Published using Google Docs
Dictat avaluatiu 3
Updated automatically every 5 minutes

!r d’eso

 La descripció

Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva:

En una descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen (no intenta suscitar cap emoció estètica en el lector). Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

En una descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

La descripció té una funció rellevant en l'àmbit de les disciplines científiques que volen donar compte, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món natural i social. Per això trobem descripcions en l'astronomia, la física, la geologia, la química, la botànica, la geografia, la història, l'economia o l'antropologia. En definitiva, tota ciència té una dimensió descriptiva a més de la dimensió explicativa.

https://parles.upf.edu/llocs/cr/catacd/desct.htm

2n d’eso

Què és el respecte?

Respectar implica acceptar i comprendre maneres de pensar diferents de la pròpia. No n’hi ha prou de tolerar, suposa assumir esta postura com a vàlida,encara que no es compartisca, suposa un reconeixement del valor i la dignitat de l’altre, a pesar de la diferència.

COM PODEM MOSTRAR RESPECTE PELS ALTRES

1. Complir i respectar les normes i les lleis comunes.

2. Cuidar els espais comuns i el medi ambient.

3. Respectar els espais i les pertinences dels altres.

4. Mostrar comprensió, escoltar i ser empàtic amb els altres.

5. Interessar-se pels altres, pel seu dia a dia i per com se senten.

6. Guardar el secret de les confidències que se’ns confia.

7. Assumir que les idees i les opinions de tots són igual de vàlides, que ningú no té la veritat absoluta.

8. Reconèixer les equivocacions i els errors propis.

9. Tindre una conducta d’inclusió cap als altres, mai d’exclusió.

10.  Mostrar reconeixement i agraïment pel que es rep.

https://entrenosotros.consum.es/va/que-es-el-respecte

3r d’eso

Què és la literatura?

El terme literatura prové de la paraula llatina littera, que significa ‘lletra’. Fins al segle XIX tenia un sentit ampli, ja que s’utilitzava com a sinònim de cultura escrita, i això vol dir que servia per a fer referència a tota mena de textos escrits, tant si eren de ficció com de ciència, pensament, història, etc. Els canvis culturals associats al romanticisme van transformar la comprensió del fet literari; es va passar a donar més valor al paper de l’autor, a l’originalitat de l’obra i a l’ús de la ficció. Això faria que, a la llarga, el concepte literatura adquirís un sentit restringit, fins al punt que, avui en dia, acostumem a reservar-lo per a les obres de ficció i que fan ús d’una modalitat del llenguatge que anomenem llengua literària.

La llengua literària és un registre que s’allunya de la llengua estàndard tant des del punt de vista sintàctic, com lèxic i semàntic. Aquest distanciament té una finalitat estètica (generar bellesa) però també expressiva (generar significat). Pel que fa a la sintaxi, la llengua literària acostuma a presentar estructures complexes i treballades. El llenguatge literari, per tant, també sol caracteritzar-se per la utilització d’un lèxic de registre elevat _(cultismes, arcaismes, argots…).

En el camp semàntic, es genera un discurs marcat per la subjectivitat, l’ambigüitat i, sovint, l’emotivitat. Aquests trets s’aconsegueixen per la intensificació del component figuratiu del llenguatge literari, sobretot amb l’ús de figures retòriques.

https://www.xn--renaixena-x3a.cat/uncategorized/que-es-i-per-a-que-serveix-la-literatura/

4t d’eso

Calor al zoo

Feia la calor típica d’un dia d’estiu a les quatre de la tarda. Aquella mena de xafogor enganxosa que et resseca la gola de tant alenar aire calent. El jove veterinari tot just s’acabava de despertar després d’una migdiada suada. No li venia gens de gust anar a fer la ronda pel parc, però formava part de la seva feina controlar que tot estigués en ordre abans d’obrir les portes als visitants.

Acompanyat per la simfonia habitual del parc: bramuls, udols, brams i algun miol de fons, es va dirigir cap a la zona on habitava el lleó. El noi no va sentir cap rugit al traspassar la tanca de seguretat, l’animal encara dormia, després d’un àpat contundent, arraulit en un racó de la gàbia. L’únic espai on no hi tocava el sol. Quan la fortor de la ferum de la bèstia va omplir els narius del jove veterinari, una suor freda li va glaçar la nuca tot enterbolint-li la visió. Marejat, fent tentines, va abandonar l’espai a la recerca d’un ambient més pur on poder oxigenar els pulmons. El malestar, la confusió del moment, van afavorir l’oblit, injustificable, de no tancar la porta de seguretat que delimitava l’espai lliure del felí ...

https://blogs.cpnl.cat/aula-virtual-osona/2018/03/14/el-text-narratiu-exemple-dun-microrelat-nivell-c1-slc-de-vic/