Andreu Arbó Trabado Anar a l’e-portafolis/Reflexió-Educativa
Les Xarxes Socials
L’ésser humà ha pogut sobreviure gràcies a la facilitat que té de comunicar-se amb els seus semblats i per tant de formar petites (o grans) comunitats d’individus. Les xarxes socials d’Internet són una revolució en el camp de la comunicació, ens faciliten intercanviar tota mena d’informació amb un instant, sigui on sigui el receptor i l’emissor. Però al mateix temps que ens facilita la feina de comunicar-nos ens impedeix la mateixa.
M’explicaré, d’ençà que es van crear, molts nois en l’edat de l’adolescència han quedat immersos en només aquesta eina de comunicació, oblidant la forma habitual de comunicar-se. Han inclús deixat de sortir de l’habitació per simplement comunicar-se per aquest canal.
Per tant les xarxes socials són una eina que hem d’ensenyar a usar; ja sigui la societat, els professors o també pares. Els pares tenen l’obligació d’establir horaris i llocs on sigui fàcil veure la conducta de l’individu. No estic dient que s’hagi d’espiar a un/a noi/a quan està a Internet, però si que els nostres fills haurien d’estar segurs que el que estan fent és del tot legal... Per exemple, si ens acostem a un adolescent i veiem que ràpidament mou el ratolí i que la pantalla canvia d’escriptori, allà hi ha alguna cosa que no està bé, o bé és que el nostre alumne o fill està fent alguna cosa incorrecta o ées que no hem sabut comunicar-nos i guanyar-nos la confiança d’ell/a.
Les xarxes socials més conegudes són Facebook, Twitter, Blogger, Google +, Tuenti, Instagram, Snapchat... Aquestes han pogut connectar milers de milions de persones amb un sol canal. Cada cop la seguretat és més elevada, però inicialment el problema era la confidencialitat de les dades publicades. Hem d’ensenyar (-nos) a només publicar allò que estem segurs que pugui ser públic, tot i que ho privatitzem. Hi ha altres xarxes socials per resoldre dubtes (Foros, Blogger...), per buscar parella (Meetic, EDarling...), per vendre productes (Segunda mano, Comprar Vender), buscar lloguers (Fotocasa, Idealista, PisoAlquiler...), etc.
S’ha començat a parlar de fer classes amb ús de xarxes socials. On l’alumne és qui marca el ritme d’aprenentatge i és la comunitat qui resolt via aquestes xarxes els problemes i/o dubtes que sorgeixen. Està clar que una assignatura així només funciona si existeix algun aspecte que motivi als alumnes (crec que és impensable avançar voluntàriament en matemàtiques per a la majoria dels alumnes).
Per tant, com podem aprofitar-nos d’aquestes eines? En matemàtiques jo les utilitzo com a tal, és a dir, com a eina de comunicació amb el món. Per passar enquestes d’estadística per exemple. En informàtica ajuda a poder ensenyar els temes de seguretat en Internet....
En definitiva, les xarxes socials són un canal que no hem de rebutjar. Les hem d’incloure a la nostra vida... això sí amb molta cura i sempre amb la consciència que no és un món del tot segur (encara).
Andreu Arbó Trabado Anar a l’e-portafolis/Reflexió-Educativa