GENS BAEBIA SAGUNTINA

Va mantenir la seva posició predominant almenys durant sis generacions.

Primera generació:

Podria estar representada per Cn(aeus) Baebius Cn(aei) f(ilius) Gal(eria tribu) Geminus  que va ser el que subvencionà la remodelació del fòrum saguntí i que segurament va morir en els últims anys d'August.

Testimoni epigràfic del fòrum (CIL II 3869, CIL II2: 14. 374, nº 3  Alföldy, nº  80  Corell):

a) Text

b) Imatges dels fragments a-c , d, e, f, g i, j, l

c) Hipòtesi de G. Alföldy

d) Hipòtesi de Corell

Segona generació:

M(arcus) Baebi(us) Sobrinus aedilis que apareix en les encunyacions locals de Sagunt en temps de Tiberi.

Tercera generació:

M(arco) Baebio  M (arci) f(ilio) Gal(eria tribu) Crispo, aed(ili) pontif(ici) salio conlusores, mitjans del s. I.

Testimoni epigràfic (CIL II 3853, CIL II2: 14.351, nº 11 Alföldy, nº 55 Corell) :

a) Text

b) Imatge

 

Quarta generació:

  L(ucius) Baebius L(uci) f(ilius) Gal(eria tribu) Avitus, nascut aproximadament l´ any 30 , que va entrar en l'ordre equestre en temps de Neró o en l'any 69 i va ser ascendit al senatorial per Vespasià.

La informació que tenim sobre ell es troba en una inscripció de Roma:

L(ucio) Baebio L(uci) f(ilio)/ Gal(eria tribu) Avito / praef(ecto) fabr(um), trib(uno)/ mil(itum) leg(ionis) X gem(inae), proc(uratori)/ imp(eratoris) Caesaris Vespasiani / Aug(usti) provinciae Lusitaniae, adlecto inter praetorios.

 Testimoni epigràfic (CIL VI 1359):

-Praefectus fabrum, adjunt a un magistrat imperial de categoria superior.

-Tribú de rang equestre a la Legio X Gemina en l'any 69 quan la legio X va estar en Hispania.

-Procurador a Lusitania amb categoria de ducenari, aprox. any 70.

-Anys 73-74, Vespasià ho va ascendir a l'estament senatorial amb el rang de pretor.

Cinquena generació:

[L(ucio) Baebi]o (?) L(uci) f(ilio) Gal(eria tribu) Hispano Pompeio Marcell(o), l'amic de Plini el Jove, al que va escriure una carta.(Epistularum Liber I, 24)

-Nascut l'any 61 o 62.

Testimoni epigràfic (CIL II 3839, CIL II2: 14.331, nº  2   Alföldy, nº 45 Corell):

a) Text

b) Imatge

Prop de Sagunt hi ha una inscripció de la seva germana Baebia Luci filia Marcella

Testimoni epigràfic (CIL II 6032, CIL II2: 14.635, nº 53 Alföldy, nº 416 Corell) :

a) Text

b) Imatge

Contemporani de Baebi Hispà  i també amic de Plini el Jove és C. Voconi Romà, saguntí de rang equestre que va estudiar a Roma. Casat amb Popilia Rectina, que va morir als divuit anys.

Testimoni epigràfic del pare de Voconi, C. Voconius Placidus (nº 69 Corell, CIL II2 14,365, CIL II 3865).

a) Text

b)Imatge

Testimoni epigràfic de la dona de Voconi, Popilia Rectina (nº 71 Corell, CIL II2 14,367, CIL II 3866)

a) Text

b) Imatge

Entre finals s. I d. C. i principis s. II d. C.

Contemporani i membre de la gens Baebia, però de la branca dels Cnaeus/Marcus

CNAEUS BAEBIUS LEPIDUS

  [Cn(aeus) Baebius (?)---] Silano [---]/ Iusto An[tonio (?) ---], / Cn(aei) Lepidi f(ilio), [---], /seviro equit[um Romanor(um), quaestori]/ urbano, tribu[uno pleb(is, praet(ori), proco(n)s(uli)] / sortito p(rovinciae) H[isp(aniae) ult(erioris) Baeticae], / Saguntini

 Testimoni epigràfic (CIL II2: 14. 330, nº  1 Alföldy, nº 46 Corell):

a) Text

b)Imatge:

-dibuix de Lumiares

-dibuix de Ribelles

Sexta generació:

 

El senador mort a Roma que tenia la filiació L(uci) f(ilius)  i la  seua germana Baebia L(uci) f(ilia) Fulvia

Testimoni epigràfic de Fulvia (CIL II2 , 14.638, nº  51 Alföldy, nº 358 Corell):

a) Text

b) Imatge

Inscripció a Roma de Fulvius, dedicada per una dona de rang senatorial per a si mateixa i per al seu germà, el nom del qual no coneixem:

[---] /proco(n)s(uli) sortito provinc(iae) Baetic(ae),/ praetori, tribuno pleb(is), quaest(ori) urb(ano), / Xviro stilitibus iudicandis, [B]aebia L(uci) f(ilia) Fulvia Claudia Paulina / Grattia Maximilla fratri optimo / et sibi.

Testimoni epigràfic (CIL VI 1361)

Si s'ha de jutjar per l'expressió final, es tracta d'una inscripció funerària, feta quan la oferidora encara vivia, però el germà havia mort ja. D'una altra manera, caldria esperar que el germà aparegués com oferidor en la inscripció comuna. El títol de proconsul sortitus, indica que aquest senador tenia una província assignada, però no havia pogut exercir el seu mandat d'un any. Ha de ser datada en el s. II, doncs el nom de Baetica, substituïx definitivament les formes anteriors de Hispania ulterior, Hispania ulterior Baetica o Hispania Baetica aproximadament des de l'època d´Adrià.

 

BIBLIOGRAFIA

 

 

ENLLAÇOS