PARAULES VALENCIANES EN DESÚS

B

Babalà (a)

Babarota

Babau/a

Bac

Bací-ina

Baciner-a

Bacinilla

Bacó/ona

Bacora

Badall

Badallera

Badar

Badina

Badívol-a

Bado

Badoc/a

Badomia

Baf

Bafanejar

Bafarada

Bafor

Baga

Bagassa

Bagatel·la

Bagatge

Bagot

Bagueta

Baina

Bajanada

Bajoca

Bala

Baladre

Baladrejar

Baladrer

Balafiar

Balancí

Balandra

Balandreus

Balb-a

Balç

Balda

Baldador-a

Baldana

Baldar

Baldat-ada

Baldell/baldelló

Balder/a

Baldó

Baldraga

Baldufa

Baliga-balaga

Ball de sant Vito

Ballador de l’anca

Balladora

Balma

Baluard

Baluerna

Balustre

Bamba

Bambar

Bambau

Bambolla

Banastell/banastrell

Banasto

Banc

Bancada

Bancal

Bancalejar

Bandada

Bandarra

Banquer

Banqueta

Bànua

Bany maria

Baquetejar

Baquinada

Baralluga

Barana

Barandat

Barata

Baratameu

Baratar

Barba-serrat

Barbada

Barbamec-a

Barbat

Barbolla

Barcella

Barceta/barseta/barxa/barsa

Bardissa/albardissa

Bardoll

Barganyar

Barjola

Barjoles

Barnús

Barra

Barrabassada

Barraca

Barral

Barrassa

Barrat-ada

Barreja

Barret

Barriguera

Barril

Barrim-barram

Barrina

Barrinar

Barró

Barroer/a

Barruntar

Barrusca

Barrut-uda

Barsina

Bartola

Bàrtuls

Basca

Bascós-osa

Baso

Basquet

Basquinya

Bassa

Bassal

Bassetja

Bassi

Bàssia

Bassiol

Bassot

Bast

Baster

Bastida

Bata

Batacada/batacà

Batall

Batec

Batecul

Batedora

Bategar

Batejar

Batibull

Batidor

Batistot

Batle/batlle

Batoll

Batolla

Batre

Batuda

Batussar

Batusser

Batxiller-a

Batzegada

Batzoles/matraca

Baül/bagul

Baület

Bavero

Bavosall

Becada

Becaina

Beceroles

Beco-a

Bel

Belar

Bell ull

Bellugar

Belluguet

Benastruc-uga

Beneït-ïda

Benzina

Bequerada

Berbiquí/filaberquí

Berena

Bernat

Berquelló

Berruga

Bescantar

Bescoll

Bescollada

Bescuit

Bestiada/bestiesa

Bestreta

Beuratge

Bevedor

Bigotera

Bimbadora

Birbador

Birbar

Bisbe

Bitlla/Birla

Bitllar/birlar

Bitxo

Blair

Blamor

Blanquejar

Blanura

Blat

Blaüra

Blavet

Blavó

Bleda-ana

Bledà-ana

Bo

Bòbila

Boc

Bocabadat

Bocafluix/a

Bocamoll/boquimoll

Bocaterrosa

Boç

Boçar

Bocí

Bocinada

Bocoi

Bocut

Bodega

Bodí-ina

Boga/Bova

Boig-boja

Boina

Boira

Boirina

Boix

Boixa

Boixar

Boixet

Bola

Bolcada

Bolcar

Bolero

Bolic

Bòlit

Bolitx

Bolitxó

Bolleta

Bolo

Bolquer/bandola

Bolutxada

Bombeta

Bonança

Bondó

Bonegar

Bonicària

Bonico-a

Bony

Bonyigo

Boquejar

Boquera

Boqueres

Boquimoll

Borbollar

Bord

Bordegàs

Bordar

Bordís

Borina

Borinot

Boriol

Borla

Bòrnia

Borra

Borradura/Gorradura

Borrall

Borralló

Borrassa

Borratxet

Borrego

Borreta/borrelló

Borrim

Borrissol

Borró/borreta

Borrony

Borrós-a

Borrum

Borrumballa/barrumballa

Borum

Bossa

Bòssega

Bossut-uda

Bot

Bota

Botana

Botar foc

Botern

Boterut-uda

Botifarra

Botifarrer-a

Botifler

Botija/botitjó

Botijós-osa

Botilla

Botinflat-ada

Botiró

Botja

Boto

Botó

Bòtul

Botuliforme

Botxes

Botxí

Botzina

Bovalar

Bover

Bovera

Braça

Braçal

Braçat

Bracer

Bracera

Bracillada

Braf

Brafada

Brafor

Bragat-ada

Bragues

Bram

Bramar

Branca

Brancal

Brancalada

Brancatge

Brandar

Braó/bragó

Braser

Brasilada

Bravada

Bravant/Barbanta

Brega

Bregar

Brena/berena

Brenar/berenar

Bres

Bresca

Bresquilla

Bressol

Bri

Brial

Brida

Brinca

Brisaina

Brisca

Brocal

Bròfec/bròfega

Brofegada

Brogit

Broll

Brollar

Bromera

Broquet

Brosquil

Brossa

Brosta

Brúfol

Brull

Brusa

Brusc-usca

Brusent

Brunyir

Brunzit

Bua

Buanya

Buata/guata

Buc/rusc/arna/casera/apiari

Buderó

Buf

Bufa

Bufacanyes

Bufa-rotllos

Bufador

Bufalaga

Bufalenc-enca

Bufaner-era

Bufalevites

Bufanúvols

Bufar

Bufarota

Bufarull

Bufat-ada

Bufó

Bugada

Bugader-era

Bugia

Buidaolles

Bulla

Bullicia

Bullit/bolllit

Bullitori

Bunyols

Burell

Burga

Burganyer

Burguera

Burilla

Buró

Burra

Burrada

Burro

Bursada

Busca

Buscall

Buscapous

Busca-raons

Busne

Butoni

Butza

Babalà (a)

1. D’una manera infundada, sense reflexió, sense saber bé el que es fa

Babarota

1. Ninot que posen dret o penjat per fer por als aucells i no deixar-los fer mal a la fruita o al sembrat.

2. Persona inútil, incapaç d'obrar amb seny.

3. Mostrar, fer, a la vista d'algú, coses que li despertin un desig.

 Fer babarotes

4. Fer públicament els gestos o accions que caldria ocultar.

Fer babarotes

5. Gesticular, fer ganyotes davant qualcú per riure-se'n

Fer babarotes

Babau/a

1. Home curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància.

    Esser un babau cistella

    És un beneit

    És un tanoca

    Fer el babau

    Joc de sort, joc de badoc

    No tenir res de babau

    No tindre un pèl de babau ni de savi

    Ser un totxo

2. Ser fantàstic amb què es fa por als xiquets.

Bac

1. Caiguda forta, i cop que produeix.

    Anar a bacs

    Caure un bac

   Matar-se a bacs

2. Cop violent, batzac.

Bací-ina

1. Plat de metall amb un entrant semicircular a la vora, que usaven els barbers per a remullar la barba.

Bací de barber: Llibrell de barber.

2. Orinal, llibrelleta.

    Enviar [algú] a fregar el bací

    Ser com bací i cadena

3. Plat fondo o altre recipient per recollir diners en acapta.

    Escopir al baci

    Escopir sang en bací d'or

    Ser un baciner

4. Concavitat damunt de la qual raja l'aigua d'una font.

5. Instrument de música popular, que consistia en una espècie de plat de metall que sonava per percussió.

Baciner-a

  1. Persona que té per costum posar-se on no la criden.

Bacinilla

1. Bací de barber.

2. Orinalet.

Bacó/ona

1. Porc adult.

2. Conjunt de tota la cansalada d'un porc.

3. Persona que és bruta físicament o moralment.

Bacó –ona

Brut com un bacó

Dir la lliçó del bacó

Fer més mal que una pedregada [o que una bacona dins d'un favar]

La bacona d'Artana, que sempre menja i gruny

4. Home molt menjador

Bacora

1. Figa de pell negra, molt primerenca i saborosa.

Per sant Joan bacores verdes o madures segures

2. Parts genitals externes de la dona.

3. Persona fluixa o inútil per curtor d'enteniment.

Badall

1. Acte d'obrir la boca per un moviment espasmòdic d'inspiració seguit d'expiració prolongada, produït per la son, fam, cansament o fastidi.

    Fer badalls i creuetes

    Fer el darrer badall

    Fer més badalls que rots

    Obrir massa el bec

    Qui jau i no treballa, molts cops badalla

    Venir d'un badall de grill

2. Clevill. Escletxa produïda entre dues parts d'una cosa trencada.

3. Entrepà (Tros de pa xapat, que entre les dues parts, no separades del tot, conté mescla.)

4. Ferramenta per a fer obrir la boca a les bèsties.

5. Barra que va subjecta a un trill, a la barra d'una sènia o d'un molí d'oliva, o a una altra cosa que s'hagi de fer moure, i que du una corda o corretja a cada cap, amb les quals s'enganxa a la collera d'una bístia perquè aquesta l'estiri i la posi en moviment.

Badallera

1. Ganes de badallar.

Badar

1. Estar més o menys oberta una cosa susceptible d'obrir-se.

Badar la boca al vent 

Badar primer la boca que els ulls

2. Presentar un clevill.

3. Obrir al llarg, produir un clavill.

4. Tindre l'atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una ocasió.

Estar als núvols

No mocar-se amb la màniga

No saber anar a missa dos vegades

No val a badar

5. Obrir-se, descloure's.

6. Guaitar.

    Badar els ulls

7. Abstraure's, encantar-se, mirant alguna cosa.

Badar un pam de boca

Obrir uns ulls com a llanternes

8. Callar

    No badar barres

    No badar boca 

Badina

1. Clot ple d'aigua embassada.

2. Líquid escampat per terra.

3. Plat molt gran.

Badívol-a

  1. Que està buit, que hi ha espai.

Bado

1. Clivell o trenc d'una paret o d'un atuell de pedra o terrissa (Benassal).

Badoc/a

1. Persona que bada, mirant coses que li distreuen l'atenció.

Mirar les teranyines

2. Ximplet, el qui per curtor d'enteniment o per distracció és fàcil d'enganyar o sorprendre.

Estar poc cuit

Fer el gegant

Joc de sort, joc de badoc

3. Obertura d'una cosa, sense separació completa de les seves parts.

4. Flor de carabassera.

5. Flor de magraner.

6. Magrana badada en el magraner.

7. Malaltia de l'avellaner, provocada pels àcars.

Badomia

1. Niciesa, idea desbaratada.

Baf

1. Aire que s'expel·leix del cos en la respiració.

2. Vapor que es forma amb l'ebullició o fermentació.

3. Olor forta i desagradable.

Bafanejar

1. Avanar-se, alabarse exageradament.

Bafarada

1. Alenada o olor forta.

2. En els còmics, espai tancat generalment oval que conté els diàlegs o els pensaments dels personatges, els quals són assenyalats per un apèndix semblant a una fletxa que surt d'aquest mateix espai.

Bafor

1. Baf, vapor d'un cos en fermentació o en ebullició; olor forta.

2. Nau que es mou per la força del vapor d'aigua condensat.

Baga

1. Anella metàl·lica proveïda d'una espiga, roscada o no, que permet fixar-la, especialment a la fusta.

2. Anella per a passar-hi o aguantar una barra, una lleba, per a articular dos peces mòbils d'un mecanisme.

3. Nuc o llaçada en què un dels caps de la corda, del cordó, etc., no es fa passar del tot i forma com un ull o una anella per on pot passar una altra corda, un altre cordó, etc., on pot ser subjectat un gafet, un ganxo, etc., que servix d'adorn, etc.

   No fer ni un nus ni una baga

Bagassa

1. Prostituta.

    Haver estat primer bagassa que bona dona

    Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa

2. Dona malfeinera.

Bagatel·la

1.Cosa sense vàlua, insignificant.

Bagatge

1. Allò que porta la persona que va de viatge, d'expedició, especialment un exèrcit o una tropa en marxa.

2. Impost o preu del transport.

3. Conjunt de coneixements o mitjans per a fer una cosa.

Bagot

1. Penjoll de raïm que queda en el cep després de la verema. 

Bagueta

  1. Cordonet en forma de llaç amb què s'agafa i s'assegura alguna cosa.

Baina

1. Estoig de la fulla d'una espasa, d'una daga, d'un punyal i altres armes i de certs instruments tallants o punxants, com tisores, punxons, etc.

Anar-hi amb l'espasa desembainada

2. Bajoca de fava o d'altre llegum.

3. Doblec en la vora d'una peça de roba per on es fa passar una veta, una goma, etc.

4. Part del cartutx on s'allotja la càrrega de projecció d'un tir. 

5. Beneitot, persona de poc seny.

6. Acte carnal.

   El tio baina!

   Quina baina m'ha passat! 

Bajanada

1. Ximpleria, neciesa. Feta o dita pròpia de bajà, irracional.

Bajoca

1. Tavella llarguera que conté els grans o bessons de les plantes lleguminoses.

Bona soca, bona bajoca

2. Fesol tendre que es consumix amb tavella.

Esser com un campanar de bajoques

Bajocar d'espioca, molta flor i poca bajoca

3. Beneitot, persona de poc seny.

Ser un bajoca

Saber fer-se el bajoca és una gran virtud

Menja beu i divertís- te i no sigues bajoca Batiste

Bala

1. Paquet de mercaderies embolicat i fermat per a esser transportat.

2. Conjunt de deu reimes de paper.

3. Projectil d'arma de foc.

    Anar carregat amb bala

4. Bola de pedra o de vidre, que els nois empren per jugar, procurant ferir amb una les altres tirant-los de certa distància.

5. Plom que va al capdavall de l'escandall.

6. Persona atrotinada, poc seriosa, sense trellat.

    Bala perduda 

7. Molt de pressa. 

    Com una bala

Baladre

1. Arbust de la família de les apocinàcies (Nerium oleander), de fulles verdes tot l'any, de flors grosses rosades disposades en corimbes terminals, fruits en fol·licle i és molt verinós.

Baladrejar

1. Cridar exageradament.

    Baladrejar més que la mar de llevant

Baladrer

1. Que parla a crits o que crida immoderadament.

Balafiar

1. Malgastar, dilapidar.

    A pare estalviador, fill balafiador [o malgastador]

Balancí

1. Cadira que té els peus de davant units amb els de darrera per dos arcs de fusta que permeten donar-li un moviment oscil·latori.

2. Bastó que du dues cordes (una a cada cap) que s'enganxen a una bístia, i enmig té una anella per enganxar-se amb una cosa que la bístia ha de posar en moviment, com per exemple una arada, un trill, una perxa de sínia o de molí de sang, etc.

3. Peça de certes màquines consistent en una palanca de primer gènere que serveix d'òrgan intermedi per transformar un moviment rectilini alternatiu en circular, i viceversa.

Balandra

1. Veler d'un sol pal i veles de ganivet, amb coberta, que s'emprà antigament tant per al transport de cabotatge com per a la pesca i que hui constituïx el tipus de iot més difós entre els de vela. 

2. Malfeiner, el qui sempre té peresa i no va de treballar.

Balandreus

1. Talabants o faldars de la camisa (Baix Maestrat).

Balb-a

1. Que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis (dit especialment de la llengua).

2. Que balbuceja.

3. Que ha perdut la sensibilitat per efecte del fred molt intens.

   Ser una mosca balba

Balç

1. Cingle, timba, precipici.. Roca o terreny de vessant vertical o quasi vertical.

Balda

1. Peça de fusta, de ferro, etc., que, girant sobre un eix, encaixa amb un nas i servix per a fixar una porta, una finestra, etc.

2. Anella de trucar a la porta.

3. Cada una de les corretges de ferro que subjecten la tremuja de campana.

Baldador-a

  1. Seient penjat a dues cordes per engronsar-s'hi (Alcoi).

Baldana

  1. La carn situada entre les costelles (Benassal).

  1. Botifarra o embotit curt, d'arròs, ceba, greix i sang.

Baldar

1. Fer malbé algú, reduir-lo violentament a inutilitat física.

Baldar més que la mar de llevant

Estar fet una merda

2. Reduir algú a la impotència en una discussió o litigi; atabacar-lo, deixar-lo vençut.

Baldat com un lluç

Baldat com un ruc de llenyater

3. Perdre algú l'ús i el moviment del cos o d'un dels seus membres, ser colpit de paràlisi. 

Baldat-ada

1. Mancat del moviment dels membres, per efecte de cops violents o d'un estat patològic.

Baldell/baldelló

1. Baldeta de fusta clavada a un bastiment de porta o finestra, i que, essent giratòria, es pot posar de manera que travi la porta o porticó.

Balder/a

1. Dit d’una cosa que no ajusta exactament amb la que la conté, l’envolta, l’abraça, etc.

2. Sobrer, sense profít

Baldó

1. Peça de ferro o de fusta que serveix per travar un pany, una porta o una finestra.

2. Anella per trucar a la porta.

Baldraga

1. Calçons amples de llaurador.

2. Malfeiner.

    Viure de baldraga

3. Home mal vestit.

4. Calçasses. Home curt de coratge, que se deixa comandar de la dona.

Baldufa

1. Peça de fusta en forma de pera, que pel cap més prim té una punta de ferro i que, enrotllant-hi una cordellina i tirant-la amb força a terra, pren un ràpid moviment de rotació damunt sa punta i serveix per jugar a diferents jocs infantils.

    Fer ballar [algú] com una baldufa

    Fer [de qualcú] corda de baldufa

2. Persona baixeta i grassona.

    Ser [algú] una baldufa

Baliga-balaga

1. Home informal, de poca serietat.

    Semblar un andiot 

Ball de sant Vito

  1. Tremolons. En referència a una malaltia consistent en un trastorn del moviment pertanyent al grup de les discinèsies i caracteritzat per moviments involuntaris anormals dels peus i els mans, vagament comparables amb e1 ball o amb tocar el piano.

Ballador de l’anca

1. Cap del fèmur. Protuberància de l'extrem del fèmur que s'articula amb la pelvis.

Balladora

  1. Espècie de baldufa que fan ballar donant-li força amb els dits (Gandia).

Balma

1. Cova no gaire fonda, formada per l'avançament d'una roca sobre un espai buit.

Baluard

1. Element de fortificació.

2. Protecció, defensa.

3. Edifici de defensa.

Baluerna

1. Cosa voluminosa que fa nosa.

Balustre

1. Columneta tornejada adornada amb motlures, de terrissa, de pedra, etc., que servix per a formar baranes de balcó, de terrat, d'escala, etc. 

Bamba

1. Coca que s’elabora amb una pasta semblant a la del panou.

Bambar

1. Fer el badoc: anar d'ací d'allà sense una destinació concreta, sense fer res de profit; gandulejar.

Bambau

1. Home curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància.

Fer el bambau

2. Senyal que es posa als màrgens quan es reparteix l'adob pel camp, a fi de tenir referència per a una millor distribució.

3. Tros de canya sense nusos, que els nois solen emprar per fer una espècie de sarbatana o escopeta de buf.

Bambolla

1. Porció d'aire o d'un gas qualsevol envoltat d'un tel d'aigua o d'un altre líquid.

2. Glòbul d'aire o d'un gas en l'interior d'un líquid o d'un sòlid transparent.

3. Lesió produïda per un alçament de l'epidermis.

4. Ostentació exagerada i enganyosa de mèrits i poder.

Banastell/banastrell

1. Gabieta de verducs dins la qual duen la fura els caçadors.

Banasto

1. Cistell gran de vímens que serveix per carrejar el raïm de la vinya al cup.

Banc

  1. Espècie de taula gruixuda, amb quatre cames robustes i un caragol d'estrènyer, damunt la qual treballen els fusters, ferrers i llauners.

  1. Seient llarguer amb quatre cames, que a un cap té una post ampla amb una estaqueta, i que és allà on l'espardenyer treballa per fer les soles d'espardenya.

  1. Taulell situat a l’altura de la cintura pera preparar l menjar.

  1. Cavalló molt ample on hi ha plantats arbres fruiters.

Bancada

  1. La mandíbula amb la sèrie de dents i geniva de la boca

.

Bancal

1. Tros de terra plana cultivada, limitada per rases, rengles d'arbres o marges.

   Anar-se’n el pa dels bancals

Bancalejar

1. Pasturar els animals l'herba del camp.

Bandada

  1. Multitud d'ocells que volen.

Bandarra

1. Dona perduda. Prostituta

2. Persona  de baixa condició moral, sense escrúpol.

Banquer

  1. Drap de roba gruixuda per a cobrir la pasta que duen al forn, normalment de color blau marí amb ratlles blanques o rojos amb ratlles negres (Benassal)

.

  1. Davantal que duen les dones per anar al forn (Benassal).

Banqueta

1. Seient petit sense respatla.

2. Gran canelobre de forma piramidal que sosté una atxa.

Bànua

  1. Vànova. Cobrellit d'abric i d'ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell.

Bany maria

1. Procediment de cocció o escalfament que consisteix a posar el que es vol coure o escalfar dins un recipient i aquest dins un altre ple d'aigua, que és el que rep directament l'acció del foc.

    Tenir la sang com un caldo de bany Maria

Baquejar

1. Donar un bac (a alguna cosa).

2. Fer donar un bac, llançar violentament (una cosa) ocasionant-li un bac.

3. Riure molt.

   Baquejar-se de riure

Baquetejar

1. Maltractar, pegar.

Baquinada

1. Caiguda violenta.

Baralluga

1. Peça de forma rodonenca o troncocònica, que els infants fan ballar donant-li força amb els dits.

Barana

1. Balustrada o paret baixa que voreja un espai elevat, per evitar que caiguin les persones o coses que hi estan situades.

2. Barra que va col•locada horitzontalment en tota la llargària del buc del carro, i que té forats dins els quals van ficats els caps superiors dels palancs o estaques que formen la banda.

Barandat

1. Paret prima, feta generalment de rajoles i guix, que separa dues habitacions.

2. Baranda d'una balconada.

Més seriós que un barandat

Parar-se-li a un el bocí en el barandat de la gola

D'un compliment derroca un barandat

Barata

1. Acte de baratar.

    En barata de parenostres

    Fer lo barat de la taupa

    Qui barata, el cap se grata

2. A canvi de; en compensació de; com a paga de.

    A barata de

    Anar una cosa barata a cançons

Baratameu

  1. Debases

Baratar

1. Donar o rebre una cosa a canvi d'una altra.

 

A barata de

En barata de parenostres

Fer lo barat de la taupa

Fer un capmàs

Qui barata, el cap se grata

Barba-serrat

1. Que té molt de pèl a la barba.

Barbada

1. Maxil·lar inferior dels cavalls i totes les altres bèsties de càrrega.

2. Cadeneta de ferro que es posa als cavalls, unint, per davall de la barba, els dos extrems de la brida.

3. Barbacana o volada d'una teulada.

4. Extremitats de les arrels dels arbres i plantes

Barbamec-a

1.  Que no té pèl a la cara; s'aplica especialment a l'home adult.

2.  Dit del jove pretensiós que homeneja.

Barbat

1. Sarment amb arrels per plantar.

Barbolla

1. Xarrameca. Fet de parlar sense substància.

Barcella

1. Mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d'una quartera.

A barcella per garba

2. Recipient que té la capacitat de la dita mesura i serveix per mesurar.

Agafar la barcella

Tindre el cap com una barcella

3. Extensió de terra de prou capacitat per sembrar-hi una barcella de gra.

Fer [algú] una barcella

4. Mesura per a oli, de 25 lliures.

Barceta/barseta/barxa/barsa

  1. Especie de cabàs d'espart o de palmes, on els caçadors posen els animals que cacen, o on els treballadors del camp duen el menjar i les eines.

Bardissa/albardissa

1. Formació vegetal, sovint espessa i impenetrable, constituïda especialment per lianes i per arbusts espinosos de fulla caduca entre els quals dominen l'esbarzer, l'aranyoner i l'arç blanc.

2. Tanca feta d'esbarzers, d'arços, etc. per impedir que el bestiar la salti.

    Botar totes ses bardisses

3. Cobert d'esbarzers, de sarments, etc.

4. En les rajoleries, revestiment d'atovons per a cobrir el curull del forn. 

Anar-se'n tot per les bardisses

No tenir bardissa

Estar més maleit que una bardissa

Bardoll

  1. Persona desordenada.

Barganyar

  1. Treballar minuciosament en una feina difícil i delicada (Benassal).

  1. Buscar amb insistència (Morella).

Barjola

1. Bossa gran, sarró.

2. Cistell de vímens ovalat amb una ansa al mig.

3. Butxaca interior del gec, de la levita, etc.

Barjoles

1. Maçoles, instrument de fusta que substitueix les campanes per cridar la gent a les funcions del dijous sant.

Barnús

1. Vestidura moresca masculina consistent en un manto tancat, teixit d'una sola peça i amb caputxa.

2. Peça de vestir llarga, amb mànegues, feta amb tela de tovalla, cenyida la cintura amb un cordó, que s'utilitza per a eixugar-se després del bany.

3. Vestit compost d'una capa llarga i altres peces d'abric, que posen als infants per dur-los a batejar.

Barra

1. Peça de matèria sòlida (ferro, fusta, etc.) i de forma rígida i molt llarguera.

Apunta-ho a la barra de gel

Posar una barra travessera

2. Pa llarguerut.

3. Barana o barrera que separa el tribunal del públic.

Portar [algú] a la barra

4. Taulell d'un bar.

    Estar a la barra

5. Banc d'arena que es forma a l'entrada d'un port o riu i que dificulta la navegació.

6. Peça fonamental que travessa diagonalment el camper d'un escut, des del cantó superior sinistre fins a l'inferior destre, i la seua amplària és un terç de la de l'escut.

7. La part inferior i més sortida de la mandíbula, davall el llavi de baix.

De barra a barra

Estar en les últimes barrades

Pegar-se un cop a la barra 

8. Gana de menjar.

Botifarra, tanca-la amb barra, i el botifarró, tanca'l amb barró 

Ser cavall de bona barra

Tindre bona barra

Tindre bona boca i millor barra

9. Absència de vergonya; gosadia per a fer o dir coses ofensives.

Enganyar de barra a barra

Mentir de barra a barra

Tenir la cara de vaqueta [o Tenir molta barra

Tindre barra

10.Peça que forma el braç i la cuixera de cada part del carro.

Barrabassada

1. Desficaci, acció insensata. 

Nova barrabasada als Estanys d'Almenara

Barraca

1. Construcció rústica per aixoplugar-s'hi transitòriament persones o animals.

2. Casa típica de València, de planta rectangular, amb les parets laterals de pocs pams d'alçada i amb la coberta de canyissos formant dos aiguavessos en angle molt agut.

Barral

1. Recipient de vidre, molt ample de panxa, amb un bequerull molt llarguer, per beure a galet.

Eixida de barral buit

Estar com un barral entre dos pedres

Ser un tap de barral

Barrassa

  1. Joc de xiquets, que es fa així: un dels jugadors és l'ovella i un altre el pastor; aquest es posa un tros lluny d'aquell; els altres jugadors peguen a l'ovella i fugen; el pastor els encalça, i si n'agafa un, aquest ha de fer d'ovella (Morella).

Barrat-ada

1. Tancat amb barra.

   Tancat i barrat

2. Travessat en línia recta.

3. Dibuixat a ratlles o barres de diferents colors.

Barreja

1. Unió de coses diverses.

Tenir un geni com el vi de quatre barrejat amb aigua

2. Mescla de ciment i arena amb aigua per a usos de construcció.

3. Àrid utilitzat en construcció consistent en una mescla de palets de riera i d'arena, sense garbellar, en la proporció en què es troben en el llit del riu.

4. Desorde complet; confusió.

Entrar a sac [o a saco]

Mesclar cols amb caragols

5. Combat.

Anar a frau

6. Beguda de vi o aiguardent que prenen que beuen els treballadors (principalment del camp) abans de començar la feina.

    Matar el cuc

Barret

1. Peça de roba o d'altra matèria que s'adapta al cap per cobrir-lo i no té ventalla.

2. Capell, cobricap amb ventalla.

3. Peça de fusta que va clavada damunt l'extrem de la roda de proa d'una barca.

4. Pastisset de tomata i verdures (La Vall d’Uixó)

Barriguera

1. Corretja que per sos extrems du passats els braços del carruatge i que, passant per davall la panxa de la bèstia, serveix per a evitar que el vehicle s’alce.

Barril

1. Recipient de fusta, de forma cilíndrica més ample d'enmig que de dalt i de baix, i que serveix per tenir matèries líquides o sòlides.

S'agafen més mosques amb una cullerada de mel que amb un barril de vinagre

2. Caixa de fusta, de base rodona i de voreres relativament baixes, que serveix per tenir peix salat.

Anar pitjats com anxoves en el barril

Estar com les sardines en bota [o al barril]

Estar estrets com arengades, o com les arengades en el barril

3. Cremaller o grellat gros, sostingut per un peu elevat, on cremen teies per fer llumenària en les festes de carrer

Barrim-barram

1. Persona esburbada, que fa les feines a la greu manera, sense mirament.

2. Moviment desordenat.

La bossa de Madrid perd el control

Barrina

  1. Instrument que consisteix en una barra d'acer o de ferro acerat, que prop de la punta té espires i per l'altre cap duu un mànec entravessat, i serveix per a foradar cossos durs.

  1. Barra de ferro amb tall acerat a un extrem, que serveix per foradar la pedra que han de trencar amb explosius.

Barrinar

1. Fer barrinades, fer saltar (una roca, un mur, etc.), amb una barrinada o amb barrinades.

2. Foradar amb barrina.

3. Pensar intensament. Rumiar, discórrer, meditar.

    Portar de cap [una cosa]

4. Ocupar intensament i anguniosament.

5. Fer l'acte sexual, cardar. 

Barró

1. Barra xicoteta de ferro o de fusta per a diferents usos, com assegurar les finestres, penjar el capell, la roba, etc., relligar les potes d'una cadira, d'una taula, etc.

2. Cada una de les barres del carro, etc.

3. Buscall. Garrot gros.

4. Barra de ferro per alçar pedres fent palanca.

5. Home aturat, que no fa res de bo.

Estàs fet un barró 

6. Influència.

   Tindre barró

Barroer/a

1. Que treballa malament, poc mirat en la faena, matusser, grosser.

2. Es diu de la faena mal feta, mal deixada.

    Esser filat en gros

Barruntar

1. Sospitar, tenir indicis d'una cosa.

El metge barrunta que els símptomes són de tuberculosi.

2. Rumiar, pensar insistentment.

Barrusca

  1. Tronxo de la panolla de moresc, després de llevar-li els grans.

Barrut-uda

1. Persona que es posa pertot i embolica les coses.

Barsina

1. Xàvega; fardell de palla lligat.

Bartola

  1. Panxa.

Bàrtuls

1. Atuells, utensilis.

Basca

1. Ànsia, inquietud.

Donar-se basca

No morirà de cap basca

Tenir basca [d'una cosa]

   2. Desmai. Agonia.

   Caure en basca

3. f. Nàusees.

   Treure basca 

4. Calor sufocant que se sent en un ambient molt calent i encalmat.

5. Colla d'amics.

Bascós-osa

1. Persona poc polida, que no endreça les coses, que té molta peresa.

2. Que fa basca.

Baso

1. Rusc d'abelles.

Rusc de suro

Basquet

1. Espècie de cistella o caixa fruitera per a l’exportació de fruits, tomaques, etc.

Basquinya

1. Falda de merino negre que les dones porten en dies de festa.

Bassa

1. Clot relativament poc fondo, excavat en terra, on es recullen les aigües pluvials o d'altra procedència.

Bassal

1. Extensió d'aigua embassada, entollada.

2. Capa d'aigua escampada per terra deguda a la pluja, a una vessada, etc.

   Moltes gotes d'aigua fan un bassal

Bassetja

  1. Arma de tir, composta d'una trena de cànem, de lli, de pell o d'una altra matèria flexible i forta, amb un ullet o bosseta enmig, on es posa una pedra, i girant ràpidament la trena i amollant-la d'un cap, surt amb força el projectil.

Bassi

1. Recipient fet de pedra o d'una soca buidada per una cara, que serveix per posar-hi el menjar o abeurall dels animals domèstics, principalment dels porcs i l'aviram.

Bàssia

1. Caixó de fusta, més ample de dalt que de baix, forrat interiorment de llanda, dins el qual renten la roba.

Bassiol

1. Recipient de fusta, de forma llarguera, on posen el menjar per als porcs i altres animals domèstics.

2. Espècie de canal o recipient llarguer de fusta o de pedra, que umplen d'aigua per atreure-hi els moixons i caçar-los amb els filats.

3. Piqueta on renten la roba.

4. Ferrada cilíndrica de fusta que serveix per escurar els plats a l'aigüera.

Bassot

1. Bassa gran.

2. Bassa d'aigua bruta.

Bast

1. Espècie de sella amb els arçons molts sortits i units per una peça a cada costat, i que serveix principalment per traginar càrrega feixuga a esquena de bístia. El siti o llit del bast és de pell i va farcit de palla o llana perquè sia tou i no faça mal a la bístia; els arçons són de fusta. El bast va subjectat fort a l'animal per la cingla, corretja ampla que passa per davall la panxa; dels arçons davanters parteix el pitral, corretja de cànem o de pell que passa per davant els pits de la bístia i impedeix que l'ensellament reculi quan es fa el viatge costa amunt; als arçons de darrera van fermats els caps de la tafarra o rabasta, peça corbada de fusta que passa per darrera les anques de l'animal i atura l'ensellament de llenegar cap avant en fer el viatge costa avall. Damunt el bast hi poden cavalcar, però és més freqüent fer-li suportar els arganells, les beaces o altra càrrega.

Baster

1. Perdsona que fabrica i adoba basts, selles i altres guarniments de bísties cavallines.

Bastida

1. Construcció provisional feta amb taulons o tubs de ferro que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els llocs on han de treballar.

Bata

1. Peça de vestir, originàriament llarga quasi fins als peus i amb mànegues, usada generalment per a estar per casa o per a treballar.

2. Davantal.

Batacada/batacà

1. Cop fort que es rep en una caiguda o topada violenta.

Batall

  1. Peça cilíndrica, generalment de ferro o de bronzo, que va penjada dins la cavitat d'una campana o esquella, i batent amb la cabota de son extrem inferior fa sonar la campana.

Batec

1. Moviment alternatiu de dilatació i contracció del cor i de les artèries, produït per la circulació de la sang.

2. Moviment reiterat de les ales o d'altra cosa agitada.

   Bategada d'aigua 

Batecul

1. Colp pegat al cul, amb la mà o amb algun assot.

Batedora

1. Pala que s’usa per picar la roba quan es renta.

Bategar

1. Respirar amb agitació, a causa del cansament.

2. Treure la llengua, un gos

Batejar

  1. Posar aigua a un altre líquid per rebaixar-lo o fer-lo augmentar de volum, sovint alcohòlica.

Batibull

1. Desori causat per una aglomeració de persones que van amunt i avall o per altres coses.

Batidor

  1. Pinta llarguera, que té una meitat de pues espesses i l'altra meitat de pues amples.

Batistot

1. Desmai, afluixament de les forces vitals, especialment en les dones.

2. Enrabiada, disgust gran.

   Agarrar un batistot

Batle/batlle

1. Oficial encarregat d'administrar justícia a una vila o ciutat en nom del rei o del senyor feudal.

2. Governador d'un castell.

3. modernament, President de l'Ajuntament que du el règim d'un municipi.

Batoll

1. Acte de batre els arbres per fer-ne caure la fruita, principalment les nous, garrofes, ametles, etc.

2. Acte de batre amb batolles els cereals o llegums per separar la bajoca o la palla del gra.

Batolla

1. Bastó llarg per batre els arbres i fer-ne caure la fruita

.

2. Conjunt de dos bastons units d'un cap per una corda o corretja, un dels quals serveix de mànec i l'altre de batedor, per batre els cereals i llegums.

Batre

  1. Separar el gra de la palla.

  1. Batre bandera No avançar en el que s'està fent.
  2. Fer batre Fer patir, esgotar la paciència d'una persona.

Batuda

1. Palissa.

2. Conjunt de treballs agrícoles que es fan per separar el gra de la palla.

    Fer ceba

    Fer palla 

3. Estesa de garbes que es posa en l'era.

Parar la batuda: Estendre les garbes a l'era per batre-les

Girar la batuda: Girar amb forques o altre instrument les garbes que es baten

Fer vores

Treure palla

4. Acte de córrer els caçadors per dins un bosc o garriga per avalotar la caça i fer-la sortir de sos amagatalls.

5. Molta pressa.

Anar a tota brida [o a brida abatuda]

Portar el cavall a brida batuda

Batussar

1. Fer caure les olives, les ametlles o altres fruits, de l’arbre a cops de bastó.

2. Barallar-se a cops.

Batusser

1. Persona a qui no costa gaire de barallar-se, que de seguida és a punt per fer-ho.

Batxiller-a

  1. Qui parla molt i fora de lloc. Que li agrada saber dels assumptes dels altres.

Batzegada

1. Canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos degut a una causa exterior.

A batzegades

2. Emoció forta, contratemps, etc., que trasbalsa. 

Batzoles/matraca

1. Instrument de fusta, compost de diverses peces articulades que en posar-se en moviment es topen produint un so sec i estrident, i serveix per substituir les campanes en les funcions religioses del dijous i divendres sant.

   Anar com unes batzoles

   Com si tocaren les batzoles

   Tocar les batzoles [a algú]

2. Beneitó, curt d'enteniment o de voluntat.

Baül/bagul

1. Caixa que té la tapadora exteriorment convexa i serveix per guardar roba i equipatge.

2. El ventre de l'home.

   Omplir el baül

Baület

1. Receptacle, capsa rectangular normalment de fusta, d’un pis o dos, amb una tapa solta i amb un o més compartiments, destinat a transportar o guardar les plomes d'escriure, els llapis, els bolígrafs i els colorets.

Bavero

1. Vesta que duen damunt els vestits corrents, per guardar aquests de la pols o de taques durant el treball o el temps d'estar dins casa.

Bavosall

  1. Tovallonet que posen penjat davall el coll dels infants o persones bavoses perquè no s'embrutin el vestit amb les baves o deixalles del menjar.

Becada

1. Allò que pot contindre el bec d'una au.

2. Menjar que un ocell porta en el bec per alimentar els ocellons.

    Baixar la becada

    Esperar la becada

3. Inclinació ràpida del cap, que se sol fer dormint asseguts.

    Fer [o pegar] cabotades

4. Dormida curta.

 Fer petar una becaina

 Fer una becadeta [migdia, migdiada o becaina]

5. Error comès per distracció, per irreflexió.

Becaina  

1. Inclinació ràpida del cap, feta involuntàriament per efecte de la son.

2. Dormida curta, feta sense jeure.

   Fer petar una becaina

Beceroles

1. Sèrie ordenada de les lletres d'una llengua; primer llibre de lectura, on aprenen de llegir l'alfabet i de confegir les lletres.

    Ensenyar les beceroles

    Estar en les beceroles [d'alguna cosa]

2. Primers rudiments d'un art, d'una ciència.

Beco-a

  1. Beneitot, curt d'enteniment.

Bel

1. Crit que fan els animals de llana i les cabres.

   Perdre es bel

   Tenir bel de xai i mossec de llop

Belar

1. Cridar els animals de llana i les cabres.

   Ovella [o cabreta]que bela, perd el bocí [o no beu]

Bell ull

1. Es diu d’una cosa que se sap a simple vista, sense comptar, mesurar o analitzar res.

   A bell ull

Bellugar

1. Fer moure (una cosa, especialment una part del cos,) desplaçant-la lleugerament.

   Fer bellugar

2. Moure's desplaçant-se lleugerament.

3. Fer passos, diligències, etc., per a aconseguir alguna cosa.

5. Fer moviments que desplacen lleugerament, no estar privat de moviment.

 

Belluguet

1. Persona inquieta, que es mou molt.

Ésser persona molt bellugadissa

Benastruc-uga

  1. Que té bona sort. Feliç, afortunat.

Beneït-ïda

  1. Que és bona persona.
  2. Curt d'enteniment.

Benzina

1. Líquid volàtil que procedeix de la destil·lació del petroli. Popularment gasolina.

    El foc no s'apaga amb benzina

Bequerada

1. Menjar que un ocell du en el bec per alimentar els ocellons.

2. Cop de bec.

Berbiquí/filaberquí

  1. Peça de ferro aproximadament semicircular, giratòria, que en els extrems forma colze i que en un d'ells permet de subjectar-hi una broca i en l'altre té un mànec o pom, i serveix per a perforar matèries dures, com fusta, ferro, pedra, etc.

Berena

1. Menjadeta que es fa a la tarda, entre el dinar i el sopar.

2. Menjar que es porta en anar de camí o a treballar a fora casa.

3. Menjada festosa feta per la tarda en el camp.

Bernat

  1. Barra de ferro que per un cap va penjada al brancal d'una porta i per l'altre té un ganxo o colze que encaixa dins una anella de la porta per tancar aquesta en fort, de manera que la barra forma triangle amb la línia de la porta i amb la del brancal.

Berquelló

1. Broc llarguer per on aboquen el líquid d'una canterella, d'una ampolla o d'altre recipient.

Berruga

1. Excrescència rodonenca que es forma a la pell.

Bescantar

1. Parlar malament (d'algú o d'alguna cosa), difamar. Publicar les males accions o els defectes d'altri,

    Digues mal dels francesos! [o No cal dir mal dels francesos]

    Qui té gossos a casa, li treuen els ossos al carrer

Bescoll

1. La part posterior del coll.

Plantar la bleda al bescoll

Tindre els ulls en el bescoll

Tindre llana al bescoll

Traure la llana del bescoll [a algú]

2. La part anterior del coll dels bous, des de la barba a la pitera.

Bescollada

1. Cop pegat amb la mà en el bescoll.

Bescuit

1. Menjar que es fa de farina, ous i sucre, cuit tot al forn de manera que és rostit i trencadís.

Bestiada/bestiesa

1. Multitud de bèsties.

2. Acció o dita irracional.

   Ficar la pota

Bestreta

1. Acte de bestreure o aportar capital per endavant.

   A la bestreta

2. Capital en diners o en espècie que s'aporta a un negoci abans de treure'n profit.

El que paga de bestreta, s'exposa a una mala feta

Pagar a la bestreta

Beuratge

1. Cosa per a beure.

Bevedor

  1. Recipient de diverses formes, on posen aigua per abeurar animals, especialment aus casolanes.

Bigotera

  1. Partícules del menjar que queden adherides als llavis.

  1.  Ratlles negres que ixen a la part dels balcons i els voladissos de les façanes.

Bimbadora

1. Eina consistent en un tallantet posat al cap d'un mànec llarg, que serveix per treure les herbes de l'arrossar (Xàtiva).

Birbador

1. Home que birba (Tallar o arrabassar les herbes i fullaca que creixen dins el sembrat i el perjudiquen).

2. Eina consistent en un tallantet posat al cap d'un mànec llarg, que serveix per treure les herbes del sembrat.

Birbar

1. Tallar o arrabassar les herbes i fullaca que creixen dins el sembrat i el perjudiquen.

   El bon birbar es coneix al segar

Bisbe

1. Ventrell del porc farcit de pasta de botifarra.

Bitlla/Birla

1. Peça de fusta o d'altra matèria sòlida, d’un pam de llargària, tornejada, amb la base més ampla perquè puga aguantar-se dreta, i que serveix per jugar.

 Joc de birles: Joc d'habilitat consistent a fer caure, amb l'ajuda d'un bastó o una bola, una sèrie d'objectes, anomenats birles, disposats verticalment a terra.

Fer bitlles: Encertar a fer caure amb un cop totes les bitlles del joc.

    Rei de les birles

 2. Peça de boix, de ferro o d'acer, en forma de baldufa, que va afegida a la part inferior de l'arbre de la roda de terrisser i que balla dins el dau del volant.

  3. Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllat, disposat dins de la llançadora i que forma la trama del teixit.

4. Quantitat de fil enrotllat que es col·loca dins la llançadora per esser esmerçat.

Tot fent birles 

Bitllar/birlar

1. En el joc de bitlles, tirar per segona vegada la bolla des del lloc on ha quedat aturada la primera vegada.

2. Sostreure, apoderar-se del que un altre esperava o pretenia obtenir.

3. Furtar o prendre amb habilitat una cosa.

4. Amollar diners o altra cosa valuosa, sense tenir-ne ganes.

Bitxo

1. Animal petit, en general.

   Vermell [o rabiós] com un bitxo

2. Infant o altra persona petita.

3. Persona de poca formalitat, sense serietat.

   Geniüt com un bitxo

Blair

  1. Baldar. Fer malbé algú, reduir-lo violentament a inutilitat física.

Blamor

1. Calor sufocant d'un ambient calent i encalmat.

Blanquejar

1. Donar una passada de calç a una paret o altra cosa.

2. Llevat el pallús de l’arròs perquè quede blanc.

Blanura

  1. Boira.

Blat

1. Nom de diverses espècies de plantes gramínies del gènere Triticum. Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d'alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals. Aquestes, d'eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes (les inferiors) i les altres només masculines o bé estèrils; les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta. El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa (boll) quan madura, però hi ha espècies (blats 'vestits') en què hi resta unit.

   Blat d'acapte: impost que els pagesos pagaven en blat a llur senyor, i que fou abolit per Ferran V en sentència arbitral l'any 1486.

   Blat blancal: és molt blanc fins en la corfa, és més gros que el roig-nano, però no fa el pa tan bo (Castelló); el pa és molt sec (Pego); l'espiga és petita, prima i d'aresta llarga.

   Blat blanquet és una varietat del blancal (Cullera). El blat blanc és més lleuger que el vermell, i es fa allà on primer feien el ségol.

   Blat rojal: és el que fa el pa més tendre i més bo, però no produeix gaire gra (Horta de Val., Gandia, Alcoi, Pego). Hi ha el rojal morú, procedent del blat moro, de qualitat inferior però molt fruitador (Pego).

   Blat moro és el nom de diverses classes de blat: a València és un blat d'aresta negra i canya dura, que dóna molta farina i bon pa.

   Blat rovelló: té l'espiga petita i roja i el gra menut; es fa a terres primes i fa el pa moreno, però profitós.

   Blat tremesí o tresmesí és: el que sol estar sembrat tres mesos.

   Blat matxoma: és de gra gros, molt retent, però la farina no és gaire bona (Cullera).

   Blat assolacambres: té el gra molt gros i feixuc (Sueca, Pego).

   Blat del pinet: té la pell gruixada i el gra molt bo, però és poc retent (Horta de València).

   Blat de l'espiga llarga: és alt, de gra llarguer, prim, blanc; no fa el pa gaire bo (Castelló de la P.).

   Blat de la palla: el gra que treuen de la batuda de les garbes a les quals han serrada l'espiga (Cullera).

2. Conjunt de grans de la dita planta.

3. Camp sembrat de la dita planta.

   A l'abril, el blat puja fil a fil; al maig, puja com un faig

   Aigua de gener, poc blat al graner

   Al blat sancer mai li falta mercader, si no enguany l’any que ve

   Any de cireres, poc blat a les eres

   De blat i de palla, com més n'hi ha, més se'n gasta

   Del blat en flor, als quaranta dies el pa al forn

   Desembre nevat, bon any per al blat

   Diu el blat al sembrador: al juliol estaré amb vós

   En desembre, qui tinga blat que sembre

   L'amic malvat, deixa la palla i s'enduu el blat

   Llaurada fonda fa bon blat [o pa tinfràs]

   No digues blat fins que estiga al sac [o a la taleca] i ben lligat

   No esser bo per a treure un marrà d'un blat

   Per la Mare de Déu del Pilar, el blat, ni eixit ni per sembrar

   Per Sant Francesc, sembra el blat, si no el tenies sembrat

   Per Sant Isidre, el blat deu ser igualat

   Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l'era

   Per Sant Marc espiga de blat

   Per Sant Urbà, el blat ha fet el gra

   Quan al camp veu garbes de blat, el cucut se'n va aviat

   Qui aigua detura, oli i blat mesura

   Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats

   Setmana Santa mullada, collita de blat regalada

   Si a l'Abril sents tronar, ordi i blat no en faltarà

Blaüra

1. Taca de color fosc que queda a la pell al lloc on hom s’ha clavat un cop.

Blavet

  1. Matèria colorant blava que se sol fabricar en forma de bolles o rajoletes i que es mescla amb l'aigua per donar més blancor, quasi blavenca, a la roba rentada.

Blavó

1. Tros de pedra de dimensions variables i de forma més o menys rodonenca que formen les platges pedredoses.

Bleda-ana

1. Persona (principalment dona) curta d'enteniment o massa crèdula.

Bledà-ana

1. Ufanós, que ostenta exuberància de bellesa o de salut.

Bo

  1. Salutació de comiat o entre dos persones que es troben pel carrer.

Bòbila

1. Forn continu de coure rajoles, teules, maons o altra obra de terra, normalment construït prop del terral d'on és extreta l'argila que n'és la primera matèria.

Boc

  1. Mascle de la cabra.

Bocabadat

1. Que obri la boca d'admiració, incomprensió o fam.

2. Que té la boca oberta

3. Que bada

4. Bolet de la família dels pezizacis: Peziza acetabulum . Es de capell blanquer per fora i negrós per dins, de peu curt i gruixat; és mengívol.

Bocafluix/a

1. Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra, bocamoll.

Bocamoll/boquimoll

1. Moll o bla de boca, dit d'un cavall, d'un mul, etc.

2. Caragol que té molt blana la vorera de la closca.

3. Qui té la boca salivosa.

4. Qui xerra sense discreció coses que hauria de tenir secretes.

    Moll de boca [o de llengua]

    Ser fluix de llengua

Bocaterrosa

1. De cara a terra.

   Estar de bocaterrosa

Boç

1. Entrelligat de corretges, de corda o de filferro, que posen enrevoltant la boca dels cans perquè no mosseguin o de les bísties cavallines perquè no mengin.

2. Saquet que pengen al cap de la bístia, de manera que la boca d'aquesta hi estiga dins, perquè puga menjar.

3. Careta que es posen els apicultors per alliberar-se dels pics de les abelles en treure la mel dels ruscs.

Boçar

1. Vomitar.

2. Donar, amollar diners o altra cosa que sap greu donar.

3. Revelar, dir allò que caldria callar.

Bocí

1. Part d'aliment que es posa d'una vegada dins la boca.

Bocí de mal pair

Comptar [a algú] els bocins de la boca

Menjar en quatre bocinades [una cosa]

Parar-se-li a un el bocí en el barandat de la gola

2. Part d'aliment que es pren en una menjada no gaire abundant.

Bocí [o mos] per força costa d'empassar [o d'engolir]

3. Tros d'un sòlid trencat, tallat, etc.

A miques i a bocins

Haver-n'hi bon boci [d'una persona o cosa]

No tenir un bocí de pa

4. Tros de camí.

Bocinada

1. Porció d'aliment que cap en la boca.

Menjar en quatre bocinades [una cosa]

2. Aliments que es prenen entre l'esmorzar i el dinar.

3. Colp donat amb la mà en la boca.

Bocoi

  1. Bóta gran, ventruda i de dogues molt gruixades, que serveix per tenir vi i n'hi caben alguns centenars de litres.

Bocut

1. Que té la boca gran.

2. Xerraire indiscret.

Bodega

1. Cambra baixa o subterrània on es guarda el vi

Bodí-ina

Origen.-És una paraula genuïna del poble de La Vall d’Uixó (La Plana Baixa-Castelló).

Bodí ve d'un borrianenc que va vindre a la Vall de cognom "bodí", com a que era molt fisgueta es

 deia "pareixes bodí" referint-se a la persona i després ja ha passat a dir`-se "eres un bodí". Des de

llavors, a la Vall d’Uixó no hi han curiosos, ni indiscrets, ni tafaners, ni xafarders, tampoc

 manifassers. En el nostre poble la intimitat o la indiscreció que se sap d'una persona s'explica i

s'escampa a través d'una persona bodina. El bodí-a ho vol saber tot, es fica per tot arreu sense

demanar permís, té una curiositat irrefrenable.

A més d'aquest adjectiu d'ús quotidià, en tenim el corresponent verb: bodinejar, és a dir, tenir

curiositat, procurar assabentar-se d'alguna informació, especialment d'assumptes i qüestions de la

vida privada dels altres.

1. Tenir curiositat, procurar assabentar-se d'alguna informació, especialment d'assumptes i qüestions de la vida privada dels altres.

Boga/Bova

1. Peix de l'espècie Box boops, que es fa de 20 a 30 cm. de llarg, de cos llarguer gairebé cilíndric, l'esquena grisa blavenca i els costats i el ventre argentats amb tres o quatre faixes daurades sota les línies laterals.

   Per santa Marina, ni boga ni sardina

2. Planta de la família de les tifàcies: Typha latifolia L. i Typha angustifolia L. Es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent.

     Typha latifolia L.                    Typha angustifolia L

3. Conjunt de fulles de la dita planta que formen un seient de cadira.

   Llit de boga i pa florit, mal de ventre tot seguit

Boig-boja

1. Que ha perdut totalment la raó o que la té greument pertorbada.

    Acabar agarrant mosques

2. Que obra irracionalment o sense reflexió.

    Anar de boig 

3. Curt d'enteniment.

Cap boig

4. Que sent una passió fora de raó per qualcú o per qualque cosa.

5. Exorbitant, que excedeix de la mesura normal o raonable.

Boina

1. Gorra redona d'una sola peça, de llana, molt sovint de color negre.

Boira

1. Vapor més o menys dens, espargit per l'atmosfera i que enterboleix la transparència de l'aire.

   Amb boira tothom és timoner

   Anar [ o enviar] a escampar la boira

   Boira en Pipa, boira al Castell, pica espart i fes cordell

   Cada boira de gener una pluja pel maig sol ser

   Esser més tossut [o pesat] que la boira terrera

   La boira de desembre duu el Garbí al ventre

   Lluna nova en dimecres, boira i tempestes

   Lluna tapada, boira o ruixada

   Peix surant, boira o vent de llevant

   Quan la boira pastura, aigua segura

   Ves-te'n a escampar la boira

2. Enterboliment del pensament.

Boirina

1. Boira prima.

   A l'hivern boirina i la neu per veïna

   Boirina a la vall, pagès al treball. Boirina a la muntanya, pagès a la cabanya

   Boirina pixotera, torna-te'n enrera

   La boirina marina, és d'aigua padrina                                         

Boix

1. Arbust de la família de les buxàcies: Buxus sempervirens. Es molt ramós, de llenya groga i escorça grisenca, de fulla oval-oblonga i sempre verda, i de flors petites i verdoses. S'utilitzava per a fer culleres i altres estris domèstics.

Boixa

1. Peça de ferro fus, cilíndrica o troncònica, que va ficada dins la cuba del carro i abriga el cap del fusell.

Boixar

1. Camp de boixos.

 

                                                                                    Buxus sempervirens

2. Tapar amb la boixa el forat d'un depòsit o rec d'aigua.

3. Posar clavilla en el boixart per indicar una falta d'assistència al cor.

4. Enganyar o sorprendre algú amb cosa que no esperava.

5. Importunar, donar molèstia amb la insistència excessiva.

    Fer fer [a algú] randa sense boixos

6. Fer l'acte sexual; cardar.

Boixet

1. Peça tornejada de fusta, de vidre o de metall, de forma de boix de morter però molt més petita, que serveix per fer randa al coixí, i fa l'ofici de fuset, de rodet per al fil i de contrapès.

Fer anar els dits com uns boixets 

Molts boixets i poques puntes [o molt soroll de boixets i poques puntes]

2. Bastonet de fusta o de vidre que les dones se posaven darrera el cap per enrotllar-hi i sostenir la trena.

    Ser [o paréixer] un boixet

3. Bastonet de boix curt i cairejat amb mòsses en els caps, que els sabaters empren per polir el cantell de les sabates després de desvirar-les.

Bola

1. Cosa que no es pot creure, que ja es veu que no pot ser.

Aixó està Bolat!

Bola va!

Empassar-se la bola

Bolcada

1. Conjunt de peces de roba que formen el vestit i faixadura d'un infant nou-nat o quan el porten a batejar.

   Lo que en la bolcada se pren, en la mortalla se deixa

Bolcar

1. Posar els bolquers, vestir (un xiquet de bolquers).

2. Fer girar i caure de costat un vehicle.

3. Fer caure algú violentament.

4. Ajeure's i donar voltes en terra o damunt una altra superfície. Rebolcar-se.

Bolero

1. Ball d'una parella o més, d'origen popular andalús, de compàs, format per dos o tres parts o cobles acabades en una pausa que fan els balladors mentres la música repetix la tornada.

2. Persona que balla el bolero o altres balls. 

3. Persona mentirosa.

Bolic

  1. Conjunt de coses posat dins una peça de roba embolicada en forma més o menys rodonenca.

Bòlit

 1. Bastonet de fusta, curtet de devers un pam, amb punta a cada cap, al qual els nois peguen amb la cana per jugar a bòlit.

    Anar de bòlit 

    Plegar els bòlits

2. Joc de nois que es fa pegant amb un bastonet (la cana) damunt un cap d'un altre més curt (el bòlit) per fer-lo botar.

Bolitx

  1. Art de pescar, de la mateixa forma que l'art de bou, però més petit i de malla més estreta.

Bolitxó

1. Artet de bolitx més petit que l'ordinari.

Bolleta

  1. Papereta.

Bolo

  1. Pedra rodona (Benassal, Xodos).

  1. Tumor carnós que es congria en el blat de moro.

  1. Embotit fet desang.

Bolquer/bandola

1. Peça rectangular feta de material absorbent que es col·loca entre les cames de les criatures.

Criatura de bolquers

Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer

2. Conjunt de teles i faixes que formen el vestit d'un infant els primers mesos de nadó.

Bolutxada

1. Xàfec, l'aigua que en ploure cau més fort i espès (Benassal).

2. Conjunt de persones o animals en moviment (Benassal).

Bombeta

1. Peça de vidre esfèrica o piriforme, que en son interior, buit d'aire, té uns fils metàl·lics o carbonosos que per llur incandescència fan claror provocada per l'electricitat.

Bonança

1. Bon temps, especialment. en un dia d’hivern. Aplicat també a la mar en calma.

2. Pau, tranquil·litat moral

Bondó

1. Abundància

   A bondó (En abundància)

Bonegar

1. Reprendre algú amb rigor perquè ha comés alguna falta o alguna omissió.

Bonicària

1. Qualitat de bonic; cosa bonica.

Bonico-a

1. Avar, mesquí.

2. Graciòs, simpàtic.

3. Expressó per a cridar algú.

Bony

1. Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos per una contusió.

Tindre bony [o bua]

2. Protuberància produïda per un colp o qualsevol altra causa mecànica en una superfície, una làmina metàl·lica, etc.

Caldera vella bony o forat

3. Altell, turó. 

4. Deutes.

Deixar bon bony [quan es mor]

Bonyigo

1. Excrement del bestiar. 

2. Persona de poca capacitat.

Boquejar

1.  Parlar un poc.

2. Fer les bocades de l'agonia, morir-se.

Boquera

1. Portell obert en el marge que forma una sèquia, per donar sortida o entrada a l'aigua.

2. Boca del forn (Pego).

Boqueres

  1. Saliva blanca que es queda als cantons de la boca o brutícia de després de menjar, o simplement la zona.

Boquimoll

  1. Caragol que té molt blana la vorera de la closca.

2. Persona càndida, innocent, ximple.

Borbollar

1. Brollar un líquid de baix a dalt formant borbollons.

2. Pronunciar precipitadament.

3. Embolicar, fer fraus en el joc, en un contracte, etc.

 

Bord

1. Fill o filla que és nat de pares no units en matrimoni. Bastard.

No és bord qui als seus sembla

Bord i mula, cada dia en fa una; i el dia que no la fa, la guarda per l'endemà

2. Que no fa fruit o el fa dolent o petit.

Magraner fi / a vora camí, / tirori 

Magraner ple a la vora del camí

3. Que actua amb malícia.

Ser més bord que la canyota [o que el pa de panís]

4. Fals, que imita el vertader però no té la seva eficàcia.

Pigota borda: Malaltia

Tronada borda: Tempestat que consisteix únicament en una nuvolada espessa, quatre trons i gens de pluja.

Pèl bord: El pèl moixí o primera manifestació de la barba en els adolescents.

Pasta borda: Pasta que es queda aplanada, que no s'estova.

Dissabte bord

5. Cap de biga que surt defora per aguantar el balcó.

Bordegàs

  1. Jove entre 14 i 24anys.

Bordar

1. Acometre un ca o altre animal; lladrar, udolar.

Bordís

1. Bordall, brot que neix en la soca o rabassa d'un arbre.

Borina

1. Gresca, gatzara.

   Anar de borina

   Moure borina

Borinot

1. Insecte himenòpter de diverses espècies del gènere Bombus, semblant a l'abella, però molt més voluminós, i que es caracteritza per la forta remor que fa amb les ales i la boca quan vola.

2. Terme que s'aplica a altres insectes que quan volen fan brogit com els borinots.

3. Home impertinent, que sol parlar molt a cau d'orella i ficar-se on no el demanen.

    Fer el borinot

4. Home de poca formalitat.

Fer el paper de borinot

Si la dona ho vol, Janot, no et cal fer lo borinot

Boriol

1. Insecte xicotet, negret, que vola i busca la flor dels ceps, blat, faves, etc.

2. Qualsevol cosa menuda que pesa tant poc que el vent la pot portar.

Borla

  1. Aplec de molts fils de seda, llana, etc. lligats per un de llurs extrems per formar ja sigui una espècie de bola o plomall estarrufat, ja un pom de fils penjants, que s'utilitza com a adornament.

  1. Gra de dacsa que s’obri en forma de flor quan es torra.

Bòrnia

  1. Lentitud i sossec en la manera d'obrar.

Borra

1. Conjunt de fibres curtes d'una matèria tèxtil—cànem, cotó, llana, lli, etc.—que se separa de la floca en l'acte de filar o de perxar.

2. Residus petits de matèria tèxtil que cauen dels telers en l'acte de teixir.

3. Pilotets de pelussa mesclada amb pols, que es congrien davall els llits.

4. Flor pelussosa d'alguns arbres, especialment la d'olivera, garrofer, castanyer, etc.

5. Pelussa de barba naixent.

6. Malaltia de les oliveres, que es diu també cotonet.

7. Xerrameca excessiva, paraules inútils.

Borradura/Gorradura

1. Erupció de grans molt xicotets, que surt ena la pell, principalment dels infants, en temps de molta calor.

Borrall

1. Petita porció de fibres aglomerades .

2. Part mínima d'una cos.

3. No entendre.

No entendre-hi [o no saber-ne] un borrall

Borralló

1. Floc o porció petita de neu.

Borrassa

  1. Tela grossera de borra, del tamany d'un llençol gran, que serveix per traginar palla i, posat davall les oliveres i altres arbres, per aplegar-hi la fruita batollada.

Borratxet

1.  Garrofa que queda a mitjan crèixer (Llucena).

Borrego

1. Cap de bestiar de llana, mascle, d'edat d'un any fins en dos.

2. Persona ignorant o mancada de criteri propi, que es deixa convèncer o dominar massa fàcilment.

3. Aparell del molí, fet amb pells de moltó, per on es fa passar l'arròs a fi de polir-lo

Borreta/borrelló

1. Partícules de brutícia que es posen sota els mobles, esp. els llits.

Borrim

1. Pluja suau, de gotetes menudes.

Borrissol

1. Pelussa que fan la llana, el cotó i altres matèries tèxtils.

2. Pelussa fina precursora de la barba o de les plomes de les aus.

3. Pelussa fina que cobreix la pell de certes fruites.

4. Herba menuda que cobrix un tros de terra.

Borró/borreta

1. Pòsit que van formant lentament en el sòl d'una habitació les matèries en suspensió en l'aire, com el que es forma davall dels mobles quan fa temps que no s'hi ha fet neteja. 

2. Pelussa de la roba.

Borrony

1. Bony produït en el cap per un cop violent (Tortosa, Ulldecona, Morella, Benassal).

Borrós-a

1. Que no es veu gaire clar.

Borrum

  1. Núvol xicotet.

Borrumballa/barrumballa

1. Cada una de les llenques de fusta primes i caragolades que trau la plana o la garlopa planejant.

2. Cosa de poca duració, especialment si al començament té molta força o esplendor i s'extingix de seguida. 

Borum

1. Fressa que fa qui es diverteix, juga o es baralla.

Bossa

  1. Escrot. Túnica de pell, a manera de bossa, que conté i cobreix els testicles.

Bòssega

1. Tumoret o inflor dins la boca (Morella, Benassal).

Bossut-uda

1. Que té la punta poc afilada.

2. Que forma bosses

3. Que té la cara inflasa excessivament, deformada per l'inflor.

Bot

1. Recipient format d'un cuiro de cabra o de xot, que cosit i empegat serveix per contenir oli, vi o altre líquid.

   A raig de bot

   Fer bot

   Fer el bot

   Inflat com un bot

   Rebentar el bot

   Tenir-ne el bot ple

   Tocar el bot [a algú]

   Voler saber quants pèls té un bot

Bota

1. Recipient de cuiro empegat interiorment, amb un broc de banya o d'altra matèria sòlida, que serveix per dur vi o altre líquid i beure a galet.

Botana

  1. Forat produït a la roba per una espurna de foc.

Botar foc

1. Encendre

Botern

1. Forat relativament gran.

Boterut-uda

1. Deformat, més abonyegat o voluminós d'una banda que de l'altra.

Botifarra

1. Budell ple de carn de porc capolada, de sang cuita, de ceba i a vegades d'arròs.

a) Botifarra blanca: aquella en què predomina la carn magra i no hi posen sang.

b) Botifarra negra: aquella en què predomina la sang, en combinació amb carn magra o greix.

c) Botifarra de carn: aquella en què predomina la carn entrevirada, o sia, mescla de magra i grassa, amb sang i espècies.

d) Botifarra de ceba: se fa de sang, greixos, molta ceba i algunes espècies.

e) Botifarra d'arròs: se fa d'arròs bullit, sang, greixos i espècies.

f) Botifarra de veta: se fa d'arròs bullit, sang, greixos i espècies;  però porta un budell al llarg (Típica de la carnisseria de la Chimberlina)

Al compare botifarra i al padrí un porró de vi

Botifarra! (De cap manera)

Botifarra, cansalada i ous fregits fan perdre la vista als marits

Botifarra, tanca-la amb barra, i el botifarró, tanca'l amb barró

Donar botifarra [o botifarreta] [a algú]

El fil fa la botifarra

En ser negre, botifarra

Esclafir la botifarra

Estar ple com una botifarra 

Fer botifarra

Fer botifarra [a algú]

Fil que no penja, botifarra que falta

Lligar a dos caps la botifarra

Més val botifarró ple que botifarrada buida

Parèixer una botifarra mal nugada

Si és negre, botifarra

Si tens botifarra i pa, et pots ben atipar

Tirar la botifarra per terra

Una bona botifarra fa obrir la gana

Vindre [a algú] la botifarra a la boca

Botifarrer-a

  1. Que té tendència a tindre relacions d’amistat absorbents

.

Botifler

  1. Orgullós, bròfec i prepotent.

Botija/botitjó

1. Atifell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una ansa en la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tòt) i l'altre, més xicotet (gallet), per a beure.

Fer botiges [un líquid en abocar-lo en el recipient]

2. Vas de terrissa, ventrut i amb coll prim, que els treballadors del camp usen per dur-se'n el vi al tros on fan feina. (Es diu a Betxí)

3. Bony que ix en el cap de resultes d'una contusió.

4. Balbucejar.

Fer botiges [una persona]

Sense fer botiges

Botijós-osa

1. Balbuç. Que parla dificultosament, pronunciant les paraules de manera incompleta.

Botilla

1. Recipient de terrissa que serveix per a refrescar l’aigua. (Es diu a Aín)

Botinflat-ada

1. Que té la cara o una part del cos unflada. 

Botiró

1. Enginy de pescar anguiles, que consisteix en un enfilall de cucs a un fil d'empalomar posat en forma de troca i penjat a una canya, que fiquen dins un riu o toll, i les anguiles s'hi aborden i s'enganxen les dents amb el fil.

Botja

1. Enramada que es fa a les andanes on es cria el cuc de seda perquè aquest s'hi enfili a filar el capoll.

2. Planta de la família de les globulariàcies: Globularia Alypum.

3. Planta de la família de les compostes: Helichrysum Stoechas

Boto

1. Bot de pell per tenir vi o oli.

Botó

1. Irritació, disgust, que es manifesta en la cara o en les paraules i va acompanyat de plors.

2. Peça cilíndrica de fusta que ocupa el centre de la roda de carro i a la qual convergeixen els radis.

Bòtul

  1. Es diu d’algú que no sembla gens intel·ligent, que no té capacitat ni agilitat reflexiva.

Botuliforme

  1. Que té forma de botifarra.

Botxes

  1. Joc practicat entre dos equips, d’un a quatre participants, amb boles de fusta o metàl·liques. El jugador que tira ha de procurar que la bola, rodolant, se situï al més a prop possible del bolig, bola de referència.

Botxí

1. Executor de les sentències de mort.

Cada u del seu ofici, com el botxí de penjar gent

D'alcalde a botxi, vejau si pugí!

El penitent no diu res i el botxí s'escanya

Pagant, al botxí fan roba

2. Que obra molt cruelment, sense pietat.

3. Persona que molesta terriblement, que posa en perill els altres sense compassió, que fa sofrir; ho diuen principalment dels infants dolents.

Botzina

1. Instrument de buf que consisteix en una banya o en un tub corbat, i produeix un so semblant al d'una trompa. S'usa principalment per fer senyals a distància, per cridar gent, etc.

Bovalar

1. Tros de terra tancat on pasturen els bous.

Tindre bon bovalar

Bover

1. Pastor de bous.

Bovera

1. Persona que no serveix per a gaire res o que es deixa entabanar fàcilment.

Braça

1. Mida longitudinal equivalent a 1'67 m. i que originàriament és la distància que hi ha des de l'extrem d'una mà a l'extrem de l'altra tenint els braços estesos en línia recta.

2. Força

   Demostrar braça 

   Fer braça

   Home de braça

   Tindre braça

Braçal

1. Rec que condueix l'aigua de la sèquia directament al camp que s'ha de regar.

Braçat

Quantitat de llenya, herba o altra cosa que es pot agafar amb els dos braços.

Bracer

1. Jornaler que treballa en el camp per cavar i altres feines de braços.

Bracera

1. Planta de la família de les compostes: Centaurea aspera L. Té el tronc que es fa de 30 a 80 cm. de llarg, aspre, molt ramificat; les branques primes i esteses; les fulles aspres, les inferiors peciolades, les superiors assentades, linear-oblongues, no decurrents; les flors purpurines, rarament blanques. Es fa per dins els sembrats i és molt perjudicial al conreu.

Bracillada

1. Moviment ràpid del braç.

Braf

1. Baf; vapor que es forma per ebullició o fermentació.

Brafada

1. Exhalació de braf, vapor que es forma per ebullició o fermentació

Brafor

1. Baf que surt de la terra quan ha plogut després de molt de temps de secor.

Bragat-ada

1. Es diu del bou i d'altres animals que tenen l'entrecuix d'un color diferent de la resta del cos.

2. Robust, massís, no fofo.

3. Home sencer, enèrgic i decidit.

4. Ànec cullerot de l'espècie Spatula clypeata, que habita a l'Albufera de València; és semblant a l'ànec, però més xicotet, virat, amb el cap color de xocolata.

Bragues

1. Branques fines del taronger que pengen i que, segurament, necessitaran forquetes per evitar que la taronja toque el terra.

Bram

  1. Crit molt fort, eixordador.

Bramar

1. Plorar molt fort sense vessar llàgrimes.

2. Cridar molt fort.

3. Cantar a grans crits i desentonant.

4. Fer soroll fort la mar, l'aigua impetuosa o la tempesta.

5. Estar enfadat.

Estar que brama

Branca

  1. Part grossa d’un arbre entre el tronc i les rames que no té ni rametes, ni fulles.

Fer branca

2. Penis

Brancal

1. Pedra col·locada horitzontalment a la part inferior d'un portal, sobre la qual descansen les rebranques.

Brancalada

  1. Part lateral d'un portal o finestra.

Brancatge

1. Conjunt de branques d'un arbre, brancada, brancam.

Brandar

  1. Moure's alternativament de banda a banda.

Braó/bragó

1. Part del braç compresa entre l'espatla i el colze.

2. La part més prima del braç, immediata a la mà.

3. La part de cama dels quadrúpedes que va des del turmell fins a un quart de cuixa.

4. Força muscular.

    Amagar els braons

    Suc de braó

    Tindre bon braó

    Treure els braons

5. Valor, coratge.

    Amb braó

Braser

1. Recipient de metall o de terra, dins el qual posen brases per escalfar una habitació.

Al gener tanca la porta i encén el braser

Braser que no dóna calor, per a què el vull jo?

De nit, focs i brasers lluny d'allí on tu ets

Llenya d'avellaner no fa foc ni fa braser

Pel gener de dia al sol i de vespre al braser

Brasilada

1. Muntó, conjunt de brases. 

Bravada

1. Olor forta i desagradable.

Bravant/Barbanta

1. Tipus d'arada especial per llaurar profundament.

Brega

1. Baralla, combat

2. Discòrdia manifestada violentament.

   Moure brega

Bregar

1. Lluitar, esforçar-se molt per vèncer una resistència.

Brena/berena

1. Menjadeta que es fa a la tarda, entre el dinar i el sopar.

2. Menjar que es porta en anar de camí o a treballar a fora casa.

Brenar/berenar

1. Menjar a mitjan capvespre.

A qui hagis de donar sopar, no li planyis el berenar

Esmorzar, dinar, berenar i sopar, feines a bon realitzar

Per sant Marc, a berenar al camp. (25 d'abril)

Qui té pernil, tomàquet i pa, pot fer un bon berenar

Bres

  1. Espècie de llitet, generalment de fusta o de vímens, que té els peus corbats de manera que es pot engronsar, i serveix per dormir-hi infants petits.

Bresca

1. Pa de cera format d'una multitud de cel·letes prismàtiques hexagonals, que les abelles fabriquen dins el rusc per depositar-hi la mel.

El qui xucla de la bresca no està per a sermons ni gresca

La bugà de la bresca, si no està blanca, està fresca

Pescador que no pesca, mel en la bresca

2. Cosa molt dolça.

    Fer bresques [d'una cosa]

Bresquilla

1. Fruit de la bresquillera (Arbre caducifoli de la família de les rosàcies (Prunus persica), de fulles lanceolades i serrades, i flors rosades i solitàries i fruits globosos, vellutats, groguencs o rogencs, comestibles.

Bressol

1. Llit d'infant al qual es pot comunicar un moviment de balanceig; bres.

2. Lloc de naixença d'una persona o cosa.

Grecia i Roma són el bressol de la civilització

El que s'aprèn als bressols [o en la bolcadeta] no es deixa fins la mort [o mortalleta]

Bri

1. Cadascuna de les tiges primes que surten de l'arrel (en plantes com el blat, el cànem, el lli, etc.).

No serà bon teixidor qui confon bri amb cotó

2. Trosset solt d'un filament o d'altra coseta petita i prima.

Qui fila estopa, no berena ni sopa; qui fila bri, berena dematí

3. Quantitat molt petita, quasi nul·la .

    Un bri

4. Fibra de la carn, de la fusta, etc.

5. Estam.

6. Asprella. Planta de la família de les caràcies: Chara vulgaris. Se fa de 10 a 35 cm. d'altària: té la tija prima, estriada i pudenta, canons corticals en doble nombre que les fulles, i té de sis a deu fulles en cada verticil. Aquesta planta viu dins l'aigua de curs lent; és coneguda principalment com una de les plantes més perjudicials per a l'arròs, car es cria abundosament dins els arrossars i debilita la plantació absorbint la femada. Per matar-la, solen fer una eixugada de l'arrossar.

Brial

1. Faldó de tela que porten les dones davall de les faldes.

   Baldar el brial

2. A l'edat mitjana, vestit de seda o de tela rica que portaven les dones, el qual, lligat a la cintura, baixava fins als peus.

3. Faldó de seda o d'altra tela que portaven els hòmens d'armes des de la cintura fins prop del genoll. 

Brida

1. Fre i regnes que serveixen per retenir i guiar un cavall o mul.

Anar a tota brida [o a brida abatuda]

Portar el cavall a brida batuda

Brinca

1. Tija de l'espiga d'un cereal; la part del tronc des de l'arrencada fins al peu de l'espiga.

Brisaina

1. Ventet molt fred que bufa en les matinades d'hivern (Maestrat).

Brisca

1. És un joc de cartes que es juga amb la baralla espanyola. A alguns llocs es conegut també com la "bescambrilla".Es pot jugar de dos, de a quatre (dues parelles enfrontades) o de a sis (dos equips de tres jugadors enfrontats), però el joc de a quatre és el més habitual. Si es juga de a sis s'utilitzarà una baralla espanyola normal de 48 cartes i si no, es jugarà amb una baralla espanyola de 40 (traient els huits i els nous).

Per guanyar aquest joc un jugador ha d'obtenir el major nombre de punts possible, guanyant les mans, o baces. Les cartes més altes de cada pal són els asos (11 punts), seguits dels tresos (10 punts) i les figures (4 punts per al rei, 3 per al cavall i 2 per la sota).

Brocal

1. Broc de cànter o de bota

2. Barana que forma el coll o la boca d'un pou.

3. Garrafa o botella de forma panxuda.

4. Xicotet cércol o abraçadora que es posa al voltant de la boca d'un recipient, d'una baina, etc.

Bròfec/bròfega

1. Sec, que no té humitat.

    Fer un sol que bofega

2. Adust, aspre en el tracte. Grosser.

Brofegada

  1. Solat una animalada. Parlar malament.

Brogit

1. Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d'aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge. 

   Moure brogit 

Broll

1. Raig d'un líquid que surt amb força.

Brollar

1. Sortir de la terra en créixer (una planta).

2. Sortir de terra l'aigua, especialment amb una certa impetuositat, formant broll.

3. Sorgir o produir-se sobtosament.

Bromera

1. Espuma. Agregat de bambolles que es forma en la superfície d'un líquid violentament agitat, o bé en la boca, o en la pell d'un animal per perspiració.

   Créixer un com la bromera

Broquet

1. Part de les pipes de fumar que està en contacte amb la boca del fumador.

2. Canonet d'ambre, de canya, de fusta, etc., en un cap del qual s'endolla la punta del cigar o del cigarret per fumar-se'ls sense que toquen als llavis.

Brosquil

1. Bosc espès, quasi intransitable.

Brossa

  1. Herba

Brosta

  1. Branqueta tendra i prima.

Brúfol

1. Duc, ocell de rapinya, d’hàbits nocturns, semblant a un mussol, de grans dimensions, amb llargues orelles i ulls de color ataronjat. Cos massiu, de color marró bru daurat similar en totes les edats. Les femelles són més grans que els mascles. Arpes poderoses. Emet una veu greu "Bú-hu", característica.

Brull

1. Brossat, part caseosa de la llet.

2. Broll, porció de líquid que surt amb força.

Brusa

1. Peça de vestir exterior molt sofrida, en forma de túnica i amb mànegues, que duien generalment per a treballar els xicots, els porters, etc.

2. Peça de vestir femenina, amb mànegues o sense, generalment cordada davant, que cobrix el tronc.

Brusc-usca

1. Aspre, sec.

2. Que es manifesta d'una manera sobtada o violenta.

Brusent

  1. Ardent, que crema.

Brunyir

1. Sonar amb una remor continuada, per efecte d'un moviment vibratori.

La baldufa girava tant fort que brunyia

   Guarda per a quan bruny la canya

Brunzit

1. Soroll que produïx el moviment ràpid d'un cos dins de l'aire. 

    Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya

Bua

1. Mal, dolor (en el llenguatge infantil).

Buanya

  1. Gra amb pus.

Buata/guata

1. Tela gruixada de cotó en floca, engomada per ambdues cares per donar-li certa consistència, que serveix per forrar vestits i donar-los més cos. Per eixemple les que es posen al capdamunt d’alguns vestits, esp. als de dona, perquè sembli que les espatlles són més altes.

Buc/rusc/arna/casera/apiari

1.  Casera d'abelles, formada antigament de troncs d'arbres buits, suro o plantes trenades com el vímet, canya, espart o vidalba o altres lianes.

Ficar-se en bucs

No ficar-se en bucs

Buderó

  1. Cuc molt llarguer, de color de xocolata, que es cria per davall terra i serveix d'esca per pescar anguiles.

2. Forat que fa en terra el buderó.

Buf

1. Acte de bufar, i l'aire que s'impulsa bufant.

2. Espai brevíssim de temps.

Bufa

1. Bufeta. Òrgan muscular i membranós, semblant a una bossa, on es deposita l'orina segregada pels ronyons.

2. Bossa que fa la roba.

3. Embriaguesa. 

   Agafar una bufa

   Bufar-se

   Estar bufat

   Mes bufat que un cadirer

4. Ventositat produïda sense estrèpit.

    Esbandir la bufa 

    Fer un pet, com una bufa

    Bufes de pato

   Moltes bufes i pocs trons   

    Parèixer cul i bufa

    Ser un pet bufat [algú] 

5. Globus.

 Fer moltes bufes amb poc vent 

6. Rosa. Gra de dacsa que esclata amb l'ardor del foc.

6. Bolet no comestible, de l'espècie Bovista plumbea. És rodó, quasi esfèric, de 2 a 3 cm. de diàmetre; té el peridi exterior blanc-grisenc, carnós, i l'interior de consistència de paper; amb el temps torna de color gris fosc. És com una bossa fluixa, que en estrènyer-la se rebenta i esquita d'una pols negrenca com a sutja. També es coneix com:

   bufa del diable  Bolet gasteromicet de l'orde de les licoperdals (Lycoperdon giganteum), sovint molt gran, de carpòfor globulós, blanc, i sense peu.

   bufa del diable  Pet de llop gran.

   bufa del dimoni  Pota de cavall.

   bufa del dimoni  Pet de llop.

   De bufa 

Bufacanyes

  1. Instrument rústic de música format de dotze canonets de canya de diferent llargària.

Bufa-rotllos

1. Persona amb un sentit de la realitat deficient, fantasiosa, donada a projectes escabellats o inconsistents; fracassat.

Bufador

1. Instrument que serveix per transmetre un corrent d'aire.

2. Cavitat subterrània de la qual puja un corrent d'aire intermitent o continu.

Bufalaga

1. Planta de la família de les timeleàcies: Thymelaea tinctoria. Té les fulles llargueres i les flors com estrelletes blaves; és planta medicinal, usada com a purgant, i cuita amb oli serveix per curar la tinya.

Bufalenc-enca

1. Blan, buidenc.

Bufaner-era

  1. Estufat, que embaluma molt però és buidenc.

2. Estufat (en sentit moral), vanitós.

Bufalevites 

1. Persona que n'afalaga una altra de manera baixa i servil amb intenció de traure'n profit. Adulador abjecte.

Bufanúvols

1. Persona creguda, presumptuosa, pedant.

2. No adonar-se de les limitacions impo