CALENDARI DE FESTES, COSTUMS I TRADICIONS

A LA VALL D’UIXÓ

GENER

Index

1. Any nou.

5. Nit de Reis.

6. Dia de Reis.

17. Sant Antoni Abat.

20. Sant Sebastià.

1. Any nou.

És el primer dia de l'any en el calendari gregorià.

Dites i refranys:

 Any nou, vida nova

  Per Any Nou el dia s'estira un sou

  Per Nadal i per Any Nou muda d'amo i muda el sou

  Per Ninou [Any Nou] un pas de bou

  Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà

  Qui l'any vell acabarà, l'any nou veurà  

Tornar

5. Nit de Reis.

Es tracta d'una festa cristiana que té el seu origen amb el Naixement de Jesús a Betlem. Segons aquesta tradició, el xiquet Jesús va rebre la visita de tres savis que seguint l'estrella d'Orient li van regalar or, incens i mirra.  

Durant els dies previs, els xiquets i xiquetes innocents escriuen la carta als reis Melcior, Gaspar i Baltasar tot demanant allò que desitgen, es comporten una mica millor que els dies anteriors (per por que els Reis no satisfacin els seus desitjos i els porte carbó) i es preparen emocionalment per l'arribada dels Reis.

Melcior és el rei de pell clara. És el més jove dels tres, però té l'aspecte més vell, amb la barba i els cabells totalment blancs. Diu una tradició que el nen Jesús el va castigar per fer mostra innecessària de la seva força i joventut. És d'origen europeu i va fer l'ofrena de l'or a Jesús.

Gaspar és també de pell clara i té els cabells castanys. També va vestit, com Melcior, a l'estil gòtic. És d'origen asiàtic i va fer ofrena de l'encens a Jesús.

Baltasar, el rei negre, és d'origen africà i va vestit a l'estil àrab. La seva ofrena va ser mirra. De tota manera, a les icones antigues no se’l pinta de negre perquè es considerava que els negres no eren cristians, i per tant no es volia representar un rei infidel.

Milers de xiquets i xiquetes de La Vall d'Uixó omplen els carrers tot esperant l'arribada dels Reis que acostumen a arribar hores abans de la nit tan especial. Els Reis arriben per les Grues de Sant Jopep navegat el riu subterrani muntant en les barques per després accedir a unes fantàstiques carrosses, acompanyats d'una comitiva de patges, quilos de caramels es llancen sobre els infants, llum, color, foc... tot això i molt més enlluerna a tots aquests petits innocents que ansiosos esperen i desitgen l'arribada de l'endemà. Durant el trajecte fan una aturada per a fer l'Adoració en el Betlem vivent situat a la porta de la Parròquia de Ntra. Dra de l'Assumpció. Els Reis finalment accedeixen al balcó de l'Ajuntament on són rebuts per l'Alcalde i Cororació Municipal per acabar en un discurs amb un missatge de pau d'un dels Reis a tots els congregat a la plaça del Centre.

Dites i refranys:

 Els Reis d'Orient porten coses a tota la gent

 Nit de Reis estrellada, any d'eixut i de secada

  Tindre més faena que els Reis d'Orient

El “roscon de Reis” 

Aquest dolç, un dels més antics de Nadal, té un origen pagà. L'Imperi Romà celebrava l'arribada de l'any nou l'1 de març. Els romans atenien les lleis del temps, perquè en arribar la primavera desbordaven de vida arbres i plantes, i la llum augmentava, el que feia creure que començava un nou cicle anual. En aquells temps, des de mitjans de desembre a finals de març tenien lloc les festes d'hivern, durant les quals Roma celebrava la protecció dels seus déus. Anys més tard l'Església va aconseguir cristianitzar aquestes festes paganes superposant la data del naixement de Crist al solstici d'hivern. Amb motiu de les festes s'elaboraven unes coques rodones fetes amb figues, dàtils i mel que es repartien entre plebeus i esclaus. En el seu interior s'introduïa una fava seca i l'afortunat a qui tocava el llegum era nomenat rei de reis durant un curt període de temps. Cap a l'any 1000 l'Església havia aconseguit transformar l'esperit primitiu de la festa de manera que en diversos llocs de França la figura del "rei fava" requeia sobre el nen més pobre de la ciutat. Felip V va importar a Espanya aquesta tradició del tortell com a culminació de les festes de Nadal, desproveït de tot simbolisme i cobert de fruites gebrades amb alguna sorpresa amagada en el seu interior.

A la Vall El “roscon de Reis” és una pasta elaborat amb una massa dolça amb forma de toroide adornat amb rodanxes de fruita cristal·litzada (gebrada) o confitada de colors variats, sol omplir-se de nata muntada o crema, en l'actualitat també de moka o xocolata, i s’introdueixen en el seu interior "sorpreses" que descobreixen els comensals en menjar (figuretes de verge i sant josep i la Fava, senyal que al qui li caigui ha de pagar el roscon).

Tornar

6. Dia de Reis.

És una festa tradicional d'orígen catòlic que es celebra el matí després de la nit de Reis, és a dir el 6 de gener al matí.

Sant Mateu és l'únic evangelista que esmenta als Reis Mags, encara que no diu que fossin reis, sinó mags. Fins al segle IV no es va establir en tres el nombre dels reis mags. Per la mateixa època es va decidir que un d'ells fos negre i fins i tot després del descobriment d'Amèrica, al segle XV, es va representar en ocasions a Baltasar com un cap indi. Al segle IX es els va designar per primera vegada amb els seus noms actuals i pel que fa a l'estrella que els va guiar, es van fer conjectures sobre una triple conjunció dels planetes Júpiter i Saturn al seu pas per Peixos. La tradició afirma que aquesta gran estrella vermella, un cop la seva comesa providencial, va esclatar com una flor de llum, que els seus trossos es van escampar per tot el món i que aquests fragments es van convertir en robins.

En aquesta data els nens comproven que els camells dels Reis Mags han begut l'aigua que els havien deixat, que els reis han tastat el torrons i les neules i que els han deixat algun regal, o en el cas pitjor, si s'han portat malament, carbó de sucre. A La Vall des d'un tems ençà aquesta ilusió d'obrir els regals s'ha adelantat a la nit de Reis, tot seguit de la finalització de la cavalcada. El que es conserva durant aquest dia és anar a replegar els regasl dels iaios i tios a més d'ensenyar els que ja hi tenen.

Dites i refranys:

  Als Reis bèstia qui no ho coneix

  Als Reis, el dia creix

  El dia de Reis a migdia es veuen els estels

  El dia de Reis, parlen els estels

  Pels Reis un pas dels vells

  Pels Reis, el dia creix i el fred neix

  Per reis el dia creix i ase és qui no ho coneix

Tornar

17. Sant Antoni Abat.

Les festes de Sant Antoni Abat són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc al voltant del dia 17 de gener, onomàstica d'aquest sant barbut, anomenat Sant Antoni del porquet o dels rucs, perquè ha estat durant segles el tradicional protector de tots els animals útils per a les feines del camp. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits. La devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat, durant tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes. All País Valencià, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.

Ermita de Sant Antoni

Posada sota l'advocació de Sant Antoni Abat i Santa Bàrbara, es troba a 214 mts. d'altitud sobre un petit turó enfront de la població i a 1 km. d'aquesta, a la partida de Sant Antoni i al costat de la colònia residencial del mateix nom.

Construïda a finals del s. XVII o principis del XVIII, es tracta d'un temple petit, senzill i d'aire rústic. Totalment exempt, s'accedeix al mateix per tosca escalinata i té adossat al seu costat esquerre un recinte més modern per acollir visitants i pelegrins, amb coberta a una sola vessant. El temple es cobreix amb teules a dues aigües, i la seva façana és rectangular, rematada en àmplia espadanya barroca amb campana i creu. La porta és adovellada, emmarcada per dovelles irregulars i amb un Retablillo ceràmic amb imatge del sant sobre ella.

L'interior és rectangular, amb suport corregut al llarg de les parets de maçoneria. Només té un altar, en què es troba la imatge del titular.

A La Vall d'Uixó es celebra el cap de setmana més pròxim al dia 17 i no coincident amb la festivitat de Sant Sebàstià a la veïna població de La Vilavella. Es fan dues actes principals:

El cercavila i benedicció dels animals El Dissabte l'Associació Cultural "Genets i carreters" organitzen a la Plaça de Nostra Senyora de l'Assumpció la tradicional Benedicció dels animals. Anteriorment, Cavalls, "haques", gossos, gats, ànecs, canaris, tortugues ... i una infinitat d'animals participen del multitudinari cercavila de Sant Antoni pels principals carrers de la Ciutat. A cada animal participant se li obsequia amb el pa beneït o rotllo, el qual i segons la tradició és un present de prospera salut i benestar. Al mateix temps, les Caixes Rurals de Sant Vicent i Sant Isidre els obsequien amb regals.

Entrega de rotllos i benedicció dels animals (Plaça Nta. Sra. de l’Assumpció)

Romeria a l'ermita de Sant Antoni a l'endemà diumenge la "Colla Amics de Sant Antoni" organitza els actes del matí a l’ermita. Els vallers i valleres es concentren de bon matí al paratge de Sant Josep on se’ls obsequia amb uns rotllets i mistela. Tot seguit i amb la música de la "Dolçaina i Taval" es realitza la peregrinació a Sant Antoni. El sant a coll és pujat a l'ermita que porta el seu nom. Un cop a l’humil santuari es realitza una missa per a l'ocasió. Posteriorment la comissió reparteix a tot aquell un suculent esmorzar, a més les persones que ho desitgin s'omplen les seves cantimplores de vi negre que brolla d'una font que es troba al voltant de l'ermita i que any darrere any abasteix les dues caixes rurals, Sant Vicent i Sant Isidre. De record els participants de la festa es porten un mocador amb la imatge del sant. Els allí congregats es reparteixen per la xicoteta esplanada central i pels voltants per tal d’esmorzar.

Vallers i valleres accedint a l’ermita

Voltejant la campaneta

La Santa missa

Romers seguint la santa missa

La font del vi

Entrega de l’esmorzar i obsequis

Dites i refranys:

  A la novena de Sant Antoni, lo que no hi vindrà, no tindrà oli

  A Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer

  Anar [o rodar[] més solt que el porquet de Sant Antoni

  Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer

  En Sant Antoni, comencen en jocs i acaben en focs

  L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni

  Per Sant Antoni cargols amb allioli

  Per Sant Antoni creix el dia un pas de dimoni

  Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer

  Per sant Antoni de gener, camina una hora més el traginer

  Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner

  Per Sant Antoni del bacó, cadascú al seu racó

  Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu [o fa] solet

  Per Sant Antoni, el de gener, fa gran festa el bon carreter

  Per Sant Antoni, fa un fred de dimoni

  Sant Antoni del Porquet de gener és el disset

  Sant Antoni del Porquet, a les velles fa ganyotes i a les joves fa l'ullet

  Sant Antoni del porquet, és el primer mes del fred

  Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni

  Sant Antoni plover per a les patates va bé

    Sant Antoni, Sant Antoni, una cosa et vull dir: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi

 Si naix en barba Sant Antoni i sinó la Puríssima

  Voltar més que els porcs de Sant Antoni. [o Donar més voltes que els garrins de Sant Antoni]

Tornar

20. Sant Sebastià.

Encara que és una celebració del poble de La Vilavella,  l'anomene perquè donat la proximitat a La Vall es costum de molts anys que els veins del nostre poble acudeisquen a participar de la seva festa i visitant la fira.

Ermita de Sant Sebastià. Se situa al costat del nucli urbà del municipi i data, l'actual, de 1934; ja que la primitiva desaparegué amb l'explotació de la pedrera, en estar situada al vessant del turó del castell i enmig de l'extracció de roca efectuada per a la creació de les defenses del port de Borrina.

Ermita de Sant Sebastià

Dites i refranys:

   A Sant Sebastià mitja hora de matí i mitja de vesprà

   El gener festes té per triar, els Reis, sant Antoni i sant Sebastià

   Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa

   Gloriós Sant Sebastià, que éreu pescador de fluixa [o canya], mentre preníeu un bany us varen robar la jupa [o la capa]

   Per sant Miquel, el berenar al cel i per sant Sebastià torna a baixar

   Per Sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar

   Per Sant Sebastià l'oreneta ve i el tord se'n va

   Per Sant Sebastià s'allarga el dia, una hora per cada cap

   Per sant Sebastià, mitja hora més si fa no fa

   Per Sant Sebastià, s'allarga el dia un pas de milà

   Per Sant Sebastià, un pas de marrà

   Per sant Sebastià, una hora més de caminar

   Qui vulgui menjar faves pel segar, que les sembri per Sant Sebastià

   Si gela per Sant Sebastià, el vi al cep se'n va

Tornar