CALENDARI DE FESTES, COSTUMS I TRADICIONS
A LA VALL D’UIXÓ
NOVEMBRE
Index
Festes Patronals d’Alfondeguilla. Sant Bertomeu i Sant Fco. Xavier
Tercer diumenge: Festivitat del Santíssim Crist del Calvari
22 Festivitat de Santa Cecilia: Patrona dels músics
Festes Patronals d’Alfondeguilla. Sant Bertomeu i Sant Fco. Xavier
Faig referència a aquesta festa del poble veí donat que a la seva proximitat ha fet que sigui una tradició vallera des de molts anys d’acudir a participar de la seva celebració, sobretot el diumenge gran. No queda molt lluny quan es podia veure la carretera que uneix els dos municipis plena de gent de la Vall, que bé a peu o en carro realitzava el seu recorregut agrupats en colles d’amics o de famílies. Amb l’arribada dels vehicles la gent ha anat fet us més d’aquest mitjà convertint la carretera en una fila de cotxes que en arribar al municipi creen un emboç. Actualment ha decaigut molt i tan sols algunes families per recordar la tradició hi acudeixen.
Sant Fco. Xavier | Sant Bartomeu | Santíssim Crist del Calvari |
Festes Patronals a Sant Bartomeu i Sant Fco. Xavier amb fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon cap de setmana de novembre.
Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer diumenge de novembre. Amb processó al Calvari i missa en l'ermita. A esta festa acudixen moltes persones, inclús d'altres pobles, perquè hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realitzen famílies o grups de quintos.
L’Ermita
Segons Salvador Berenguer Herrero, a finals del segle XIX, es va fer càrrec de la Parròquia un jove capellà, nartural de Nules, anomenat Trinitari, Mossén Trinitari. Dinàmic i emprenedor, segons el nostre informador, va aconseguir que els seus feligresos recolzessin la idea d'aixecar una ermita en honor del Crist de l'Agonia. El suport immediat de oncle Salvauret, àlies "Parentoni", va aconseguir que la resta es il · lusionarà i el projecte es portés a terme. |
La situació on havia erigir l'ermita, en un vessant, orientada al sud, de la muntanya Bobolar, en terrenys propietat de l'oncle "Parentoni", va semblar idònia al Bisbe. I va començar la l'obra a l'any 1913. L'alcalde, en aquells moments era l'oncle "Malagó", va organitzar i distribuir el treball de manera que, de les famílies "benestants" del poble, cadascuna d'elles es ancargara d'una de les quatre calçades. Els menys benestants havien col · laborar amb un dia de treball al mes o, si cal, amb un altre més. | |
Del Calvari segueix com va ser projectat: quatre calçades, amb després fornícules en cadascuna de les tres primeres calçades i quatre més l'ermita en l'última. En el seu interior belles ceràmiques representant els misteris de la Passió de Jesús. En l'última calçada, la Capella i, al final, en una petita "placeta" i en el mur emblanquinat que tanca el recinte, els dolors de la Verge, reproducció dels originals, destruïts el 1936. | |
Al centre de la darrera calçada, coronada per "l'simbolet", es troba l'ermita i en el seu interior, vigilant, i com donant la benvinguda al que arriba, el Crist de l'Agonia, el "Crist del Calvari" com en diem tots els del poble. La talla és del 39. La família Galindo Rodríguez va fer donació de la nova imatge que va ser beneïda pel seu fill, Mossén Eduardo Galindo, capellà caastrense de l'Armada. |
La capella és petita i acollidora. A la dreta, sobre un faristol, una petita imatge de la Verge Dolorosa, a la falda seu Fill desprès i baixat de la creu. Desconeixem la seva antiguitat, però segurament és anterior a la construcció del Calvari. Segons testimoni de Vicente Ferrer Valls, sagristà de la parròquia des de fa més de cinquanta anys, la imatge va ser trobada per D. Eduando Galindo en un "canyissar". |
A l'esquerra, una minúscula sagristia ia banda i banda sengles quadres: una de la Verge de la Cova Santa i un "primer pla" de la cara de Jesús, d'escàs valor.
Malgrat la senzillesa del recinte, tot el conjunt és harmònic i tranquil. Les tardes, allà, al Calvari - sobretot les de primavera i estiu, declinat el sol - són serenes i plàcides.
La festa del Crist del Calvari se celebra el tercer diumenge de novembre. És un gran esdeveniment. Divendres sant se celebra una espectacular processó des de l'Església Parroquial a l'ermita.
La Campana Campana manual amb instal.lació tradicional. Aquesta campana és l'única que ha conservat la seua truja de fusta de les 5 campanes existents al poble.
Volteja tots els divendres durant la Quaresma, també al finalitzar el Via Crucis, així com a la festa del Santíssim Crist del Calvari (3er diumenge de novembre) on realitza els tres tocs d’avís així com l’elevació i el vol final.
En octubre de 2010, la campana és baixada per a la seua restauració ja que tenia l’eix desplaçat, i la vella truja de fusta estava totalment podrida. Un ferrer i un fuster locals s’encarreguen de la seua restauració realitzant els farratges i la nova truja a còpia de l’antiga. La campana es pujada el 4 de novembre de 2010.
Diumenge: Festivitat de Sant Francesc Xavier
Alfondeguilla celebra el segon diumenge de novembre la festivitat de Sant Francesc Xavier, patró de la joventut. La jornada comença amb una diana a càrreg de la Unió Musical d'Alfondeguilla. A migdia, el rector s’'encarrega d'oficiar la santa missa que compta amb la presència de molts veïns de la localitat i també dels representants municipals. Per la vesprada, en processó, Sant Francesc Xavier dona la volta de costum, acompanyat pels veïns, el pàrroc i representants municipals. |
Durant tot el dia, aquest municipi de la Plana Baixa reb un important nombre de veïns dels municipis de la rodalia per vore la fira tradicional.
Dilluns: Festivitat de Sant Bartomeu
Alfondeguilla continua la festa el dilluns amb el dia gran, la festivitat del patró Sant Bartomeu. Pel matí es celebra la santa missa i a continuació el dinar popular conegut com el dinar "dels borratxos". Al mateix assisteixen gran quantitat de veïns de la localitat
Per la vesprada, la processó i un castell de focs d'artifici posa el punt i final a la jornada.
dinar "dels borratxos" | processó |
Tercer diumenge: Festivitat del Santíssim Crist del Calvari
Alfondeguilla celebra el tercer diumenge de novembre la festa en honor al Santíssim Crist del Calvari que està organitzada pels quintos. Pel matí centenars de persones participen en el trasllat de la imatge fins l'ermita del Calvari des de la parròquia on el pàrroc oficia la missa.
Per la vesprada, Alfondeguilla torna a acompanyar al Crist en una processó multitudinària.
Trasllat de la imatge fins l'ermita del Calvari i Solemne processó del Santíssim Crist del Calvari |
22 Festivitat de Santa Cecilia: Patrona dels músics
Qui és Santa Cecília? El 22 de novembre se celebra el Dia de la Música en honor de Santa Cecília, la seva patrona. Durant segles, aquesta diada es commemorava amb una processó bufa amb tota clase d'instruments. Segons la tradició cristiana, Santa Cecília va morir màrtir l'any 230. Santa Cecília era una jove doncella que predicava el cristianisme pels carrers de Roma. Valerià i Tiburci, els seus germans i seguidors, van ser arrestats i decapitats. Cecília va enterrar cristianament els cadàvers, raó per la qual també va ser detinguda i forçada a renegar de les seves creences. Davant les negatives de la donzella, Almaci va ordenar que morís ofegada a la banyera de casa seva. Els guàrdies romans van preparar una gran foguera amb la intenció d’asfixiar la jove, però segons explica la llegenda la santa va passar dos dies tancada al bany cantant alegrement enmig d’una fumera insuportable. |
Finalment, va ser decapitada. Durant més de deu segles Santa Cecília va ser una de les màrtirs més venerades pels cristians, i l’any 1594 va ser nomenada Patrona de la Música pel Papa Gregori XIII. El dia del seu naixement va esdevenir Dia de la Música.
A La Vall d’Ùixo les diferentes associacions musicals organitzen actes per commemorar dita festivitat.
L’Ateneu Musical Schola Cantorum
Historia
L'Ateneu Musical "Schola Cantorum" de la Vall d'Uixó va ser fundada l'any 1955 per Miguel Arnau Abad i al principi consistia en un cor de veus masculines. L'any 1964 es funda la banda de l'entitat, amb una plantilla de 30 músics i serà el mateix fundador qui es faci càrrec de la direcció. El 1965, l'agrupació participa per primera vegada al Certamen Internacional "Ciutat de València" i obté el Primer Premi de la Segona Secció, així com el primer premi del Concurs de Pasdobles. A l'any següent repeteix el mateix guardó i tres anys després (1969) aconsegueix el tercer premi de la Secció Especial. Sota la batuta de Miguel Arnau Abad, l'agrupació ha aconseguit els màxims guardons en els diversos i prestigiosos certàmens als quals ha assistit: Certamen Nacional de Camp de Criptana, Certamen Provincial de Castelló (Secció especial), Certamen Regional de la Generalitat Valenciana, celebrat a Elda, i Certamen Internacional "Ciutat de València", entre d'altres. Al març de 1992 mor el seu fundador i es fa càrrec de la banda provisionalment Juan Andrés Abellán, rellevat després per Manuel Segarra Luengo. El 1994 es col · loca al capdavant de l'agrupació Francesc Xavier Piquer. Durant aquests anys s'aconsegueixen premis importants en el Certamen Provincial, en el Certamen Nacional de Leganés i al Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana celebrat a Xest. Entre novembre de 1995 i desembre de 2000 exerceix la direcció musical Llorenç Mendoza. Sota la seva batuta l'agrupació ha aconseguit guardons tan importants com el Primer Premi de la Secció Especial del Certamen de Bandes de Música "Ciutat de València", el juliol de 1997, i el primer premi en la secció primera en el Certamen Nacional de Bandes de Música celebrat a Múrcia el novembre de 1998. Des febrer de 2001 fins a desembre de 2003, el director és Víctor Alapont Estors. Ha aconseguit el Primer Premi de la Secció Primera del Certamen Provincial de Bandes de Música i el Segon Premi en el Certamen de la Comunitat Valenciana. El gener de 2004 entra el que és l'actual director, Luis Sanjaime Messeguer. Actualment l'Ateneu Musical "Schola Cantorum" té una plantilla de 140 músics i una Escola de Música amb més de 190 alumnes. L'entitat té, a més de la Banda Simfònica, una Banda Juvenil, un Cor Polifònic, una Orquestra i un Quadre Artístic dedicat a l'escenificació de sarsueles.
Guardons:
La quantitat de guardons obtinguts per aquesta agrupació la situen al primer nivell de les bandes valencianes:
- Certamen Provincial de Castelló (sempre ha aconseguit el primer premi en la màxima Secció, fora Primera o Especial: anys 1976, 1977, 1978, 1985, 1995, 2002, 2005, 2009)
- Certamen de la Generalitat Valenciana (Primera Secció)
1985: primer premi
1995: tercer premi
2002: segon premi
2005: primer premi i menció d’honor
2009: primer premi i menció d’honor
- Certamen Nacional de Campo de Criptana
1975: primer premi
1976: segon premi
1977: tercer premi
2006: primer premi
- Certamen Nacional de Leganés
1995: tercer premi de la Secció Especial
- Certamen Nacional de Bandas de Música de Murcia
1998: primer premi de la Secció Primera
- Certamen Internacional de València
1965: primer premi de la Secció Segona i premi del Pasdoble per votació popular.
1966: primer premi de la Secció Primera
1969: tercer premi de la Secció Especial
1978: tercer premi de la Secció Especial
1986: segon premi de la Secció Especial B
1997: primer premi de la Secció Primera
2004: primer premi de la Secció d’ Honor
2006: tercer premi de la Secció d’honor
- Certamen Internacional de la Senia
2011: segon premi de la Secció Primera
Actes de Santa Cecilia
La Schola Cantorum de la Vall d'Uixó concentra en un intens cap de setmana musical tota la seva programació per homenatjar a Santa Cecília, patrona de la música.
Els actes comencen el divendres, al Teatre Municipal Carmen Tur, amb un concert a càrrec de la Banda Simfònica.
El dissabte per la vesprada es participa amb una missa en memoria del fundador D. Miguel Arnau.
La festa continua el diumenge. Pel mati te lloc un cercavila per a recollir als alumnes que ingressen a la banda aquest any, tant a la Banda Juvenil com a la Simfònica, passant per diferents carrers de la població.
Concert de la Banda Simfònica | Relació de músic que han accedit a la banda |
A migdia tots els socis i simpatitzants es reuneixen en un dinar de germanor.
Centre Instructiu d'Art i Cultura (CIAC)
Historia
El Centre Instructiu d'Art i Cultura (CIAC) és una societat musical de la Vall d'Uixó. Es va constituir com a associació el 17 de setembre del 1969.
Els principals objectius del CIAC son contribuir al foment de la cultura mitjançant la difusió de Ciències, Arts i Lletres i cooperar al desenvolupament de la vida cultural i social de La Vall d'Uixó.
La banda del "Centre Instructiu d'Art i Cultura", és l'hereva de les activitats musicals que realitzaven les antigues bandes "Unión Musical Vallduxense" (1941-1965) i "Municipal" (1965-1972), de la que tots els seus membres van passar a crear el 1972 la banda del Centre Instructiu d'Art i Cultura, amenitzant anualment la majoria dels actes festius que es duen a terme a la Vall d'Uixó.
La Banda del CIAC es requerida per a participar a multitud d'actes dins i fora del País Valencià, ja siguin concerts, festivals etc., encara que la seva activitat es centra principalment a la Província de Castelló. També ha realitzat actuacions a l'estranger fonamentalment al sud de França. Destaca la col·laboració de l'entitat amb la comparsa "Els Moros d'Alqueria de Castelló", acompanyant les seves participacions als festivals Internacionals de Villefranche de Rourge i La Rochelle.
La Banda del Centre Instructiu d'Art i Cultura està en possessió de la medalla d'Or de la Diputació de Castelló. L'any 1994 la Generalitat Valenciana li va concedir la més alta distinció d'aquesta institució per la seva labor cultural, social i formativa que desenvolupa.
Guardons
Al llarg de la seva història el Centre Instructiu d'Art i Cultura ha participat a nombrosos concursos i certàmens obtenint els següents premis:
Data | Certamen | Lloc | Secció | Premi |
18/06/1977 | III Certamen Provincial de Bandes de Música | Benicàssim | Primera | Segon premi i medalla de plata |
19/11/1978 | IV Certamen Provincial de Bandes de Música | Benicarló | Primera | Segon premi i medalla de plata |
16/12/1979 | V Certamen Provincial de Bandes de Música | Vilafranca | Primera | Primer premi i medalla d'or |
28/09/1980 | IV Certamen Regional de Bandes de Música | Rafal | Primera | Segon premi i medalla de plata |
28/06/1981 | VI Certamen Provincial de Bandes de Música | Sogorb | Primera | Primer premi i medalla d'or |
15/04/1982 | V Certamen Regional de Bandes de Música | Benicarló | Primera | Segon premi i medalla de plata |
18/12/1983 | VII Certamen Provincial de Bandes de Música | Nules | Primera | Primer premi i medalla d'or |
10/06/1984 | VI Certamen Regional de Bandes de Música | El Puig | Primera | Segon premi |
12/05/1985 | VIII Certamen Provincial de Bandes de Música | Borriana | Primera | Segon premi |
13/07/1986 | Certamen Internacional Ciutat de València | València | Primera | Tercer premi |
11/07/1988 | Certamen Internacional Ciutat de València | València | Primera | Segon premi |
13/05/1989 | XII Certamen Provincial de Bandes de Música | Onda | Primera | Primer premi |
26/11/1989 | Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana | Xest | Primera | tercer premi |
6/05/1990 | XIII Certamen Provincial de Bandes de Música | Altura | Primera | Primer premi |
21/10/1990 | Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana | Xest | Primera | Primer premi |
24/06/1995 | V Certamen de Bandes de Música "Villa de Leganés" | Leganés | Primera | Primer premi |
19/04/1998 | L Certamen de Bandes de Música "Ciutat de Cullera" | Cullera | Primera | Primer premi |
25/04/1999 | XXII Certamen Provincial de Bandes de Música | Castelló | Primera | Primer premi |
31/10/1999 | XXI Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana | Xest | Primera | Segon premi |
2/07/2000 | Certamen Internacional de Bandes de Música "Ciutat de València" | València | Primera | Segon premi |
27/04/2003 | XXVI Certamen Provincial de Bandes de Música | Castelló | Primera | Primer premi |
19/10/2003 | XXV Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana | Xest | Primera | Segon premi |
18/04/2004 | Certamen de Bandes de Música "Ciutat de Cullera" | Cullera | Primera | Segon premi |
Actes de Santa Cecilia
El Centre Instructiu d'Art i Cultura (CIAC) inicia la seva programació amb l'habitual concert de Santa Cecília, en el teatre municipal Carmen Tur. Primer actua la de l’Escola de Música CIAC i posteriorment la Banda Simfònica del CIAC. El diumenge els integrants del CIAC acudeixen a una missa en honor a la patrona a la parròquia |
del Sant Àngel, fan el cercavila de recollida dels nous músics que s’integren a la banda i després es reuneixen en un dinar de germanor al bar CIAC.
Unió Musical Vallduxense
Actes de Santa Cecilia
La Unió Musical Vallduxense concentra la seva celebració de Santa Cecilia en diumenge al barri Carbonari lloc on disposa de la seva Seu.
Els actes començaran al matí amb una cercavila que recorrerà diferents vies del barri per recollir els nens i nenes que, procedents de la seva escola de música, s'incorporen a la banda
A migdia a la plaça 9 d'Octubre del barri Carbonaire realitza un fantàstic concert.
Posteriorment els components de la banda i els alumnes de l'escola de música, juntament amb els seus familiars, gaudeixen d'una riquíssima paella que serveix, a més de per reposar forces, per gaudir tots junts de l'èxit assolit i fomentar la relació social de la familia musical. |
L'Orquestra Vivaldi
Historia
L’Orquestra Vivaldi de La Vall d’Uixó naix a partir d’un grup de corda fundat en 1983 pel professor de contrabaix Pedro Ribera, actuant per primera vegada a l’Església de Lourdes i a la Caixa d’estalvis de La Villavella amb el nom “CAMERATA STUDIO”.
Ha participat als diferents “Concerts de Nadal” organitzats per “Joventuts Musicals de la Vall d’Uixó” des de la seua fundació i també ha actuat en alguns dels concerts de la Primavera al Palau. Ha col·laborat en el concert homenatge a n’Estanislao Marco organitzat per la Rondalla Vallera. Ha fet concerts conjuntament amb la Banda Unió Musical en honor a Santa Cecilia.
Ha actuat en diverses programacions de Setmana Santa; en el 25 aniversari de la fundació de la Caixa San Vicent, en el 750 aniversari de la Carta Pobla, en la celebració de la restauració de la façana de l’Església de Nª Sra. de l’Assumpció. També ha actuat al saló d’actes de la Caixa San Isidre amb motiu de les festes del seu patró y al passeig Ribalta de Castelló en la III edició de l’“arte de deshecho”. Ha participat en el homenatge a n’Arcadi García i Sans organitzat per Amics de la Vall i ha viatjat a Valence d’Agen (França) invitada per l’Ajuntament de la Vall d’Uixó.
Des de l’any 2005 organitza i celebra els seus propis concerts baix la batuta de la directora Teresa Peñarroja
Actes de Santa Cecilia
L'Orquestra Vivaldi, de la Vall d'Uixó, celebra en diumenge el concert de Santa Cecília a l'interior de l'església del Crist i sota la direcció de la valldeuxense Teresa Peñarroja.
Associació Cultural de la Rondalla vallera
Historia
L'associació va néixer el 1991 després que alguns integrants de la Rondalla Segarra que va estar activa 1946-1954 decidissin tornar a la música popular. Durant dos anys, la Rondalla vallera com la seva predecessora va ser instrumental, fins que el 1993 "introduïm veus la cosa va anar millorant i ens vam anar adaptant a la demanda del carrer". La Rondalla vallera canta les cançons de sempre i també cançó valenciana.
L'any 2000 "vam recollir el folklore popular de la Vall i comencem a treballar en el disc", l'únic que la Rondalla vallera té editat. La implicació del llavors alcalde, Vicent Aparici, de la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana per a dur a terme aquesta iniciativa de registrar les cançons populars de la Vall que recorden gran part de la història d'aquest municipi. Per a l'edició d'aquest, la Rondalla va comptar amb el suport del conservatori municipal.
Les lletres que formen el disc "La cançó popular de la Vall al segle XX" són autòctones i van ser creades pels valleros a mitjan segle XX adaptant músiques conegudes a històries locals.
La Rondalla vallera té un repertori de més de 300 cançons en les que a més d'estar les locals, els tretze components del grup canten música popular valenciana i de folklore castellà.
El grup realitza dos concerts anuals, el juny que té lloc al Palau de Vivel i el de Santa Cecília al mes de desembre. A més, van a esdeveniments familiars sempre que se'ls sol·licita la presència i a activitats d'associacions o entitats sense ànim de lucre com Afaniad, la Llar Sagrada Família o els sopars de Mans Unides, entre d'altres.
Actes de Santa Cecilia
En diumenge l’Associació Cultural de la Rondalla vallera celebra la festivitat de Santa Cecília, patrona dels músics, amb un concert al Botànic Cabanilles. El concert, congrega un gran nombre de melòmans, els quals omplin més de mig aforament del saló d'actes de l'esmentat institut. |
La programació del concert, consta d’un repertori variat on la Rondalla toca i canta cançons tant en Valencià com en Castellà, tant d'ells com adaptacions que son del grat de tots els assistents.
ACTES CELEBRACIÓ DE SANTA CECILIA
Nom de l’acte | Tipus d’acte | Lloc |
Concerts i audicions | Musical | Teatre Municipal Entitats musicals |
Cercavila i replegada de músics | Musical | Pel poble |
Dinar de germanor | Gastronòmic | Restaurant i seus socials |