DESENVOLUPAMENT DE L’ORQUESTA SIMFÒNICA

Asignatura: MÚSICA

Profesora: Lluïsa Abraham

Alumne: Goretti Guillén Tunica

Curs: 1er-J

Grup: A

Data: primer semestre

REQUISITS DEL TREBALL

Dijous 01-10-2012.

1-Descripició del que és una orquesta sinfònica

2-Portar una audició d’orquesta sinfònica

Dijous 04-10-2012.

3-Descripció de la família d’instruments de corda a l’orquestra simfònica

4-Portar una fragment d’audició on es percebi clarament la família d’instruments de corda

Dijous 08-10-2012.

5-Descripció de la família d’instrument de vent-fusta a l’orquestra simfònica. Desenvolupar tipus d’embocadures, ordre del registre d’agut a greu dins de les mateixes subfamílies d’instruments i material amb el que estan fets.

6-Portar una fragment d’audició on es percebi clarament la família d’instruments de corda

Dijous 15-10-2012.

7-Descripció de la família d’ìnstruments de vent-metall a l’orquestra simfònica.

8-Portar una fragment d’audició on es percebi clarament la família d’instruments de metall.

Dijous 15-10-2012.

9-Portar un fragment d’audició del clave i clavicèmbal.

ORQUESTA SINFÒNICA

Segons Wikipedia:

“La orquesta sinfónica u orquesta filarmónica es una agrupación o conjunto musical de gran tamaño que cuenta con varias familias de instrumentos, como el viento madera, viento metal, percusión y cuerda. Una orquesta sinfónica o filarmónica tiene generalmente más de ochenta músicos en su lista. Sólo en algunos casos llega a tener más de cien, pero el número de músicos empleados en una interpretación particular puede variar según la obra que va a ser tocada y el tamaño del lugar en donde ocurrirá la presentación. El término «orquesta» se deriva de un término griego que se usaba para nombrar a la zona frente al escenario destinada al coro y significa ‘lugar para danzar’.”

“El director de la orquesta cumple una función clave en la orquesta sinfónica, e incluso de la formación musical. Es una persona que no sólo mantiene el tiempo de la pieza y da las entradas de los instrumentos para que la interpretación sea coherente, sino que debe interpretar la partitura según el concepto “global”, manteniéndose fiel al espíritu original de la obra pero dando una visión personal. Para conseguirlo, debe conocer en profundidad la vida y obra de los compositores.

El director no aparece en la orquesta hasta el siglo XIX, cuando realmente se establecieron los estándares de orquesta sinfónica, y surgió casi por motivos estéticos.

Antes era el primer violín (concertino), el Clavecinista u Organista quien dirigía (Continuista), y actualmente se encargan de afinar el conjunto y de la colocación del director dentro del campo visual de los intérpretes. El solista en las obras se sitúa junto al director.

En una orquesta sinfónica hay 100 instrumentos o más. En las normales hay 80 o más músicos o instrumentos. En una orquesta siempre hay tres familias de instrumentos, son ellas: cuerda, viento y percusión.”

Una orquestra simfònica és un conjunt instrumental. Dit d’una altra manera, una agrupació de músics en representació dels diferents instruments clàssics que existeixen, dirigits per un (o més) director/s, i que interpreten l’obra de manera conjunta.

La mestra de música, Lluïsa Abraam, ha puntualitzat que l’orquesta simfònica és el diàleg entre un instrument solista i la resta de l’orquestra.

A part de l’orquestra simfònica tal com se la coneix popularment, podem trobar una immensitat d’agrupacions orquestrals segons el que l’obra requereixi, com per exemple poden ser:

 

L’ orquestra de cambra (un format reduït de la simfònica).

L’ orquestra de corda (amb només representació d’aquesta tipologia d’instruments).

L’orquestra simfònica amb cor.

L’orquestra simfònica amb solistes vocals o instrumentals, etc.

A més a més, la instrumentació pot variar molt en funció del criteri del compositor, així com el nombre total d’integrants de l’orquestra. Però si ens limitem al patró més corrent d’orquestra, només podem citar certs instruments, llistats a sota.

Vent Fusta

        

Vent Metall

Percussió

Corda

corda fregada

corda percutida

apreciació important: dins d’una mateixa família de intruments de música, l’ordre de agut a greu és correspon amb la mida dels mateixos: quan més gran és un instrument més greu serà.

Amb una obra del compositor anglès Benjamin Britten, la “Guia d’orquestra per a gent jove”, opus 34, s’estudia per separat les diferents famílies d’instruments que componen l’orquestra simfònica: els de corda, els de vent de fusta, els de vent de metall i els de percussió. escolta-la en aquest enllaç audició "guia d'orquesta per a gent jove"

( documentació extreta de descripició orquesta sinfònica amb algun petit retoc)

Us passo l’enllaç de joc/audició instruments de música d’un joc educatiu interactiu força interessant per treballar el diferents instruments de l’orquesta sinfònica i apreciar com son el mateix fragment musical  tocat per cadascuna de les famílies d’instruments per separat, el fragment és de l’obra del compositor anglès Benjamin Britten, la “Guia d’orquestra per a gent jove”, opus 34, que va ser composada expresament per poder estudiar per separat les diferents famílies d’instruments que componen l’orquestra simfònica: els de corda, els de vent de fusta, els de vent de metall i els de percussió. Visítala

FAMÍLIA DE CORDA

enllaç xtec amb explicació i audició instruments corda

PARTICULARITATS D’ALGUNS INSTRUMENTS DE CORDA ( tota la informació d’aquest capítol està extreta de wilkipedia)

l

El clavicèmbal o clavecí és un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides). La família del clavicèmbal també inclou els instruments més petits coneguts com virginal i espineta. Aquesta família d'instruments possiblement s'originà quan es començà a adjuntar un teclat a l'extrem d'un saltiri.

enllaç audició. Preludi en Do major per a clavidèmbal de J.S.Bach

El clavicordi és un instrument musical europeu de teclat, de corda percudida.

Les tecles del clavicordi són senzilles palanques que quan una d'elles s'enfonsa percudeix la corda amb una petita pua de metall que té inserida a l'extrem contrari de la tecla. Aquesta pua determina la jubilació de la corda al dividir-la a la seva longitud. La longitut entre el pont i la pua determina l'altura (afinació) del so.

El clavicordi posseeix resposta al tacte: segons la força de l'atac, varia la intensitat, encara que aquesta sempre sigui dèbil. A partir del mecanisme del clavicordi, que permet tocar amb les diferents dinàmiques entre el piano (fluix), i el forte (fort), els italians van crear el Pianoforte, (l'actual Piano), que va desplaçar als seus dos antecessors, el clavicordi i el Clavicèmbal. enllaç audició de 12 variacions en do major de W.A.Mozart interpretat en clavicordi.

En aquest enllaç enllaç trobareu informació per tal d’escoltar  en directe l’audició de clavicordi que us acabo d’enllaçar, es dur a terme tots els diumenges al matí al museu de la música de Barcelona.

Per concloure, insistiré amb que és important no confondre els dos instruments doncs la diferència més important entre el clavicèmbal i el clavicordi radica en que el primer és instrument de corda posada ( com l’arpa o la guitarra) i el segon és de corda percutida ( com el piano).

FAMÍLIA DE VENT-FUSTA

Dins de la família de vent, els instruments de vent-fusta  es caracteritzen per tenir un sò molt suau.

FLAUTA TRAVESSERA ( embocadura bisell)

És un dels instruments més antics del món a causa de la seva senzillesa estructural. Es troba a totes les cultures tot i que canvia la seva forma segons on estiguem.

Està formada per un tub o bé de fusta o bé de metall, amb una sèrie d'orificis i una embocadura de bisell per on entra l'aire a la flauta. Per a poder tapar els orificis de la flauta usem les claus i així es poden obtenir diferents notes musicals.

informació complementària flauta travessera: descripició i enllaços audicions

curiositat de les flautes: les flautes originàriament sempre han tingut 9 forats ( es correspon amb el nombre de dits disponibles per poder tapar-los), però al segle XIX van incorporar-se els claus metàl.lics que van permetre la incorporació de més forats a les flautes de forma que el seu registre va augmentar-se.

CLARINET ( embocadura de canya simple)

El clarinet és un instrument de vent fusta i dins d'aquesta gran família pertany als instruments de canya simple (igual que el saxòfon). Està format per diverses peçes desmontables: Broquet, barrilet, cos superior, cos inferior i campana. El material que s'empra per a la seva contrucció és la fusta de banús.  Aquest instrument, a diferència de l'oboè, és un instrument transopistor ja que abarca entre tres i quatre octaves.

OBOÈ ( embocadura de canya doble)

Lòboè és un instrument de vent fusta que no és transpositor. està afinat en Do. aquest instrument està format per una llengüeta de doble canya, l'aire passa entremig de les dues llengüetes i així es forma el so. És un dels instruments més difícils de tocar juntament amb la trompa ja que consta de moltes claus i de vegades les posicions que s'han d'adoptar per tal de tocar algunes notes o trinos són complicades.

FAGOT ( embocadura de canya doble ?????) -nota: falta verificar informació

El fagot és un instrument de vent fusta que, igual que l'oboè, pertany a la família de doble canya o llengüeta doble. El fagot té moltes parts: el tudell, el cèrcol d'unió, la campana, el cos central, el suport del polze, el topall i la secció final.

SAXÒFON (embocadura de canya simple)

El saxòfon és un instrument de vent fusta categoritzat com a instrument de llengüeta simple. La major part de l'instrument està feta per metall però, l'embocadura està feta amb Ebonita (un tipus de fusta).

Hi ha 7 tipus de saxofons: sopranino, soprano, alt, tenor, baríton, baix i contrabaix. D'aquests set els més usats són l'alt i el tenor. Els trobem molt sovint en formacions instrumentals com les bandes on només hi participen instruments de vent.

FLAUTA DOLÇA ( embocadura de bec)

És un instrument de vent fusta i es classifica com a la família de les flautes.

És un dels instruments més antics que existeixen, el podem trobar fet de fusta o de plàstic. Durant l'edat mitjana se'n construien de diferents mides i per això ara hi ha la família de les flautes de bec o flautes dolces. HI ha 5 tipus: sopranino, soprano, contralt, tenor i baixa.

(*nota important: la flauta dolça no forma part dels instruments de vent-fusta que composen una orquesta sinfònica, però he considerat que incorporar la seva descripció seria interessant per poder comparar les característiques d’un instrument que gairebé tothom ha tocat algun cop a la seva vida, amb les seves caràcterístiques dels altres instruments de la mateixa família)

enllaç audició dels instruments per separat de vent-fusta excepte fagot

(falta afegir audició fagot)

tipus d’embocadura

-bisell ( flautes)

-canya o llengüeta simple ( clarinet, saxo)

-canya o llengüeta doble ( oboe, fagot)

enllaç tipus d'embocadura ( falta buscar informació més complerta i veraç)

tipus d'embocadures + descripció fagot

FAMÍLIA DE VENT-METALL

Dins de la família de vent, en general i més enllà dels que hi ha a l’orquestra simfònica els instruments de vent-metall  es caracteritzen per tenir una embocadura de broquet. Així, doncs, malgrat la denominació, el material amb què es construeixen no és el mes adequat per distingir-lo. La flauta travessera o el saxòfon, malgrat que estan construïts amb metall, no tenen embocadura de broquet i per això són considerats instruments de fusta. Per la seva banda, una banya emprada com a instrument de vent o una corneta del segle XVII que es construïa en fusta, es consideren instruments de metall per raó de la seva embocadura. Els diferents sons s'obtenen per la combinació de les diferents pressions que els llavis fan en vibrar dins del broquet i -en els instruments moderns, a partir del segle XVI, d'algun mecanisme que permet modificar la llargada total del tub. Aquestes mecanismes han estat, essencialment, tres:

La progressiva incorporació d'aquests mecanismes als instruments d'aquest grup va permetre ampliar enormement les seves possibilitats, especialment permetre que fossin completament cromàtics, i ampliar la seva tessitura.

Els instruments de vent-metall que podem trobar  a l’orquesta sinfònica són:

TROMPETA

imatge i audició de la trompeta

TROMBA

imatge i audició tromba

TROMBÓ

imatge i audició trombó

TUBA

imatge i audició tuba

descripció de cadascun dels intruments, Pàgina xtec.cat:

descripció de cadascun dels instruments de vent