Com parlar bé en públic

1. Importància de la comunicació oral

· Societat actual → es valora la capacitat de comunicar però no s’ensenya per a saber-ne.

· És necessari saber parlar en públic, ja que les presentacions orals cada vegada són més utilitzades.

· NO TEORIES, sinó trucs i tècniques.

Què s’entén per “saber comunicar”? – Saber resoldre les següents situacions:

Saber resumir qualsevol tema oralment

Saber defensar una proposta

Persuadir

Valorar

Precisió, brevetat

Saber pensar clar

Presentacions raonades

Solucions creatives

Trobar el costat positiu

Comprar, vendre i negociar

Transmetre

“La manera de parlar en una entrevista és clau per a la posterior feina”

· En els plans d’ensenyament no hi consta la comunicació oral.

Es pot aprendre a parlar en públic?

Sí, tot i que hi ha gent que ho dubta: pensen que és una qualitat innata.

Predisposició natural

2 parts

Tècnica

Exemple: Demòstrenes (gran orador de l’antiga Grècia) no tenia predisposició natural, però volia ser un gran orador → va fer-se un estudi i cada dia treballava la veu. S’omplia la boca de palets mentre recitava per a vocalitzar més.

A l’època dels romans s’ensenyava amb manuals a partir dels 14 anys, ja que sabien que dominar la paraula = dominar el pensament = dominar la societat i el món sencer.

Tot això a l’edat mitjana va desaparèixer.

La bona i la mala retòrica

MALA: qui la practica és un farsant (Ambrose Bierce)

BONA: Art noble i interessant. (Plató)

Les dues opinions tenen una part de veritat.

Mala: buida, pomposa, artificiosa, tòpica, arcaica i falsa.

Bona: plena de sentit, senzilla, clara, original, moderna i sincera.

Primera dificultat: el control dels nervis

! Buscar solució per als nervis. La solució no existeix, però podem CONTROLAR-LOS.

Efecte melic: l’orador es mira el melic, analitzant i controlant les seves sensacions. L’orador creu que és transparent i tothom veu el seu estat, però el públic veu una façana de tranquil·litat.
Adrenalina: és normal tenir angoixa abans d’una presentació, l’orador ha d’acceptar els nervis i treure’n el màxim profit d’ells.
Bona preparació, millor garantia: Guió. Tenir-lo ben pensat i estructurat fa que tot vagi millor perquè no es pot quedar en blanc, i perquè si es comença bé el públic està atent i augmenta la confiança i disminueix el nerviosisme de l’orador.
Autoconfiança: criteris i tècniques bàsiques i pràctica
Alguns trucs pràctics: Caminar, aclarir la veu, respirar profunda i lentament, buscar contactes visuals agradables, dominar el principi i el final, començar parlant a poc a poc, arribar al lloc abans de començar.

I si em quedo en blanc? → reconèixer-ho obertament, repetir l’últim que s’ha dit, formular una pregunta al públic, saltar-se l’apartat, fer un resum del que s’ha dit.

Quatre preguntes bàsiques: Per què, qui , què i com (hem de respondre a aquestes preguntes)

5 fases de preparació d’un discurs → Invenció (recerca), Disposició (ordenar idees), Elocució (recursos retòrics), Memòria, Acció (manera de dir el discurs).

PER QUÈ? L’objectiu

Abans de començar s’ha de concretar l’objectiu, fer això té 3 avantatges: pot transmetre des del principi, té clar el fil conductor i abans de començar hem de saber els objectius per saber si aconseguim el que volem.

A QUI? El públic, l’interlocutor

El públic és el receptor i l’objectiu és influir en ell. Cal estudiar-lo, analitzar-lo i conduir-lo. Tècniques per fer-ho: arribar abans al lloc, preparar diferents inicis, demanar l’opinió.

QUÈ? El guió

Hem de plantejar-nos que s’ha de dir, per a fer-ho cerquem idees i arguments i els hi donem estructura predeterminada.

COM? Els mitjans

Decidir els mitjans que utilitzarem: - Veu i llenguatge corporal

- Recursos lingüístics

- Mitjans de suport i audiovisuals.

2. Com parlar en públic

Improvisació i naturalitat

A les conferències hi ha poc públic però sap el que fa i que tria. Aquestes tenen poca gent perquè solen ser llegides i el públic s’avorreix.

L’orador no ha d’estar subjecte a un text, sinó que ha de portar un guió propi i adaptar-lo al públic.

REGLA D’OR: per parlar bé en públic cal ser natural!

El guió i la memòria

No cal memoritzar tot el discurs, sinó la carcassa, estructura, idees principals i ordre.

El “feedback”: la mirada

És la relació amb el públic en el discurs. Té 5 fases:

1 Idees per transmetre

2 Expressar-les en un missatge

3 Receptor rep, però no necessariament entén.

4 Emissor rep la reacció del públic amb el feedback

5 Emissor segueix transmetent, adaptant el missatge segons les reaccions.

Per a establir un bon feedback és important la mirada per: obtenir informació i dominar.

La importància de la veu

L’orador ha de tenir en compte 4 aspectes: veu, entonació, respiració i silencis.

4 aspectes de la veu a tenir presents:

Intensitat o volum: la gent acostuma a baixar-lo quan parla en públic i és un factor per a captar l’atenció. Hi ha d’haver variacions en segons quins moments.

Velocitat de creuer: s’ha de regular la velocitat a un terme mitjà.

Vocalització i articulació: la pronuncia baixa dels fonemes aporta pèrdua de claredat del missatge i per tant el públic no entén.

Actitud:cal adaptar el discurs a la situació en que es pronuncia. Actitud, tractament, registre del llenguatge, anecdotes...

L’entonació

Corba melòdica que descriu la veu en pronunciar les paraules. S’ha de tenir una bona entonació perquè el missatge arribi al públic com nosaltres volem. És molt important entendre el que es diu per entonar bé. També és aconsellable utilitzar frases exclamatives i interrogatives perquè el text no sigui monòton.

Quan vulguem remarcar un concepte l’hem ho hem de fer amb la nostra entonació.

La respiració

El control de la respiració es essencial per a un bon orador. Les dos claus per

respirar millor són:

- Les pauses: és molt important fer moltes pauses marcades per tal de respirar bé i estar

relaxat. S’han de construir fases curtes.

- La respiració diafragmàtica: normalment respirem agafant aire per la boca o pel nas i portant-lo als pulmons. Aquest és un sistema més complet → consisteix en inspirar l’aire i introduir-lo fins l’estómac, així la respiració és més profunda i evitem forçar la gola i ofegar-nos, fent així la veu més atractiva.

El silenci

Pensem que és un defecte i l’omplim amb expressions buides. Realment és una arma útil i amb grans virtuts: ens ajuda a no estar nerviosos, permet respirar millor, separa parts del text, recupera l’atenció.. No em de tenir por al silenci, és imprescindible en un discurs.

3. El llenguatge oral

El llenguatge oral ha d’expressar-se sempre amb naturalitat. Característiques:

La claredat

Els oradors tenen tendència a complicar-se la vida, el discurs s’ha d’entendre bé, i a la primera, per això ha de ser el més clar possible. Factors bàsics: fer frases curtes, estalviar paraules i evitar el llenguatge abstracte.

La precisió

Element clau per a la credibilitat d’un discurs. Cal donar moltes dades, per a fer més creïble el nostre discurs.

La brevetat

La clau és anar al gra. El públic vol que l’orador s’expressi sintèticament i que plegui el més aviat possible.

Els exemples: La gent entén millor una idea si s’exposa mitjançant una imatge o un exemple concret, així es recorda fàcilment. Per exemplificar acostumem a utilitzar figures retòriques com:

- L’analogia o la comparació: trobar una comparació entre dues coses diferents.

- La paràbola o l’anècdota: el comparem té una estructura narrativa → il·lustrem una idea abstracta amb una narració.

- La citació o refrany: és una forma útil d’exemplificar. Les citacions son frases breus que el públic memoritza. Són un reforç de l’orador de cara.

L’humor

És molt important per establir contacte amb el públic, trenca les barreres amb l’auditori, genera confiança i el fa més receptiu.

Altres figures retòriques

· La paradoxa: frase que inclou una contradicció aparent, sota una veritat.

· L’eufemisme:No dir clarament a què ens referim.

· L’antítesi: definir una cosa per oposició a un altre.

· L’ironia: dir una cosa quan en realitat en volem dir-ne una altra.

· L’onomatopeia: reproduir sons de la realitat.

· L’asíndeton: suprimir sons gramaticals.

· Pregunta retòrica: formular una pregunta al públic sense esperar resposta.

· El clímax: fer ascendir una idea per donar-li força.

· El circumloqui: temptejar el territori abans d’entrar en un tema.

· L’hipèrbole: exageració.

· La minimització: treure importància a una cosa.

· La personificació o antropomorfisme o prosopopeia: donar vida a un objecte inanimat.

· La sinècdoque: és quan identifiquem el tot per la part.

· El retardament: provocar l’interès del públic evitant donar una informació esperada.

· L’anticipació o “flashforward”: avançar al públic el que direm.

· El recordatori o “flashback”: recapitular el que s’ha dit.

· L’explicació: explicitació d’alguna cosa.

· La repetició: insistir sobre una paraula o frase important.

Parlar bé el català

Per a un bon orador és essencial parlar bé en la llengua en la que s’expressa.

Correcció lingüística: és essencial per l’orador, ja que afecta la seva imatge i credibilitat. Una persona que parla correctament demostra tenir cultura.

Els dialectalismes: són perfectament correctes i enriqueixen la llengua oral, és un error intentar dissimular l’accent. Només hem de tenir en compte la seva comprensibilitat.

4. El llenguatge corporal

És essencial en la comunicació oral. L’orador comunica amb tot el cos:

amb la mirada, les mans, la postura del cos, la distància interpersonal, l’aparença i la manera de vestir. No en som conscients, però és molt important ja que el 65% de la comunicació és no verbal.

L’actitud: començar amb un somriure

És molt important començar amb un somriure → desperta simpatia i confiança. Durant la xerrada hi ha tres factors a tenir en compte amb el cos:

- La posició: expressa l’autoritat i la seguretat de l’orador. La millor posició és estar dret repartint el pes del cos amb equilibri. Recomanacions: ensenyar el cos sencer, moure’s de tant en tant, evitar moviments repetitius o amb objectes i no creuar els braços.

- La gesticulació: expressa l’energia, la convicció i seguretat. Amb una bona gesticulació l’orador guanya credibilitat. 4 condicions bàsiques: ser naturals, no assajar, han d’estar d’acord amb la nostra personalitat i no han de ser exagerats. Si l’orador no s’entusiasma el públic tampoc ho farà.

Cal mostrar les mans al públic i evitar els gestos que neixen de la inseguretat (tocar-se la cara o tocar un objecte) i moviments bruscos i massa ràpids.

- La mirada: És el que s’expressa si l’orador es comunica amb el públic. El contacte visual amb el públic és una qualitat essencial a tenir en compte → si l’orador demostra interès, el públic li tornarà. Bon contacte visual:

· Mirar envers les persones i no per sobre seu.

· Aprendre a mirar els elements del públic.

· Mirar individualitzadament sempre que es pugui.

Cal controlar el cos: el conductisme

Si es modifica una conducta, es pot modificar la causa d’aquella conducta → si estem nerviosos davant del públic, cal controlar el cos per deixar d’estar-ho.

5. Tipus de mitjans audiovisuals: la informació visual

Els mitjans audiovisuals són un suport eficaç a la paraula i al gest, però no s’ha d’abusar d’aquests mitjans. Són un suport, si no es transmet convenciment i seguretat, no servirà de res. Els mitjans audiovisuals mai li han de prendre protagonisme a l’orador. Avantatges: permeten destacar fàcilment paraules o conceptes i ens ajuden a mostrar estadístiques al públic.

Com tractar la informació estadística

La manera més interessant és tractar-la amb gràfics → afegeixen interès a l’exposició. Hem de tenir cura i deixar el temps necessari al públic perquè assimili les dades reflectides, i tenir en compte la manera de presentar els gràfics per que el públic faci una lectura correcta. No s’ha d’abusar dels gràfics ja que es podria fer pesat. Hem d’utilitzar-los per causar impacte, subratllar els factors més importants o afegir una nova dada. Els més corrents són:

- El gràfic de barres

- El gràfic lineal

- El gràfic circular

Informació no estadística

Esquemes

Representen informació no estadística de forma gràfica. Organitzen la informació i són fàcils d’entendre. És important explicar-los bé i donar temps per entendre’ls.

Les exposicions de PowerPoint

Mitjà audiovisual per excel·lència. Es transmet la informació de manera oral i alhora de forma visual. No han de contenir un excés d’informació, el públic no ha de deixar d’escoltar l’orador per llegir la presentació. Un bon sistema es preparar dos PowerPoints:

-Un complet i exhaustiu, que lliurarem al final de la xerrada i que no projectarem.

-Un curt i esquemàtic que ens serveixi de resum per projectar-lo.

6. Com preparar un discurs: el guió

Què és el guió?

Conjunt d’idees que es volen transmetre al públic, és la guia que segueix l’orador. És un conjunt d’idees perquè l’orador es centri en el tema i improvisi. Dos tipus d’idees: les principals (idees clau), i les secundàries (la resta d’idees). Les idees han d’estar posades en ordre segons la lògica o l’ interès de l’orador.

La preparació del guió del discurs es transcendental → es impossible parlar amb coherència

sense una bona preparació, un guió.

La manera de preparar un guió es molt personal. Hem de reflexionar sobre:

- El públic.

- Els objectius del discurs.

- Les idees principals

- Els mitjans.

Tenint en compte aquests factors podem preparar qualsevol tipus de xerrada.

Recerca d’idees, estructuració i guió definitiu

A partir de l’esquema anterior, l’orador fará un guió més complet, el definitiu. No s’hi ha d’escatimar temps en la preparació, ja que és una de les claus de l’èxit.

Tècniques per a buscar idees: la creativitat

El primer que cal és dominar el tema del què es parla, però no només ha de saber sobre el tema i com explicar-ho de forma clara i ordenada. 2 tipus de tècniques per a la

recerca d’idees:

Tècniques lògiques:

- La documentació i coneixement del tema → consultar moltes fonts d’informació com llibres, premsa, Internet, etc.

- L’estrella: les 6 W → donar les respostes a les preguntes bàsiques. Què, qui, com, on, quan, per què.

- El cub → analitzar i fer valoracions sobre un tema. Hem de tractar sis aspectes: Descriu-ho, compara-ho, relaciona-ho, analitza-ho, aplica-ho, i argumenta-ho.

- Anàlisi FDOA → serveix per analitzar una situació:

F Punts forts D Punts dèbils O Oportunitats A Amenaces

Aquest anàlisi ajuda ha tenir una part més imparcial del problema.

Tècniques creatives:

Tenen com a funció fomentar la creativitat de l’orador. Tècniques bàsiques:

- Brainstorming o pluja d’idees → llançar moltes idees i molt variades. Desprès seleccionem les idees per crear una estructura coherent.

- La recerca analògica → analitzar un problema en funció d’un altre anàleg al primer. Això te dues etapes: Cercar l’analogia i descodificar-la.

- L’atzar → dona informació, hem d’escoltar-lo. Una tècnica creativa amb l’atzar és buscar una paraula al diccionari aleatòriament.

Tècniques per a estructurar: mapes conceptuals

Amb les tècniques per reestructurar idees la informació es recull en brut. Aquesta informació obtinguda l’hem d’estructurar amb dos sistemes:

- El mapa conceptual → consisteix en posar el tema principal al centre i crear arbres que es ramifiquen en totes direccions. A vegades pot substituir una pluja d’idees.

- L’esquema lineal → forma clàssica d’estructurar. Treballar en diferents nivells verticalment (aquest treball).

Tècniques per a valorar i sintetitzar

Decidir què és el més important i resumir-ho al màxim. La capacitat de síntesi es un element clau de la comunicació. Hi ha tres nivells de síntesi:

- Resum

- Interpretació → establir una relació d’identitat, d’oposició de complementarietat.

- Creació → fer preguntes, buscar nous enfocaments, ser creatiu.

Saber escoltar: una virtut rara

És un punt fort a l’hora de preparar un discurs. Saber escoltar en dos sentits:

- Literal → mentre dura el discurs, conèixer les reaccions del públic.

- Figurat → preparar el guió en funció del que el públic vol, no en funció de l’orador.

Saber escoltar afalaga i trenca barreres, així ens permet obtenir informació dels altres. La manera d’actuar de qui sap escoltar és:

- Estar atent.

- Escoltar

- Jutjar

- Respondre

Com ser positiu

És essencial donar un to positiu al guió per a donar una imatge positiva del tema i de l’orador. Una persona positiva sempre és més agradable i convincent que una de negativa. Hem d’evitar donar missatges negatius i si ho hem de fer, hem de submergir-los en missatges positius.