CALENDARI DE FESTES, COSTUMS I TRADICIONS

A LA VALL D’UIXÓ

DESEMBRE

Index

Les celebracions del mes de desembre es concentren al voltant del Nadal.

El Nadal 

El pessebre

Il·luminació nadalenca

Arbre de Nadal

Vesc i grèvol

El Pare Noel

Aguinaldo

Estrenes

Cistella de Nadal

La paga extra

Les loteries i les rifes

Targetes de Nadal

Nadales

La nit de Nadal

La Missa del Gall

Nadal el 25 de desembre

Sants Innocents

Cap d'Any

      L’última nit de l’any

Els dolços típics de les festes nadalenques

Activitats programades a La Vall d’Uixo al voltant de la festivitat del Nadal

El Nadal

És la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la

Pasqua, la festa cristiana més important. En ella, se celebra el naixement de Jesús. De les

esglésies cristianes, la Catòlica i la Protestant celebren el Nadal el 25 de desembre, la tradició

afirma que des de Liberi I, (352). L’Església Ortodoxa , en canvi, el celebra el 7 de gener, ja

que no va acceptar el calendari gregorià que va reformar el calendari julià de l'època romana.

Malgrat el seu origen marcadament religiós, el Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra

arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i el

Japó.

En català, la paraula Nadal ve de natalici, naixement. Els anglosaxons usen el terme christmas,

que significa "missa de Crist" i en algunes llengües germàniques, com l'alemany, la festa

s'anomena Weihnacht, que significa "nit de benedicció".

A l'hemisferi nord coincideix amb els primers dies d’ hivern i és normalment temps d'estar a

casa i en família.

Dissortadament cada dia més, el Nadal està esdevenint un concepte comercial. El Nadal

s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare

Noel, el pessebre, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal, la neu, però, sobretot, a la

compra de regals.

La Vall d’Uixó celebra amb intensitat aquestes festes i en totes les famílies es segueixen les diferents costums i tradicions nadalenques segons les seves creences.

Com a tots els pobles abans tenia únicament un caràcter religiós i totes les celebracions eren les pròpies del naixement de Jesús. Però poc a poc han anat incorporant-se altres costums de tradició foranea i avui ens combinen totes les que la política consumista ha introduït.

A continuació destaquem d’entre totes, les que s’acostumen a desenvolupar-se als diferents llars del poble.

Tornar

El pessebre

En moltes cases es prepara l’arribada del Nadal am una de les tradicions més arrelades d’aquesta celebració com és la de muntar el pessebre, que no és altra cosa que una representació amb figures del Naixement del Nen Jesús. La data que marca el muntage és la del 8 de desembre, dia de la Puríssima.

Sembla que al segle XVI apareixen alguns pessebres semblants als que es construeixen actualment: una cova amb roques, muntanyes i herba que es cobria amb una representació del

cel sota la qual es col·locaven figures de persones i animals que es podien canviar de lloc i modificar l'escena.

Tot i això, l'origen d'aquest costum se situa una mica abans, al segle XIII. Va ser aleshores quan Sant Francesc d'Asís va voler celebrar un Nadal el més realista possible i, amb el permís del Papa, va instal·lar un pessebre amb palla dins una cova, va col·locar la imatge del Nen Jesús i un bou i una mula al costat. En aquest escenari va celebrar la missa de la Nit de Nadal. Des d'aleshores el costum es va estendre per tot Itàlia i per tot el món cristià. D'entre tot el món, però, és a l'àrea mediterrània on la tradició del pessebre pren més esplendor i difusió.

Els pessebres es munten i es desmunten cada any. S'aprofiten les figures i els elements dels anys anteriors i se'n van afegint de nous.

El pessebre més antic que es coneix data del segle III després de Crist, al monestir alemany de Füsen.

Estructura del Pessebre

El Pessebre té dos conjunts de figures fonamentals:

Representacions religioses

Representen la tradició evangèlica en les escenes de la Cova, l'Adoració dels Reis i l'Anunciació dels pastors.

La Cova: En un lloc recollit del pessebre, sovint al peu d'una muntanya, es construeix una cova amb suro, cartró o paper enguixat i dins es col·loquen les figures de la Mare de Déu, Sant Josep i el Nen Jesús en un bressol. Els acompanyen el bou i la mula i, sobre la cova, es penja la figura d'un àngel.

L'Adoració dels Reis: La formen els Tres Reis d'Orient: el Rei Blanc o Melcior, el Rei ros o Gaspar i el Rei Negre o Baltasar. Es representen de 2 maneres: cavalcant sobre camells o cavalls, com si anessin de camí, i adorant el Nen Jesús, a peu davant la Cova. A banda dels Reis, sovint també els acompanyen tres patges. Els Reis s'acostumen a col·locar al pessebre el dia de Cap d'Any en un punt allunyat a la Cova i cada dia se'ls fa avançar una mica fins que el dia 6 de gener arriben davant el Nen Jesús.

Anunciació dels pastors:

Aquesta escena la composen 3 pastors reunits al voltant del foc i un àngel que els anuncia el Naixement.

Representacions populars:

Per l'altra, les que formen part de les figures d'inspiració popular, entre les quals trobem l'Adoració dels Pastors, la gent del poble que porta ofrenes, les figures de personatges que realitzen una activitat, els animals i les figures anecdòtiques.

En els pessebres també era habitual de col·locar unes cases allunyades de la Cova que representaven el poble.

Des d'allà partia un grup de gent que anava a adorar el Nen Jesús. El primer era el batlle, el seguien el rector, l'agutzil, els guàrdies forals i darrera d'ells tota la gent: els pastors, el llaurador, el moliner, etc.

A banda d'aquests personatges, sovint també apareixien els músics, que no podien faltar en cap manifestació popular d'alegria. Aquestes figures ja eren presents als pessebres més antics que s'han trobat arreu del món. D'entre els músics destaquen el flabiolaire, el grallaire o el cornamusaire (aquell que toca el sac de gemecs, un instrument molt tocat a la muntanya i a la plana).

Però, d'entre el grup de les figures d'inspiració popular, destaca la del Caganer. Apareixia ja en els pessebres del segle XVIII i es trobava present també en els pessebres napolitans i en els d'altres zones fora de l'àrea mediterrània. Es va afegir en èpoques de crisi religiosa i d'exaltació del tema popular. Tot i que les interpretacions del personatge són múltiples, se li acostuma a atribuir la facultat d'adobar la terra.

D'altres personatges del pessebre popular són la filadora, la bugadera, el pescador, els pastors, les cases de suro i els rius de paper argentat, posat damunt d'uns bocinets de molsa i suro, els que treballen la terra i els animals: rucs carregats, galls i gallines, ànecs, etc., ens portaran a un racó del menjador la il·lusió d'un mon feliç i un tros de natura a casa.

El riu amb el pont

Els diferents oficis

Els animals

Montem el pessebre

Primers passos per muntar el Betlem ...

1. El primer que farem serà preparar tot el material necessari per dur a terme la nostra tasca.

2. Començarem per saber on anem a situar el nostre Betlem, sabent que dimensions volem que tingui, la quantitat de peces que posarem i la temàtica que utilitzarem (desert, muntanya, ribera de riu ...) així buscarem sorra de platja, pedres naturals o artificials, suro pelagrí i un llarg etcètera de material que anirem veient a poc a poc, per intentar reflectir l'escena com la imaginàvem.

3. La base normalment és un tauler amb cavallets, el nombre i mida dependran de les nostres pretensions, també pot valer qualsevol taula o superfície anàloga. Començarem per situar el Betlem en un lloc que tingui a prop una connexió elèctrica (per endollar llums, bombes d'aigua ...) també i a ser possible en una zona que no sigui de pas per evitar cops accidentals.

4. Molsa per la terra, sorra per als camins i paper d'alumini per als rius.

Per condicionar un pessebre no hi ha res millor que la molsa. Sigues generós i omple tota la superfície que ocuparà el teu naixement amb molsa. És molt barat i es troba molt fàcilment en qualsevol viver. No oblidis que deu haver un camí pel qual aniran els tres Reis Mags d'Orient. Mantingues la superfície per la qual hagi de discórrer aquest camí lliure de molsa i cobreix-la amb sorra, graveta o fins i tot sorra per a gats. El paper d'alumini serà d'enorme utilitat si el que volem és simular un riu.

5. Col·loca els edificis del teu naixement.

El següent pas és col·locar els edificis. Hi ha gent a qui li agrada posar de tot: les casetes dels pastorets, el castell d'Herodes, les muralles de Jerusalem, etc. Siguis o no un d'ells, hi ha un edifici que mai pot faltar: el portal de Betlem. El nostre portal ha d'anar situat al fons del naixement, és el lloc on més va a destacar. El camí dels Reis Mags de conduir al portal. Pots comprar o fabricar tu mateix totes aquestes estructures. Si tries la segona opció, el millor és que utilitzis suro (és barat i es modela fàcilment), goma d'enganxar i fins i tot pintures si és que vols donar una mica de color.

6. El torn dels personatges.

Deixa anar la teva imaginació i fes que el naixement cobri vida amb tot tipus de persones i animals: pastorets, romans, ovelles, gossos pastors, caminants, etc. Imprescindibles: els Reis Mags pujats en els seus camells, el noi, la Mare de Déu, Sant Josep, el bou i la mula. El nen Jesús és el centre d'atenció, anirà col·locat al centre del portal estirat sobre un pessebre. A la seva esquerra la Verge, amb el bou darrere, i a la dreta Sant Josep, amb la mula darrere.

7. Aporta el teu toc personal.

Ja tens gran part de la feina feta, ara només et falta donar el toc de gràcia. Pensa en què pots posar al teu pessebre perquè llueixi més bonic: potser un pou amb unes aguadoras al costat omplint galledes d'aigua, o potser uns pastors asseguts al voltant d'una foguera. Una bona idea és decorar la teva naixement amb les mateixes llums que es fan servir per decorar els arbres de Nadal. Resulta molt agradable posar una estrella al fons del naixement, sobre el portal.

Tornar

Il·luminació nadalenca

Des de finals del mes de novembre comença el període en què es pot engegar a la Vall la il·luminació ornamental nadalenca. Fins el dia de Reis, l’Ajuntament manté el poble il·luminat.

Els carrers i els interiors de les cases apareixen, des de l'inici de l'Advent i fins a final de Nadal il·luminats amb tot tipus de llums. Aquest conjunt de llums encesos tenen la funció de solemnitzar la festa i de il·luminar els carrers, especialment les zones comercials.

Tornar

Arbre de Nadal

Sembla que el costum de l'arbre de Nadal va néixer a Alemanya, a la primera meitat del segle VIII. Estava predicant el missioner britànic Sant Bonifaci un sermó, el dia de Nadal, a uns druides alemanys per convèncer-los que el roure no era un arbre sagrat. Va tallar un roure i aquest va tirar a un altre així fins que van caure tots, menys un avet a qui li van cridar arbre del nen Jesús. Els bàrbars del nord feien una celebració de culte als seus Déus i festejaven el solstici d’hivern amb un avet, un arbre de fulla perenne considerat un símbol de la vida eterna i prosperitat per a aquestes cultures, i el decoraven amb fruits i elements de la natura. Els cristians que arribaren en aquestes terres llunyanes van adaptar aquesta tradició a la cultura pròpia, convertint a l’arbre i

les seves decoracions en simbologies referents a la fe cristiana. Així, l’arbre es va decorar amb pomes (símbol del pecat original d’Adam i Eva) i amb espelmes (essent sinònim de la llum de Jesús a totes les persones). I és per això que actualment, a part de moltes altres ornamentacions, els elements principals de decoració d’un arbre de Nadal són les boles de colors (com si fossin les pomes) i les tires de llumetes (com si tinguéssim espelmes enceses). Aquesta tradició no va arribar a Espanya fins al primer quart del segle XX.

Adorns de l’arbre

Les boles, estrelles o ferradures que pengen avui dels arbres de Nadal representen les antigues pedres, pomes o altres coses que adornaven abans el roure. Cada un d'aquests objectes té un significat. Les bombetes elèctriques que han substituït les espelmes simbolitzen la llum del món. Diuen que les ferradures que porten bona sort. Les pinyes són símbol d'immortalitat. Les campanes mostren l'alegria nadalenca. Les pomes o boles de Nadal representen l'abundància i l'estrella de l'arbre representa l'estrella de betlem.

Tornar

Vesc i grèvol

No està molt arrelada a les cases valleres; però en algunes portes de famílies joves ens poden veure.

Diuen que el vesc aporta sort i fertilitat i aquesta és la raó per la qual es col·loquen ramets d'aquestes plantes en els marcs de les portes i en les finestres. La tradició diu que si dues persones es troben en una porta sobre la qual hi ha grèvol o vesc s’han besar. Aquesta tradició procedeix dels països del nord d'Europa. Als Estats Units es va posar de moda al segle XIX. A Espanya té poca tradició però a Llatinoamèrica té més.

         grèvol                               vesc

Tornar

El Pare Noel

Aquesta figura en la Vall cada vegada més competix amb el Reis Mags. Donat que la seva arribada és molt més abans que la del Reis i el caràcter dominant del comerç amb la intenció de vendre, fa que els xiquets no tinguen espera i ja és majoria que la Nit de Nadal i sota l’arbre de Nadal, el Papa Noel descarregue els seus regals. Però per que no es perdi la tradició del Reis el que es fa és que les famílies es reparteixen l’entrega dels regals i uns ho fan en aquesta data i els altres s’esperen a la nit de Reis. Generalment són els avis els que esperen l’arribada dels Reis i els pares els que s’avancen a Papa Noel.

La tradició del Pare Noël no és pròpia de la nostre cultura, sinó que prové dels països del nord i centre d’Europa i, posteriorment d’Estats Units.

Però amb els anys, bé sigui per la influència de les pel.lícules o altres interessos, aquest personatge ha anat entrant per les finestres o xemeneies d’algunes cases. Així, molts xiquets i xiquetes es desperten el dia de Nadal amb la il.lusió de trobar els regals que el Pare Noël els ha deixat sota l’arbre.

Els noms de Pare Noël o Santa Claus provenen de Sant Nicolau.

Aquest sant, diu la llegenda, va sentir que hi havia un home molt pobre que havia decidit vendre les seves 3 filles per tal d’aconseguir diners per poder subsistir.

En saber-ho, el sant va anar a la casa d’aquesta família i va veure que a la xemeneia hi havien penjats els mitjons de les xiquetes que s’estaven secant. Va col·locar una bossa plena de monedes d’or per a cada una de les filles dins dels mitjons. Gràcies a aquest regal, la família va poder subsistir.

D’aquí ve la tradició de posar mitjons a les finestres o a l’arbre de Nadal o a la xemeneia, i esperar que a l’endemà hi apareguin els regals de Sant Nicolau. Per això tots els xiquets i xiquetes s'estimen tant a aquest personatge!! Això passa el dia de Nadal, el 25 de desembre.

Tornar

Aguinaldo

És costum de donar estrenes per Nadal. Les primeres estrenes o regals eren “pa i nous” i ho donaven als xiquets i altres serveis públics (escombriaires, carters, guàrdies, servents, etc.). A canvi donaven unes felicitacions als ciutadans en forma de postal. Els forners obsequiaven amb coques, els fideuers, pasta per a l'escudella. Una

altra forma de fer el mateix era la dels xiquets cantant nadales als veïns a canvi d'aliments o monedes.

Tornar

Estrenes

Segons explica la llegenda la tradició va sorgir amb Ròmul, el primer rei de Roma qui el primer dia de l'any va rebre dels seus ajudants unes branques tallades d'un fruiter del bosc de la deessa Strenia. Més endavant aquest gest es va transformar en un ritu que se celebrava cada primer dia de l'any i es va cridar Strena.

Les estrenes són un regal, generalment diners, que al Nadal reben sobretot els xiquets de part de familiars o pròxims. Per regla general les estrenes es donen el dia de Nadal, però hi ha costum, si hom no ha pogut recollir-les, d'allargar-se al dia 26, segon dia de Nadal o dia de Sant Esteve i durant totes les festes.

Al País Valencià també es coneix amb l'expressió "anar a besar les mans" en referència al costum antic d'anar els xiquets a casa els padrins de bateig, avis i altres parents a felicitar el Nadal i a

recollir les estrenes. En eixa visita es tenia costum de besar les mans dels parents per a felicitar-los i en senyal d'agraïment.

Tornar

Cistella de Nadal

La cistella de Nadal té les seves arrels en les canastretes que usaven abans els pagesos per lliurar els aguinaldos.

Les cistelles de Nadal es en l’actualitat la forma que tenen les empreses per obsequiar els seus millors clients i empleats. Aquesta "cistella de nadal" conté una sèrie de productes, que molts d'ells solen ser ingredients típics dels menjars i sopars típiques del nadal (torrons, dolços nadalencs , licors, vins, etc)

Tornar

La paga extra

Consisteix en una paga addicional al sou i de similar quantia que els patrons abonen als seus treballadors.

Va ser creada el desembre de 1944, aquesta paga extraordinària va entrar en vigor després de la publicació al BOE de 24 de desembre d'aquest any d'una ordre datada el 19 d'aquest mateix mes per commemorar la Nativitat del Senyor. El Ministeri de Treball de l'època va disposar que s'abonés una gratificació equivalent a la retribució d'una setmana, però un any més tard, el 6 de desembre de 1945, una nova ordre del llavors director general de Treball, José Antonio Girón de Velasco, va aprovar que la paga tingués caràcter general i indefinit per als treballadors. L'origen de la paga tenia un component de benestar social com a imatge de recuperació econòmica en la postguerra civil espanyola i en el món després de la II Guerra Mundial.

L’any 2012, 67 anys després d’aquell acord, el Govern del PP, amb motiu de la gran crisi econòmica en la que es troba el país, ha suprimit aquesta paga extra de Nadal als funcionaris públics.

Tornar

Les loteries i les rifes

Són la representació més moderna del tradicional estrenes. Les rifes existeixen des de fa molt de temps i és una altra manera d'aconseguir diners. A Espanya el 1857 es va decretar que totes les rifes es sortejaran amb els números premiats a la loteria nacional.

La loteria de Nadal

El seu origen es remunta a l'època de les Corts de Cadis, quan el ministre de la Cambra d'Índies va pensar en ella com "un mitjà per augmentar els ingressos de l'erari públic sense crebant dels contribuents". El primer sorteig es va celebrar el 18 de desembre de 1812.

Va rebre el nom de 'Loteria Moderna', per diferenciar-la de la 'Loteria Primitiva' iniciada pel Marquès d'Esquilache.

El nom de 'Sorteig de Nadal' no va arribar fins el 23 de desembre de 1892 i cinc anys després aquesta denominació ja apareixia impresa en els bitllets.

Des del primer sorteig, van ser els nens de Sant Ildefons els encarregats de cantar els números, que fins al 1913 estaven impresos en papers. A partir d'aquesta data, es va implantar el sistema de bombos i boles de fusta que se segueix

utilitzant avui.

En l'actualitat, tots els 22 de desembre la il·lusió irromp a les llars vallers gràcies al sorteig extraordinari de Nadal, el premi màxim té un valor de 3 milions d'euros.

Però els que acaben el 22 de desembre amb les mans buides encara tenen una data en la qual confiar: el 6 de gener, quan es juga la Loteria del Nen. Aquest sorteig va néixer el 1941, encara que no va adoptar fins a 1966 el nom amb el qual se'l coneix avui en dia, derivat precisament de la coincidència amb la data de l'adoració al Nen dels Reis Mags d'Orient.

Tornar

Targetes de Nadal

El 1831, un diari de Barcelona va voler posar en marxa la tècnica de la litografia felicitant el Nadal als seus lectors. Ràpidament es va estendre el costum de felicitar les festes mitjançant una d'aquestes litografies. A partir de 1870 es va introduir el color a les felicitacions. La confecció del primer Christmas sol atribuir al londinenc sir Henry Cole, que el 1843, en no tenir temps per escriure les cartes de felicitació als seus amics, va

encarregar a una impremta una targeta amb el missatge "Bon Nadal i Feliç Any Nou".

Una targeta nadalenca és una targeta de felicitació que s'adorna d'una manera que celebri Nadal. El contingut típic s'estén des de símbols veritablement cristians tals com escenes del Naixement de Jesús i l'estrella de Betlem a les referències purament seglars, de vegades desenfadades, de vegades estacionals (paisatges, meteorologia, etc.) O a les activitats comunes de Nadal com a compres i festejos. Les targetes de Nadal són enviades durant el període nadalenc (al voltant del 25 de desembre) per molta gent (incloent no cristians) en la cultura occidental i en Àsia.

 A partir de 1870, l'ús d'aquest tipus de targetes es va generalitzar, amb la imatge del Pare Noel com a protagonista. Actualment estan sent substituïdes per les targetes virtuals, o correus electrònics.

Tornar

Nadales

Una nadala o cançó de Nadal és una cançó, la lletra de la qual fa referència al Nadal o per extensió, a l’hivern en general. Es canten tradicionalment en el període previ i durant les festes de Nadal.

Com és habitual en la cançó tradicional, l'origen de les nadales es perd en la nit dels temps, però algunes de les nadales tradicionals catalanes més antigues es troben ja en manuscrits del segle XV.

Tal com afirma Joan Amades, el cançoner de Nadal és un dels més extensos del repertori de la tradició popular catalana i s'hi barregen tant les cançons cantades dins de l'església durant l'adoració al nen Jesús, com les cançons per cantar davant dels pessebres casolans.

Les primeres nadales sorgirien al voltant de la celebració cristiana, que a Europa es correspon amb el solstici d'hivern. Com a antecedent es poden assenyalar les representacions populars que feien els pastors en el portal de les esglésies abans de la "Missa del Gall" i que amb cançons i danses serien el contrapunt alegre i desenfadat a la litúrgia de la Nit de Nadal.

També l'Església va originar les seves pròpies nadales, com a himnes en llatí amb temàtica nadalenca. El 1582 va aparèixer a Greifswald (ciutat sueca actualment pertanyent a Alemanya) una col·lecció d'aquests himnes llatins amb el nom genèric de Piae cantiones. Algunes d'aquestes cançons han estat traduïdes fins a esdevenir himnes molt famosos. Un exemple notable d'himne de caràcter religiós és l’Adeste fideles, atribuït al músic anglès John Francis Wade.

La música d'arrel culta també ha aportat al repertori nadalenc algunes nadales popularitzades arreu del món. Aquest és el cas de la "Santa nit", de Franz Xaver Gruber i del "Joia en el món" inspirat en algunes melodies de l'oratori "El Messies", de Georg Friedrich Händel.

Algunes de les cançons que es canten habitualment per Nadal eren en origen cançons de bressol, com ara "El noi de la mare", tradicional catalana o Guten Abend, gute Nacht de Johannes Brahms, possiblement la cançó de bressol més universalment difosa. En canvi algunes cançons de Nadal s'han fet populars fora del context pel qual van aparèixer. L'exemple més significatiu dins la cultura catalana es "El cant dels ocells" popularitzat per Pau Casals.

També dins del repertori nadalenc trobem cançons de marcat caràcter infantil, com ara "A Betlem me'n vull anar", o "El dimoni escuat".

Les nadales, anomenades Christmas carols en anglès, nöels en francès o villancicos en castellà, són una de les tradicions de Nadal més arrelades al món occidental, i als Països Catalans és el repertori de música tradicional que més viu es manté.

Cal no confondre les nadales amb els villancicos com a forma poètico-musical del Renaixement Hispànic i que en català reben el nom de villancet

Tornar

La nit de Nadal

La nit del 24 de desembre és un moment molt especial per a moltes persones. A més de celebrar religiosament el naixement de Crist, la nit de Nadal és el dia de reunió familiar, el dia d'un sopar especial. L'origen de les festes podem referir a l'època romana, durant la festivitat de les Saturnals, que se celebrava amb grans menjars. És un dia molt alegre. Les famílies es troben al menjador o la sala, prop de l'arbre de Nadal i el pessebre.

La majoria de les famílies velleres prenen gall d’indi rostit, xai, marisc, pernil i peix, i dolços nadalencs: massapà, torró, coques,  pastissets de moniato, etc. Últimament s’aprofita per donat els regals aquelles famílies que celebren el Papa Noel.

Tornar

La Missa del Gall

La Missa de Gall se celebra la nit del 24 de desembre (després del sopar de Nit de Nadal) a les 24 hores. La seva celebració té per objecte la commemoració cristiana del naixement del Nen Déu. Els seus dos lectures i l'evangeli se centren en la narració del naixement a Betlem. Podria ser que dita celebració tingués els seus orígens en el solstici d'hivern que és la Festa del naixement del

sol i que el gall és el símbol solar en el nostre país, doncs anuncia el pas de la nit al dia.

Tornar

Nadal el 25 de desembre

La tradició situava el naixement de Jesús pel solstici d'hivern, i ja des del segle II se celebrava en els primers dies de gener la Teofania, festa de la manifestació del Salvador, en la qual s'agrupaven el seu naixement, el seu baptisme i la seva adoració pels Mags. Però com uns dies abans, el 25 de desembre, els pagans celebraven el "Natalis invicti" (= Naixement del Invicte, que era el Sol), l'Església va desglossar la Teofania (actual festa de l'Epifania), la commemoració del Naixement, fixant per el 25 de desembre, per tal que el "Naixement del Invicte" pagà cobrés el seu sentit ple quan la traduïm el Naixement de l'únic invicte, Jesús.

En aquest dia es continua amb la tradició familiar de reunir-se tots al voltant de la taula per fer el dinar de Nadal.

Cal anotar que en la confecció d'aquest dinar i pensant en el sopar que la nit d’abans s’havia pres, no hi pot faltar, per començar el putxero amb la pilota i les diferents carns de  bou, el be, el porc i la gallina, a més de patates, col, pastanaga... Tot seguit cal menjar el rostit de pollastre, capó o gall d'indi, moltes vegades amb un farcit de pomes, prunes, panses, pinyons,

putxero de Nadal

posat dins el rostit. O simplement carn de corder torrada.

I, les postres, torrons, neules, massapà, pastissets de moniato......

També es fa una llarga sobretaula on es reciten poemes, es canten nadales i amb un ambient tendre i distès tothom es parla, es retroben les famílies i es comuniquen en torn de l'arbre o del pessebre. Es desitja pau, felicitat i joia a tot el món.

Tornar

Sants Innocents

El dia dels Sants Innocents es celebra el 28 de desembre. És costum fer bromes a la gent com trucar a la porta i anar-te'n corrent, enganxar ninots de paper a l'esquena, etc. De vegades a la gent que li gastes la broma li sap dolent.

Tot i així, avui en dia, el més habitual és fer bromes als nostres coneguts: explicar una mentida inofensiva o “trola” increïble a veure qui és l’innocent que se l’empassa (evidentment, després o a l’endemà s’ha de desvelar la veritat). I això també ho fan els mitjans de comunicació: a les televisions, ràdios i diaris es publiquen notícies basades en una broma. I se'n diuen innocentades.

Quin origen té aquesta tradició?

El nom d’aquesta diada podria tenir l’origen en una llegenda cristiana que diu que el rei Herodes, quan va ser informat sobre el naixement de Jesus, va fer degollar a tots els infants de Betlem, morint així milers d’innocents.

Però el caràcter festiu de la diada, ben segur que prové d’un altre origen. Durant la època més dura de l’any a nivell climatològic, coincidint en un període de poca activitat als camps, la gent necessitava divertir-se i relacionar-se amb els seus veïns. Així en ple hivern, s’organitzaven

jornades de festa desenfrenada i disbauxa, just després de Nadal.

Així, trobem tot el sentit a la dita “de Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”.

Tornar

Cap d'Any

Des dels inicis de l'Imperi Romà, gener estava dedicat al déu bifront Janus, que mira davant i darrere: a l'any que es va i al principi del que ve, per això li representaven amb dos rostres, un barbut i vell i l'altre jovenet. Els romans convidaven a dinar als amics i s'intercanviaven mel amb dàtils i figues perquè passés el sabor de les coses i que l'any que comencés fos dolç. Aquesta vella costum romana va ser poc a poc entrant a Europa, on amb la mateixa finalitat venturosa començar a oferir llenties, de les que es diu que propicien la prosperitat econòmica de l'any que comença. A l'edat mitjana l'Església va tractar d'oposar als vells costums, però no va aconseguir extirpar l'atmosfera dissipada de, la nit de Sant Silvestre, que es va mantenir com l'última illa pagana de les dotze nits nadalenques (les compreses entre el Nadal i la Epifania), que l'Església considerava com a període de renovació per millorar l'any vinent. A Espanya, la tradició d'acomiadar amb raïm l'any sembla ser que data de 1909.

L’entrada del nou any es celebra a La Vall en dos esdeveniments tradicionals; la cursa de la Sant Silvestre vallera i l’última nit de l’any amb una concentració a la plaça del Centre per acomiadar-se de l’any que acaba i entrar en l’any nou amb el típic raïm i cava o sidra.

La Sant Silvestre vallera

Es realitza el 31 de desembre a les 19h. i està organitzada pel Club d’Atletisme. Últimament la cursa ha adquirit un caire solidari on els participant aporten aliments per a alguna ONG que els fagi arribar a la gent més necessitada.

Aquesta cursa encara que alguns atletes ixen a competir-la, la majoria dels participants, que sobrepassen el millar, on fan en un ambient festiu en la que un gran nombre van disfressats.

L’última nit de l’any

Aquesta nit, tots els vallers i valleres inclòs els xiquets i xiquetes es van a dormir més tard! En aquesta ocasió, com a mínim han de poder aguantar fins a les 12 de la nit, moment de les campanades amb les quals acomiadem l’any en curs i donem la benvinguda al nou any. Molts són els que s’acosten a la plaça del Centre amb els 12 grans de raïm i alguna ampolla de cava o sidra a l’espera de que el rellotge de l’Ajuntament marque les 12 i doni pas a les campanades.

De totes les celebracions emmarcades dins el període nadalenc, potser aquesta és la que més gent celebra fora de l’ambient familiar (avis, tiets, cosins...) i apareixen més sopars entre amics.

Hi ha dos moments àlgids en aquesta nit: quan sonen els quarts (vol dir que s’acosta la primera campanada) i quan sona l’última campanada ... i tothom crida: Feliç any nou!!!!! Un castell de focs d’artifici llançat des de la terrassa de l’Ajuntament acompanya aquest moment de bullici.

Tothom reparteix petons i abraçades, es brinda amb cava i es truca a les persones estimades, amb les quals no s’ha pogut passar aquesta vetllada, per desitjar-los un bon any (últimament també s’envien molts missatges de mòbil).

Per què mengem raïm amb les campanades?

La tradició marca que, coincidint amb cada una de les campanades, hem de menjar un gra de raïm. En total 12, és clar. És important no descomptar-se i que no ens en sobri ni falti cap gra de raïm quan hagi sonat la última campanada. D’aquesta manera tindrem sort durant tot el nou l’any que tot just  acaba de començar.

Diuen que menjar raïm aquesta nit és sinònim d’obtenir riquesa i diners durant l’any que comença.

Però es veu que l’origen real d’aquesta tradició no està tan relacionat amb la sort: A la cap d'any de 1909 els recol · lectors de raïm van tenir una gran producció d'aquesta fruita i per no haver-lo de tirar, les autoritats van decidir regalar-lo a la població amb l’argument que si tothom menjava raïm la nit de cap d’any tindrien bonaventura i sort durant l’any següent.

Hi ha altres tradicions lligades a la nit de cap d’any:

Roba interior vermella

L'origen d'aquesta tradició no és del tot cert, però realment hauríem desplaçar-nos en temps de l'edat mitjana, quan realment gairebé tot estava prohibit i sobretot en les classes mitjana o baixa. De fet en l'antiguitat sempre s'havia relacionat el color vermell com el símbol del dimoni, la sang i la bruixeria. Per aquesta relació fins i tot va arribar a prohibir la plantació i consum de productes de color vermell (tomàquets, pebrots, ..) i el vestir-se amb indumentàries vermelles. De fet a l'hivern quan tot sembla estar parat o mort per les gelades, el color vermell és un símbol de sang i de vida, però com estava prohibit i la gent creia que el portar un símbol de vida portava bona sort, en el moment en que el sol començava el seu naixement donant senyals de vida, van optar per portar roba de color vermell, però que realment no estigués a la vista, quedant d'aquesta manera la tradició establerta fins als nostres dies.  

Tornar

Els dolços típics de les festes nadalenques

Durant les festes de Nadal no poden faltar la gran varietat de dolços elaborats per a aquesta celebració. A la Vall el més popular és el pastisset de moniato i estan acompanyats pels tradicionals torrons, massapà, polvorons, mantegades, i tota classe de coques.

Pastissers de moniato

Els pastissets de moniato és el dolç nadalenc més tradicional que es consumeix a les taules de les famílies valleres en els diferents menjades que es preparen per a les celebracions de les festes de Nadal.

Són una espècie de pastissos en forma de cresta que conté una massa de moniato en el seu interior.

La recepta de La Vall d’Uixó és la següent:

Ingredients dels pastissets de moniato

    Per fer la massa

    1 got de vi dolç.

    1 got d'anís dolç.

    3 gots d'oli d'oliva suau.

    1 Kg de farina.

    Per a la confitura de moniato

    1 kg de moniatos blancs, ja bullits i pelats.

    1 kg de sucre.

    2 bastonets petits de canyella.

    Ratlladura de llimona.

Elaboració dels pastissets de moniato

Elaboració de la massa

Pastarem bé tots els ingredients de la massa. Quan agafem una mica de la massa, fem una boleta i no s'enganxi a les mans això indica que ja no accepta més farina. Deixarem que reposi uns 30 minuts.

Elaboració de la confitura

D'altra banda triturarem els moniatos (encara calents) i afegirem el sucre, dues bastonets petits de canyella, una cullerada de pell de llimona ben ratllada i algun tros més gran de pell de llimona.

Cuinarem, a foc lent, tots aquests ingredients uns deu minuts fins que quedi una mena de melmelada daurada (la confitura) No ha de quedar caldosa o líquida.

Elaboració dels pastissets de moniato

Farem boletes amb la massa de la mida d'un ou petit.

Posarem sobre la taula uns plàstics petits untats amb una mica d'oli perquè no s'enganxin al treballar-les.

Les estirarem amb un corró fins que quedin cercles molt fins.

Al centre de cada un posarem una o dues cullerades soperes de la confitura.

Doblarem per la meitat, perquè quedin els pastissets o crestes ben tancats sense que surti el farciment. Apretarem les vores amb els dits perquè quedin ben segellats.

Posarem els pastissets de moniato al forn ja calent (a uns 190 graus) uns vint minuts.

El nostre consell

Abans d'enfornar les crestes o pastissets de moniato les pintarem amb un ou ben batut (perquè prengui un color daurat) A més els empolvarem amb sucre.

Pensem que la proporció dels ingredients sempre és relativa ja que hi ha gent que els prefereix molt més dolces i posa el doble de sucre. Els condiments com la pell de llimona i la canyella o altres ja és qüestió de gustos o tradició de cada zona.

Massapà

Ja al segle IV a.J.C. Arquestrando citava que els grecs sentien estima per unes coques elaborades amb ametlles i mel, l'auster Plató va arribar a considerar poc recomanables per al poble hel·lè. Però dues ciutats, Venècia i Toledo s'apunten la paternitat de la seva invenció. D'acord amb la llegenda italiana, el massapà va néixer a Venècia cap al segle XVI, quan va sorgir la idea de fabricar un tipus diferent de pa per combatre la fam, triturant ametlles i sucre, que va ser anomenat marzipane o pa de Sant Marc a

veneració al patró de la ciutat. Una altra història atribueix la invenció al gremi de forners italians, anomenats en l'Edat Mitjana germans de Marc. Davant d'aquestes versions, cronistes de Toledo sostenen que va ser arran de la batalla lliurada contra els àrabs per Alfonso VIII de Castella en l'any 1212 quan les monges del convent de Sant Climent van començar a elaborar certa classe de pa a base

d'ametlles i sucre . D'altres s'inclinen per la teoria que el massapà hauria entrat a Europa a través de la península ibèrica i des de Xipre, Creta, Sicília i Venècia, sempre de la mà de dos pobles refinats i llaminers: l'àrab i el jueu.

Recepta del massapà:

Ingredients:

150 g de pols d'ametlla, 150 g de sucre, aigua (la necessària).

Per a la decoració:

fruites confitades a voluntat, 10 g sucre bolado o esponjat.

Massa, primera part

En un bol, triturem el llevat premsat amb la mà, notem com es desfà mentre hi afegim l'aigua i ho batem a mà. Hi afegim la farina. Ho remenem fins que obtenim una massa homogènia. Tapem la massa amb un drap de cuina i la deixem en un lloc tebi i sense corrents d'aire, a uns 22 graus. El forn, sense encendre, pot ser un bon lloc. Deixem que dobli el volum: uns vint minuts.

Massapà

Mentrestant, preparem el massapà: mesclem la pols d'ametlla i el sucre. Quan estiguin ben barrejats hi afegim l'aigua i fem una massa prou tova perquè no se'ns trenqui. Sobre la superfície enfarinada, hi fem forma de xurro i hi col·loquem el rei o reina i la fava a l'interior.

Massa, segona part

A l'atuell o a la màquina d'amassar hi posem:

Primer el sucre, després la sal, el llard (a temperatura ambient), la ratlladura de llimona i l'aigua, perquè es desfacin bé la sal i el sucre. Hi afegim l'ou, que haurem trencat a part per assegurar-nos de no posar cap resta de la closca, i la farina. Amassem fins que ens quedi ben elàstica i hi afegim la massa amb llevat, que ja ha pujat el doble del seu volum. Tornem a amassar i quan tota la massa ens quedi ben elàstica (com un xiclet) ja està a punt. Per comprovar-ho, el millor és estirar-la amb les mans: si se'ns trenca, vol dir que encara falta treballar-la. L'estirem sobre el marbre tot fent un xurro, amb l'ajuda d'un corró. Hi col·loquem el massapà a sobre i, amb la massa, l'embolcallem. Ens ha de quedar el massapà a l'interior, com en un farcit. Ara, la deixarem fermentar per segona vegada seguint el mateix procediment: tapada amb un drap i en un lloc tebi i sense corrents d'aire. Durant dues hores aproximadament o fins que hagi doblat el seu volum. Un cop ha llevat el tornem a pintar amb ou. El decorem: hi posem les fruites confitades al gust. I el sucre bolado o esponjat. Finalment el posem al forn a 230º durant uns vint minuts. Hem de tenir la precaució de col·locar-lo ben al mig de la safata perquè ens pugi de manera uniforme.

Polvorons

El polvoró és un producte típic de la rebosteria nadalenca d'Espanya. De tradició andalusa, tenen el seu naixement en l'etapa de les matances, ja que en la seva elaboració s'usava el llard del porc. Antequera (Màlaga) i Estepa (Sevilla), han estat capitals tradicionals d'aquest dolç.

Generalment se li poden afegir ametlles mòltes, i poden tenir altres additius com a coco ratllat, sèsam, etc. per crear diversos tipus segons el gust del consumidor.

Se serveix generalment en un plat acompanyat de trossos de torró i confits.

Sol vendre's embolicat en un paper i quan se serveix abans de menjar, a causa de la seva consistència pulverulenta, sol estrènyer-se a la mà de tal manera que la pasta queda atapeïda i pot obrir-se amb garantia de no desfer-se.

Recepta dels polvorons:

Ingredients: (per unes 30 unitats com les de la foto)

Preparació:

S'escampa la farina en una safata de forn i es torra fins que sigui daurada i es deixa refredar.

Es tritura l'ametlla ben fina fins que quedi una espècie de pasta humida. Es barreja amb un forquilla el sucre amb el llard fins que quedi ben barrejat. S'hi afegeix la ratlladura de llimona, la canyella i la pasta d'ametlla, i es barreja. S'afegeix la farina i es treballa amb les mans fins que quedi una massa fina i compacta. Es deixa reposar durant un quart d'hora.

Passat el temps de repòs, s'estira amb el corró fins que quedi d'1cm de gruix (aquesta vegada la vaig estirar més per fer-los més prims). Es tallen amb la forma desitjada i es col·loquen en una safata de forn prèviament untada. Es couen durant 10-15 minuts a 180ºC (350ºF). Es deixen refredar i quan estan a temperatura ambient, s'empolsimen amb sucre glaç. I ja estan llestos per servir!

 Mantegades

El mantecat és una pasta típic de la rebosteria espanyola, caracteritzat per ser pastat amb mantega de porc i consumit durant tot l'any, especialment per Nadal. El seu origen és andalús, uns diuen que d'Antequera i altres de Estepa. La seva popularitat s'ha estès a altres regions d'Espanya, en les quals s'elaboren mantecados de qualitat com a Toledo o a la província de Valladolid, especialment els de Portillo i Tordesillas.

Recepta de les mantegades:

Ingredients:

  1. 200 gr. de sagí.
  2. 150 gr. de sucre.
  3. 500 gr. de farina.
  4. 2 rovells d'ou.
  5. Canella.
  6. Ralladura de llima.
  7. Armela molta o en gra (segons gusts i costums).

Preparació: Batre durant un bon temps el sagí, afegir els dos rovells i el sucre. Tornar a batre be tota la mescla i quan este tot ben unit afegir la farina, la canella i la ralladura de llima.

Se treballa extenguent la massa sobre la taula i se talla en la forma que se desige (usualment en forma redona, pero també se li pot donar forma ovalada o estrelada).

Precalfar el forn a 180º. Colocar els mantecats en les plaques i introduir-los en el forn fins que estén cuits i siguen de color dorat (20 minuts aproximadament). Polsejar en sucre glass.

L'elaboració d'este postre és prou senzilla i com dic sempre, si ho feu vosatros no tastareu res millor..Encara que la pràctica fa la perfecció, no vos desanimeu si algun postre no vos ix a la primera, que ya eixirà a la segona.

Torró

Segons diverses dades i llegendes, hem d'agrair el torró als àrabs. Tot i així, catalans i alacantins es disputen la paternitat d'aquestes postres. La tradició alacantina es basa en el fet que en el llibre Los lacayos ladrones, escrit al segle XVI per Lope de Rueda, ja s'esmenten els populars torrons d'Alacant. En concret s’hi diu que a la ciutat de Sexona (més tard Xixona) ja es preparen aquests dolços tradicionals.

Pel que fa als catalans, conviuen dues teories similars però una mica distants en el temps. La primera explica que l'any 1703, després de la pesta que va assolar la vila de Barcelona, es va convocar un concurs de pastissos que poguessin resistir un mes sense fer-se malbé, i que el guanyador va ser el pastisser Pau Turró o Turrons. Una segona versió explica que l'any 1714, quan el rei Felip V va assetjar la vila, un pastisser anomenat Pau Turró va barrejar els darrers aliments que quedaven, la mel i les ametlles, i que va aconseguir un producte d'un alt valor nutritiu, que es conservava durant molt de temps i que era fàcil de repartir entre els combatents: el torró.

Els torrons més tradicionals són el dur i el tou, o el que és el mateix el d'Alacant i el de Xixona. S'elaboren bàsicament amb els mateixos ingredients: ametlles, fruita seca, mel i sucre. En els darrers anys han aparegut moltes variants de torrons: de xocolata, de crema, de cacauets, de coco, de fruites o de massapà.

Recepta dels torrons

Ingredients

Per al torró de Xixona:

250 grams de sucre

250 grams de mel

250 grams d’ametlles picades

250 grams d’avellanes picades

5 clares d’ou

Oblies (opcional)

Per al torró de rovell d’ou:

300 grams d’ametlles en pols

300 grams de sucre

6 rovells d’ou

Raspadura de llimona

Una miqueta de canyella

Estris

Una batedora elèctrica o unes varetes

Dos motlles rectangulars

Dos cassons

Una cullera o una forquilla per remenar

Un cremador de rebosteria

Preparació

Elaboració del torró de Xixona

Posa’t el davantal i agafa els ous. Vigila! No tots alhora, que tens les mans molt petites i acabaran al terra! Un cop tots els ous sans sobre la taula, trenca’ls i separa els rovells de les clares. Ara, per facilitar-te la feina, amb una batedora elèctrica o amb unes varetes, bat les clares fins que arribin a punt de neu. Si ho fas amb les varetes, demana ajut perquè acabaràs sense sentir-te les mans de tant batre i batre i batre. Un cop aconseguides les clares, vessa-les a la mescla de les avellanes i les ametlles picades i mescla-ho tot bé.

A part, fica en un cassó el sucre i la mel, i posa’ls a foc molt lent. Veuràs com la mel es va fonent poc a poc però remena-ho tot per a què no es vagi pegant al cul del cassó.

Quan vegis que el sucre i la mel s’han fos, pots afegir-hi la mescla de fruits secs i clares muntades que tenies reservada. No t’oblidis de no deixar de remenar durant almenys 10 minuts. Passat aquest temps, retira el cassó del foc.

Agafa un dels motlles i, si vols, folra’l amb les oblies. Un cop folradet, vessa-hi la mescla del cassó i deixa que tot es refredi. Pots cobrir-lo amb un paper d’alumini. Quan estigui fred (t’aconsellem que el deixis uns dos dies quiet), podràs treure el torró del motlle i estarà llest per menjar. Ja sabem que el que t'ha sortit no és com el veritable torró de Xixona de la tenda, però t'assegurem que està dolç i que és molt bo.

Elaboració del torró de rovells d’ou

Sí, som conscients que de l’anterior recepta et queden uns rovells. Tranqui perquè ho tenim tot controlat. De quina manera? Segueix llegint i ho sabràs.

Agafa els cinc rovells que t’havien sobrat i posa’ls en un altre cassó. Afegeix-hi un altre rovell, per la qual cosa hauràs de trencar una altre ou i retirar-li, lògicament, la clara. Dins del cassó posa també el sucre, la raspadura de llimona i un polsim de canyella. Això li donarà al conjunt un toc personal.

Ara, encén el foc de la cuina i calenta lentament els ingredients. Quan vegis que tots ells estan ven incorporats i que el conjunt és una mescla uniforme, és hora de posar-hi les ametlles en pols. Pensa que després de fer-ho has d’agafar un forquilla o una cullera per remenar-ho tot. Deixa-ho al foc com uns deu minutets i després vessa la mescla en el segon dels motlles rectangulars.

Tapa el motlle amb paper d’alumini i posa un pes a sobre. Has de mantenir-lo almenys dos dies així. Si vols i si tens un cremador de rebosteria, abans de menjar-te el torró pots mesclar un rovell d’ou amb sucre i cobrir una de les seves cares amb una mica d’aquesta mescla. A continuació, es tracta d'anar passant el cremador ben calent per sobre del torró de tal manera que el sucre i el rovell es vagin quedant com una mena de caramel. Ei! Això sí, aquesta tasca és molt perillosa, molt més que la d’agafar la batedora elèctrica i, per això, obligatòriament aquest pas l’hauran de fer els grans de la casa. Apa, que vagi bé la cuina.

Les neules

Les neules, sembla que tenen un origen molt antic ja que es conserva una disposició dictada pel bisbe de Lleida de l'any 1168 que ordenava que se servissin a cadascun dels seus familiars 6 neules a l’hora de dinar i 4 per al sopar. També expliquen que el rei En Jaume en va oferir per postres en un convit al Palau Reial l'any 1267, i se sap que van costar deu diners el centenar. Tot i que a Catalunya reben el nom de neules i són molt típiques per Nadal, a la resta d'Espanya també es consumeixen uns dolços similars que reben el nom de barquillos.

Les neules són dolços lleugers i cruixents de forma cilíndrica i allargada com un llapis de fusta, que s'aconsegueix gràcies a que la massa aplanada, recent cuita, es cargola amb un bastó prim. Per a la seva elaboració les neules requereixen a més d'un estri especific per a elles que es diu neuler i que és una mena de tenalla amb dues planxes rodones, al qual s'aboca la pasta per tal que prengui forma de cercle.

La pasta queda apretada entre les dues planxes, que es posen una estona per cada banda sobre el foc o un fogó. Els neulers poden tenir dibuixos en relleu, que després apareixeran a la neula. Després es couen al forn, s'enrotllen i es deixen refredar.

En fan amb una massa molt líquida feta amb farina, sucre, clara d'ou a temperatura ambient, raspadura de llimona, vainilla i mantega.

Recepta de les neules                

Ingredients:

        

Preparació:

Barregeu la farina, la mantega, el sucre, la clara d’ou i la ratlladura de llimona fins fer una pasta homogènia; si la massa queda massa consistent afegiu-hi miques d’aigua.

Deixeu-la reposar.

Feu rodones de pasta sobre paper vegetal i enforneu-les a 170º fins que enrosseixin.

Traieu-les del foc i ràpidament enrotlleu-les en un pal de forma cilíndrica.

Fruites gebrades 

Tradicionalment es diu que l'origen és aragonès i murcià, tot i que han estat també molt utilitzades a Andalusia i la Manxa per postres. El seu ús nadalenc és bastant recent. La cobertura del sucre s'usava per dissimular el mal estat de la fruita.

La fruita gebrada o s'elabora a través d'un complex i llarg procés natural que consisteix

en anar afegint un almívar de sucre i el suc de cocció a la fruita de manera que es vagi substituint progressivament l'aigua de la fruita per sucre, la dosi en l'almívar va augmentant dia a dia, de manera que penetri fins al cor de la fruita perquè quedi curada i endolcida.

Recepta de les fruites gebrades

Ingredients (4 comensals)

    Fruites madures (a la vostra elecció: peres, taronges, prunes, albercocs, etc.)

    Aigua

    250 gr. de sucre

Elaboració

20 dies

Dia 1: Abans de res hem de preparar les fruites. La fruita petita la podem deixar sencera, però si té pell gruixuda, com les prunes o els albercocs, les hem de punxar amb una forquilla. Si ho preferim, podem tallar per la meitat i desossar-les. Si triem cítrics els pelem i els separem en grills, eliminant la part blanca i les membranes. La pell dels cítrics també la podem gebrar, encara que triga molt menys que la fruita. Fruites més grans com les peres, les pomes i els préssecs els tallem per la meitat o en grills gruixuts. La pinya la pelem a consciència, la desencoratjem i la partim en rodanxes.

A continuació pesem la fruita abans de coure-la. Recordeu que els diferents tipus de fruita els hem de confitar per separat perquè conservin els seus propis aromes i es coguin uniformement. Posem la fruita preparada per separat en una cassola, cobrim amb aigua bullint i coem a foc lent fins que estigui tendra però ferma, evitant que perdi massa sucs. Amb una escumadora, traiem la fruita de la cassola i la posem en una font sense amuntegar perquè no s'aixafin i es deformin entre elles.

Per al següent pas preparem 175 g. de sucre i 300 ml. d'aquesta aigua de cocció per cada 450 g. de fruita. Dissolem el sucre molt lentament en l'aigua, remenant constantment. Bullim i aboquem aquest almívar sobre la fruita de manera que quedi completament coberta. Si no, fem més almívar amb la mateixa proporció d'aigua i sucre. Deixem reposar durant 24 hores.

Dia 2: Posem l'almívar on reposava la fruita en una cassola i afegim altres 50 g. de sucre. Dissolem a foc lent fins que bulli i cobrim de nou la fruita. Deixem reposar durant 24 hores més.

Dies 3 al 7: Repetim l'operació durant els cinc dies següents, de manera que l'almívar es faci cada vegada més concentrat.

Dies 8 i 9: Ara anem a afegir 75 g. de sucre al almívar en lloc dels 50 g. que havíem estat afegint fins ara. Dissolem i incorporem la fruita a la cassola. Coem a foc lent durant 3-4 minuts. Amb compte, posem la fruita i l'almívar a la font. Deixar reposar durant 48 hores.

Dia 10: Repetim l'operació amb 75 g. de sucre i aquesta vegada deixem reposar entre 4 i 12 dies. Aquest és l'últim procés de repòs. Com més llarg sigui, més dolç quedarà la fruita, però hem d'evitar que quedi massa seca.

Arribat el moment, escorrem la fruita i la posem sobre una reixeta de forn col·locada sobre una safata i tapem la fruita amb un atuell gran de manera que la cobreixi però sense tocar-la. Així hem de conservar-la en un lloc temperat, com ara la cuina, durant dos o tres dies fins que s'assequi del tot. En aquest temps, donem la volta als trossos de fruita dues o tres vegades.

Un cop seca la fruita, la posem en caixes, manejant-la amb cura i separant cada peça amb papers antiadherents. Així es conservarà molt de temps gràcies a la pèrdua d'aigua i a l'acció del sucre.

Confits

Els confits són com uns conglomerats esfèrics de petits grànuls de sucre endurit i de diferents mides, que envolten un nucli que té una llavoreta d'anís, un bessó d'ametlla o una altra substància comestible. Els més corrents són els confits menuts, de diferents colors, els confits petits que solen ser blancs o de color pàl·lid, que es venien a la menuda i que no solien faltar a les paradetes de les avellaneres i cacaueters de les fires o festes dels pobles.

Aquests dolços típics, tenen el seu origen en l'antiga Grècia, on era costum oferir, com a record de casament, ametlles banyades en mel. El confit anomenat "dragema", significa dolç.

Un altre origen dels confits podria ser romà. Un pastisser anomenat Dragatus romana el va inventar per a un baptisme, al voltant de l'any 170 a. C. Al segle XIII, els confits van començar a propagar-se per Europa, venent-se a les dones embarassades, com calmants i remei per a la digestió. Els confits es van vendre també com un remei contra l'esterilitat. No obstant això, va ser en el segle XVII quan els confits es van fer més populars i comercialitzats, especialment entre els nobles i la cort reial de Versalles.

Les poblacions de Casinos i Alcoi són els centres més importants productors de confit al País Valencià comptant amb una tradicional manufactura.

Recepta de confits d’ametlla

Ingredients:

         1/2 kg de sucre mòlta

         1/2 kg d'ametlles

         100 cm3 d'aigua

         1 culleradeta de canyella

Elabotaació:

1. Escalfa una cassola a foc lent amb l'aigua dins.

2. Un cop estigui calent, dissol el sucre en l'aigua. Has de moure constantment.

3. Ara afegeix la canyella i remena.

4. Puja el foc i bull el xarop fins que, quan caigui de la cullera, formi gotes gruixudes.

5. Afegeix ara les ametlles i regira-les fins que quedin molt ben cobertes.

6. Després, posa les ametlles en un tamís i sacseja-les suaument fins que el sucre sobrant es desprengui.

7. Utilitza aquest sucre sobrant per dissoldre novament, afegint una altra vegada les ametlles, fins que quedin ben cobertes.

8. Deixa refredar i assecar.

Tornar

Activitats programades a La Vall d’Uixo al voltant de la festivitat del Nadal

Amb l’arribada de les Festes de Nadal a La Vall d’Uixó s’organitzen varies campanyes i es programen diferents actes i activitats. Les diferents associacions, entitats i agrupacions del poble aprofiten aquestes dades per tal de realitzar actes amb un caire nadalenc.

Entre totes mencionarem algunes més rellevants:

Iniciativa de l’Ajuntament:

Fira de Nadal

L'Ajuntament de la Vall d'Uixó al Poliesportiu Municipal organitza una Fira per a xiquets i xiquetes anomenada "Jocs de Nadal" per a cobrir el temps lliure i d'oci

La Fira de Nadal "Jocs de Nadal està orientada ald xiquets i xiquetes de la vall amb edats de 3 a 12 anys, és presenta dividida per espais dedicats al oci, la diversió, l'aprenentatge ...

L'oferta d'activitats és molt variada. Els xiquets podran accedir a tallers de maquillatge infantil, tallers de collage, unflables, jocs dinàmics, zona d'esports ...

Concurs d'aparadors

Al mateix temps i per tal dinamitzar el comerç local en aquesta l'any l’Ajuntament també convoca el tradicional Concurs Nadalenc d'Escaparatisme Comercial Nadal, animant a tots els comerciants a participar en esta campanya d'animació comercial, adornant els seus aparadors amb originals motius nadalencs, creant un entorn propici per a atraure el comerç en la Vall d'Uixó.

Es tracta d'una iniciativa que ja està més que consolidada en la població vallera i en el comerç local.

Nadal Solidari

Aquesta activitat és una iniciativa de les associacions de comerciants de la Vall d'Uixó amb la medicació de l'Ajuntament, i patrocinada per la Diputació de Castelló amb la col·laboració de PIMEC.

Així, tots els comerços que s'adhereixin a aquesta campanya reben una guardiola, en què els clients podran fer un donatiu anònim que serà per a Càritas i Creu Roja.

Cada vegada que es faci un donatiu, es lliurarà una butlleta. Entre tots els participants de la província, es sorteja un sou de 12.000 € a l'any, repartit en dotze mensualitats, i que haurà de gastar en els comerços de la localitat on hagi sortit la papereta guanyadora.

Iniciativa de ONGS:

Fira Solidaria de Nadal: ONG Tupai

L’ONG Tupai celebra la Fira Solidària de Nadal a la plaça del parc. En ella, es presenten diferents Projectes i es paren  paradetes molts variades.

Entre els projectes presentats tenim els següents:

Projectes:

• "Suport a Joves Estudiants de Zones Rurals del Departament d'Amazones Luya-Perú".

• "Un Cuy, un curs", de l'ONG "Sembrant Il · usions" Luya-Perú ".

• Elscola de Primària a Baktchoro Txad "(Àfrica).

• Escola de Secundària "Toni Bueso i Maite Herrero", a Baktchoro Txad "(Àfrica).

En quant a les paradetes podem destacar:

Paradetes de:

• Informació de l'ONGD.

• Dolços típics de la Vall i coques per a vendre, realitzades per les persones que solen col·llaborar.

• Artesania, Betlems, instruments musicals, etc. del Perú.

• Venda de bijuteria del Perú.

• Taller de bijuteria del Perú.

• Tómbola solidària, on sempre toca.

• Mercadet de coses diverses.

• Exposició de Targetes Solidaries de Nadal, realitzades per xiquetes de les escoles.

• Jocs, música, animació, etc.

• Lliurament del Premis del Concurs de Targetes Solidaries de Nadal.

Iniciativa d’Entitats musicals:

Coral Polifònica Serra Espadà

La Coral Polifònica Serra Espadà celebra tots els anys per les festes de Nadal un tradicional concert amb un repertori de cançons nadalenques al Convent de les Monges Clarises

LA CORAL va ser fundada en La Vall d'Uixó, a l'octubre de 1979 per Ricardo Pitarch i ve a recollir el fruit de les anteriors “Coral Infantil Uixó” (1976) i “Coral Infantil del Col·legi N S de l'Assumpció” (1972).

Està formada aproximadament per 35 veus de diferents registres i edats, compaginant joventut i experiència.

En els seus quasi 30 anys d'existència la coral ha participat en nombroses trobades i concursos corals, així com ha realitzat nombroses actuacions per la geografia espanyola, majoritàriament a la Comunitat Valenciana.

Els darrers anys la Coral Serra d'Espadà centra els seus esforços en la divulgació del cant coral. Tasca que es realitza en dues direccions:

Per una banda, en un treball constant en els Centres Escolars de la Vall d'Uixó. (Concerts didàctics als Instituts).

D'altra banda, en actuacions en pobles de la província de Castelló (Artana, Eslida, Almedijar, Betxí, Ribesalbes, Albocàsser, Les Useres, Almenara, Xovar, Sueras, La Vilavella, etc.

Cal remarcar també la participació en les Trobades de cors de la Comunitat Valenciana organitzades per la Federació de Cor de la Comunitat Valenciana. (FECOCOVA), la darrera, el passat 29 i 30 de

setembre de 2008.

És remarcable, l'intercanvi que vàrem fer l'any 2007 amb la coral Siliceo de Toledo i que ens va permetre cantar dintre d'un cicle de música sacra a Toledo.

La Coral Serra d'Espadà disposa d'un extens repertori al seu abast, tant de polifonia religiosa i profana, com de popular i nadales.

És el seu Director. En Josep Escrich Arnau

Les bandes de música

Les tres bandes de música del poble de La Vall d’uixó:  LAteneu Musical Schola Cantorum, el Centro Instructivo de Arte y Cultura CIAC i la Unió Vallduxence celebren totes tres els seus respectius concerts de Nadal al Teatre Municipal Carmen Tur.

En l’escenari del teatre es concentren totes les seccions musicals de les diferents agrupacions musicals: les bandes polifòniques, les bandes juvenils, escoles de música i cors amenitzant als assistents amb un variat repertori de peces musicals i cançons en les que predominen les de caire nadalenc.

Ateneu Musical Schola Cantorum

Centro Instructivo de Arte y Cultura CIAC

Unión Musical Vallduxense

Cicle de Nadal de Juventuts Musicals

La celebració de les Festes de Nadal a càrrec de l’agrupació musical de Juventuts Musicals es desenvolupa amb una sèrie d’audicions dins de l’anomenat Cicle de Nadal.

Al llarg de varies sessions diferents concertistes interpreten peces de totes classes d’estils.

Tornar