Facultat de Traducció i Interpretació
Pla docent

Indústries de la Llengua (20278)

Titulació/estudi: Grau en Traducció i Interpretació
Curs: tercer o quart
Trimestre:
tercer
Nombre de crèdits ECTS:
4
Hores de dedicació de l’estudiant:
100
Tipus d’assignatura: Optativa

Professor GG: Lluís de Yzaguirre

Llengua de docència: català

1. Presentació de l'assignatura


L'enfocament d'Indústries de la llengua intentarà mostrar als estudiants de traducció i disciplines pròximes un conjunt de sortides professionals no reglades en les quals les seves habilitats traductològiques podrien ser molt valorades si s'acompanyessin de coneixements de formalismes, llenguatges de programació, d'escriptatge (macros) o de la capacitat d'explotar característiques desconegudes del gran públic de certs programes d'ús molt general.

Aquest enfocament es vehicularà mitjançant un treball eminentment pràctic.


Condicionants


Des del moment que un dels canvis de plans d'estudi va introduir la "Informàtica aplicada a la traducció", els professors encarregats d'Indústries de la llengua vàrem orientar-la vers el món de les tecnologies lingüístiques des de la perspectiva dels experts en llengua. Partint del postulat metodològic que l'enginyeria lingüística (àmbit tot altre que la lingüística computacional) és un terreny d'intersecció entre la informàtica i la llengua, creiem que hem de reivindicar que les habilitats lingüístiques necessàries en aquest terreny poden ser tant o més importants que les informàtiques.

Per posar un exemple, els estudis informàtics estan oferint cada vegada més cursos sobre "traducció de pàgines web", "traducció de software" (software localisation) com si el més important per fer aquestes tasques fos el coneixement dels formalismes computacionals i, doncs, un informàtic que conegui les llengues font i meta està més capacitat que un traductor per fer aquestes tasques. Els empresaris solen preferir, per ignorància, aquesta opció, per l'avaluabilitat a curt termini dels resultats: un error en el formalisme d'una pàgina en HTML la pot deixar inoperativa, mentre que un error de traducció pot, ai las!, romandre desapercebut setmanes o mesos.

Però és justament al revés: qualsevol traductor pot assumir amb relativa facilitat els coneixements que li permeten a l'informàtic manipular una pàgina HTML, mentre que és altament improbable que l'informàtic faci una traducció de qualitat professional.

En un altre front, se suposa que estem en progrés vers la implantació de Bolonya 2010. Però l'experiència demostra que les autoritats l'únic que es creuen de Bolonya és que els ajudarà a estalviar-se calers, de manera que la política oficial és de cost zero. Per acabar-ho d'adobar, les directrius sobre càrrega lectiva basada en les hores de dedicació dels estudiants han estat obertament desasutoritzades per la màxima autoritat (2007) de casa nostra.

Mireu-vos les meves
reflexions sobre la viabilitat de Bolonya i entendreu que el qui vulgui notar això de Bolonya s'haurà de motivar i venir a parlar amb els professors per tal de proposar-li un itinerari personal d'acord amb el plantejament que se suposa que hauríem de fer.

Finalment, cal remarcar la impossibilitat d'un plantejament netament pràctic per excés d'inscrits; aquesta assignatura demanaria grups de pràctiques molt menys nombrosos, però és el que hi ha!

2. Competències que s'han d'assolir

D’entre el conjunt de competències que s’assoliran en acabar el grau, en aquesta assignatura es treballen les següents, generals (G) i específiques (E), concretades en forma de resultats d’aprenentatge:

3. Continguts

4. Avaluació

Ordinària

  1. Participació en activitats a l’aula, fonamentalment als seminaris: 50%

2) Treball individual: 50%

Es proposaran activitats individuals que podran aportar un complement de nota, però cal obtenir almenys un 25% en cadascun dels apartats 1 i 2

Extraordinària

Treball individual: 100%

5. Metodologia: activitats formatives

Classes magistrals: 15%

Seminaris: 10%

Tutories presencials: 5%

Treball individual: 70%

6. Bibliografia bàsica de l’assignatura

Díez Carrera, Carmen (1994). Las Industrias de la lengua: panorámica para los gestores de información. Madrid: Biblioteca Nacional. [P123.D54 1994]

Harbert, Benoît; Nazarenko, Adeline; Salem, André (1997). Les linguistiques de corpus. Paris: Armand Colin.

L’Homme, M.C. 2008. Initiation à la traductique, Brossard (Québec)

Oliver, Antoni; Moré, Joaquim; Climent, Salvador (coord.) (2007). Traducció i tecnologies. Barcelona: Editorial UOC.

Lebart, L.; Salem, A. (1994). Statistique Textuelle. Paris: Dunod.

Marcos Marín, Francisco A. (1994). Informática y humanidades. Madrid: Editorial Gredos, S.A.