PARAULES VALENCIANES EN DESÚS

A

Ababol

Abadanar

Abadejo

Abadia

Abajocat-ada

Abaltir-se

Abancalat

Abarintat/ada

Abassegar

Abastar

Abatanar

Abatoll

Abatollar

Abatut/da

Abegot/abellot

Abellerol

Abellir

Abeurar

Abeurador

Abeurall

Abeuratge

Abintestar

Ablamar

Ablair

Ablanir/ablanar

Abocar

Abocinar

Abofegar

Abonyegar

Abornar

Aborregar-se/aborrallonar-se

Aborronar

Abotargat-ada

Abovar

Abrandar

Abraonar-se

Abrasar/abrasir

Abresquillat-ada

Abret

Abrigall

Absenta

Abtrús-usa

Acabacases

Acaballes

Acaçar

Acalorada

Acaloramenta

Acamallar

Acamorriat-ada

Acampar

Acapte

Acaramullar

Acaramullat

Acarar

Acarassolat-ada

Acaronar

Acarrejar

Acaparrar-se

Acarxofat-ada

Acasellar

Acastellar

Acartonat-ada

Acatar-se

Acatxapar

Acatxapar

Acatxar

Acatxiporrat-ada

Acatxorrar-se

Acatxupar

Aceball

Acebo

Acellerar

Aciençat-ada

Aclaparar

Aclaridor

Aclofar-se

Aclotar

Aclucar

Acoconar

Acòlic/acòlit

Acollonar

Acomboiar

Acondolit-ida

Acònic

Acoquinar

Acorar

Acormullar

Acorrufar-se/acurrufar-se

Acostalar

Acostar

Acotar

Acotit-da

Acotolat-ada

Acotonar

Acotxar

Acovilar

Acubar

Acurat-ada

Acurrucat-ada

Adés

Adesar

Adesiara

Adéu-siau

Adí

Adient

Adir-se

Adobar

Adreç

Adufle

Adust-a

Afaitagats

Afaitar

Afalac

Afalagar

Afanar

Afanós-osa/afanyós-osa

Afanyar

Afaram

Afartar

Afegitó

Aferat-ada

Aferrassar

Afillar

Afluixar

Afollar

Afonar

Aforragaites

Aforrar

Afrau

Afront

Afrontat-ada

Afrós-osa

Afuat-ada

Agabellar

Agalles

Agarrada

Agarraganes

Agarrat-ada

Agarrotar

Agimponar-se

Aglapir/glapir/clapir

Agombolar

Agonia

Agostar/Agostejar

Agostera

Agotzonar-se

Agotat-ada/esgotat-ada

Agraït

Agrama

Agramar

Agranar

Agrassó

Agrassot

Agraviar

Agre-agra

Agrella

Agret

Agrumollar

Aguait

Aguaitacossos

Aguaitar

Aguant

Aguarda!

Aguardar

Aguileta

Aguiló

Agulla

Agutzil/alguatzil

Ahucar

Ahuixar

Aiguader-era

Aiguades

Aigualera

Aigualit-ida

Aiguamoll

Aiguat

Aiguatge/aigualera

Aigüera

Aïna

Airós-osa

Aixada

Aixadella

Aixadó

Aixama

Aixar

Aixareta

Aixarpar/xarpar/enxarpar

Aixartell

Aixaure

Aixavegó

Aixerri

Aixerriar

Aixerrit

Aixeta

Aixina/aixana

Aixol

Aixopluc

Aixorejar

Aixorruma

Aixovar

Ajocar-se

Ajornar

Ajuntar-se

Ajupir-se

Ala

Alacrà

Aladre

Aladroc

Alamon/alamont

Albada

Albaïna

Albarca

Albarda/aubarda

Albardar

Albardó

Albat

Albelló

Albercoc

Albereda

Albíxeres

Alça Pilili

Alçar

Alcova

Aldarull

Alé

Alego

Alegrois

Alelat-ada

Alenada

Alenall/alenador

Alenar

Alera

Alevat-ada

Alfardó

Alfarrassar

Alforges

Alforí

Algaravia

Algeps

Algorfa

Alifac

Alifacat-ada

Alifara

Alitranca

Alitrencat-ada

Aljub

Allargavistes

Allerat-ada

Alletar

Allioli

Almassèra

Almoina

Almosta

Almud/armud

Alquena

Alter

Alvançar

Alvenc

Ama!

Amagatall

Amagatontes/amagatons/magatalles

Amainar

Amanir

Amanós-osa

Amanta

Amanyagar

Amarar/amerar

Amarg

Amelar

Ametllats

Amodorrar-se

Amoïnar

Amoixar

Amoixonar

Amollar

Amoretes

Amorrar

Amorrudat-ada

Amortallar

Amotinar

Amprar/emprar

Amunt

Amuntonar

Amussar

Anafil

Andana

Andola

Andròmina

Androna

Angorfa

Angúnia

Animeta

Anit

Ans

Ansa del coll

Antany

Antemós-osa

Antera/antara

Antiparres

Antiu-uia

Antoixos

Antull

Antuvi

Apagallums

Apalancar-se

Apandar

Apanyaparròquies

Apanyar

Aparador

Aparadora

Apardalat-ada

Aparellada

Aparentar

Àpat

Apatuscar

Apedaçar

Apegalòs-osa

Apegar

Apelfat-ada

Apilotar/apilonar

Aplanar

Aplegar

Aponar

Aporrejar

Aposentar

Aposta

Apretunyar

Aquetar

Aquissar

Araboga

Arada

Aranyó

Aranyoner

Arbelló

Arboç

Arbolat-ada

Arca

Ardor

Areny

Arer/erer

Argadells

Argamassa

Argilaga/argelaga

Argolla

Argue

Arguellat

Arítjol

Arna

Arnadí

Armullar/remullar

Àrnica

Aro

Arpiots

Arquillo

Arrabassar

Arracada

Arraïl

Arramassar

Arramblar

Arrancada

Arraconar

Arrap

Arrapa i fuig

Arrapaaltars

Arrapar

Arrastrat-ada

Arraulir

Arraval/raval

Arre/arri

Arrea

Arrear

Arrebossar

Arrecerat-ada

Arredolar

Arreglaparròquies

Arremangar/arromangar

Arreu

Arreus

Arri!

Arrier

Arrojar

Arromangar/arremangar

Arronsar/arrunsar

Arrop

Arrova

Arrufar

Arruixadora

Arruixar

Arruixó

Arrupir

Arter-a

Ascla

Asclar

Ase

Asperges

Aspergir

Aspre

Assagador

Assajar

Assaonar

Assedegat-ada

Assenyalat-ada

Asserenar/serenar

Assestar

Assocar

Assolar

Assolir

Assorat

Assot

Assut

Astorar

Atabalar

Atabollar

Atalbar/atovar

Atall

Atallar

Atapir

Ataquinar

Atarantar

Atarantat-ada

Atarassana

Atardar

Ataüllar

Atesat-ada

Atiar

Atifell

Atobó

Atonyar

Atorrollar

Atotinat-ada

Atracar-se

Atrafegat-ada

Atropell

Atropellar

Atrotinat-ada

Atuell

Aturullar

Atxa

Atzagaiada

Atzembla

Atzucac

Auïxar/ahuixar

Aüpar

Ausades

Avalot

Avarca

Aveall

Avear/avesar

Avellanenc

Avenir-se

Aventar/ventar

Averany

Avespa/avispa/vespa

Aviar

Avinença

Avinentesa

Aviram

Ababol

1. La flor de la rosella.

2. Ababol bord: nom valencià del cascall cornut: Glaucium corniculatum.

Abadanar

1. Assaonar, adobar el cuiro perquè serveixi de primera matèria a la indústria.

2. Donar a una pell la forma o color de badana.

3. Forrar de badana o posar-ne a un objecte.

Pilota de badana

Abadejo

1. Bacallà, peix Gadus morrhua.

Abadia

1. Casa destinada al rector d'un parròquia.

Casa abadia de Castelló

Abajocat-ada

  1.  Calmós, poc deseixit, babau, que sembla bajoc.

Abaltir-se

  1. Condormir, endormiscar, ensopir.

Abancalat

1. Terreny dividit en bancals per al conreu.

Abarintat/ada

  1. Es diu d’una persona que està marejada, atorrollada.

Abassegar

1. Arreplegar i retenir (d'alguna cosa) tot el que es pot, tot el que hi ha.

2. Absorbir, emparar-se (d'algú) ocupant-lo enterament.

Abastar

1. Fornir de provisions.

Abatanar

  1. Tupar, amaçolar els draps de llana amb el batà per treure'n la part greixosa i de sutza de la llana i enfortir-los.

Abatoll

  1. Activitat feta de pressa, de manera precipitada.

Abatollar

  1. Tupar amb batolls el brancam de certs arbres fruiters, per fer-ne caure el fruit (Morella, Benassal).

  1. Fer caure, tirar en terra (Castelló).

  1. Fer una cosa de pressa i de qualsevol manera, sense mirament.

Abatut/da

1. Tirat a terra.

Soldat abatut en el front

2. Decaigut de forces físiques o morals.

Nadal abatut per la perdua d’un punt

3. Vençut, dominat.

4. Humiliat

Cristiano Ronaldo humiliat en el clàssic

Abegot/abellot

1. El mascle de l'abella (Apís mellifica L.). Es distingeix perquè té el cos més robust que el de les obreres, els dos ulls laterals més grossos, el morro de dalt, pelós, i les antenes compostes de 14 artells. No té fibló; no fa mel ni treballa; la seva única funció és de fecundar la mare o reina, i en venir la tardor, les abelles expulsen o maten tots els abegots del rusc.

2. Malfeiner

Abellerol

1. Ocell de la família dels meròpids: Merops apiaster L. Es de colors vius (blau, verd i groc), bec llarguer i un poc corbat, cames curtes, dits llargs, ales llargues i punxegudes, i coa acabada en línia recta, forcada o un xic rodonenca; arriba a tenir 25 cm. de llargària Fa el niu davall terra; s'alimenta d'insectes, i principalment d'abelles; és un dels grans enemics dels ruscs, i d'aquí li ve el nom.

Abellir

1. Produir desig.  

2. Mostrar-se benvolent cap a alguna cosa, accedir a fer alguna cosa.

     Abellir-se el cor [a algú]

Abeurar

1. Donar beure abundantment (especialment al bestiar).

    Camí d'abeurada

2. Remullar abundantment una cosa; xopar, amarar.

3. Impregnar intensament; inspirar-se.

Abeurador

1. Pica o conjunt de piques grosses a on abeuren el bestiar gros.

2. Vas de terrissa o de vidre, on posen aigua perquè hi beguin les gallines, coloms o altres ocells.

3. Bassa o rec d'aigua on els ocells del camp solen anar a beure

Abeurador de capelleta (El que té la forma de cúpula, dins la qual l'aigua es conserva més perquè no s'evapora)

Abeurall

1. Menja consistent en una barreja de segó o farina de blat de moro o patates esclafades, amb aigua, i que es dóna als porcs, a les vaques de llet i als vedells.

2. Menjadora de porcs, feta de pedra.

Abeuratge

1. Beguda, cosa per beure.

2. Menjar sucós, barreja de diverses substàncies vegetals (segó, farina, patates, llegums, grot, bledes, bleda-rave) i aigua, que donen al bestiar.

Abintestar

1. Sense haver fet testament.

Ablamar

1. Inflamar, pendre el foc en algun objecte i penetrar-lo, fent-lo caliu.

2. Cremar o torrar les coses només de la superfície.

Ablair

  1. Fer molt de mal.

Ablanir/ablanar

1. Fer tornar bla, estovar.

          Oller ablanint l’argila

2. Tupar, colpejar.

3. Suavitzar, fer minvar la violència d'un mal, d'una passió o afecte.

    Ablanir com la cera

    Fer la farina blanca

4. Seduir, enamorar, moure l’afecte, entendrir.

Abocar

1. Ajuntar les boques (de dos recipients, dos ferramentes).

2. Inclinar o posar cap per avall (un recipient), per a buidar-lo.

3. Fer que xorre (el contingut d'un recipient) decantant aquest.

4. Fer passar (el contingut d'un recipient) a un altre.

5.Gastar (molts diners, recursos, etc.) per a la consecució d'un fi.

Qui aboca l'aigua de cop en la cantarella, li'n cau més fora que en ella

Abocar tot el cabàs

6. Entregar-se completament (a un afecte, a una inclinació, etc.).

    Abocar el carro

   Abocar [alguna cosa] pel broc gros

7. Fer caure boca a terra.

 Abocar sal, mal senyal

 Abocar vi, porta sort

 Vessar vi, bon destí; abocar sal, mal senyal

8. Inclinar la part superior del cos boca a terra, especialment traient-la per una obertura.

9. Acudir de sobte, molta gent, a un lloc. 

Abocinar

1. Fer bocins, dividir en petits trossos.

Abofegar

  1. Desanimar, fer perdre el coratge.

Abonyegar

1.  Deformar (un objecte) fent-hi bonys.

Abornar

1. Detenir, fer aturar. (Vilafamés).

2. Véncer, reduir a la impotència. (Culla).

3. Sobreeixir, sortir dels límits.

4. Envestir, tirar-se sobre alguna cosa.

5. Abordar, envestir un animal a algú.

Aborregar-se/aborrallonar-se

1. Cobrir-se el cel de núvols blancs i semblants a borrallons de llana.

Cel aborregat, als tres dies banyat

Cel aborregat, mariner ajaçat

Març aborregat, ni ovelles ni cordeta ha deixat

Aborronar

1.  Esborronar; posar els pèls de punta, fer posar la pell de gallina, per efecte del fred, de la febre, de la por, etc.

2.  Horroritzar o produir gran espant.

Abotargat-ada

  1. Es diu d’una persona plena i acalorada, sobretot després de menjar.

Abovar

1. Fer tornar bovo, embeneitir.

Abrandar

1. Encendre (una cosa), fer que comence a cremar.

2.  Fer créixer (el foc, l’incendi, etc).

3.  Inflamar, animar d’una passió.

    Abrandar el foc

Abraonar-se

1. Abraçar-se fortament (algú) amb els braons. 

2. A garrar-se dos lluitadors. 

3. Llançar-se contra algú.

Abrasar/abrasir

1. Cremar, consumir una cosa per mitjà del foc reduint-la a brases.

2. Cremar, produir dolor o ofec per la calentor excessiva.

   

3. Secar o mustigar les plantes el sol o fred massa fort.

4. Omplir el cor un afecte molt intens.

5. Patir una set excessiva.

Abresquillat-ada

1. Aspre, rude de caràcter o de maneres.

Abret

  1.  Planta quenopodàcia: Chenopodium album. Pot ultrapassar el metre d'altura, tija verda estriada, fulles amb el revers blanquinós. És una «mala herba» prou freqüent tent en els bancals de secà, com en els d'horta. També s'anomenen així les dels gèneres Amaranthus i Chenopodium.

Abrigall

1. Abric.

2. Qualsevol de les peces de roba (llençols, mantes, cobertors, etc.) que es posen en el llit.

Cobertor

llençols

manta

3. Conjunt de peces de roba que es posen en el llit.

4. Mantó, mocador, etc., que s'usa per a cobrir-se o abrigar-se.

   De llana de Sant Joan, fes el teu abrigall

Absenta

  1. Beguda que es fa de les fulles de la dita planta. Artemisia absinthium L.

Abtrús-usa

1. Molt difícil d'entendre a l'esperit.

Acabacases

  1. Persona molt malgastadora.

Acaballes

1. Acabament d’un àpat, d’una festa, d’un espectacle, etc.

    A les rerialles

    Arribar als anissos

    Veure-li el cul a la saca 

2. Últims moments de la vida. 

    Estar a la darrera edat

    Estar a les acaballes

Acaçar

1. Perseguir algú, corrent darrera ell.

Acagallonat-ada

  1. Fet a pilots o grumolls.

  1. Espantat. Preocupat.

Acalorada

  1. Congestió produïda per un exercici o per una emoció.

Acaloramenta

  1. Excitació deguda a una impressió forta, a una discussió, etc.

Acamallar

  1. Eixancar, escamallar, posar sobre l'animal o altra cosa amb una cama a cada costat.

Acamorriat-ada

1. Trist, consirós.

Acampar

1.  Créixer, una criatura; fer-se gran. Viure amb salut

 

Acaparrar-se

  1. Adormissar-se per motiu de tenir el cap molt carregat o per estar molt acovardit.

Acapte

  1. Acció de demanar diners per les cases i pel carrer.

Acaramullar

1. Omplir un vas o altre recipient de manera que el contingut sobressurti part damunt les voreres del recipient; omplir fins a caramull.

2. Posar moltes coses formant caramull, munt desordenat.

Acaramullat

1. Ple fins més amunt de la vorera.

Acarar

1. Cobrir de sucre fus o pintar amb clara d’ou una pasta o pastisset.

Acarassolat-ada

  1. Lloc assolellat i abrigat del vent.

Acaronar

1. Acostar la cara (d'un xiquet) al pit.

2. Acostar (algú) cap a si mateix d'una manera afectuosa, com per a protegir-lo.

3. Acariciar.

Acarrejar

  1. Portar amb carro alguna cosa.

Acartonat-ada

1. Sec i fort com cartó.

Acarxofat-ada

1. Col·locat en un lloc amb tota comoditat, generalment molt ben assegut i ben ample.

Acasellar

  1. Fer cavallons per a plantar melons.

Acastellar

  1. Posar les coses damunt les altres, formant-ne un munt relativament alt. Especialment arreglar les rajoles d'una forma especial perquè s'assequen, formant castells.

Acatar-se

1. Adornar-se

Acatxapar

1. Aclaparar, fer perdre el coratge o la força.

2. Acatxar-se, especialment per a amagar-se. 

Acatxapar

  1. Aplanar, humiliar, vèncer.

  1. Ajupir-se, abaixar molt el cos cap a terra per amagar-se.

Acatxar

1. Ajupir, inclinar doblegant el cos.

    Acatxar el llom

    Acatxar el morro

Acatxiporrat-ada

  1. Es diu d’una persona sense vigor, que camina molt corbada.

Acatxorrar-se

  1. Adormissar-se un malalt amb el cap molt carregat.

  1. Deprimir-se, desanimar-se.

Acatxupar

  1. Abaixar o inclinar algú cap a terra per força.

Aceball

1. Menja o abeurada que posen els caçadors a un lloc, per atreure-hi els ocells i caçar-los amb filat, espartonada, escopeta, etc.

Acebo

  1. Caçar a l'acebo: Sistema de caça en el qual el caçador escampa olives per terra amb la finalitat d'atraure les perdius. Una vegada aquestes aterren i bequetegen, el caçador, convenientment amagat, els dispara, acevall.

Acellerar

  1. Ajuntar garbes a muntons.

Aciençat-ada

1. Sabut, entès, prudent.

Aclaparar

1. Doblegar (una persona o un animal) per la pressió d'un pes molt gran o d'una càrrega excessiva.

2. Tirar a terra, fer caure.

3. Fer perdre l'ànim (a algú), descoratjar-lo.

 Deixar planxat [algú]

4. Fer perdre les forces físiques (a algú), debilitar-lo.

Aclaridor

1. Que aclareix.

2. Escarpidor. Pinta de pues gruixades i clares, que serveix per desembullar els cabells

3. El podador que sols talla allò que és sec i perjudicial per l'arbre

Aclofar-se

1. Acatxar-se fins a assentar-se sobre les cames, especialment les gallines i altres animals de ploma.

2. Deixar-se caure en un seient amb tota comoditat.

3. Anar abaixant-se una volta, un arc, un sostre, etc.

Aclotar

1. Fer clots.

2. Posar dins un clot.

Aclucar

1. Tancar els ulls.

Aclucar els ulls

Aclucar-se d'ulls

No poder aclucar l'ull

Acoconar

1. Ajupir, fer caure per l'opressió d'una càrrega excessiva.

Acòlic/acòlit

  1. Escolanet. Escolà petit; noiet que serveix missa i ajuda a altres ministeris de l'altar.

Acollonar

1. Acovardir.

2. Riure’s d’algú, fer-ne burla

Acomboiar

1. Obsequiar, tractar bé.

Acondolit-ida

1.  Adolorit (el cos) per excés de treball o de caminar o de no haver dormit.

Acònic

  1. Planta venenosa, de la família de les ranunculàcies; Aconitum Napellus L

Acoquinar

1. Acovardir (algú), intimidar-lo.

2. Acovardir-se.

Acorar

1. Matar (una bèstia) traspassant-li el cor o degollant-la.  

2. Matar (algú), especialment d'un colp.

3. Extingir, aniquilar, fer desaparéixer del tot.

4. Afligir (algú), causar-li un gran dolor moral.

Acormullar

1. Omplir un recipient fins a fer un caramull, fins per damunt la boca del recipient.

Acorrufar-se/acurrufar-se

  1. Arrufar-se molt, ajupir-se.

Acostalar

1. Reunir llenya formant-ne costals o feixos.

Acostar

  1. Posar a prop, aproximar.

  1. Anar a un lloc.

Acotar

1. Tallar un arbre o arbust ran de terra o un poc més avall, perquè torni treure tanys i creixi amb més força

Acotit-da

  1. Es diu del pa que no té foradets, que no està ullat, que és poc tou, massa compacte.

Acotolat-ada

1. Acostat, arrimat.

Acotonar

1. Acostar-se una criatura al pit.

Acotxar

1. Abrigar bé (algú), especialment amb la roba del llit.

2. Acatxar, ajupir.

3. Colgar, ajeure en el llit o jaç.

El llit és un bon prat; qui no hi dorm hi està acotxat

Per pulmonies i mal de costat, ben acotxat

4. Avenir-se, concordar-se mútuament dues o més persones; pensar o obrar d'acord.

5. Amagar, ocultar.

Acovilar

  1. Acovardar.

Acubar

1. Dificultar o impedir la respiració (a algú).

2. Tindre dificultat per a respirar per efecte d'una calor intensa, per falta de ventilació, etc.

3. Desmaiar-se.

4. Perdre, les begudes alcohòliques, una part de l'alcohol que contenen a causa de l'evaporació.

5. Fer oi, marejar, fer vomitera.

Acurat-ada

  1. Fet amb cura, amb esment o diligència.

Acurrucat-ada

  1. Encongir-se per protegir-se del fred o per altres motius.

  1. Acovardir-se.

Adés

1. Indica un temps passat, però molt pròxim al present; equival a “fa poc”.

    Ara i adés

Adesar

1. Estojar, posar una cosa a un lloc on estigui ben guardada.

Adesiara

1. De tant en tant.

Adéu-siau

1. Expressió que s'usa per a acomiadar-se.

2. S'usa per indicar que una cosa ja s'és perduda o acabada de tot.

Adí

1. Ufania, substància, bon aire.

Adient

1. Adaptat, conforme, que s'adiu (amb alguna cosa).

Adir-se

1. Harmonitzar, anar bé l’un amb l’altre.

Adobar

1. Armar cavaller.

2. Posar una cosa en orde, així com cal que estigui.

3. Preparar, arreglar.

4.  Reparar, compondre (una cosa espatllada).

5. Sotmetre (les pells o els cuiros) al tractament adequat per a la seua conservació i ús.

6. Afegir (a la terra) adobs químics o orgànics per millorar les seues característiques.

7. Batre, colpejar.

Adreç

1. Acte i efecte d'adreçar.

2. Cert nombre d'objectes que formen un conjunt complet i apte per a qualque fi.

    Qui té diners, té tot adreç, i la filla del rei si la volgués

3. Manya, bona traça.

Adufle

1. Instrument músic compost d'un cércol ample de fusta al qual van subjectes una o dues pells llises i molt atesades, i que té escletxes dins cada una de les quals hi ha una llauneta o un cascavell.

Adust-a

1. De geni eixut, aspre.

Afaitagats

  1. Mal Barber

Afaitar

1. Rasurar la barba, el bigoti o el pèl d'una altra part del cos amb raor, màquina d'afaitar, etc.

2. Arrabassar, robar.

3. Clavar una trompada.

4. Ventar un cop de pilota.

Afalac

1. Demostració d'amor o de simpatía per mitjà de paraules o d'obres afectuoses; acte i efecte d'afalagar.

Amor de sogra, afalacs de gata

Afalagar

1. Adreçar (a algú) lloances, demostracions d'afecte, de reverència, etc.

2. Alimentar, encoratjar, en algú, (l'orgull, la vanitat, una passió qualsevol, un defecte, una mania).

3. Afectar d'una manera agradable.

Afanar

1. Furtar, especialment quan es fa amb destresa.

2. Treballar amb sol·licitud.

Afanós-osa/afanyós-osa

1. Molt diligent, sol·lícit, pressós.

Afanyar

1. Treballar molt, amb pressa o sense perdre temps, amb sol·licitud en certa manera excessiva.

Donar-se aire

Posar-se les piles

2.  Procurar-se amb treball (alguna cosa).

Afanyar-se la vida

3. Donar-se molta pressa a fer alguna cosa.

Com l'escolà de Quart, que sempre corria i sempre aplegava tard

Donar-se ànsia

Donar-se pressa

Afaram

  1. Persona ambiciosa i recelosa.

Afartar

1. Menjar massa.

Afartar-se com un porc

Afegitó

1. Cosa afegida a una altra.

2. Per afegitó: a més del que s'ha dit, per completar-ho, per més acabar-ho.

    D'afegitó

Aferat-ada

1. Persona que ho vol tot, que no en té mai prou, que treballa sempre per obtenir cèntims i propietats.

Aferrassar

1. Arrapar.

La molsa arrapada a la roca

2. Vendre en gros les taronges d'un taronger, després de calcular a l'ull aproximadament llur nombre, sense haver-les collides.

3. Avaluar a ull la quantitat o vàlua d'alguna cosa.

Pesar la farina aull

Afillar

1.  Adoptar (algú) com a fill.

2. Apropiar-se, prendre per a si.

   Afilla-te'l!  

Afluixar

  1. Pagar, donar o deixar diners.

2. Deixar anar una ventositat.

Afollar

1. Malmetre una cosa, inutilitzant-la de tot o en part.

2. Traure'n els pardals dels nius.

   Afollar nius

3. Avortar, parir abans que el fetus pugui tenir vida extrauterina, especialment les bèsties.

   Fer afollar

Afonar

1. Fer anar cap al fons.  

El submarí s’afonà en l’oceà

2. Fer penetrar profundament (una cosa) dins d'una altra.  

El torero afonà l'estoc fins al fons

3. Fer descendir (una cosa) al nivell del sòl o de la superfície sobre la qual descansa.

La grada es va afonar sota els espectadors

4. Destruir (una cosa) trencant-la, fent-hi una obertura, de fora cap a dins, de dalt a baix.

La biga es va trencar en afonar-se el sostre

5. Arruïnar, destruir, abatre.

L’empresa va tancar a l’anar a la ruïna

Anar de cul [o de bòlit, de corcoll]

Anar-se'n a l'aigua 

6. Fer caure en una situació roïna, en un estat de depressió, d'abatiment, etc.

L’atur el va deixar en una forta depressió i abatiment

Aforragaites

  1. Persona avariciosa.

Aforrar

1. Estalviar, no gastar.

Si de jove aforres de vell seràs ric

2. Defugir, abstenir-se (de fer qualque cosa)

Enguany, amb la crisi, no viatgaré per tal d’aforrar

No aforrar-se [o no aforrar-se-les]

Afrau

  1. Pas estret entre muntanyes.

Afront

  1. Vergonya i deshonor que pervé de qualque feta o dita.

Afrontat-ada

  1. Que sent vergonya

Afrós-osa

1. Horrorós. Que fa por de veure.

Afuat-ada

1. Prim i acabat en punta.

2. Movent-se a gran velocitat.

Fadrí afuat

Agabellar

1. Adquirir tota la quantitat possible de mercaderies, per a poder esser l'àrbitre del mercat.

2. Adjuntar certa quantitat de cereal formant gavelles.

Agalles

  1. Manifestacions d'ergull o de valentia excessiva.

Agarrada

1. Discussió forta.

Agarraganes

  1. Es diu del xiquet que quan en veu un altre que té alguna cosa o fa alguna cosa, també vol tindre-la o fer-la.

Agarrat-ada

  1. Que li costa gastar, que va amb compte en les despeses.

Agarrotar

1. Lligar fort amb una corda, passant un garrot entre la corda i la cosa lligada i donant voltes al garrot perquè la corda se retorci i romangui més estreta.

La serra de fuster es tensa amb un llistó que retorça la corda

2. Agafar fort, estrènyer.

És una dona que va agarrotada

3. Subjectar, privar de la llibertat.

El presoner espera l’agarrorament

4. Matar amb volta de garrot.

Executaren el condemnat a garrot vil

Agimponar-se

  1. Inclinar-se, doblegar el cos inclinant el cap i l'esquena cap avall.

Aglapir/glapir/clapir

1. Lladrar el gos amb un crit agut i penetrant, especialment quan descobrix la caça.

2. Agafar (el ca) la caça o el cap de bestiar fugisser

3. Motar, parlar.

Agombolar

1. Tenir cura (d’algú) o protegir (algú) amb una abraçada.

2. Aconsolar.

3. Abrigar.

4.  Ajuntar, aglomerar, posar o fer anar plegats (diferents persones o coses).

Els núvols tots s'han agombolat cap a ponent

5. Acomodar-se

    Bo d'agombolar

Agonia

1. Període de transició entre la vida i la mort. Últims moments, període final, d'alguna cosa.

2. Nàusea.

3. Angoixa de l'ànima.

   Bufa-li, que té agonia

Agostar/Agostejar

1. Pasturar, els ramats, pels camps segats durant el mes d'agost.

2. Cremar i secar les plantes o fruits, per l'excés de calor o de sequedat.

3. Perdre la frondositat, el vigor, els camps, el bestiar o les persones.

Agostera

1. Dona que porta el menjar als segadors (Maestrat).

Agotzonar-se

1. Ajupir-se, especialment darrere una mata, un marge, etc., per no ser vist, a l'aguait.

   

Agotat-ada/esgotat-ada

1. Sense forces, molt cansat.

Ha arribar esgotat del treball

2. Exhaurit.

L'edició d'aquest llibre s'exhaurit de seguida

Agraït

  1. Es diu dels cabells que no són ni llisos ni rulls.

Agrama

1. Aparell consistent en un banc de fusta de figuera, amb la superficie superior acanalada i una maça també de fusta amb una llengua de ferro, que encaixa dins la canal, i serveix per cascar-hi la canya del cànem i treure'n el bri.

Agramar

1. Batre i cascar el cànem amb l'agrama, per separar la canya del bri.

Agranar

1. Llevar amb la granera (allò que embruta el sòl).

L’escombriaire agrana i replega el sól

2. Netejar el sòl (d'una habitació, d'un carrer, etc.), amb una granera.

Escombreu la cuina

Agranar per damunt damunt

3. Nodrir (els animals) amb gra.

Els cerdos es mengen el gra

4. Eliminar (allò que resulta molest, allò que pertorba).

    Agranar cap a casa [o cap a dins]

5. Llevar violentament una cosa d'enmig, fer-la desaparèixer de pressa d'un lloc.

Agrassó

1. Planta grossularíea, Ribes uva-crispa L.Es un arbust de 0'5-1 m., molt ramificat, troncs i branques amb agullons, tripartits, espiniformes a la base de les fulles; fulles suborbiculars petites, palmatilobades, de 3·5 lòbuls; flors verdoses o vermelloses, solitàries o geminades, breument pedunculades; calze acampanat, pubescent; sèpals oblongo-obtusos, reflexos tres vegades més llargs que el pètals, trasovats, drets, interiorment peluts; fruit, de la grossària d'una cirera, verdós, groguenc o vermellós, glabre o eriçat. El fruit és amargant quan és verd; en esser madur és agredolç i serveix de refrescant.

Agrassot

1. Raïm petit i dolent que els veremadors deixen sense collir.

Agraviar

1. Injuriar, causar damnatge, d'obra o de paraula, als sentiments de qualcú.

Agre-agra

  1. Difícil

2. Es diu de la terra que no és bona per a produir.

3. Es diu d’una persona poc simpàtica i cordial.

Agrella

1. Planta de la família de les poligonàcies, Rumex acetosa.

Agret

  1. Planta (Oxalis pes-caprae) de floració hivernal que creix als camps de tarongers i d’altres cultius.

Agrumollar

1. Posar una cosa a grumolls, apilotar.

Aguait

1. Acte d'esperar d'amagat i cautelosament l'ocasió de sorprendre qualcú.

   Dormir a l'aguait

   Estar a l'aguait

   Caçar a l'aguait

Aguaitacossos

  1. Tafaner, curiós, indiscret.

Aguaitar

1. Vigilar, especialment des d'un lloc amagat, per a sorprendre.

2. Traure el cap per una obertura o per damunt d'alguna cosa.

3. Aplicar l'ull i mirar per una obertura xicoteta.  

    Estar mira i aguaita 

Aguant

1.  Força per resistir.

Aguarda!

  1. Expressió de sorpresa o d’increduli

Aguardar

  1. Esperar.

Aguileta

1. Àguila petita, molt jove.

2. Cada una de les àguiles que apareixen en un escut quan en són més de tres.

3. Peix marí de l'espècie Capros aper

4. Moneda de cinc cèntims

No tenir ni una aguileta 

Aguiló

  1.  Cada una de les teules que es posen amb la part còncava cap amunt i formen el riu de la teulada.

Agulla

Instrument de metall o d'altra matèria forta, de forma prima i molt llarguera, acabat en punta per

un extrem i que serveix per cosir o per mantenir fixament unides diverses coses-

  1. Agulla de cap: la que a l'extrem oposat a la punta, té una caboteta que l'atura de ficar-se massa.

2. Agulla de fer calça: és de ferro, acer o llautó, de diferent llargària i gruix, completament llisa, sense punta, cap ni cós; serveix per l'elaboració manual del punt de mitja

3. Agulla de pit: la que va ornamentada i la porten les dones per subjectar al pit el mocador, mantellina o altra peça de roba.

4. Agulla saquera:és grossa, corbada, cilíndrica en el cap i aplanada en la punta, amb el cós prou gros per cosir amb cordill la tela de sacs, les estores, etc.

5- Agulla de ganxo: és de metall, d'os o de fusta, amb un ganxo en la punta, i serveix per fer punt de ganxet.

6. Agulla de fer espardenyes i cosir soles:  Agulla amb mànec de fusta a un extrem i a l’extrem oposat la punta amb el cós per on passa el fil per a cosir les soles de l’espardenya.

7. Agulla imperdible: Agulla en forma de U en què, després de clavada, la punta es fica en una cavitat que hi ha a l’altre extrem.

8. Agulla de ganxo (o del monyo): Barreta de ferro doblegada pel mig en forma de U que serveix per a aguantar el pentinat.

9- Agulla de corbata: la que té el cap més o menys adornat i serveix per subjectar i adornar la corbata.

10. Agulla de cosir: és d'acer, té devers 5 cm. de llargària, amb el cós situat a l'extrem oposat a la punta.

Agutzil/alguatzil

1. Oficial encarregat de fer complir la llei i de l'administració de justícia, en nom del rei o de les constitucions.

2. En l'administració judicial i municipal moderna:

   a) Oficial dependent d'un jutjat o tribunal i encarregat de complir-ne les ordes.

   b) Oficial d'un ajuntament o del batle, eucarregat d'executar els seus acords.

Agutzil descuidat, lladres al mercat

Ahucar

1. Acompanyar o perseguir algú fent-li grans crits, sia per riure-se'n, sia per obligar-lo a anar-se'n o per molestar-lo de qualque manera.

Ahuixar

1. Espantar i fer fugir algú amb crits o amb moviment d'amenaça.

Hi ha que ahuixar els coloms per tal de passar

Aiguader-era

1. Qui té per ofici traginar o vendre aigua.

2. Ormeig compost de quatre o sis senalles còniques sense cul, que es posen mitat a cada banda d'una bístia i s'empren per traginar gerres d'aigua.

Aiguades

1. Aigua negrosa, procedent de la pica de l'oli, que va passant de gerra en gerra per fer-li donar tot l'oli que pugui tenir.

Aigualera

1. Humitat que es congria en les matinades d'estiu per condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera.

Aigualit-ida

1. Massa ple d’aigua; que en té més de la que convé.

Aiguamoll

1. Paratge en què la terra està tan saturada d'aigua que hi fa mal anar i mal treballar.

2. Terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrere d'una fletxa o qualsevol entrant costaner.

3. Fonteta superficial que sols raja després de pluges abundants i que prest s'estronca

4. Frustrar.

    Tornar-se aiguamoll 

Aiguat

  1. Inundació o pluja violenta.

  1. Malaltia provocada pel fong Phytophthora que afecta els fruits dels cítrics.

Aiguatge/aigualera

1. Humitat que es congria en les matinades d'estiu per condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera.

Aigüera

1. Pica per a escurar els plats.

2. Pica amb un albelló per on s'escorre l'aigua.

3. Rec o raseta per on s'escorre l'aigua que va cap a una bassa.

4. Conducte subterrani per on s'escorren les aigües.  

5. Còrrrec per on va l'aigua de pluja pels carrers

6. Dona que va darrere els segadors i duu les gerres d'aigua per donar-los beure.

7. Barxa d'espart amb tapadora, que els carreters duen en el carro per portar-hi l'aigua i la berena    

    El més cuit [o calent] és a l’aigüera

Aïna

1. Ferramenta.

Airós-osa

1. Que es mou, camina o treballa amb gràcia i energia.

Aixada

1. Eina que essencialment consisteix en un ferro acerat, de diverses formes, acabat en tall més o menys ample o bé en punta, i que té un ull per on passa un mànec de 70 a 90 cm. de llarg que forma angle agut amb el ferro. Serveix per diferents treballs agrícoles (cavar, arrabassar, tallar, etc.) o de picapedrer.

I. L'aixada de fulla ampla (cast. azada) és l'eina usual per cavar la terra, en el Principat. La fulla sol esser quadrangular i de tall recte; però n'hi ha que tenen el tall en línia corba. Les aixades amples que tenen forma o ús especial, són:

|Aixada de clotar: té convex el costat oposat al tall, i serveix per fer clots.

|Aixada malesera: és més grossa que l'ordinària i serveix per eixartigar o per tallar malesa.

|Aixada pradera: té la pala triangular amb el mànec a un dels angles, de manera que el que pega a terra en cavar és un dels costats del triangle, que té devers 30 cm. d'amplària; serveix per treballar la terra en els prats i arrossals.

|Aixada de mitja boca: la que té la fulla de 25 cm. per 12

Aixada de boca: la més ampla, que té de 20 a 30 cm. d'amplària.

Aixada hortolana: és lleugera, no gaire ampla ni resistent; serveix per fer solcs a l'hort.

II. L'aixada de fulla estreta és una eina doble, car a una banda té tall horitzontal o punta i a l'altra banda té tall vertical, punta o cas; serveix per eixartigar, cavar terres rocoses, tallar arbusts, etc. Hi ha aquestes varietats d'aixada de forma o denominació especial:

Aixada amb picola: la que per un cap té tall horitzontal i per l'altre té punta.

Aixada broca: té punta a cada cap.

Aixada carbonera: té per un cap una fulla llarguera i per l'altre un ample escarpell que fa un angle bastant visible amb la fulla.

Aixada cassuda: la que al cap posterior té cas o cabota, en lloc d'escarpell o punta.

Aixada d'arrabassar o aixada de punta: el ferro és molt llarg, acaba en punta per davant i en cas per darrera; serveix per arrabassar les terres (cavar-les molt endins).

Aixada de cavar: té el ferro acabat en tall per davant i en cas per darrera.

Aixada de gallóo aixada de pent: la que per un cap té forma d'aixada ordinària i per l'altre té punta.

Aixada de garriga: la que serveix per arrancar garrigues.

Aixada escarpellada: la que té escarpell

Aixada estreta: té per davant tall estret horitzontal i per darrera un escarpell, o bé per davant punta i per darrera escarpell.

Aixada hortalissera: aixada petita per arrabassar herbes o entrecavar hortalissa (Benidorm).

Aixada motxa: té el tall de devers 10 cm. d'amplària i un escarpell a la part posterior, i serveix per tallar brossa de la garriga.

III. De l'aixada forcada n'hi ha dues formes:

Aixada amb punxes o aixada de ganxos: té les dues pues molt ben definides i separades una de l'altra des de llur començament.

Aixada amb gavilans o aixada de tonyar: té les puntes més amples i curtes, que neixen juntes del centre de la fulla.

IV. Els picapedrers de Mallorca empren dues classes d'aixada:

Aixada amb punta: que per un cap té punta i per l'altre un rastell (tall vertical).

Aixada amb tall, que per davant té tall horitzontal i per l'altre un tall també horitzontal pero escapçat.

Aixadella

1. Utensili més menut que l’aixada i que consisteix en una fulla de ferro llarga i estreta, de dos a tres cm. d’ampla, d’uns 25 cm. de llarg, que a una part té tall i a l’altre un forat per on passa un mànec curt de fusta, i serveix per entrecavar.

Aixadó

  1. Eina per a llevar la terra quan arriba l’aigua per a regar els horts.

Aixama

  1. Feix de torxes d’espart que els apicultors encenien per fer fum i aüxar les abelles quan obrien els ruscs per atraure’n la mel.

Aixar

1. Fer anar arrere una cavalleria, fer-la recular. Aixa arrere!.

           Aixa uó, veu que utilitzen els carreters o conductors de cavalleries per a fer-les parar.

Aixareta

  1. Trena de més de tres ramals feta amb espart per fer espardenyes.

Aixarpar/xarpar/enxarpar

1. Agafar o pendre amb força o amb habilitat; agafar d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat.

Aixartell

  1.  Eina que consisteix en una fulla de ferro llarguera que a un cap té tall i a l'altre un altre tall curt o forcat.

Aixaure

1. Espai, lloc, cabuda.

Aixavegó

1. Compost de quatre samugues encreuades, amb una tela fixa al damunt que va sobre l’albardó de la bèstia i serveix per a portar blat, arròs, palla, etc.

Aixerri

1. Adob del bestiar de llana i cabrum.

Aixerriar

1. Adobar (un camp) portant-hi ovelles, perquè hi deixen els seus excrements.

Aixerrit

1. Sec, sense llecor.

Aixeta

1. Aparell compost d'un canó de metall, de fusta o d'altra matèria adequada, i d'una altra peça mòbil que travessa el canó, i serveix per obrir o obstruir el pas d'un fluid per dins una canonada o de dins un recipient a l'exterior

Anar-se’n com una aixeta 

Beveu que l’aixeta raja! 

Posar l'aixeta al cul [a qualcú]

Aixina/aixana

1. D'una altra manera (utilitzat exclusivament en correlació amb aixina ).

   Aixina aixana

   Ni aixina ni aixana

Aixol

1. Aixadeta molt menuda que serveix per entrecavar les hortalisses.

Aixopluc

1.Lloc cobert, on no arriba la pluja.

Aixorejar

1. Orejar, posar a l'oratge.

2. Desxondir, avivar les potències.

Aixorruma

1. Cansament.

   Estar fet una aixorruma

Aixovar

1. El conjunt de roba d'ús personal i d'ús comú de la casa, que la dona aporta al matrimoni

    Les xiquetes de la Vall totes filen a la llluna i per no fer l'aixovar no es casarà ninguna

Ajocar-se

1. Posar-se les gallines o ocells en el lloc on han de dormir.

2. Retirar-se a dormir un animal qualsevol o una persona.

Ajocar-se amb sol com les gallines

Saber on s'ajoca el diable

Saber a on s'ajoquen les gallines

3. Acatxar-se, ajupir-se.

4. Pondre's (un astre).

Ajornar

1. Deixar per a més tard, per a un altre dia, per a més avant.

2. Donar dia per fer qualque cosa

Consultar amb el coixí [alguna cosa]

Fer passar amb raons

Ajuntar-se

1. Viure en concubinat, sense estar casats; tindre una relació afectiva i alhora sexual habitual d'home i dona fora del matrimoni.

Ajupir-se

1. Inclinar-se, doblegar el cos inclinant el cap i l'esquena cap avall.

2. Arrufar-se doblegant els genolls i abaixant el cos fins que gairebé toqui en terra.

3. Vèncer, subjugar.

Ajupir l'esquena 

Ajupir les orelles

Ala

1. Part inferior del capell, que enrevolta la cofa i s'estén en diàmetre més gros que el d'aquesta, servint per guardar del sol.

2. La part d'un edifici que s'estén per un costat o que es destaca lateralment del cos principal.

3. Cadascuna de les dues sortides angulars determinades per la unió de la coa (part estreta posterior de la rella) a la part ampla de la fulla de la rella.

Alacrà

1. Escorpí. Aràcnid de cos dividit en cefalotòrax i abdomen, la part posterior del qual forma una cua estreta proveïda a la punta d’un fibló verinós.

    Estar picat de l'alacrà

    A qui està picat de l'alacrà, sols de la ombra s'assusta ja

Aladre

1. Instrument agrícola constituït essencialment per una peça on va fixada la rella i un espigó on va junyit l'animal, i que s'usa per a obrir solcs a la terra, generalment per a preparar-la per a la sembra.

   Passar l'aladre davant dels bous

Aladroc

1. Peix de la família dels clupeids: Engraulis encrasicholus L. menut i allargat, de carn blanca, que es menja torrat, arrebossat o amb oli i olives i també serveix d'esca de pesca.

Alamon/alamont

1. Molt, en gran quantitat.

Albada

1. Temps que transcorre des que comença a clarejar el dia fins a l'eixida del sol.

2. Peça de música vocal o instrumental que s'interpreta a la nit o a la matinada davant de la casa d'algú que

es vol homenatjar o requerir.

Albada li fas? Tu et casaràs

3. Composició poètica d'origen popular que expressa sentiments relacionats amb l'aparició del matí i que ha sigut arreplegada i reelaborada per la poesia culta.

"LLetres d´Albaes ".

1.- Vers. del poble de Faura.

A mi hem passem moltes coses, caballers miren si es cas, caballers miren si es cas.

Si que ten passen de grosses, que látra nit pa sopar, te varen traure garrofes.

2.- Vers, Per a Maravilla ( Faura ).

Esta nit farem albaes, en tabal i dolçainer, en tabal i dolçainer.

Això canta Maravilla, per que no paga barber, ni ne pagarà en la vida.

3.- Vers. A la fadrina.

Xicona si mos dones figues, no els lleves els pezóns, no els lleves els pezóns.

Qué axi porte un amic, que sels mentja a-muntóns, que sels mentja a muntóns.

4.- Al olivero.

Xiquetes si voleu vindre, al olivar de m´aguelo, al olivar de m´guelo.

A dos quincets la barsella, olivetes del Cuquello, olivetes del Cuquello.

5.- Vers. A Sant Josep.

Sant Josep jà esta axi, clams de viu entusiasme, clams de viu entusiasme.

Albaes de llemgua pròpia, cultivaes en la falla, per fallers amb comissio.

6.- Vers, A les Valls.

A Faura ès crien melóns, a Quartell i Benavites, a Quartell i Benavites.

Tarongers hem Benifairo, l´aigua de la Font de Quart, orgull dels valenciàns.

7.- Vers, La filla del boticari.

La filla del boticari, es ha cagat hem lo llansol, es ha cagat hem lo llansol.

I sa mare la torcaba, hem una fulla de col, hem una fulla de col.

8.- Vers. Per a dormir.

Aquesta nit he ensomiat, que dormia hem la pallissa, que dormia hem la pallissa.

Les rates m´ham rosegat, el faldó de la camisa, el faldó de la camisa.

Albaïna

1. Calma, falta de vent que retarda la navegació.

2. Defalliment, desmai. 

Albarca

  1. Calçat rústic que gastaven els llauradors.

Albarda/aubarda

1. Guarniment de les bèsties de càrrega que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, de borra, etc., que s’adapta al llom de l’animal i sobre el qual es col·loquen les sàrries, els arganells, etc., d’una manera diversa segons les contrades.

    Al qui no vol albarda, bast

    Albarda sobre albarda

    Aquesta albarda per a un altre ase

    Fer portar l'albarda [a algú]

    Ja que no es pot girar contra el ruc, es gira contra l'albarda

    Merèixer una albarda

    Mula que no vol sella, Déu li dóna albarda

    No ser bo ni per a ella ni per a albarda

    No tindre geni per a dur albarda

   Posar [a algú] l'albarda

    Que dolent és es burro, que no pot estrenar una albarda!

    Rodar [a algú] l'albarda

    Ser com lo ruc del Pla, que, encara no veu l'albarda, ja es posa a suar

    Ser més curt que una albarda

    Tenir més punts que una albarda vella

Albardar

1. Posar l’albarda a una bèstia.

Albardó

1. Casta d'albarda. És un poc més petit que l'albarda ordinària, però més llarg; va tapat amb una tela que es diu cubrialbardó.

Albat

1. Criatura morta abans de tindre ús de raó.

2. Criatura que no és arribat a l'edat de la raó.

3. Soterrament d'una criatura morta abans de tindre ús de raó.

    Morir-se [o anar-se'n o quedar] amb la creu dels albats

4. Ingenu, innocent, fàcil d'enganyar, que pareix una criatura.

    Tocar-li a algú a albat

    ¡Quin albat hauràs fet per ahí!

Albelló

1. Canal o conducte per a donar eixida a les aigües brutes.

2. Forat per on comença un conducte de desaigüe, com el de les vores dels carrers, d'una pica, d'una piscina, d'un abeurador, etc.

Albercoc

  1. Persona sense caràcter, bona persona en excés.

Ser un albercoc

Albereda

1. Camp plantat d'àlbers.

Albíxeres

1. Regal o gratificació que es dóna al portador de bones notícies.

2. Bona notícia. 

Alça Pilili

1. Expressió exclamativa usada per a denotar sorpresa, admiració, desacord, etc.

Alçar

1. Estojar, posar una cosa a un lloc on estigui ben guardada.

Alcova

1. Departament d'una cambra-dormitori, separat amb una miljanada o amb un arc i destinat a tenir-hi el llit.

2. La cambra-dormitori.

Aldarull

1. Confusió, avalot, rebombori.

Alé

1. L'acte d'alenar. Bufar l'aire.

    Aguantar-se l'alé

2. Expiració, acte d'expel·lir l'aire dels pulmons.

3. L'aire expirat.

4. Bufada suau de vent.

    No fer un alé d'aire

    Perdre l'alé

    Prendre alé

    Sense alé

    Trencar l'alé

5. Força, energia.

 Fer un alé

6. Sorpresa.

    Tallar-se li l'alé

Alego

1. Prompte, dins poc temps.

Alegrois

1. Alegre, que sent o manifesta alegria.

    Tenir els alegrois

2. Sentiment o manifestació bulliciosa d'alegria.

    Fer-li festes

Alelat-ada

1. Babau, ximple. Que ha perdut l'ús de la raó.

Alenada

1. Alè fort i especialment expiració forta

2. Suau bufada d'aire.

Alenall/alenador

1. Respirall, obertura per on corre l'aire d'un departament a un altre.

Alenar

1. Respirar.

Alenar per baix

Deixar algú sense alenar

2. Reposar d'un treball o esforç. Cansat.

 

  Alenar espès

3. Tranquil·litzar-se o alleujar-se d'una temor o pena.

   Encara alena!

4. Parlar.

   

Menteix més que alena i alena més que un porc

No tenir què alenar

6. Rebel·lar-se, protestar, moure renou, atacar.

 

   Alenar per la ferida

   No deixar alenar [algú] 

   Voler-ne amb qui alena

Alera

1. Pedra grossa i plana, que també es diu capterrera, i la posen amb altres, de cantell, damunt una paret o bardissa, perquè el bestiar no la salti.

Alevat-ada

1. Elevat, abstret en la contemplació d'alguna cosa.

2. Beneït, simplot.

Alfardó

1. Anella de ferro que es posava en l'eix dels carros entre la clavilla i la caixa.

2. Anella dels forrellats o tancadures de les portes.

3. Taulell d'origen àrab, allargat i de forma hexagonal. 

Alfarrassar

1. Avaluar a ull la quantitat o vàlua d'alguna cosa.

Alforges

1. Conjunt de dos sacs formats d'una sola peça llarga de roba doblegada pels dos extrems i cosida pels costats, amb la boca llarguera, a fi que, posats sobre l'espatlla d'una persona o l'esquena d'una bístia, pengi un sac a cada banda

Alforges plenes trauen les penes

Bones alforges i bon vi fan pla el camí

Per a aquest viatge no necessitàvem alforges (Per a aconseguir aquest resultat no valia la pena

d’esforçar-se tant)

Portar sempre l'alforja al coll (Prevenir-se)

Preparar l'alforja (Preparar-se a marxar. Preparar el necessari per a fer un viatge)

Alforí

  1. Cadascun dels casells, en els graners.

2. Departament que hi ha en l'almàssera i serveix per depositar-hi les olives.

Algaravia

1. Varietat de l'àrab parlada pels musulmans que van restar a la península Ibèrica després de la conquesta cristiana.

2. Llenguatge o escriptura inintel·ligible.

3. Cridadissa confusa de molta gent.

Algeps

1. Sulfat de calci dihidratat, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

2. Material usat en construcció que s'obté per calcinació del sulfat de calci dihidratat.

3. Pols de carbonat de calci que els fusters mesclen amb ocre i cola per a fer una pasta que utilitzen per a tapar els forats de la fusta.

4. Dormir molt.

Dormir més que l'algep

Algorfa

  1. Cambra o falsa en el pis més amunter de les cases.

Alifac

1. Hidrartrosi del garro, en els animals de peu rodó.

2. Malaltia crònica o defecte habitual (físic o moral).

Alifacat-ada

1. Que pateix d'alifacs o de defecte habitual.

    Fet una carraca

Alifara

  1. Convidada de menjar o beure per celebrar una festa, una bona sort, les acaballes d'una feina col·lectiva o altra feta joiosa, i especialment per un contracte de compra o venda avantatjós.

Alitranca

1. Peça de cuiro que passa per damunt de les anques de les cavalleries enganxades.

Alitrencat-ada

  1. Malaltís, mancat de forces.

Aljub

1. Dipòsit quadrangular, ample i de poca fondària, excavat en la terra, revestit per dintre de marès o pedres i tapat de volta, que serveix per recollir en el camp l'aigua de pluja que corre per en terra

    Parèixer un tap d'aljub 

Allargavistes

1. Binocle en què la llum, abans de travessar l'ocular, és reflectida dues vegades mitjançant dos prismes que hi ha dins cadascun dels dos tubs. S’utilitza per a veure de prop objectes més allunyats.

Allerat-ada

1. A pler, satisfet, amb gust. 

Alletar

1. Alimentar amb llet una mare a una criatura.

   Criatura grossa, mal any per a la mare

   Escanyat de llet

Allioli

1. És una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depen de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb sal i oli d'oliva en un morter.

   Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endimoniat

   Allioli negat, dóna'l al gat

   Allioli, menjar del dimoni

   Estar més marejat que un allioli

   Per Sant Antoni cargols amb allioli

   Saber fer l'allioli sense morter

Almassèra

1. Trull o molí per moldre oliva.

2. Barraca llarguera, feta de canyes i coberta de palla d'arròs, dins la qual fan el primer planter de tomaqueres, cebes o altra hortalissa.

Almoina

1. Allò que hom dóna gratuïtament per socórrer una necessitat, com diners, menjar, roba; donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa.

  A l'altra porta, que aquesta no s'obre

    A l'altra serà, germanet

    Déu us empari 

    Esser com si l'hospital fes almoina a la Seu

    Fer almoina [o caritat] a la Seu

    Parar la mà

 2. Institució de beneficència de diversos bisbats, que té l'origen en l'edat mitjana.

Almosta

1. Quantitat que cap dins les dues mans unides de costat.

Almud/armud

  1. Mesura de grans, de capacitat variable segons les comarques.

Mig almud i quatre onces

Posar-se ple de mig almuds

Set almuds no fan barcella

 Alquena

1. Arbret perennifoli de la familia de les litricies, de flors blanques i oloroses, originari de l’Àfrica septentrional i d’Aràbia, cultivat extensament per aprofitar-ne les fulles (Lawsonia inermis).

1. Arrels de la planta Lawsonia inermis, que, reduïdes a polsim i dissoltes amb aigua, s'empraven com a cosmètic i principalment per tenyir els cabells, les celles i les ungles d’un color bru vermellós.

Alter

  1. Elevació xicoteta del terreny.

Alvançar

1. Passar davant en caminar.

2. Guanyar i no despendre; estalviar diners.

3. Donar diners per endavant.

Alvenc

1. Obertura molt fonda entre penyals.

Ama!

  1. El que es diu per avisar en entrar a una casa.

Amagatall

1. Lloc adequat o preparat per a amagar-hi alguna cosa.

    Alçar la caça

2. Secret, pensament amagat.   

Amagatontes/amagatons/magatalles

1. D’amagat, sense ser vist.

   A amagatons [ o a magatalles]

   A amagatontes

   A furt

   D'amagat [o en amagat]

   D'amagatotis

   D'estranquis

   De sotamà [o Per sotamà]

Amainar

1, Minvar d'intensitat el vent o la tempesta.

2. Baixar de pes

Amanir

1. Preparar; disposar una cosa de manera apta o convenient per l'ús que n'han de fer

2. Posar en el menjar la sal, oli, vinagre o altres ingredients per fer-lo més gustós

3. Compondre una explicació, una disculpa, etc. 

Amanós-osa

1. Manejadís, fàcil de manejar.

Amanta

1. Molt; en gran quantitat.

Amanyagar

1  Fer tornar manyac, especialment amb carícies, amb afalacs.

2  Tractar amb amor o amb afectuosa simpatia.

3  Acariciar.

Amarar/amerar

1. Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetri, que absorbeixi la major quantitat possible de líquid.

Amerar el vi

Amerat de suor

2. Remullar (la calç viva) fins a convertir-la en pasta de calç amerada.

3. Posar a remulla les tiges (de lli, de cànem, de jute i d'altres vegetals fibrosos), per a fer-ne fermentar les parts llenyoses.

Treballadors posant el canem en una bassa per amarar-lo

Abans de veremar, el cànem a amarar

 4. Penetrar (l'ànim d'algú) un afecte, una idea, un sentiment, etc.

Amar

  1. Dolorit siga físicament o anímicament.

Amelar

1. Atreure, excitar el desig amb algun atractiu.

2. Pendre plaer intens de qualque cosa. Agafar un vici.

3. Esdevenir dolç com la mel.

Ametllats

1. Pasta mengívola composta de farina, mel o sucre, i ametlla.

Amodorrar-se

1. Tenir modorra (Son molt feixuga) o ensopiment (estat de mig adormiment, d'espessor de cap, en què un no s'adona ben bé de les sensacions ni de les idees)

2. Tornar negroses les peres en podrir-se (Maestrat).

Amoïnar

1. Produir una sensació d'intranquil·litat, inquietar, preocupar

La falta de notícies l'amoïnava.

2. Importunar, molestar.

No amoïnes la xiqueta amb eixos assumptes.

Amoixar

1.  Acariciar (un gat o una altra bèstia) passant-li suaument la mà pel damunt.

2. Tocar amb suavitat la cara o el cos de qualcú, en demostració d'afecte o simpatia.

3. Tocar suaument (coses insensibles).

4. Dir o fer a algú coses agradables, tractar-lo bé, per tenir-lo content o per induir-lo a fer qualque cosa.

5. Afluixar, amansir-se, perdre la força o la irritació.

Amoixonar

1. Caçar de nit els moixons que dormen en els arbres, fent-se llum amb una brasinada encesa dins una paella.

Amollar

1.  Deixar anar afluixant; deixar lliure cessant de tenir agafat, tancat, detingut.

2. Anar baixant d'un lloc escorrent-se per una corda, una fusta, etc.

3. Deixar lliure cessant de tindre agarrat, tancat.

Afluixar [o amollar] la mosca

Amollar el mos

4. Deixar anar cessant de retindre, engegar.

Amollar [o donar] fil

5. Afluixar, deixar anar.

6. Afluixar, perdre intensitat, una cosa.

Tirar i amollar 

7. Afluixar, esforçar-se menys en l'execució d'una faena, en una empresa, etc.

8. Dir mentides, exagerar.

    Com ara plouen carabasses

9. Arrancar a córrer.

Amoretes

1. Paraula amorosa.

Dir amoretes

Qui tira pedretes, tira amoretes

Amorrar

1. Posar de morros cap a terra.

2.  Posar els morros a qualque banda.

Beure amorrat [o a morro , o a morrull , o a broc de botella]

3. Acostar-se molt a una persona o a una cosa.

Anar amorrat

4. Treure el morro, treure el cap, guaitar.

Amorrudat-ada

1. Que «fa morros», que mostra descontent o irritació sorda.

Amortallar

1. Embolicar amb la mortalla (Llençol o vestidura amb què s'embolica un cadàver per a esser soterrat).

   De pressa com qui amortalla sogres

   Gràcies a Déu que em tire en terra!; i l'amortallaven

   L'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortall

   Val més delicat que amortallat

   Val més pelar que amortallar

Amotinar

1. Fer burla de paraula o de fet.

Amprar/emprar

1. Demanar en préstec (alguna cosa).

2. Traure amb fermança.

3. Traure per a si (alguna cosa d'un altre).

4. Prendre d'un altre com si fóra cosa pròpia, mostrar com a propi allò que és d'un altre.

Amunt

1.Envers la part alta (en sentit material).

   A allò que està fet, pit i amunt

   Anar aigua amunt

   Anar amunt i avall

   Cap amunt

   Costera amunt vull el meu arre!

   Picar per alt, [o Picar molt amunt]

   Qui més amunt puja, de més alt cau

   Venir costa amunt [alguna cosa]

2. Envers un grau més alt (en qualitat o quantitat).

   Cagar cul per amunt

   De trenta anys per amunt no et mullis el cul

   Estar d’un més amunt que la coroneta

   Estar-ne fins a més amunt del cap

   Pam amunt pam avall

Amuntonar

1. Posar en muntons.

Amussar

1. Incitar (un gos) a envestir algú. 

Anafil

1. Trompeta de canó recte.

Andana

Algorfa, el pis més alt de la barraca valenciana, que serveix per a guardar-hi les collites i criar-hi cucs de seda.

   Sol solet una sargrantana es passeja per dalt de l'andana

Andola

1. Lloc indeterminat per on tresquen.

2. Anar d'ací i d'allà sense fer res de bo.

Còrrer  l’andola

3. Embotit de cotnes de cansalada i un poc de magre (Alcoi).

Andròmina

1. Utensili, moble, etc., inservible, inútil.

2. Embolics, males arts.

Androna

1. Conducte subterrani per on se'n van les aigües sobreres o brutes.

Angorfa

1. El pis més amunter de la casa (Es diu a Artana, Rossell, Vinaròs)

   Ésser més fréstec que un gat d'angorfa

Angúnia

1. Malestar moral produït per la temença d'un esdeveniment desagradable.

Animeta

1. La substància espiritual de l'home (en llenguatge vulgar).

2. Mala ànima, mals sentiments.

3. Persona malvada, capaç de qualsevol mala acció.

    Ser un animeta

4. Flotador de suro, proveït d'una metxa curta, que es deixa surar en un recipient d'oli i servix per a tindre encesa una dèbil llumeneta durant la nit, davant d'una imatge, etc . 

5. Nineta de l'ull

    Animeta 

Anit

1. A la nit d’avui. Aquesta nit.

2. A la nit d’ahir.

    Anit passada A la nit d’ahir.

Ans

1. Expressa anterioritat de temps en sentit propi.

Ansa del coll

1. La primera vèrtebra cervical, i per extensió la regió del coll situada prop de la vèrtebra esmentada i que és on s'uneix el cap amb l'espinada.

Antany

1.  L'any proppassat.

2. En temps passat.

Antemós-osa

1. És una persona pesada, molesta.

Antera/antara

1. Llenca de terra que, al fer la llaurada d'una peça, queda sense llaurar en els caps i que després es llaura transversalment, es cava o es deixa sense cultivar.

Antiparres

  1. Ulleres de batre. Ulleres, en general.

Antiu-uia

1. Antic. Que existia fa estona.

Antoixos

1. Conjunt de dues peces rodones o quadrades, unides per un cordill o corretja, que van posades al costat dels ulls de la bístia perquè no s'espanti mirant als costats.

Antull

1. Desig, sobretot aquell que senten de sobte les embarassades.

Antuvi

1. De primer moment, abans de tota altra cosa 

    De bell antuvi [d'antuvi o de primer antuvi] 

Apagallums

  1. Home que apaga els llums.

  1. Peça cònica de metal, buida, que serveix per apagar candeles o ciris.

Apalancar-se

1. Quedar-se fixat en un lloc.

Apandar

  1. Furtar, pendre d'amagat.

  1. Enginyar-se per obtenir qualque cosa.

Apanyaparròquies

  1. Que tot ho vol arreglar, sobretot el que res  no li importa ni li interessa.

Apanyar

1. Posar en bon estat qualque cosa rompuda o malmesa.

2. Posar qualque cosa en orde o així com cal que estiga.

3. Preparar, arreglar.

4. Guarir-se, posar-se bé d'una malaltia.

5. Esmenar, corregir.

6. Enginyar-se, posar els mitjans per obtenir alguna cosa.

7. Esser útil, fer servei.

8. Tupar, pegar.

Aparador

1. Espècie d'armari per tenir-hi vaixella.

2. Lleixa de fusta on posen els plats verticalment perquè s'escorrin, després d'escurar-los.

3. Finestra i armari amb vidres que hi ha a les botigues de vendre, per tenir-hi exposades les coses que hi ha per vendre.

Aparadora

1. Dona que treballa en la feina d’aparar (Cosir les peces de cuiro de la sabata per unir-les i cosir-les després amb la sola)

Apardalat-ada

1. Atontat, encantat, badoc, curt d'enteniment.

Aparellada

  1. Guarniments de bístia de càrrega o de tir.

Aparentar

1. Fer veure allò que no és.

Àpat

1. Menjada solemne o abundosa que es fa en hores marcades (generalment l’esmorzar, el dinar i el sopar).

Apatuscar

  1. Adobar, compondre.

Apedaçar

1. Adobar roba cosint-hi pedaços per tapar els esqueixos.

   El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat

   L'apedaçar fa durar

   Llençol [o vestit] apedaçat, n'estalvia un de nou

   Més val apedaçat que foradat [o Val més anar apedaçat que foradat]

   Quant millor és el drap, pitjor està apedaçat

   Qui apedaça amb pedaços vells, perd lo fil i el temp

   Qui apedaça son temps passa

   Qui no té dona ni bagassa, ell mateix s'apedaça

2. Posar un poc bé d'una malaltia; guarir, però no de tot.

Apegalòs-osa

1. Que s'apega fàcilment.

2. Persona que s'ajunta importunament amb els altres, sense conèixer quan fa nosa.

3. Contagiós, mal que es transmet.

Apegar

1. Comunicar [una malaltia, un germe, un costum, etc.].

Apelfat-ada

1. Roba que té la part interior molt tova, suau.

Apilotar/apilonar

1.  Reunir en un munt desordenat.

Aplanar

1. Quedar molt cansat.

Aplegar

1. Vindre a trobar-se en un lloc per moció progressiva, tocar al terme del seu camí; atènyer el fi perseguit… Arribar, en general.

Aponar

1. Arrufar-se doblegant els genolls i abaixant el cos fins que toqui en terra o s'hi faci prop.

Aporrejar

1. Donar colps amb una porra o bastó.

2. Donar-se al treball amb massa afany o fatiga. 

Aposentar

1. Donar habitació i hostatge.

2. Asseure's amb tota comoditat.

Aposta

1. Amb intenció formal.

2. Absolutament apte i convenient.

Apretunyar

  1. Abraçar algú molt fort.

Aquetar

  1.  Calmar, posar en quietud.

Aquissar

1. Incitar un gos perquè envesti

2. Irritar molt, exasperar.

Araboga

1. Pluja fina d'aigua mesclada amb neu (Morella, Benassal, Alcalà de X.).

2. Intermitències de pluja menuda i breu (Benassal).

Arada

1. Instrument compost essencialment d'una peça on va fixada la rella, i d'un espigó on va junyida la bístia o les bísties per estirar, i que serveix per remoure i girar la terra abans de sembrar.

Aranyó

1. Fruit de l'aranyoner, espècie de pruna molt petita (de 6 a 12 mm. de diàmetre), de color negre blavós i de gust agre i amargant.

Aranyoner

1. Planta de la família de les amigdalàcies: Prunus spinosa L. És un arbust d'un a dos metres d'altària, de branques negroses i molt espinoses; fulles petites, oblongues o lanceolades, serrades; flors petites, la major part solitàries; fa el fruit petit, globulós, dret, negrós-blavenc o violaci, molt amargant, amb pinyol subglobulós, poc esclafat, quasi llis. Es fa pels marges, torrenteres i vores de camins de tot Catalunya, València i les Balears

Arbelló

  1. Forat fet en terra, per on van les aigües inútils cap a la claveguera.

2.  Forat, ferida.

Arboç

  1. Fruit de l’arborcer (arbutus unedo) redó i granulat, de color roig per fora i groc per dins.

Arbolat-ada

1. Furient, enfadat, cada vegada es va enfadant més.

Arca

  1. Caixa gran que es tanca i serveix per guardar diverses coses.

  1. Lluita a pedrades entre xiquets de dos pobles o de dos colles.

Ardor

1. Sensació de calor molt intensa.

2. Acidesa d'estómac

Areny

  1. Terrer, platja, riba, llit de riera, etc., format de sorra; sorral.

Arer/erer

1. Garbell gros, de quatre a cinc palms de diàmetre, que, col·locat horitzontalment o un poc inclinat damunt unes forques o eradores; serveix per a porgar els cereals damunt l'era després de la batuda. Els erers antics tenien les vores d'espart i la grasa de joncs o de pell foradada; ara es fan amb la vora de fusta i la grasa de filferro.

2. Garbell  que s'usa per a porgar olives, la calç i grava dels mestres de cases, etc.

Argadells

1. Ormeig compost de quatre o sis cistells de vímens, que es posen meitat a cada banda d'una bístia i serveixen per traginar gerres d'aigua, aviram i altres coses.

Argamassa

1. Mescla de calç i grava que s'empra per a la construcció de murs.

   Sec com una argamassa

   Semblar argamassa

Argilaga/argelaga

  1. Planta lleguminosa de l'espècie Ulex parviflorus: arbust de 4 a 10 dm., verd glaucescent, armat d'espines robustes; té les fulles curtes, acuminato-alenades; les flors groges molt més petites que les fulles, en fascicles sobre les espines formant llargs raïms; el llegum és pelut, amb sis llavors; es fa per boscos i llocs àrids, especialment de la regió mediterrània.

Argolla

1. Anella de ferro unida a una cadena, que passaven pel coll dels captius o dels malfactors.

2. Anella de ferro que serveix per a mantenir fortament unit el timó de l’aladre amb la cameta.

Argue

  1. Ormeig consistent en un cilindre de fusta o de ferro que, rodant per mitjà d'un mànec transversal, fa d'eix a una corda que s'hi enrotlla i serveix per moure coses feixuges.

Arguellat

1. Magre i descolorit, d'aspecte malaltís.

Arítjol

1. L'arítjol (Smilax aspera), és una planta enfiladissa. Prolifera sempre a la terra baixa en molts tipus de boscos, garrigues i bardissars.

És verda tot l'any i s'enfila en altres plantes gràcies a circells que li surten de dos en dos a la base del pecíol. No té gaire densitat de fulles. L'arítjol té les fulles esparses, coriàcies i lluents. Al marge del limbe i a l'anvers normalment hi té petites espines. Les fulles tenen entre 4 i 10 cm. Floreix a la tardor, les flors són de color crema. Té plantes amb flors masculines i plantes amb flors femenines (dioècia). El fruit és una baia petita, bastant esfèrica de color vermellós que es presenta en forma de raïms

Arna

  1.  Rusc d'abelles.

Arnadí

  1. Plat dolç que es fa de carabassa cuita al forn amb sucre, canyella, ametles i pinyons, i que és propi de la Setmana Santa.

Armullar/remullar

1. Posar en contacte amb un líquid; mullar molt.

A gran secada, gran remullada

Posar la pell a remulla

2. Ensabonar i mullar la cara d'algú per afaitar-lo.

Barba ben remullada és mig afaitada

El bon barber arremulla primer

Estar a remulla

Quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a

remullar

Àrnica

1. Planta de la família de les compostes: Arnica montana L. Té el tronc dret, rígid, estriat, pubescent, de 10 a 60 cm. d'altària; les fulles lanceolades oblongues i les flors grogues, el polsim de les quals provoca l'esternut. Se fa pels prats i pastures seques de les muntanyes.

Si no et vols ferir beu aigua d'àrnica al matí

2. Tintura que es fa de les flors de la dita planta i s'empra molt per curar cops.

Aro

1. Cercle de ferro que enrevolta la roda d’un carruatge.

Arpiots

1. Eina consistent en una fulla de ferro que per una banda està dividida en dos o tres forcons llargs i per l'altra té tall horitzontal o vertical, i que va posada al cap d'un mànec llarg que forma angle agut amb la fulla.

Arquillo

1. Cada un dels arcs de fusta que sostenen la vela del carro.

Arrabassar

1. Treure amb esforç una planta, de la terra on està arrelada.

    Arrabassar-se el blat

2. Cavar la terra ben endins, removent-la molt i llevant les plantes que perjudicarien el conreu.

3. Llevar una cosa del lloc on està fortament adherida.

4. Prendre una cosa amb violència o amb astúcia.

    Arrabassar un ronyó [a algú]

    Arrabassar-se els cabells

Arracada

1. Cercolet o altra peça de metall que les dones duen penjat a l'orella per adorn.

Una dona sense arracades, sembla un burro sense morralles

Si no hi ha arracades, no hi ha abraçades

2. Penjoll format d'un replec de la pell, que solen tenir les cabres davall el coll.

3. Penjoll de dues o més cireres.

4. Carràs o porció d'un raïm (Crevillent).

5. Ament de l'avellaner.

Arraïl

1. Arrel. La part inferior del vegetal, generalment subterrània, que serveix per fixar la planta en la terra i per pendre d'aquesta les substàncies nutritives.

Arramassar

1. Agranar, arreplegar amb ramassos (escombra feta de branques de ginesta, de botja o d'una altra planta, per a escombrar l'era, el carrer, el forn) allò que han tirassat.

2. Arreplegar allò que es escampat, coses disperses.

Replegant caramels

3. Comprar o aprofitar moltes coses.

Arramblar

1. Endur-se (una cosa) per davant amb impuls violent.

Dones arramblant en una joieria

2. Arramassar, arreplegar.

Venedors 'top manta' arramblant amb rapidesa els seus productes

Arrancada

1. Moviment fort cap envant (d'una persona o animal); impulsió forta per començar a fer via.

Tenir arrancada de cavall [o rossí] i parada de burro [matxo o somera]

Tindre l'arrancada

Arraconar

1. Apartar a algú d’un càrrec o d’un lloc de comandament.

Arrap

1. Ferida superficial feta amb les ungles o amb un altre instrument agut.

Arrapa i fuig

1. De pressa, sense detenir-se.

   D'arrapa i fuig

Arrapaaltars

  1. Beatot

Arrapar

1. Prendre o separar violentament.

2. Elevar o excitar fortament l'esperit.

3. Ferir amb les ungles.

4. Agafar-se fort a una cosa.

Arrapar-se [o agafar-se] com una llagasta

5. Rascar fluixet la pell amb les ungles, amb una agulla o altra cosa anàloga.

Arrastrat-ada

  1. Vil, dolent, miserable.

Arraulir

1. Arrufar, encollir.

Arraulir els muscles

2. Acovardir, llevar el coratge.

   Qui s'arrauleix, el fred se'l menja

Arraval/raval

1. Barri exterior d'una ciutat o vila.

2. Afores; cases situades fora d'una població.

Arre/arri

1. Interjecció que es pronuncia per fer caminar les bísties de càrrega.

Arrea!

1. Veu de despreci rebujant algú perquè el deixe tranquil.

   Arrea al poble, llépol

Arrear

1. Posar arreus, ornar.

2. Ornar-se.

3. Incitar amb crits (les bèsties) a fer via.

4. Donar un cop, pegar

5. Treballar de pressa.

Arrebossar

1. Abossar, tapar la cara amb la capa o amb una altra peça d'abric.

2. Tapar i embolicar amb manta o amb una altra peça d'abric.

3. Cobrir una paret amb guix, morter o ciment, i allisar-la tapant els clots i falles.

4. Donar dues passades a la paret, com a preparació per pintar al fresc.

5. Cobrir amb una capa d'ou i pa rallat, la carn, peix o altra cosa de menjar.

6. Rebatre un clau per la punta, doblegant-la perquè quedi més fort.

Arrecerat-ada

1. Situat fora de l'acció de la intempèrie. 

Arredolar

1. Posar en rotlle; posar-se al voltant d'algú o d'alguna cosa.

Arreglaparròquies

  1. Manifasser, que es posa  arbitràriament, sobretot en afers d'altri.

Arremangar/arromangar

1.  Girar cap amunt la part inferior d'una mànega o d'un vestit, replegant-la damunt ella mateixa.

2.  Descobrir part del cos replegant cap amunt la part inferior del vestit que la cobreix.

3. Resoldre's a fer molta feina o a obrar amb energia.

Arreu

1. Persona deixada, desastrada.

2. Pertot.

   A tot arreu

3. Sense atenció ni esment; amb deixadesa.

Arreus

1. Eina o utensili en general, cosa que serveix per un ús determinat. Especialment,  agrícola. Arada per llaurar.

Arri!

1. Interjecció amb què s’estimula una bèstia a caminar o a accelerar la marxa.

Arrier

1. Home que tragina coses a esquena de bístia.

Arrojar

1. Vomitar perbocar boçar Traure convulsivament per la boca les matèries contingudes en l'estómac.

Arromangar/arremangar

1. Girar cap amunt la part inferior d'una mànega o d'un vestit, replegant-la damunt ella mateixa.

Arromanga't un camal i veuràs quina polseguera

2. Resoldre's a fer molta feina o a obrar amb energia.

3. Dur-se'n per davant amb un impuls violent.

Arronsar/arrunsar

1. Replegar una cosa cap enrera.

Arronsar els muscles [o arronsar-se ] de muscles

Arronsar les espatlles 

Arronsar les veles

Arronsar-se d'espatlles

Arronsar-se el llombrígol

2. Replegar una mànega o un vestit cap amunt.

Arrop

1. Almívar obtingut concentrant el most no fermentat, ric en sucres.

2. Confitura elaborada amb el most concentrat.

 Arrop i talladetes: Arrop amb tallades menudes de carabassa o unes altres fruites.

3. Suc procedent de la bullida de bresques de mel  

Dolç com un arrop [o el sucre] 

Més dolç que l'arrop 

Ser dolç com l'arrop 

Arrova

1. Mesura de pes valenciana equivalent a 12'78 kg.

Arrufar

1. Fer un gest amb la cara, tot arrugant-ne la pell.

Arruixadora

  1. Regadora; recipient de metall amb un canó que acaba en una cassoleta plena de foradins, i que serveix per regar.

Arruixar

1. Llançar un líquid de manera que caiga dividit en gotes, una quantitat de grans, etc., de manera que caiguen disseminats (sobre algú o alguna cosa). Arruixar les plantes. Arruixar els carrers.

   Arruixa que plou!

2. Banyar (alguna cosa) tirant-hi damunt un raig d'aigua.

3. Fer allunyar (el bestiar, les aus, etc.). 

Arruixó

1.Pluja seguida i de poca durada.

2. Conjunt de coses que cauen sense interrupció com a pluja.

3. Renyada forta.

Arrupir/arropir

1. Replegar una cosa damunt ella mateixa, fent-la menys extensa.

2. Replegar-se una persona o animal damunt si mateix, doblegant l'ossa i els genolls.

Arter-a

1. Astut, fi, hàbil a enganyar. 

Ascla

1. Estella grossa de fusta o d'altra matèria sòlida.

    Esser de mala ascla 

    Bufa-li un ull, que té una ascla! 

    Cagar ascles [o ascletes]

    El qui té troncs fa ascles [o estelles]

    Estar [algú] com una ascla  

Asclar

1. Trencar fent ascles, especialment la llenya.

Ase

1. Mamífer perissodàctil de la família dels èquids (Equus asinus), d’aspecte similar al del cavall, però més menut, d’orelles llargues i de cap gran, que s’utilitza generalment com a bèstia de càrrega.

2. Home estúpid, que obra amb poc enteniment.

Asperges

  1. Cerimònia de la aspersió, o acte d'esquitar amb aigua beneita els feels abans de començar la missa major.

  1. Salpasser, instrument per a fer l'aspersió.

  1. Deixar o quedar-se sense res.

Aspergir

1. Escampar aigua beneita; ruixar les persones amb el salpasser.

Aspre

1. Canya o pal que es clava a terra, al costat de les tomateres, a fi que aquestes plantes s’hi enfilin.