CALENDARI DE FESTES, COSTUMS I TRADICIONS

A LA VALL D’UIXÓ

JUNY

Index

Primer cap de setmana de juny. Festes de San Querer

Primera setmana de juny. Festes de Sant Joan Baptista

Tercera setmana de juny Festes Sant Antoni de Pàdua (Texas)

Última setmana de juny Festes de Sant Joan

23 Nit de Sant Joan

Última setmana de juny i primera de juliol  Festes Culturals del Grup la Unió

Festivitat del Corpus Christi

Primer cap de setmana de juny. Festes de San Querer

Aquesta festa està suspesa de de l’any 2009 i encara no s’ha recuperat.

Potser era la festa més breu en durada de totes les de la Vall d'Uixó, però això no vol dir que no es visquera amb intensitat i il·lusió.

El primer cap de setmana de juny, als carrers adjacent al C /. Pare Meliá i en ella mateix, de divendres a diumenge, es realitzen les activitats de la festa, "la de San Querer".

Entre sopars, balls i espectacles i com no el "Bou al carrer". transcorrien aquestos dies.

Tornar

Primera setmana de juny. Festes de Sant Joan Baptista

El barri de Sant Joan Baptista de la Vall d'Uixó torna a gaudir de la festa ocupant l’espai deixat per les festes de Sant Querer.. Dos anys han estat els veïns del barri sense les seves festes en honor a Sant Joan Baptista, sense bous, sense sopars i sense ball. Ara per fi, tornen a gaudir d'una setmana intensa d'actes en els que durant el cap de setmana han predominat els actes taurins, que a la Vall té molts aficionats.

Divendres comenven els actes amb l'ofrena al sant i també als Sants de la Pedra. Acompanyats per una xaranga local, els membres de la comissió recorren els carrers del recinte per portar rams de flors.

Dissabte es realitzen els actes taurins amb l'exhibició de dos bous. A la nit s’embola un altre bou.

Els actes taurins continuen durant la setmana amb una tarda de vaques i un bou embolat.

A més a més es realitzen altres activitats com sopar de pa i porta, empedrao i play back, a més del tradicional concurs de paelles. Els més petits gaudixen, a més, d'un tancament infantil.

ACTES FESTES SANT JOAN BAPTISTA

Nom de l’acte

Tipus d’acte

Lloc

Ofrena a Sant Joan i els Sants de la Pedra

Religiós

Recinte de festes

Bous i vaques

Taurí

Recinte de festes

Sopars (empedrao i paelles)

Gastronòmic

Recinte de festes

Actuacions musicals i Play bask

Musical

Recinte de festes

Tancament infantil

Lúdic

Recinte de festes

Tornar

Tercera setmana de juny Festes Sant Antoni de Pàdua (Texas)

Ja ha plogut molt des que Santiago Saez, Vicente Capel i molts altres veïns de la Colònia Sant Antoni van decidir un dia reunir-se i sense més començar una il · lusió que continua, vora de 50 anys de festa.

La festes de Sant Antoni Pàdua, més conegudes popularment com les de "Texas", com totes, tracta que la gent gaudeixi i tracti de passar-ho bé oblidant-se de problemes i vivint en germanor durant 10 dies amb tots els veïns i familiars. Molts i moltes han estat les que amb la seva tasca anònima han contribuït al fet que cada dia siguin més grans aquestes festes, amb les seves grans actuacions com ho van ser en el seu moment les de Luis Aguile, Lorenzo Santamaria, José Velez, Els Amaya, Betti Misiego, Toni Ronald, Bruno Lomas i tants més que amb el seu art van vestir de gala les festes. No menys menyspreable van ser les actuacions taurines que s'han celebrat, prestigioses ramaderies de tota Espanya com, Sepulveda, Jose Luis Marca, Fraile Martín, Amparo Valdemoro, Alonso Moreno de la Cova, Bernardos i molts més. Festes infantils i revetlles, sopars de germanor i multitud d'actes culturals han tingut lloc durant les festes en honor a Sant Antoni.

Reses un parenostre a sant Antoni de Pàdua, perquè ens guardi de foc i de flama i de la gent de Cornellana

ACTES FESTIVITAT SANT ANTONI DE PADUA

Nom de l’acte

Tipus d’acte

Lloc

Missa

Religiós

Esglèsia Sant Antoni

Processó

Religiós

Recinte del barri

Bous

Taurí

Recinte de festes

Competicions esportives (Futbol sala i petanca)

Esportiu

Camp de futbol i pista petanca

Sopars

Gastronòmic

C.B. Blasco Ibáñez

Actuacions musicals

Musical

Recinte de festes

Teatre

Artístic

C.B. Blasco Ibáñez

Tornar

Última setmana de juny Festes de Sant Joan

(Sector Oest Barri Carbonaire)

Aquesta festa s’ha tornat a recuperar després de dos anys aturada.

Primera foguera amb El "ninot" del botxí cedit per La Que faltava

Ho ha fet amb la intenció d’incorporar la planta d’una foguera per tal de recuperar una tradició molt arraigada a La Vall i que malauradament ha desaparegut. Queda en el record aquella costum de treure els trastos vells al carrer en la nit de Sant Joan, fer grans fogueres i organitzant sopars al voltan del foc i on no podia faltar la típica coca en tomaca.

La primera foguera s’ha plantat amb la donació per part de la falla La Que faltava del ninot que es va remetre a l'exposició de les passades falles, un botxí. També han aportat ninots dues falles més, les Llimeres i Sud-Oest, així com persones particulars.

No res que veure amb les tradicionals fogueres.

La resta de la festa segueix les mateixes costums que la resta de les festes locals amb els tradicionals bous al carrer, sopars i actes lúdics.

Tornar

23 Nit de Sant Joan

Amb caràcter residual i en alguns punts de la localitat encara queden alguns nostàlgics que es resisteixen a deixar perdre aquesta tradició tant arrelada al nostre poble i que la nova costum d’anar a la platja a fer el primer bany de l’any ha provocat la seva desaparició.

Foguera encesa en la platja de Moncofa

Origen i tradicció de la festa.

Solstici és una paraula que deriva de la veu llatina solísstatio, l'estació del sol. Astronòmicament, les quatre estacions de l'any, perceptibles en una latitud temperada com la nostra, vénen definides pels solsticis d'estiu i d'hivem i pels equinoccis de primavera i tardor. El solstici d'estiu a l'hemisferi nord

s'esdevé aproximadament cap al 21 de juny. El solstici no assenyala cap variació entre la distancia del sol i la terra; més aviat és el punt en que el sol travessa els punts de l'eclíptica més allunyats de l'Equador. El solstici d'estiu marca el moment de màxima insolació a l'hemisferi nord; així com el solstici d'hivem fa el mateix en relació amb l'hemisferi sud.

La tradició popular, que no compta amb el mateix rigor absolut o matemàtic que l'astronomia, relaciona indissolublement el solstici d'estiu amb la celebració del santoral cristià de la figura de Sant Joan Baptista qui, segons les sagrades escriptures, bateja el Nostre Senyor en aigües del riu Jordà.

Potser la nit de sant Joan i el solstici d'estiu siga una de les festes amb una casuística més fascinadora i variada de tot el calendari. Aquesta nit desferma les virtuts més amagades del foc, de l'aigua, de les plantes... A quasi tota Europa aquesta nit se celebren rituals ígnics; és a dir, s'encenen fogueres sobre les quals hom salta o camina. El foc es relaciona amb el pas de la primavera a l'estiu mitjançant dues teories que crec que més aviat que antagòniques poden ser complementaries: d'una banda la teoria de la «purificació», segons la qual, el foc seria, amb la seua destrucció per combustió, l'element purificador al qual hom lIança les velIes andròmines i els mals acumulats durant la resta de l'any. D'una altra banda, la hipòtesi solar, segons la qual el ritual de la foguera màgica és una invocació antiquíssima de les divinitats solars; teoria, aquesta, substentada per la màxima insolació i la màxima lIargaria del dia, que s'esdevé al solstici. Aquest inici de l'estiu explicaria a la Mediterrània el ritual del primer bany: com que ha entrat l'estiu hom ja pot banyar-se a la mar.  Pel que respecta a les propietats guaridores i màgiques de les aigües de fonts i rierols, existeix la llegenda cristiana segons la qual les aigües santes del Jordà, on sant Joan bateja el Nostre Senyor -com ja hem dit-, s'escampen pel subsol i vessen per tots els ullals i brolladors amb propietats protectores i guaridores. Pel que fa a les plantes, l'explicació també es ben senzilla: com que la primavera ha marcat l'inici de la vida al camp; a l'estiu o al punt que naix l'estiu, totes les especies vegetals estan en plenitud de creixement i les seues virtuts, conjuntades amb l'element màgic, prenen una forç;a inusitada. D'entre totes les plantes hom destaca, per la seua analogia solar, el card panical, les flors del qual ja han esclatat en una corona solar que, en molts indrets es clavava a la porta de casa per tal de protegir-la contra els mals... i així continuaríem i no acabaríem. Aquestes virtuts de les quals se n'aprofiten homes i dones es, fan extensives al bestiar i és aquesta nit també l'hora de conjurar la protecció per als animals domèstics, el ramat i el corral.

A més a més, com tota festa assenyalada, el solstici d'estiu, la nit de sant Joan aprofita també per estretir els lligams de la comunitat, és per això que els fogueres, les revetlles i qualsevol ritual que hom celebre aquesta nit, com el menjar col.lectiu de les coques, tenen el poder d'alIunyar conflictes passats i restablir la unitat del poble o societat. Per acabar-ho d'arredonir, també aquesta nit és una nit propícia pels encanteris d'enamorats i enamorades, que els cossos estan calents i les bacores a punt.

Dites i refranys

A Sant Joan, el primer bany

Abans de Sant Joan no alabes la collita

Abans de Sant Joan, pluja beneïda, després de Sant Joan, pluja maleïda

Aigua de Sant Joan, cap guany i molta fam. 

Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam

Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa.                                     

Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa.                                                                 

Bany de Sant Joan, salut per tot l'any                                                                 

Boires per sant Joan, tramuntana portaran.                                                                      

Bona vista vegam, bacores per Sant Joan (Alcoi)                                                

Compra el carbó, l'oli i la sal per sant Joan.                                                         

D'olives, una per sant Joan i cent per Nadal.                                                             

De llana de Sant Joan, fes el teu abrigall.                                                                 

De Nadal a Sant Joan, va mig any.                                                                           

De sant Joan a sant Miquel, mesos tres. I de sant Miquel a Nadal, altre tant.           

De sant Joan a Sant Pere, sembraràs les fesoleres [o la setmana fesolera]             

De sant Joan a santa Magdalena es pesca la morena                                               

Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan.                                                                 

El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per nadal.                                       

El conill per sant Joan, i la perdiu, per Nadal.                                                             

El dia de sant Joan, el sol cou el pa.                                                                 

El dia de Sant Joan, les herbes tenen virtut.                                                         

El dia més llarg de l'any és per Sant Joan.                                                                 

El lli, primerenc o tardà, fins per sant Joan no florirà.                                                 

El vent que bufa per sant Joan, bufa la resta de l'any.                                               

Els focs de Sant Pere se salten per darrere, i els de Sant Joan, se salten per davant.                 

Els polls de gener van amb la lloca al galliner; els polls de Sant Joan tots acaben al femer.        

Entre juny i juliol, Sant Joan posa el seu coll.                                                             

Entre sant Joan i sant Pere, la millor pesquera.                                                          

Entre Sant Joan i Sant Pere, no posis la batuda a l'era.                                           

Esquila el gos per sant Joan, si vols que passe bon any.                                           

Faves sembra quan voldràs, però per sant Joan segaràs.                                         

Febres per Sant Joan, salut tot l'any.                                                                          

Fins a Sant Joan, fesols al camp; després de Sant Pere, fesols enrere                    

Fins a Sant Joan, tot vi és rabadà.                                                                           

Fins per Sant Joan i Sant Pere, no dormis a l'era.                                                     

Fins per Sant Joan, no et treguis ni un fil d'estam.

Fins per sant Joan, totes les herbes són pans.                                                           

Flor d'olivera per sant Joan, oli en gran.                                                                 

Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, foc de tots els sants

Foc de sant Pere, foc de sant Joan, guardeu-nos de ronya per tot aquest any

Fred per sant Joan i calor per Nadal, maten un cavall.                                             

Haver de menester les herbes de Sant Joan  (Necessitar molt de temps per a fer o obtenir una cosa)         

L'aigua de Sant Joan banya i remulla.                                                                   

L'ordi de Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat.

La figa que a Sant Joan no és nada, en tot l’any és madurada

La llaurada de sant Joan, molts la saben i pocs la fan.

La nit de Sant Joan, la més curta de l'any.

La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp.

La rella de Sant Joan, molts la saben però pocs la fan (Altea)

Les olives, per sant Joan, són com grans de sal; per sant Pere, són com grans de pebre         

Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa.                                                         

Llaurada per sant Joan, bona femada tot l'any.

Ni calor abans de Sant Joan, ni fred abans de Nadal, fan l'any bo i cabal.

Nit de Sant Joan, nit d'amoretes.                                                                 

No totes les pagues cauen per sant Joan, algunes cauen tot l'any.

No totes les peres cauen per Sant Joan; algunes maduren pers San Pere

Pendre la Santjoanada [banyar-se lo matí de Sant Joan]

Per Nadal coques; per Sant Joan, bacores

Per sant Joan bacores verdes o madures segures (Ho diuen als qui van a robar bacores, per prevenir-los del perill que corren d'esser tupats)                     

Per sant Joan el dia més gran.                                                                 

Per sant Joan el riu demana carn.                                                                   

Per Sant Joan l'enciam és gran.                                                                  

Per Sant Joan, a collir gram.                                                                 

Per Sant Joan, agafa les espardenyes i fot el camp, si no, passaràs fam

Per Sant Joan, batre; si no est any, l'altre                                                                   

Per Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant.                                                                 

Per Sant Joan, cuca, i per Sant Bernat, gruga                                                           

Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l'era.

Per Sant Joan, garbes al camp.                                                                           

Per Sant Joan, tot es fa gran.                                                                   

Per Sant Joan, tot neix i tot creix.                                                           

Per sant Joan, una passa de gegant.                                                                 

Pluja de Sant Joan, lleva vi i dóna pa.                                                                   

Pluja de Sant Joan, mal per l'oli, pel vi i pel blat.

Qui de la muntanya es vulgui enamorar, per Sant Joan hi ha d'anar.

Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l'any.

Qui es gronxa per Sant Joan aviat troba galant.

Qui es vol fer ric per Nadal, el pengen per Sant Joan.

Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any.

Qui no es banya per Sant Joan, no es banya en tot l'any

Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal.                                                                 

Rinyes per Sant Joan, pau per tot l’any                                                                   

Sangria per Sant Joan, salut per tot l'any.                                                                 

Sant Antoni s'enamorà d'un porc, Sant Joan d'un be; i jo de vosté. (Es diu quan s'enamora d'una persona lletja)                                                                   

Sant Joan arribat, la primavera ha passat  (Indica que aquesta data coincideix amb el final de la primavera)                                                                           

Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira.

Sant Joan plovent fa el vi dolent.                                                                         

Sant Joan, alegria de menuts i grans.                                                                   

Sant Pere bon home, Sant Joan bon sant, que curen la ronya i de tot altre mal

Si al teu marit vols mal en gran, dóna-li cols per Sant Joan.

Si estimes el teu galant, no li dones cols per Sant Joan.

Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou.                                                         

Si per Sant Joan plou, quaranta dies plou.                                                                 

Si vols collir blat, llaura per Sant Joan.                                                                 

Tronada de Sant Joan, les nous corcades

Trons per Sant Joan, la collita reeixiran.                                                                  

ACTES 23 NIT DE SANT JOAN

Nom de l’acte

Tipus d’acte

Lloc

Cremà de fogueres (malauradament s’està perdent)

Sopars amb la típica coca de tomata

Cremà

Carrers i places

Primer bany de l’any

Lúdic

Platges de Moncofa i Xilxes

Tornar

Última setmana de juny i primera de juliol  Festes Culturals del Grup la Unió

Se celebren tradicionalment l'última setmana de juny i primera de juliol, al barri del Grup La Unió.

Entre els reptes marcats per la comissió el primordial és treballar per la convivència, la cultura i l'arrelament del barri, per això organitzem actes de tota índole com són: Sopars populars, festivals de titelles i marionetes, teatre infantil per als nens, amb els seus jocs i cucanyes, un esmorzar per les persones de la 3 ª edat del barri, exposicions de treballs manuals, de bonsais, pintura i postres típics de totes les regions d’ Espanya (perquè el barri està format per emigrants de tot el país), concerts de rock, per als més joves formen part de l'àmplia programació, així com els espectacles típics de la nostra regió: Varietats, Nits d'Albaes (cants típics valencians), Teatre Popular i els balls típics amenitzats per orquestra.

Els actes religiosos, com la processó amb la Verge del Pilar (de molt arrelada devoció al barri), i en un capítol molt especial per als veins, com no pot faltar el tema taurí, en el qual el nostre barri, que és humil i amb escasses possiblilitats, sempre ha tingut el do de triar per aquestes festes exemplars que han estat dignes de veure, la qual cosa se'ns ha reconegut premiant-nos, en nombroses ocasions amb els trofeus als millors bous que atorguen cada any, tant la Penya Taurina "el Natural "com l'Associació de Festes Culturals de la Vall d'Uixó.

ACTES FESTES CULTURALS (Grup La Unió)

Nom de l’acte

Tipus d’acte

Lloc

Exaltació de la Regina de les Festes

Presentació

Recinte de festes

Missa solemne

Religiòs

Parròquia Jesús Obrero

Bous

Taurí

Recinte de festes

Cercavila i Ball de disfresses

Artístic

Plaça La Pilarica

Playback                

Musical

Plaça La Pilarica

Sopar de caldereta

Gastronòmic

Plaça La Pilarica

Tornar

Festivitat del Corpus Christi

Ja ho diu el refrany popular: Prop o lluny, Corpus al juny.

La festa del Corpus Christi, "el Cos de Crist" ha sigut durant segles una de les més importants de la cristiandat catòlica. En l'origen es celebrava el dijous següent a l'octava de Pentecosta, però en l'actualitat es celebra en diumenge. És una festivitat destinada a retre homenatge públic a l'Eucaristia, una expressió de reconeixement i adoració a l'hòstia consagrada que simbolitza el cos de Jesucrist. La festa fou instituida per l'Església pels volts de l'any 1246 a Lieja i s'estengué ràpidament. Ara bé, més enllà de ser una festa religiosa, la celebració del Corpus fou en els seus orígens medievals, i encara és en molts indrets, la festa ciutadana per excel·lència, la festa del "cos social" o corpus de la comunitat. Per això, l'acte més destacat de la festa ha estat des de sempre una processó general (en la que hi participa tot el "cos social" de la comunitat celebrant) i festiva (té una dimensió lúdica i no solemne). En aquest seguici del Corpus es troben les primeres referències escrites d'alguns dels que avui són els elements principals de les nostres festes: gegants, nans, balls de diables, bestiari, etc

A la Vall d’Uixó es celebra itinerant, o siga cada any la processó transcorre per una de les sis parròquies que hi han al poble i seguint un criteri rotatiu, alternant una parròquia del centre urbà amb una dels barris.

Processó del Corpus al barri Jesús Obrer

Dites i refranys

Alabat sia Corpus, que fa el dia llarg! ; Alabat siga el Corpus, que sempre cau en dijous! ; Alabat siga Corpus, festa de xiulets! (Exclamacions d'estranyesa davant coses rares, ridícules o inversemblants)

De Pasqua granada al Corpus Crist, un dijous per mig                                           

Dia de partir el pa (El dia de Corpus, i també el dia dels Morts)                               

Els tres dijous (Denominació popular de les tres festes que cauen en dijous: Dijous Sant, l'Ascensió i el Corpus)

Fer ballar els gegants abans de Corpus (Fer una cosa estranya o fora de lloc, inoportuna)

Ho farem per Corpus, que els dies són llargs (Es diu quan un assumpte s'allarga més del que caldria i duu camí de no resoldre's mai)

Les presses del Corpus: tres cosint un botó, i el mestre enfilant agulles en un racó No és bon Corpus si la ginesta no va a mar (Ho diuen perquè es creu que per Corpus acostuma a ploure)

Per a festa, Corpus (Es diu per indicar que la festa de Corpus és la més solemne de totes)

Per Corpus i per Nadal els sastres maten la fam

Per Corpus, totes les dones parlen llatí (Es diu humorísticament, perquè anomenat  el Corpus ja es parla llatí)

Prop o lluny, Corpus al juny (Expresa el mes en què sol caure la festa de Corpus) 

Semblar que hagi passat el bou de Corpus (Es diu quan pels carrers hi ha bullícia) 

Tenir cera del Corpus (Tenir privilegi, estar exempt de càstig o de les molèsties que els altres sofreixen)                

Tornar