Paràgraf 201 de 204

En segon lloc, la via de forçar la convocatòria del referèndum. Això no és altra cosa que combinar la nostra força i acció per aconseguir que l’estat espanyol no tingui cap altra alternativa que avenir-se a pactar una solució democràtica basada en el dret internacional a l’autodeterminació. Com que Ja coneixem abastament sabem que per pròpia voluntat això no passarà, és per això que hem de poder forçar l’estat a moure’s de les posicions intransigents i poc democràtiques actuals. La mobilització popular social constant, també, i sobretot, complementada per amb accions sostingudes en el temps de desobediència civil i de conductes socials lluita no violenta pacífiques, que no han de ser mai criminalitzada recriminades, conjuntament amb l’enfortiment de les institucions catalanes i l’avenç reiterat a les urnes, la generació de grans consensos, i les complicitats i avals internacionals, són les opcions a treballar en sintonia  i de forma simultània per aconseguir fer real aquesta segona via de forçar pactar un referèndum d’autodeterminació. Aquesta segona via, igual que l’anterior, no ha de comportar una paràlisi en l’exercici de la nostra sobirania degut a una manca de resposta de l’Estat espanyol. Per aquest motiu aquesta segona proposta ha de tenir necessàriament una limitació temporal que no ha de descartar la via unilateral per a l’exercici del legítim dret a l’autodeterminació.

En segon lloc, la via de forçar la convocatòria del referèndum. Això no és altra cosa que combinar la nostra força i acció per aconseguir que l’estat espanyol no tingui cap altra alternativa que avenir-se a pactar una solució democràtica basada en el dret internacional a l’autodeterminació. Ja coneixem abastament que per pròpia voluntat això no passarà, és per això que hem de poder forçar l’estat a moure’s de les posicions intransigents i poc democràtiques actuals. La mobilització social constant i sobretot, complementada per accions sostingudes en el temps de desobediència civil i de conductes socials pacífiques, que no han de ser mai recriminades, conjuntament amb l’enfortiment de les institucions catalanes i l’avenç reiterat a les urnes, la generació de grans consensos, i les complicitats i avals internacionals, són les opcions a treballar en sintonia i de forma simultània per aconseguir fer real aquesta segona via de forçar pactar un referèndum d’autodeterminació. Aquesta segona via, igual que l’anterior, no ha de comportar una paràlisi en l’exercici de la nostra sobirania degut a una manca de resposta de l’Estat espanyol. Per aquest motiu aquesta segona proposta ha de tenir necessàriament una limitació temporal que no ha de descartar la via unilateral per a l’exercici del legítim dret a l’autodeterminació.