Enunciat 3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què?

Els personatges de Mercè Rodoreda demostren una gran complexitat psicològica. L’escriptora narra situacions humanes en què descriu espais, conta fets ocorreguts; però la narració sol es completa amb l’expressió íntima dels protagonistes. Tant els personatges masculins com els femenins tenen, en aquest sentit, diversos punts de coincidència: no sempre tenen llibertat d'acció, la societat els oprimix; només són lliures en el terreny dels sentiments. Les protagonistes de Rodoreda són, principalment, dones solitàries i introvertides. Unes dones que se senten alienes al món on viuen i que manifesten, al llarg dels relats on les podem localitzar, un procés d'endinsament per tal de donar a conéixer el complex món interior que les caracteritza, sense que s'hi apunten solucions possibles.

Per exemple a Aloma (1938), la protagonista, viurà un fracàs amorós producte d’una relació triangular. Hi trobarem el simbolisme de l’adolescència, felicitat i il·lusions, front a la maduresa, frustració i desengany. Els esdeveniments de la història marcaran l’evolució psicològica de la protagonista: perdrà la innocència al conéixer la mort, l’engany amorós, el desencís dels matrimonis... fins arribar a la maduresa d’acceptar i assumir la seua pròpia realitat. A La Plaça del diamant (1962) també observem una transformació de la protagonista, Natàlia. Esta té una relació de submissió al seu marit, que li canvia el nom i li diu Colometa; assistim, doncs, a la pèrdua de la pròpia identitat del personatge. Al final, però, recupera el nom i la identitat casant-se amb un home que la salvarà del suïcidi. Amb El carrer de les Camèlies (1966) Rodoreda ens permet accedir al món interior d'una altra dona: un xica marginada que madura a partir de diverses experiències amoroses, en el món de la postguerra, mancat d’il·lusions, d’iniciatives. Cecília ens explica ella mateixa la seua història mitjançant un seguit de pensaments inconnexos i caòtics. Esta manera de narrar ens dóna accés lliure a la psicologia del personatge i percebem els fets com si ens trobàrem dins dels seus pensaments. Sentint la veu del personatge, el seu món interior pren protagonisme per davant dels fets mateixos i ens arriba a transmetre la sensació d'angoixa i de foscor que vivia una dona jove a la Barcelona de la postguerra. A diferència de les novel·les anteriors, a Jardí vora el mar (1967) és ara un protagonista masculí qui transmet la visió del món. Un jardiner vell i vidu, per a qui la vida ha deixat de tindre sentit, va explicant les diferents històries.

Finalitzarem la resposta a l’enunciat referint-nos a Mirall Trencat (1974), novel·la que conta la història tràgica d’una família, i on els temes existencials (infància, soledat i mort) s’expliquen a partir del naixement, creixement, davallada i desintegració d’un món familiar. Dues dones, Teresa, que és l’heroïna dels adults, s’aferra a la vida però s’hi observa la seua ruïna física a conseqüència de l’edat; i Maria, que és l’heroïna dels infants, acabarà també topant-se amb la mort.