GUIA DOCENT

2018-2019

1. Identificació de l’assignatura

Titulació: Títol Superior de Disseny

Nivell: Títol Superior d’Ensenyaments Artístics

Nom de l’assignatura/codi:         EDG03-HISTÒRIA DEL DISSENY GRÀFIC

Especialitat

Curs

Període

Tipus

Nombre de crèdits ECTS

Gràfic

Segon

Primer

Específica

4

Departament:    Història de l'art i del disseny

Idioma: Català/castellà

Horari:

DG-2A-1Q: Dimarts de 8.55 a 10.45 i Divendres de 10.45 a 11.40

DG-2B-1Q: Dilluns de 13.05 a 14.55 i  Dimecres de 13.05 a 14.00

Web de l’assignatura: 

Professorat responsable:

Alba López Galmés

Correu electrònic:  agalmes@escoladisseny.com

Cap de departament

Francisca Margarita Torrens Barceló

Correu electrònic: fmtorrens@escoladisseny.com

2. Contextualització

Aquesta matèria pretén que l’alumnat conegui com al llarg del temps ha evolucionat el concepte de disseny, les seves vessants i els seus camins divergents i convergents, alhora que obtingui una cultura visual que li permeti afrontar amb èxit la seva tasca professional. La matèriaés bàsicament de caràcter teòric i s’organitza en unitats didàctiques. Es treballa mitjançant exposicions del professor i activitats pràctiques.

2.1. Matèria a la qual pertany l’assignatura

Història de l’art, del disseny i de l’estètica.

2.2. Perfil professional

3. Requisits

3.2. Requisits essencials 

Haver superat l’assignatura de formació bàsica Història de l’art, del disseny i de l’estètica.

4. Competències

4.1. CT/Competències transversals

CT01- Organitzar i planificar el treball de manera eficient i motivadora.

CT02- Recollir informació significativa, analitzar-la, sintetitzar-la i gestionar-la adequadament.

CT03- Solucionar problemes i prendre decisions que responguin als objectius del treball que es realitza.

CT04- Utilitzar eficientment les tecnologies de la informació i la comunicació.

CT07- Utilitzar les habilitats comunicatives i la crítica constructiva en el treball en equip.

CT08- Desenvolupar raonada i críticament idees i arguments.

CT09- Integrar-se adequadament en equips multidisciplinaris i en contextos culturals diversos.

CT10- Liderar i gestionar grups de treball.

CT15- Treballar de forma autònoma i valorar la importància de la iniciativa i l'esperit emprenedor en l'exercici professional.

CT16- Usar els mitjans i recursos al seu abast amb responsabilitat envers el patrimoni cultural i mediambiental.

4.2. CG/Competències generals 

CG05- Actuar com a mediadors entre la tecnologia i l'art, les idees i els fins, la cultura i el comerç.

CG06- Promoure el coneixement dels aspectes històrics, ètics, socials i culturals del disseny.

CG07- Organitzar, dirigir i / o coordinar equips de treball i saber adaptar-se a equips multidisciplinaris.

CG09- Investigar en els aspectes intangibles i simbòlics que incideixen en la qualitat.

CG12- Aprofundir en la història i la tradició de les arts i del disseny.

CG13- Conèixer el context econòmic, social i cultural en què té lloc el disseny.

CG14- Valorar la dimensió del disseny com a factor d'igualtat i d'inclusió social, i com a transmissor de valors culturals.

CG19- Demostrar capacitat crítica i saber plantejar estratègies de recerca.

CG21- Dominar la metodologia d'investigació.

4.2.CE/Competències específiques de l’especialitat

- Analitzar criticament el disseny i el seu paper en un determinat marc contextual i, des de la història, col·laborar en la consecució d’unasocietat plural que vol aconseguir un disseny per a tots en una realitat actual i quotidiana

- Conèixer el context històric on es desenvolupa el disseny de producte

- Reflexionar sobre la influència social positiva del disseny i valorar la incidència que té en la millora de la qualitat de vida i del medi ambient i la capacitat de generar identitat, innovació i qualitat en la producció.

5. Resultats d’aprenentatge

- Apreciar la creació objectual de l’home al llarg de la història i l’obra com a fet cultural i significatiu.

- Entendre el disseny de producte com a disciplina projectual que assumeix tasques resoltes anteriorment per altres col•lectius,que incorpora nous mètodes i dimensions en el treball, i sobre tot, com a matèria vinculada a les profundes transformacions del context en que es dona.

- Estimular el coneixement i apreciació del fet patrimonial i en particular dels béns culturals referits a l’entorn quotidià. - Afavorir el coneixement de la cultura material dels pobles i la seva semàntica com a referents per a la comprensió de la realitat actual des de aportacions teòriques i treballs de recerca participar en la formació integral de la pràctica projectual.

- Establir relacions entre la història de l’art i del disseny de producte amb altres llenguatges culturals (filosofia, arquitectura...)

- Fer un ús adequat de la terminologia pròpia de la matèria, treballar amb consciència analítica i crítica i comunicar-seeficaçment en les formes d’intervenció orals i escrites.

- Fer ús del rigor i la claredat expositiva en les consultes i utilització de material bibliogràfic i pag. Web, propis dels estudis de disseny i del nivell acadèmic que representa.

6. Continguts

Bloc I. El disseny gràfic des de l'aparició de l'impremta a la Revolució Industrial

U1. Antecedents

  • La prehistòria
  • El disseny en època clàssica, l’aparició de l’escriptura
  • L’època medieval i el llibre il·luminat
  • L’escriptura arreu del món

UD 2. El Renaixement: l'origen del Disseny Gràfic

• La invenció de la impremta i la seva repercusió.

- El disseny gràfic en el llibre imprès renaixentista.

- Els primers dissenyadors gràfics.

- El Manierisme: difusió i crisi de les idees del Renaixement.

UD 3. El Barroc i el Neoclassicisme: les èpoques de la transició i normalització

• El segle XVII: l'art i la tècnica del Manierisme al Barroc.

• El segle XVIII: l'evolució del Barroc al Neoclassicisme.

Bloc II. El disseny gràfic a l’època de la Revolució Industrial.

UD 4. L'arribada de la modernitat: els inicis de la comunicació de masses

• La Revolució Industrial: nou panorama històric.

• L'aplicació de la indústria a l'edició i a la difusió d'imatges.

• La producció industrial i el desenvolupament del disseny gràfic comercial.

UD 5. La segona meitat del segle XIX i el canvi de segle

• William Morris i les Arts&Crafts.

• l'Art Nouveau i la seva difusió per Europa.

• Els vessants geomètrics del Modernisme.

- El gravat japonès

Bloc III. El disseny gràfic del segle XX fins a la Segona Guerra Mundial.

UD 6. Les Avantguardes històriques i la seva reprercusió en el disseny gràfic

• Protorracionalisme, Werkbund i Plakatstil

• L'Expressionisme i la seva incidència en el disseny de la comunicació.

• Les avantguardes del disseny: Constructivisme i De Stijl.

• Dadaisme i Surrealisme.

UD 7. L'Europa d'entreguerres

• La Bauhaus i el disseny gràfic alemany de la seva època

- La Bauhaus i la sistematització del disseny.

- Els mestres de la Bauhaus: Moholy-Nagy, Bayer, Schmidt i Schlemmer.

- El Disseny Gràfic fora de la Bauhaus: Renner i Tschichold.

- Imatge i ideologia: del cartell de guerra a la propaganda política.

• França i l'Art Decó: de Cappiello a Cassandre.

• Gran Bretanya: del logotip contemporani al disseny The Times.

• Itàlia: l'evolució fins al Racionalisme.

UD 8. Els EUA fins a mitjan segle XX

• Trets generals de la cultura nord-americana.

• Del Modernisme al cartell de la primera guerra mundial.

• L'aportació dels emigrants europeus: des de Loewy a Brodovitch.

• Els components americans: Disney, Beall i Rand.

Bloc IV. El disseny gràfic de la segona meitat del segle XX fins a l'actualitat.

UD 8. Els EUA des de mitjan segle XX: la consolidació del estil americà.

• Les grans agències de publicitat.

• Els estudis de disseny gràfic.

• Del disseny universitari al disseny d'autor.

• El disseny editorial: fotògrafs i il·lustradors.

UD 9. Panorama mundial de la segona meitat del segle XX i el canvi de segle

• Europa Occidental i la formació dels estils nacionals.

• Les particularitats dels països iberoamericans.

• L'Extrem Orient: Japó entre la tradició i la modernitat.

• La situació en els antics països socialistes.

• El disseny gràfic postmodern.

• L'era digital i el canvi de paradigma cultural.

7. Metodologia docent

7.1. Estratègies generals metodològiques

Activitats d’aprenentatge presencials amb sessions teòriques i practiques. A les primeres exposició i explicació dels continguts programats i en els segons ensenyar i dirigir processos d’investigació, resoldre dubtes, analitzar imatges i textos.

a) Grup gran : per les classes teòriques i les sortides

b) Grup mitjà: per a activitats de discussió teòrica o, preferentment, pràctiques que requereixen una elevada participació dels alumnes com treballs en grup o presentacions.  

d) Individual: per a activitats individuals dins l’aula de comentari d’obres d’art.

7.2 Organització i tipus d’activitats d’aprenentatge

Activitats de treball presencial

48 hores

Modalitat

Tipus d’agrupament

Descripció de la finalitat i metodologia emprada

Classes teòriques

Grup gran

S’exposarà el contingut teòric de l’assignatura a través de sessions presencials.

29 hores

Classes pràctiques

Individual

Estudi de casos pràctics particulars i resolució de problemes pràctiques a l’aula.

15 hores

Avaluació

Individual

Prova objectiva d’avaluació, oral i escrita.

4 hores

Activitats de treball no presencial

52 hores

Modalitat

Tipus d’agrupament

Descripció de la finalitat i metodologia emprada

Resolució de pràctiques individuals autònomes

Individual

Lectures. Anàlisi d’imatges (identificació visual i argumentació). Recerca. Realització de mapes conceptuals. Comparació d’obres de diferents períodes.Eixos cronològics.

25 hores

Resolució de pràctiques en grup avaluatives

Individual

Temps que es dedica per autogestionar el propi aprenentatge

27 hores

7.3 Instal·lacions del centre i material

Ordinador i projector.

Pissarra digital

Presentacions en Power Point Fotocòpies.

7.4 Activitats interdisciplinàries

No estan previstes

7.5 Activitats complementàries

Visites a centres d’exposició i lectures optatives de la bibliografia recomanada.

8. Avaluació de l’aprenentatge dels estudiants

8.1. Criteris d’avaluació generals del departament

Per a tenir l’avaluació contínua és necessari assistir com a mínim a un 60 % a classe.

8.2. Criteris d’avaluació

CA01- Assisteix regularment a les activitats lectives, tutories, seminaris, i a la resta de les activitats programades.

CA02- Participa regularment a les activitats lectives, tutories, seminaris, i a la resta de les activitats programades.

CA03- Participa a l’aula de manera discursiva i argumenta el propi punt de vista raonadament.

CA04- Demostra interès per la matèria.

CA05- Coneix, assimila i comprèn els conceptes fonamentals de l’assignatura.

CA06- Demostra i aplica correctament els conceptes fonamentals de l’assignatura en les activitats programades.

CA07- Coneix i utilitza correctament la terminologia específica de l’assignatura.

CA09- Demostra capacitat de síntesi, actitud crítica i raonament argumentat en les activitats programades.

CA12- Demostra capacitat per expressar conceptes o reflexions, amb un fil conductor bàsic i ordenat.

CA13- Segueix la metodologia de treball proposada, les normes de presentació i els terminis d’entrega establerts.

CA14- Presenta correctament les activitats programades.

CA15- Resol correctament les activitats programades.

CA17- Desenvolupa un estil propi en les activitats programades

8.3. Procediments i tècniques d’avaluació i criteris de qualificació o ponderació

Hi ha dos itineraris, un ITINERARI A per l’alumnat que assisteix amb aprofitament i un altre ITINERARI B per l’alumnat que no assisteix.Per poder seguir l’Itinerari A s’ha d’assistir, com a mínim, al 60% de les classes. En cas contrari, s`ha de seguir l’Itinerari B. L’alumnat de l’Itinerari B es comprometrà mitjançant un contracte pedagògic pel que fa a la seva opció.

Procediments i tècniquesd’avaluació

Tipus (*)

 

Criteris d’avaluació

Criteris de qualificació o ponderació (**)

Itinerari A

Itinerari B

Proves orals/escrites en grup/individual (debats d’aula, treballs, projectes)

NR

Els alumnes desenvoluparan a l’aula les tasques encarregades pel professor amb el material que aquest els proporcionarà. També es realitzarantasques fora de l’aula. Les activitats pràctiquess’avaluarà a la prova objectiva final de l’ITINERARI A.

40%

---

Treballs i projectes

NR

L’alumnat realitzarà un treball proposat pel professor.

20%

Prova objectiva final ITINERARI A

R

Es realitzaran dues proves parcials durant el semestre. A cada una es durà a terme un examen escrit sobre la matèria explicada a les classes magistrals i treballada a les pràctiques i per mitjà de l’estudi autònom.

La prova constarà de preguntes breus i delectura/explicació d’imatges, que s’han de respondre en un temps limitat i amb un nombre màxim de folis. Aquestes proves es duran a terme a mitjan semestre i al final del semestre i seran recuperables durant el període d’avaluació ordinària, a la data oficial de l’examen.

60%

Prova objectiva final ITINERARI B

R

Sessió a l’aula per dur a terme un examen escrit sobre la matèria. La prova constarà de preguntes breus i delectura/explicació d’imatges, que s’han de respondre en un temps limitat i amb un nombre màxim de folis. Aquest examen es durà a terme a finals del semestre, en la data oficial de l’examen durant el període d’avaluació complementària, i serà recuperable durant el període d’avaluació extraordinària.

80%

Total

100 %

100 %

(*) NR (no recuperable) o R (recuperable).

(**) Es puntuarà en una escala d’1 a 10. S’aprova amb un 5. Per fer mitjana s’ha d’obtenir un mínim un 4 de cada procediment d’avaluació.

9. Recursos, bibliografia i documentació complementària

9.1. Bibliografia bàsica: 

HOLLIS, Richard, El diseño gráfico: una historia abreviada. Barcelona: Destino, 2000.

MEGGS, Philip B, Historia del diseño gráfico. México: Mac Graw-Hill, 2000.

SATUÉ, Enric, El diseño gráfico: desde los orígenes hasta nuestros días. Madrid: Alianza Editorial, 1988

9.2. Bibliografia complementària: 

AICHER, Otl, El mundo como proyecto, GG Diseño, 2005 (1994)

AV, Historia ilustrada del libro español. De los incunables al siglo XVIII, Fundación Germán Sánchez Ruiperez, Madrid, 1996 AV, Historia ilustrada del libro español. La edición moderna. Siglos XIX y XX, Fundación Germán Sánchez Ruiperez, Madrid, 1996

AV, Historia ilustrada del libro español. Los manuscritos, Fundación Germán Sánchez Ruiperez, Madrid, 1996

AV, Letra y fotografía en la vanguardia checa, Campgràfic Editors, València, 2006

AV. Signos del siglo. 100 años de diseño gráfico en España [Catálogo de exposición]. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2000.

ARGAN, Giulio Carlo. Walter Gropius y la Bauhaus. Buenos Aires: GG, Barcelona, 1983.

BARNICOAT, John. Los carteles. Su historia y lenguaje. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1976.

BAYLEY, Stephen (director). Guía Conran del diseño. Madrid: Alianza Editorial, 1992.

BLACKWELL, Lewis. La tipografía del siglo XX. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1993.

BURKE, Christopher, Paul Renner, Campgràfic, València, 2000

CONRAN, Terence. Diseño. Barcelona: Editorial Blume, 1997.

CORONADO E HIJÓN, Diego. La metáfora del espejo: teoría e historia del cartel publicitario, Sevilla, Alfar, 2002.

DORMER, Peter (coord.) et alt. Diseñadores del siglo XX. Las figuras clave del Diseño y las Artes aplicadas. Barcelona: Ediciones CEAC, 1993.

DORMER, Peter. El diseño desde 1945. Barcelona: Ediciones Destino, 1993.

DROSTE, Magdalena, Bauhaus, 1919-1933, Taschen, Berlín, 2002

GILL, Eric, Un ensayo sobre tipografía, Campgràfic Editors, València, 2004

GIRALT-MIRACLE, Daniel. Historia social y cultural del cartel. Madrid: Dirección General del Patrimonio Artístico del Ministerio de Cultura, 1981.

GUNTES, André, Historia del periódico y su evolución tipográfica, Campgràfic Editors, València, 2005

LOXLEY, Simon, La historia secreta de las letras, Campgràfic Editors, València, 2007

LECLANCHE-BOUULÉ, Claude, Constructivismo en la URSS. Tipografías y fotomontajes, Campgràfic Editors, València, 2003 MAENZ, Paul. Art Déco: 1920-1940. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1978.

MÜLLER-BROCKMANN, Josef: Historia de la comunicación visual. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1988.

PEVSNER, Nikolaus. Los orígenes de la arquitectura moderna y del diseño. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1973. PEVSNER, Nikolaus. Pioneros del diseño moderno de William Morris a Walter Gropius. Buenos Aires: Ediciones Infinito, 1972.POYNOR, Rick, No más normas. Diseño gráfico posmoderno. Ed. Gustavo Gili. México, 2002

RAMÍREZ, Juan Antonio. Medios de masas e Historia del Arte. Madrid: Editorial Cátedra, 1976.

RENNER, Paul, El arte de la tipografía, Campgràfic Editors, València, 2000

ROYO, Javier, Diseño digital, Paidós Diseño, Barcelona, 2004

SATUÉ, Enric, Arte en la tipografía y tipografía en el arte, Siruela, Madrid, 2007

SATUÉ, Enric. El diseño gráfico en España. Historia de una forma comunicativa nueva. Madrid: Alianza Editorial, 1997 TRAPIELLO, Andrés, Imprenta moderna, Campgràfic Editors, València, 2006

TSCHICHOLD, Jan, El abecé de la buena tipografía, Campgràfic Editors, València, 2002

TSCHICHOLD, Jan, La nueva tipografía, Campgràfic Editors, València, 2003

WICK, Rainer, Pedagogía de la Bauhaus, Alianza, Madrid, 2007 (1988)

WINGLER, Hans. La Bauhaus. 1919-1933, Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1975.

9.3. Altres recursos: 

Materials online i power points del professor.

10. Altres observacions 

Per superar aquesta assignatura es recomana l’assistència regular a les activitats lectives i un estudi programat dels continguts amb periodicitat setmanal. Així mateix és important la consulta de la bibliografia recomanada i la realització del treballd’investigació que es proposarà al començament del curs.