PARAULES VALENCIANES EN DESÚS

D

Dacsa

Daixò/daixones/dallonses

Dalla

Dalló

Dansaire

Darrer dia

Darreries

Dasta

Dàtil

Davallar

Davantal/devantal

De grat/de bon grat

Debades

Debanadora

Debanar

Debellit-ida

Decés

Defora

Deixatar

Dejú-una

Deler

Delir

Dell

Delme/deume

Demés

Dena

Dende

Dengú-una

Dengue

Dental

Dentola

Derrenclit-ida

Derringlar

Derringalt-ada

Derronyar

Desaforat-ada

Desagraït-ïda

Desamorit

Desastrat-ada

Desbalafiar

Desbaratar

Desbaratat-ada

Desbarbar

Desbarrar

Desbarrat

Desbatejat-ada

Desbrafar

Desbravar-se

Desbudellar /desbutzar

Descabestrat-ada

Descalabrar/escalabrar

Descampat

Descans

Descantellar

Descarat-ada

Descarnar

Descimalar

Descollonant

Desconjuntar-se

Descoscar-se

Descosit

Desdenyós-osa

Desdir

Desduir-se

Desemboirar-se

Desembotir

Desempallegar-se

Desencebar

Desentès-esa

Desfaenat-ada

Desferrar

Desficaci

Desficaciat-ada

Desfici

Desfilagarxar

Desfilar

Desfogar

Desgana

Desganat-ada

Desgarronar/esgarronar

Desgavell

Desgrenyat-ada

Desimbolt-a

Desllavassar

Desllavassat-ada

Deslligat-ada

Deslligo

Desllomat-ada

Desllorigar

Desllunat

Desmai

Desmamar

Desmamonar

Desmanegar

Desmanotat-ada

Desmorrellar/esmorrellar/esvorellar

Desocupar

Desori

Despagat-ada

Despago

Desparar

Despartir

Despatxar

Despeat-ada

Despellofar/despellorfar

Desperdigolat-ada

Despertada/despertà

Despistat

Despitralat

Despuntar

Despús-demà

Desqueferat-ada

Dessaborit-ida

Desseguida

Dessocar

Dessonillar

Dessubstanciat-ada

Dessucar

Destabacat-ada

Destall

Destapador

Destarifat-ada

Destarifo

Destartalat-ada

Desteclat-ada

Destemplat/destrempat-ada

Desterrossar

Destorbar

Destorbat-ada

Destral/astral/estral

Destraler-era

Destrellat-ada

Desvanir-se

Desvanit-ida

Desvariar

Desventrar

Desvetllat-ada

Deu

Diable

Dida

Didal

Dienda

Dilapidar

Dimoni

Dinada

Dingú

Discutidor

Disparada

Dissipar

Dissort

Ditada

Dobla

Doble-a

Dobleta

Docte

Doctrina

Dolçaina

Doçoreta

Doll

Dovella

Drapaire

Drecera

Dropo

Drut-uda

Duell

Dula

Duler

Durícia

Dacsa

1. Planta gramínia de l'espècie Zea Mays.

    A falta de pa bones són coques [de dacsa]

    Més seriós que un canyot de dacsar

    Qui desitja pastissos, sap menjar coca de dacsa 

Daixò/daixones/dallonses

1. Paraula usada per a referir-se a algú o alguna cosa que no es vol o no es pot mencionar d’una manera determinada. S'usen com a pronoms, com a substantius (comuns i propis), com a adjectius, com a adverbis i com a verbs, segons la categoria gramatical del mot o mots que aquestes paraules indeterminades substitueixen.

Dalla

1. Eina consistent en una fulla d'acer, lleugerament corbada, de quatre o cinc pams de llargària, posada a l'extrem d'un mànec més llarg, que s'agafa amb les dues mans i serveix per a segar herba sense haver-se d'inclinar el segador.

   A l'Agost, la dalla no té repòs

   A tots ens sega la mateixa dalla

   Quan el blat rosseja, la dalla neteja

2. Fulla semblant a la dalla de segar, que els boters empren per a rascar el cuiro i llevar-li la carnassa i altres brutícies.

3. Eina consistent en una fulla de ferro corbada i posada al cap d'un mànec llarg, que serveix als forners per a remenar el caliu i estirar les brases cap a la boca del forn.

Dalló

1. Paraula usada per a referir-se a algú o alguna cosa que no es vol o no es pot mencionar d’una manera determinada.

Dansaire

1. Que dansa.

Darrer dia

1. És el dimarts de Carnestoltes, darrer dia de festa i de permissivitat eclesiàtica, amb el qual s'inicia la Quaresma.

Darreries

1. Últim període de la duració d'una cosa.

    A la darreria

    A la tardor de la vida

    Les darreries de l'home

2. Postres. Fruita, dolços o altres aliments que es prenen en acabar les menjades.

Dasta

1. Vulgarisme. Forma usada en lloc de fins i que indica el terme al qual arriba el moviment o l'acció.

   Dasta [fins] les figues del cofí, tenen fi

Dàtil

  1. Dit de la mà.

  1. Home astut, molt enginyós per a aprofitar-se dels altres.

Davallar

1. Anar, moure's, d'un punt a un altre de més baix.

2. Recórrer de dalt a baix.

3. Portar de dalt a baix.

4. Descendir.

Davantal/devantal

1. Peça de roba o de cuiro que serveix per a resguardar la part anterior del vestit.

   S'alça bé el davantal; per això li val 

2. Bata amb mànegues, de teixit prim i comú, que duen els infants i alguns homes damunt llurs vestits per no embrutar-se.

   Tot ho tapa un bon davantal

De grat/de bon grat

1. Amb gust, per impuls de la voluntat.

   Al fer-te el plat veuràs si et pren de grat

   De grat o per força

Debades

1. De franc, gratuïtament.

Debanadora

1. Dona que debana.

2. Aparell compost d'una mena de gàbia de barretes o canyes, que té forma lleugerament cònica i serveix per a debanar el fil.

   Anar com unes debanadores

Debanar

1.Anar prenent el fil d'una troca o madeixa i enrotllar-lo formant un cabdell, omplint un rodet, etc.

   Madeixa sense cap ni centener

   Tant filat, tant debanat 

Debellit-ida

  1. Satisfet, enorgullit (Benidorm).

Decés

1. Mort d'una persona.

Defora

1.  A la part exterior.

Deixatar

  1. Remenar un ou per fer truita.

Dejú-una

1. Que no ha menjat res des del començament del dia.

   Aigua en dejú allarga la vida

   All en dejú, remei segur   

   Bé dejuna qui mal menja

   Beure aigua en dejú és molt bo per la salut

   Beure aigua fresca en dejú fa parlar clar

   Beure vi en dejú fa posar malalt

   El qui és fart, mai no se'n recorda del dejú

   El qui viu d'esperances, mor dejú

   En dejú

   Estar dejú [d'alguna cosa]

   Estar més net que un estómac en dejú

   Ets pitjor que un mal de ventre en dejú

   L'aigua en dejú fa anar al comú

   L'aigua en dejú porta salut si en beus molta, i perjudica si en beus poca

   Menjar en dejú una poma salut dóna

   Pel mes de juny, menja prunes en dejú

   Pren en dejú ginebrons i et fugiran molts trastorns

   Si vols agafar gana, pren en dejú la genciana

   Taronges agres en dejú asseguren la salut

   Tindre un més fam que un llop en dejú

   Val més pa dur, que està dejú

   Ventre dejú, no escolta a ningú

   Vi en dejú mata el cuc

Saliva dejuna: saliva que un treu abans de menjar res en aquell dia. A la saliva dejuna s'han atribuït des de molt antic propietats medicinals.

   Apegar [o arreglar] amb saliva dejuna

   Curar-se amb saliva dejuna

   Els grans es maduren i es curen untant-los amb saliva dejuna

   La saliva dejuna de tot mal cura

   Les nafres es curen untant-les amb saliva dejuna

   Per les berrugues, saliva dejuna

2. Mancat, privat d'una cosa; que no l'ha feta o no l'ha tinguda mai.

3. Que no sap una cosa, que no n'ha tingut cap notícia.

Deler

1. Passió que es posa en un acte; anhel, desig vehement.

Delir

1. Esborrar; destruir totalment.

2. Aniquilar-se, esser destruït.

3. Consumir-se de desig ardent.

4. Desitjar ansiosament.

Dell

1. Eufemisme per Déu.

Delme/deume

1. La desena part de la collita o d'altres productes de la terra, que es pagava com a tribut a l'Església o al rei i altres senyors.

   Pagar delme

   Ser com un xai de delme

Demés

1. Encara; a més d'això.

2. Los demés: la major part, la majoria. Els altres

3. (castellanisme) Altre; restant.

4. En excés; de sobres.

Dena

1. Cada una de les parts en què es dividix el rosari, composta d'un parenostre, deu avemaries i un glòria.

2. Gra de rosaris més gros que els corresponents a les avemaries, i que serveix per a comptar els gloriapatris.

3. Treball del comú, al qual acudeixen els veïns d'un poble, en brigades de deu o de més treballadors.

Anar a la dena, [o anar de dena]

4. Conjunt de deu coses o de deu persones.

5. Cada un dels munts de deu garbes o feixos de garbonets que repleguen els eixarmentadors.

6. Deformació eufèmica de Déu, que s'usa en exclamacions grosseres com «me caso en dena!»

    Me cague en dena

7. Cada una de les deu partides en què es dividix el terme de Morella.

Dende

1. Vulgarisme usat per des de

Dengú-una

1. En frases negatives, ‘no cap persona’; indica l'absència total.

2. En frases dubitatives (interrogatives, condicionals), ‘alguna persona’.

Dengue

1. Delicadesa afectada o menyspreu fingit.

2. Malaltia epidèmica que es manifesta principalment per constipament fort i febre alta.

Dental

1. La peça inferior de l'arada, a la qual va ajustada la rella.

1. Puntal corb (Dental)

2. Cameta

3. Dispositiu regulador d'altura

4. Ganiveta

5. Punta

6. Rella

7. Orellons

Dentola

1.- Dent grossa.

Dependre/deprendre/adeprendre

1. Diferent maneres de usar la paraula aprendre. Adquirir coneixements teòrics o pràctics.

Dèria

1. Idea fixa que incita persistentment a fer alguna cosa.

    Més m'estime ceba al cervell que no pas bleda al clatell 

Derrenclit-ida

1. Abandonat; deixat anar. Especialment: Abandonat per vell o inservible.

2. Cansat, esgotat.

Derringlar

1. Posar malament una cosa trencant-li els petges o peces de sosteniment, fent-li perdre allò que li dóna estabilitat o bona presència.

Derringalt-ada

1. Persona esgotada per l’esforç.

Derronyar

  1. Tallar les rames sobreres dels arbres i arbusts.

.

Desaforat-ada

1. Desmesurat; que excedeix tota mesura.

2. Molt excitat; fora de si.

Desagraït-ïda

1. Persona que no està mai contenta amb les coses que té o que li donen.

Desamorit

1. Mancat d'amor, d'afecció; que obra sense delit, de mala gana.

   Terra desamorida

Desastrat-ada

1. Mal vestit, deixat en el vestir.

Desbalafiar

  1. Verb sinònim de balafiar, malgastar, malbaratar. No apareix en els diccionaris habituals. Sembla que és més usual cap al Vinalopó, però podem trobar que s'ha estés a altres zones (almenys per escrit).

Desbaratar

1. Posar en desorde.

   A tiri i baldiri

2. Desfer, tirar per terra les coses coordinades cap a un fi.

Alonso en l’eixida de pista va desbaratar moltes de les seues opcions.

3. Produir greus trastorns en el funcionament (d'un òrgan, etc.).

4. Posar en confusió, derrotar.

5. Descompondre (un mecanisme). 

6. Fer perdre la fe, els bons costums o altres valors morals

   Esbullar la calada

   Esqueixar la grua [a qualcú]

   Xafar la guitarra [a algú]

7. Dir o fer desbarats o coses fora de raó o regla.

Eixida de barral buit 

Matar es porc en divendres, [a algú]

No treure portal a carrer

8. Descompassar-se, parlar o obrar fora de raó. 

   Parlar per boca de cànter

Desbaratat-ada

1. Desordenat; posat en desorde.

   En faltar el cap, tot va desbaratat

2. Derrotat; posat en fuita desordenada.

3. Pervertit; que ha perdut els bons costums, la fe o altres valors morals.

Desbarbar

1. Separar la palla de l´arròs;. serrar les garbes d'arròs separant l'espiga del cul o rastoll.

Desbarrar

1. Llevar la barra; fer cessar d'estar barrat.

2. Dislocar les barres (mandíbules) a una persona o animal.

3. Perdre la moderació, dir inconveniències, desbarats. 

Desbarrat

1. No barrat; desproveït de barra.

2. Ferit greument a les barres; que té les barres dislocades.

3. Extraviat; sortit del camí o del lloc on hauria d'estar.

Desbatejat-ada

  1. Es diu d’una persona que diu moltes paraulotes.

Desbrafar

1. Fer perdre la força (especialment a un vi o licor espirituós).

Desbravar-se

1. Fer cessar d'esser brau; amansir, domar.

2. Esbravar; fer perdre la força interna (de calor, de grau de fermentació, etc.). Perdre una beguda gaseosa part del gas carbònic que té disolt.

3. Esbraveir, donar llibertat a energies, passions, etc. que es retenien interiorment.

Desbudellar /desbutzar

1. Llevar els budells (a un animal).

2. Rompre violentament per la pressió de fora o de dins.

Descabestrat-ada

  1. Que diu bestieses o les fa.

Descalabrar/escalabrar

  1. Ferir qualcú en el cap; produir una contusió al cap.

Descampat

  1. Solar o terreny sense construir en un nucli urbà.

Descans

1. Tranquil·litat, absència de preocupacions, i allò que la produeix.

2. Objecte damunt el qual descansa una cosa.

a) Bastó que va articulat amb un braç del carro i que, posat vertical, serveix de suport al dit braç per a mantenir horitzontal el carro quan està desenganxat.

b) Forqueta damunt la qual es fa descansar el braç de la peana d'un sant, durant les aturades d'una processó.

Descantellar

1. Trencar una cosa llevant-li el cantell o cantells.

2. Parlar massa; dir més coses de les que caldria.

3. Treure una part d'una quantitat exacta o d'un nombre que es considera complet.

   Descantellar una pesseta

Descarat-ada

1. Que parla, obra o és fet sense restriccions imposades per la vergonya, la prudència o altres motius.

   A la descarada

   Ser mes descarat que el cul d'una mona

Descarnar

1. Separar la carn de l'os.

2. Perdre la carn; aflaquir-se molt.

3. Llevar la terra als bancals, a la muntanya, a qualsevol terreny, deixant predominar les pedres.

Descimalar

  1. Tallar els cimals als arbres.

Descollonant

1. Molt divertit.

Desconjuntar-se

  1. Desencaixar, treure del seu lloc un os o altra peça que estava unida i articulada amb altres. Luxació.

Descoscar-se

  1. Desprendre’s el lluit o el reparament de la paret.

Descosit

1. Part descosida d'una costura.

2. Parlar indiscretament.

   Clavar-les pel descosit

   Cridar com un descosit

   Parlar [o xarrar] pels descosits

   Pegar-la [o pegar-li] pel descosit

Desdenyós-osa

1. Persona altiva i antipàtica, que menysprea els altres.

Desdir

1. Negar, dir el contrari d' allò que diu un altre; desmentir.

2. Dir el contrari d'allò que abans s'havia dit.

3. Tornar arrera la paraula donada en promeses, contractes, coses convingudes abans.

4. Refusar, no acceptar de fer una cosa.

5. En gran abundància, en quantitat extraordinària

   A desdir

Desduir-se

1. Distreure's, divertir-se, prendre expansió del cos o de l'esperit.

Desemboirar-se

  1. Esbargir-se o distreure’s per a aclarir el cap, per a descansar d’una faena o situació.

Desembotir

1. Fer cessar d'estar embotit. Desinflar, en tots els sentits.

Desempallegar-se/desempelluncar-se

1. Deslliurar-se d'alguna persona o alguna cosa que impedix d'obrar o cohibix, que constituïx una molèstia.

Desencebar

1. Quedar sense aigua el tub de la bomba d’un motor de regar.

Desentès-esa

1. Ignorant, que no té esment o advertència d'una cosa.

   Fer el desentés

Desfaenat-ada

  1. Que no té faena

Desferrar

  1. Llevar les ferradures a un animal.

Desficaci

1. Disbarat; cosa feta o dita contra la raó, fora de propòsit.

                                           Aeroport de Castelló

    Cabells verds amb llistes grogues

    No tindre ( ni ) cap ni peus

Desficaciat-ada

1. Fet o dit amb desficaci; que obra amb desficaci; desraonable.

Desfici

1. Agitació produïda per un mal físic o moral, per una passió, un desig, etc.

Desfilagarxar

1. Desfilar, desfer a fils un teixit.

Desfilar

1. Anar-se'n les persones d’un lloc. ordenadament i un darrera l'altre.

Desfogar

1. Treure’s de sobre el mal humor o el neguit.

Desgana

1. Falta de gana.

   Fer les coses a desgana

2. Indisposició, falta de salut.

3. Desmai, pèrdua dels sentits per defalliment.

Desganat-ada

1. Que patix de desgana.

   Fer-se el desganat

Desgarronar/esgarronar

1. Trepitjar amb la punta del peu el garró o taló del qui va davant.

Desgavell

1. Desorde complet.

    Armar un sidral

    Buscar merder

    Poti-poti

Desgrenyat-ada

1. Anar una persona sense el monyo fet portant tots els cabells desfets.

Desimbolt-a

1. Desembarassat; que va descarregat i té llibertat de moviments.

2. Deseixit; que obra amb llibertat i sense cohibir-se per vergonya, por, etc.

Desllavassar

1. Aigualir; aclarir massa un guisat o altre menjar per excés d'aigua.

Desllavassat-ada

1. Aigualit; massa clar (un guisat o altre menjar).

Deslligat-ada

1. Alliberat de lligams; desfermat.

2. Descarat, mancat de ciscumspecció en l'obrar.

Deslligo

  1. Disbarat; dita pròpia de gent sense seny.

Desllomat-ada

  1. Que té mal a l’esquena, o a la zona del llom. Es diu quan s’ha fet un esforç o ha tingut un dia molt pesat de feina.

Desllorigar

  1. Treure un os del seu ballador, de la seva conjuntura amb un altre.

Desllunat

1. Cel-obert.

Desmai

1.  Síncope, pèrdua dels sentits transitòria, acompanyada a vegades de convulsions.

2. Mancament de les forces vitals; defalliment.

3. Gana intensa de menjar que comporta un cert defalliment.

Desmamar

1. Treure els infants o joves del benestar i bona cura que gaudien a casa seva i llançar-los a la vida perquè es defensin sols.

Desmamonar

  1. Llevar els mamons. o siga els ulls o rebrots que neixen a mitjan soca d'un arbre.

Desmanegar

1.  Llevar o perdre el mànec.

2. Desballestar, desajustar, desmuntar; desorganitzar.

    Desmanegar-se per 

    Fer desmanegar

Desmanotat-ada

  1. Mancat de manya o traça.

Desmorrellar/esmorrellar/esvorellar

1. Rompre una cosa (especialment un recipient de terrissa o de vidre) llevant-li un bocí de la boca o vorera.

Desocupar

1. Parir una dona.

Desori

1. Desordre, confusió.

Despagat-ada

1. Malcontent; disgustat.

Despago

  1. Decepció

Desparar

1. Treure el parament d'una cosa.

Desparar la taula: desguarnir la taula dels utensilis necessaris per a menjar.

Desparar l'altar: llevar-li els paraments que l'adornen en les funcions solemnes, principalment en les de Setmana Santa.

Despartir

1. Separar o allunyar persones o animals que estan barallant-se

Despatxar

1. Evacuar, desocupar; anar-se'n del lloc que s'ocupava.

2. Anar de pressa, obrar ràpidament.

3. Donar curs i resolució a un negoci o assumpte.

4. Enllestir una cosa o persona donant curs a la seva documentació o resolent l'assumpte que tenia pendent.

5. Vendre al públic; donar sortida comercial a una cosa.

6. Expedir, donar sortida a un document oficial.

7. Enviar una persona o cosa ràpidament.

Anar-se'n a fer la mà

Clavar una puntada de peu al cul

Donar comiat

Donar el passaport

8. Acomiadar, despedir (un criat, dependent, etc.), manifestar-li que hem acabat de fer ús dels seus serveis.

    Donar bolleta en una casa

9. Consumir aviat, sense entorpiments; fer desaparèixer ràpidament.

10. Matar.

Despeat-ada

  1. Molt cansat i dolorit dels peus per haver caminat massa.

Despellofar/despellorfar

  1. Llevar la pellofa al panís.

Desperdigolat-ada

1. Escampat sense direcció determinada.

Despertada/despertà

  1. Al País Valencià, cercavila amb banda de música i llançament de coets que recorre els carrers a primera hora del matí els dies de festa, especialment durant les Falles.

Despistat

1. Que ha perdut la pista; mancat d'orientació per a trobar allò que voldria.

2. Desorientat; mancat de direcció per a resoldre les dificultats, per a deseixir-se dels problemes.

Estar en el tercer cel

Fer el sonso

Fer-se el llonguis

Despitralat

1. Amb el pit descobert.

Despuntar

  1. Començar a donar claror el sol.

  1. Començar a manifestar-se un sentiment.

Despús-demà

1. Demà passat. El dia inmediatament després de hui.

Desqueferat-ada

  1. Que no té res que fer i s’avorreix; desenfeinat.

Dessaborit-ida

  1. Mancat de sabor, desagradable al gust.

  1. Sense simpatia, ni gracia.

Desseguida

1. Tot seguit, sense tardar

Dessocar

1. Arrabassar de rel arbres o plantes que tenen soca.

Dessonillar

1. Llevar la son.

2. Perdre la son, no tindre son. 

Dessubstanciat-ada

1. Que ha perdut la substància, la part principal o millor.

2. Es diu de la persona irreflexiva.

Dessucar

  1. Treure a una persona o cosa la seva part millor; desposseir-la d'allò que li dóna valor (riqueses, treball, etc.)

Destabacat-ada

  1. Enorme, molt gran (Morella, Benassal).

  1. Mancat de reflexió; que obra amb massa vivesa i sense pensar bé el que fa.

Destall

1. Escarada, sistema de treball en què es paga a proporció a la quantitat de feina feta.

Destapador

1. Instrument que servix per a destapar botelles.

Destarifat-ada

1. Desbaratat, que parla o obra en forma exagerada o desraonable; que diu o fa disbarats.

    Ser un carnestoltes 

Destarifo

1. Deslligo, despropòsit.

Destartalat-ada

1. Descuidat, abandonat

Desteclat-ada

  1. Es diu d’una persona que no està molt bé, que no està en forma.

Destemplat/destrempat-ada

1. Immoderat; mancat de temperància.

Engegar amb caixes destrempades

2. Que no està trempat; mancat del bon orde o harmonia.

Desafinat (parlant de veus o d'instruments de música).

Indispost del cos, i principalment del ventre.

Desterrossar

1. Desfer els terrossos de terra d’un camp, sia a cops de maça, sia passant-hi per damunt l'aplanadora o esterrossador.

Destorbar

1. Pertorbar; interrompre el bon orde.

2. Impedir, evitar.

   Destorbar [o Esguerrar, o Esbullar] el marro

3. Interrompre o fer retardar una acció.

4. Entretenir, fer perdre temps.

5. Desllorigar-se un os o un membre.

Destorbat-ada

1. Esburbat, tarambana, persona que obra irreflexivament.

Destral/astral/estral

1. Ferramenta de tall formada per una fulla plana de ferro proveïda de tall en un cap i que en l'altre té un ull on encaixa el mànec que seguix el mateix pla de la fulla.

   Tenir llengua de destral

   Un cop de destral no fa caure un roure

2. Fulla perpendicular al mànec de l'atxa.

Destraler-era

  1. Es diu d’una persona molt poc curiosa a fer les coses, que ho fa tot a cops i trenca coses.

Destrellat-ada

1. Acció o dita fora de propòsit pròpia d'una persona destrellatada; disbarat.

    Fer el borinot

2. Destrossa, absurd.

Desvanir-se

1. Sentir alhora satisfacció i envaniment.

2. Desmaiar-se. 

Desvanit-ida

1. Ple de vanitat.

2. Molt satisfet. Content

    Estar desvanit

Desvariar

1. No saber, algú, què diu, o dir coses que no lliguen.

Desventrar

1. Llevar el ventre.

Desvetllat-ada

1. Que no té son, especialment a l'hora de dormir.

Fer el sereno

2. Eixerit, despert.

Deu

  1. Font natural; corrent d'aigua subterrània.

Diable

  1. Espècie de trill format per un cilindre de fusta amb dues rodes i alguns tallants de ferro, que es fa rodar per damunt l'era, estirat per un animal, i serveix per a trencar i tallar la palla.

Dida

1. Mare de llet. Dona que alleta un infant d'una altra.

    Donar [o posar] un infant a dida

    Engegar a dida

    Portar a dida

Didal

1. Peça tubular de metall o d'altre material dur, a vegades tancada en un extrem per un casquet esfèric i generalment coberta per tot de clotets, dins la qual es fica el cap del dit que pitja l'agulla en cosir, per tal de protegir-lo contra la pressió dolorosa del cap de l'agulla.

   Al sastre sense didal, l'agulla li fa mal

   Passat Nadal, sastre, deixa el teu didal

   Sastre sense didal, cus poc i mal

2. Peça de cuiro amb què els segadors es protegeixen el dit gros, i cadascun dels canonets de canya amb què es protegeixen els dits contra els talls de falç o corbella i contra les espines.

Dienda

1. Cosa malintencionada que es diu entre la gent, especialment allò que es diu murmurant dels altres. Rumor infundat.

Dilapidar

1. Dissipar, malgastar.

Dimoni

  1. Mosquitet que surt dels ametllers quan toca el batre de les ametlles.

Dinada

1. Acte de dinar, i especialment el dinar de molts.

   A cares dinades

   Acabar a males dinades

   L'olla reposada millor dinada

Dingú

1. Equival a ningú.

Discutidor

1. Persona a qui no costa gaire de barallar-se, que de seguida és a punt per fer-ho.

Disparada

  1. Disparament successiu de masclets que es fan en festes.

Dissipar

1. Perdre la vigoria, una persona, a causa d’algun medicament o perquè no menja o no beu gaire.

Dissort

1. Desgràcia, malaurança, mala sort

.

Ditada

1. Colp de dit.

2. Porció d'una cosa que es pot emportar adherida en el dit.

   Donar una ditada de mel

3. Senyal o taca que deixa la pressió d'un dit o el contacte d'un dit brut.

Dobla

  1. Conjunt de tres garbes de cànem.

  1. Festa votiva amb missa cantada i sermó; toc de campana corresponent a la dita festa (Benassal).

Doble-a

1, Gros.

Dobleta

1. Moneda antiga d'or, que n'hi havia de dos, de quatre i de cinc duros.

Docte

1. Que es considera més important que els altres.

Doctrina

1. Doctrina cristiana, o simplement doctrina: conjunt de veritats fonamentals de la religió cristiana que s'exposa i ensenya als infants i neòfits; per antonomàsia: catequesi de Primera Comunió.

2. Catecisme, llibret on es recullen les veritats de la religió cristiana, normalment en forma de preguntes i de respostes.

Dolçaina

1. Instrument de vent, de fusta, de perforació cònica i llengüeta doble.

   Sense masclets, dolçaina i tabalet,la festa ni és festa ni és res

Doçoreta

  1. Mareig i nàusees.

Doll

1. Raig d'un líquid que brolla amb força d'una obertura.

   A bell doll

   A doll [o a dolls]

Dovella

1. Pedra tallada més estreta d'un cap que de l'altre, per a formar arcs o voltes.

Drapaire

1. Persona que comercia en draps vells, paperassa i altres objectes de rebuig.

    Ser bo per al drapaire

Drecera

1. Direcció, línia recta cap a un objecte.

   Menjar molt i bo, drecera per la mort

2. Camí més curt que el principal per a arribar a un lloc.

   Bon camí sempre és drecera

   Fer drecera

   No deixes la carretera per anar per la drecera

   Tot camí és drecera per al qui sap de caminar

3. Mitjà o manera per a fer o aconseguir més aviat una cosa.

   A l'enemic que fuig, mostra-li la drecera

   Anar per la drecera

   No hi ha drecera sense costera

   Qui la drecera a caçar va, marrada fa

Dropo

1. Astut que obra amb males arts.

   L'infern no s'ha fet per a bovos, sinó per a dropos

2. Peresós; que no vol treballar.

   Esser més dropo que el gendre

   Més dropo que el jeure

Drut-uda

1. Concubí-ina; home o dona que comet adulteri.

Duell

  1. Cubell, cossi per a rentar o bugadejar la roba.

  1. Forat que tenen a la part inferior certs recipients (bóta, cup, cossi) per a donar sortida al líquid que contenen.

Dula

1. Ramat format per caps de bestiar propietat de diversos veïns portat a la pastura, sota la vigilància d'un home llogat que s'anomena duler.

2. Colla de jóvens o de gent esvalotada.

   Córrer la dula

3. Sense vigilància.

   A la dula

   Tirar-se a la dula

Duler

1. Pastor llogat per a recollir el bestiar de cada casa i vigilar la dula.

   Tenir més raons que un duler

Durícia

1. Porció dura de la pell, sobretot en els peus i en les mans, generalment produïda per contactes i fregaments aspres.

   Tenir una durícia al cervell