Finalitat de l’assignatura

Aquesta assignatura de primer de batxillerat abasta un període que s’estén des de la crisi de l’antic règim fins a la caiguda del bloc comunista i l’auge del terrorisme islàmic, és a dir, fins als nostres dies. És, per tant, un temps ampli i sobretot complex, perquè els esdeveniments i fenòmens són més densos i més coneguts a mesura que s’aproximen al present. Aquestes característiques podrien crear dificultats a l’alumne si tractàs d’abordar la matèria sense orientacions concretes o pretenent fer-ne un estudi exclusivament memorístic. Els professors han de complir la funció de dispensar aquestes orientacions didàctiques i metodològiques. Però, en termes generals, no es tracta d’incorporar acumulativament esdeveniments o dates encara que uns i altres hagin de retenir-se de manera selectiva com a marcs imprescindibles de coneixement, sinó de comprendre els processos històrics en la seva dimensió complexa i interrelacionada.

Aquesta forma d’estudi concentra més l’interès en l’abans i en el després que en el fet aïllat, i permet integrar els esdeveniments dins conjunts grans i relacionar causes i conseqüències. L’avaluació del nivell de l’alumne ha d’atendre no tan sols el grau d’informació positiva que posseeixi, sinó també la capacitat demostrada per comprendre-la i interpretar-la des de la pròpia realitat històrica.

És creença universalment compartida per historiadors i professors, però no sempre evident per als alumnes, que la història no és un saber dogmàtic i segur, un edifici acabat, sinó una forma de coneixement que permet successives i diferents aproximacions a la realitat, que impliquen discussió i rectificació, revisió de mètodes i enfocaments; per això, es presenta de vegades un estat de la qüestió o una exposició de les teories i els debats que els punts més complexos han propiciat. Aquesta imatge de la història com una realitat i un saber dialèctics és menys còmoda que el relat lineal i aproblemàtic, però sens dubte més autèntica i més incitadora per a la reflexió crítica. Així doncs, els professors no han de perdre de vista aquest aspecte que, sens dubte, enriqueix les explicacions i han de proporcionar a l’alumne una visió més completa de la història contemporània.

D’altra banda, l’estudi de la nostra disciplina ha d’abordar-se de manera global. No s’han d’oblidar, en la mesura que sigui possible, els aspectes polítics, econòmics, socials, culturals, institucionals, religiosos i els que fan referència al progrés tecnològic. L’estudi del passat no pot ser unidimensional. Si ho fos, mutilaríem una part essencial del passat i oferiríem als alumnes una visió distorsionada de la història que hem d’evitar.

D’altra banda, la metodologia per estudiar l’assignatura ha de ser diversa. Si bé l’exposició doctoral o la classe magistral pot ser, en ocasions, útil i fins i tot necessària, no se n’ha d’abusar. Actualment disposam de multitud de materials i recursos didàctics que poden ser emprats per millorar l’aprenentatge dels alumnes. A més de la utilització de fonts històriques clàssiques, com textos, gràfics, mapes, premsa i estadístiques diverses, hem de recórrer als recursos que ens ofereixen els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació. Hi ha multitud de documents visuals a Internet que haurien de ser emprats a classe. Mitjançant aquests recursos, podem apropar-nos als personatges i a les èpoques històriques d’una manera més completa i, per què no dir-ho, menys avorrida. El visionament d’un discurs de Hitler o Mussolini, d’un bombardeig durant la Segona Guerra Mundial, de la caiguda del mur de Berlín o de l’impacte dels avions a les Torres Bessones, només per citar uns quants exemples, pot ser més alliçonador i aclaridor que la simple narració dels fets que faci el professor. El canvi i l’impacte produït durant els darrers anys per les tecnologies de la informació i la comunicació ha de ser aprofitat, i més en una assignatura que se centra en l’estudi de la història contemporània.

Finalment, l’assignatura d’història del món contemporani ha de servir per fer créixer en els alumnes una actitud responsable i solidària en la defensa de la llibertat i dels drets humans, així com per refermar en ells la importància dels valors democràtics de què gaudim actualment i que tant han costat d’aconseguir. Si ens acostam a aquest objectiu a la vegada que aconseguim que els alumnes recordin les parts essencials del passat del país, la tasca dels docents no haurà estat estèril.