i repetitius) per l’estimulació dels músculs i articulacions del genet. És una manera en què el pacient s’enfronta passivament a estimulacions físiques i sensorials a les que no ha estat mai sotmès.
El cavall fa un total de 110 impulsos per minut a la pelvis del genet, als que el pacient ha de reaccionar. Aquests impulsos són provocats pels músculs lumbars i ventrals del cavall, que es contrauen i distenen alternament de forma rítmica i regular al pas i al trot.
Els impulsos es transmeten pels isquions, els estímuls van a parar al sacre, i d’aquest a la columna. Aquests impulsos provoquen reaccions d’equilibri i estimulen l’erecció de la columna vertebral enfortint els músculs dorsals i abdominals.
La resposta als estímuls rítmics passa per un acte de coordinació psicomotriu del tronc i el cap sense utilitzar les cames, que consisteix en la base per a l’execució de la marxa humana i independent.
Pel que fa al nivell col·lateral, també es donen efectes de millora del sistema respiratori.
La percepció corporal dels impulsos rítmics i regulars provoca en el genet diferents experiències psicosensorials que s’aprofiten en l’àrea psicològica i psiquiàtrica.
El patró fisiològic de la marxa equina que el pacient realitza durant la munta es grava al cervell i amb el temps s’automatitza, el que possibilita la seva transferència a la marxa pedestre. El patró de la marxa del cavall és molt semblant a la de l’ésser humà. Aquest patró fisiològic tridimensional transmès pel moviment del dors del cavall l’utilitza l’ésser humà durant la marxa, per tant, l’equinoteràpia adquireix suma importància per persones amb disfuncions de locomoció.
El propòsit és gravar i automatitzar el patró fisiològic de la marxa, restablir la flexibilitat i l’elasticitat als lligaments pèlvics, dissoldre contractures musculars i propiciar un equilibri dinàmic del tronc i del cap vers la seva estabilització.
L’equinoteràpia es realitza en íntim contacte amb el cavall. L’animal domèstic exhibeix característiques molt positives en el tracte amb l’home, com és la falta total de reaccions venjatives o rancoroses; l’animal permet i busca el contacte corporal amb l’home, entén sense paraules, s’expressa amb gestos clars i directes, mai rebutja al que s’hi apropa amablement i no coneix la compassió, fet que fa que tingui un comportament natural com qualsevol persona.
El tracte amb els animals adquireix també una gran importància en l’àrea pedagògica perquè desenvolupa en l’ésser humà qualitats sociointegratives com la comunicació anàloga (no verbal), tolerància, paciència i sentit de la responsabilitat.
4) BENEFICIS DE l’EQUINOTERÀPIA
A partir del moviment del cavall es pot aconseguir:
• Normalització del to muscular (en els pacients hipotònics els augmenta el to
muscular i en els hipertònics els el disminueix).
• Millora de la coordinació, els reflexes i la planificació motora.
• Millora de l’equilibri.
• Potenciació de la musculatura.
• Reducció dels espasmes.
• Entrenament de la proporció.
• Relaxació muscular (ja que el cavall té un grau més de temperatura corporal que nosaltres).
• Millora de la flexibilitat, agilitat i la força muscular.
• Estabilització del tronc i el cap.
• Orientació en l’espai i posició.
• Efectes sensomotors:
• Efectes funcionals:
• Millorar l’autoestima.
• Millorar l’autocontrol de les emocions.
• Potenciar el sentiment de normalitat.
• Millorar l’autoconfiança.
• Millorar la capacitat d’atenció.
• Treballar la memòria.
• Millorar i augmentar la comunicació gestual i oral.
• Augmentar el vocabulari.
• Construcció correcta de frases.
• Millorar l’articulació de les paraules.
• Relacionar-se amb persones que no pertanyen al seu entorn familiar o escolar.
• Corregir problemes de conducta.
• Disminuir l’ansietat.
• Millorar l’autoestima.
• sCrear amistat amb els instructors i company (incrementar la interacció social i l’amistat).
• Desenvolupar amor i respecte cap als animals.
• Augmentar el nombre de vivències.
• Practicar un esport com qualsevol persona convencional.
5) BIBLIOGRAFIA
http://www.isabelsalama.com/Terapia%20asistida%20con%20caballos.htm
http://www.isabelsalama.com/equinoterapia%20III.htm
http://jineteycaballo.blogspot.com.es/2010/08/ayudas-ecuestres-equino-terapia.html
http://www.spainfitness.com/medicina-alternativa/articulo/equinoterapia.html
http://www.slideshare.net/brandohn_7/equinoterapia-13589528
6) VÍDEO
Hem trobat un vídeo molt interessant sobre l’equinoteràpia que tracta molts dels aspectes que hem treballat.
http://www.youtube.com/watch?v=_Jns9w2D9B0