Mons. Vittorio Peri
Santa Maria delle Rose - Assisi 2002
eng - ita - esp -cat - fra- por - deu
eng
The “Genius Loci” of Santa Maria delle Rose
It is not a coincidence that the exhibition of Guido Dettoni della Grazia entitled "Maria” is being held in Santa Maria delle Rose. Since coincidence does not exist for those who have faith. Providence exists. It has been precisely Providence that has guided the poet Dettoni towards Assisi (a work of art isn't it always poetry?) and the NESHER Cultural Association in search and adequate space where to place - even before exhibiting – the very tender image of Mary.
Assisi, surely, is in itself an ideal spot for beautiful things. But it was essential to find a "special" place where to host the Exhibition. And definitely, Santa Maria delle Rose is such spot, for at least three good reasons.
First, up to some decades ago, Santa Maria delle Rose was a church and consequently a place of worship. And it is still a such, thanks to the exhibition ”Maria", in spite of the fact that it is no longer a church. The contemplation of the images of Mary-only one but renewed tens of times in an admirable circle of shapes, colors and lights which evokes the "candid rose" which enchanted Dante's eyes in the highest sphere of Heaven– invites to silence and prayer.
The enjoyment of different and precious natural elements –monochromatic and multicoloured wood, sounds and perfumes that delicately scent the air, a wise message of lights and shadows– makes one understand that the deep sense of thing goes beyond their reality.
And it directs towards the Transcendence. How it is possible not to remember the Franciscan "Canticle of Creatures"?
Secondly, there is the nominal coupling of the name of the place, Santa Maria delle Rose and the exhibition dedicated to Mary. In this site and thanks to the Exhibition, the Blessed Virgin continues to be presented to the world as the most "humble and precious of all creatures", to use the words of the Poet and as "the image and the first guiding light of the Church", according to the Vatican Council.
And lastly, the site itself of the exhibition: away from the noisy and hectic streets of the centre, slightly away from, but at the same time quite near the Cathedral, Santa Maria delle Rose offers the meditative visitor the possibility to perceive the through the mystery of Mary, that voice of delicate silence by means of which the prophet Elias on mount Horeb-Sinai, recognised our Lord. There are locations which seem to have special qualities, charisma which enable those who can look at life with the eyes of the heart, to perceive the Whole in the scattered episode of life. And many are these visitors who have already experienced this "genius loci" of Assisi in the peaceful silence of Santa Maria delle Rose in front of “Mary".
It is precisely for this reason that the Cathedral Chapter has willing hosted in the old little church –almost renewing its dedication– the Exhibition Maria. We feel sure that the veneration towards Mary, defined in liturgy as "sign of consolation and sure hope", will continue forever in the heart of visitors.
Mons. Vittorio Peri
Prior of the Chapter of Saint Rufino’s Cathedral
Assisi – 2002
Il “genius loci” di Santa Maria delle Rose
Non per caso la “Mostra Maria” di Guido Dettoni della Grazia ha trovato sede in Santa Maria delle Rose. Perché il caso non esiste, per chi ha fede. Esiste la Provvidenza. Ed è stata questa a guidare i passi verso Assisi del poeta Dettoni (un’opera d’arte non è sempre poesia?) e della NESHER Associazione Culturale alla ricerca di uno spazio adeguato ove deporre, prima ancora che esporre, la dolcissima immagine di Maria.
Assisi, certo, è già di per sé un ideale contenitore di cose belle. Ma ci voleva un luogo “speciale” per accogliere e custodire la Mostra Maria. E tale è certamente S. Maria delle Rose, per almeno tre motivi.
Lo è, anzitutto, perché fino ad alcuni decenni fa S. Maria delle Rose era una chiesa. E dunque un luogo di preghiera. E tale continua ad esserlo, con la Mostra Maria, anche se ora chiesa non è più. Perché la contemplazione dell’immagine mariana –una sola, ma rinnovata decine di volte in un mirabile cerchio di forme, colori e luci che evoca la “candida rosa” che incantò gli occhi di Dante dell’empireo celeste- invita al silenzio e alla preghiera. Il godimento di diversi e preziosi elementi naturali –legni monocromatici e screziati, suoni e profumi delicatamente diffusi, sapiente messaggio di luci e di ombre- fa, infatti, capire che il senso delle cose sta al di là di esse. E orienta verso il Trascendente. Come non ricordare allora il francescano Cantico delle Creature?
C’è poi il significativo abbinamento nominale tra il luogo, S. Maria delle Rose, e la Mostra dedicata a Maria. In questo luogo e attraverso la Mostra, la Vergine continua a essere riproposta al mondo “umile ed alta più che creatura , come la vide il Poeta e “immagine e primizia della Chiesa” come la definisce il Concilio.
E c’è infine la stessa ubicazione dello spazio espositivo. Fuori delle trafficate vie del centro, un po’ in disparte ma nello stesso tempo vicina alla Cattedrale, S. Maria delle Rose offre a chi sa sostare con calma la possibilità di percepire, attraverso il mistero di Maria, quella voce di sottile silenzio nella quale il profeta Elia sul monte Horeb-Sinai riconobbe il Signore. Vi sono posti che sembrano avere speciali qualità, carismi che a chi sa guardare con gli occhi del cuore permettono di percepire il Tutto nei frammenti della vita. E sono già molti i visitatori che hanno sperimentato questo “genius loci” assisano nella quiete di S. Maria delle Rose, davanti alla Mostra Maria.
È per questo che il Capitolo della Chiesa Cattedrale ha accolto volentieri nell’antica chiesetta –quasi facendone una nuova “dedicazione”- la Mostra dedicata a Maria, nella certezza di veder continuare, nel cuore dei visitatori, la venerazione a Colei che la liturgia presenta come “segno di consolazione e di sicura speranza”.
Mons. Vittorio Peri
Priore del Capitolo Cattedrale San Rufino
Assisi - 2002
El “genius loci” de Santa Maria delle Rose
No es casual que la exposición “MARÍA” de Guido Dettoni della Grazia haya encontrado sede en Santa Maria delle Rose. Porque la casualidad no existe para quien tiene fe. Existe la Providencia. Y ha sido ésta la que ha guiado los pasos hacia Asís del poeta Dettoni (¿una obra de arte, no es acaso siempre poesía?) y de la Asociación Cultural NESHER en su búsqueda del espacio adecuado para deponer, incluso antes que para exponer, la muy dulce imagen de María.
Asís, por supuesto, ya contiene cosas bellas. Pero se necesitaba un lugar “especial” para acoger y custodiar la exposición “MARÍA”, y éste es ciertamente Santa Maria delle Rose, debido al menos a tres motivos.
Ante todo, porque hasta hace algunas décadas Santa Maria delle Rose era una iglesia. Y por tanto, un lugar de plegaria. Y continúa siéndolo con la exposición “MARÍA”, a pesar de que no sea iglesia. Ya que la contemplación de la imagen mariana – una sola, aunque renovada decenas de veces en un admirable círculo de formas, colores y luces que evocan la “cándida rosa” que encantó los ojos de Dante en el paraíso celestial – invita al silencio y a la oración. El gozo de diversos y preciosos elementos naturales – maderas monocromáticas y jaspeadas, sonidos y perfumes delicadamente difusos, sabio mensaje de luces y de sombras- nos lleva a comprender que el sentido de las cosas está más allá de ellas mismas, y a orientarnos hacia lo Trascendental. ¿ Cómo no recordar así el Cántico franciscano de las Criaturas?
Luego, no podemos olvidar la significativa coincidencia entre el nombre del lugar, Santa Maria delle Rose, y la exposición dedicada a “María”. En este lugar, y gracias a la exposición, la Virgen continua presentándose al mundo “humilde y elevada más que toda criatura” tal y como la vio el Poeta; e “imagen y primicia de la Iglesia” como la define el Concilio.
Por último, es relevante la misma ubicación del espacio expositivo. Se encuentra alejado de las calles y el tráfico del centro, apartada pero a la vez cercana a la Catedral. Santa Maria delle Rose ofrece a quien sabe detenerse con calma, la posibilidad de percibir, mediante el misterio de María, aquella voz de sutil silencio en la que el profeta Elías, en lo alto del Monte Horeb-Sinai reconoció al Señor. Existen sitios que parecen tener cualidades especiales, carisma que a quien sabe mirar con los ojos del corazón le permite percibir el Todo en los fragmentos de la vida. Ya son muchos los visitantes que han experimentado este “genius loci” en la quietud de Santa Maria delle Rose, delante de la exposición “MARÍA”.
Por todas las razones antes expuestas, el Capítulo de la Iglesia de la Catedral ha acogido con gusto en la antigua iglesia – casi dándole otra funcionalidad – la exposición dedicada a “María”. En la certeza de ver continuar, en el corazón de los visitantes, la veneración a Aquélla que la liturgia presenta como “signo de consolación y de esperanza segura”.
Mons. Vittorio Peri
Prior del Capítulo Catedral de San Rufino
Asís - 2002
No és casualitat que la “Mostra Maria” de Guido Dettoni della Grazia hagi trobat seu a Santa Maria delle Rose. Perquè la casualitat no existeix, per aquell que té fe. Existeix la Providència. I ha estat aquesta la que ha guiat els passos del poeta Dettoni cap a Assís (una obra d’art no és sempre poesia?) i de l’Associació Cultural NESHER a la recerca d’un espai adequat per dipositar, abans que exposar, la dolcíssima imatge de Maria.
Assís, certament, és per sí mateix un contenidor ideal de coses belles. Però calia un lloc “especial” per acollir i custodiar la Mostra Maria. I aquest és Santa Maria delle Rose, per tres motius com a mínim.
Abans de res, ho és perquè fins fa alguns decennis Santa Maria delle Rose era una església; i, per tant, un lloc de pregària. I continua essent-ho amb la Mostra Maria, tot i que ja no sigui una església. Perquè la contemplació de la imatge mariana –una sola, però renovada desenes de vegades en un admirable cercle de formes, colors i llums que evoca la “càndida rosa” que va encantar els ulls de Dante al paradís celestial- convida al silenci i a la pregària. El gaudi dels diversos i preciosos elements naturals -fustes mono i policromes, sons i perfums delicadament difosos, savi missatge de llums i ombres- fa entendre, en efecte, que el sentit de les coses està més enllà d’elles mateixes, i ens orienta cap allò que és transcendental. Aleshores, com no recordar el Càntic franciscà de les Criatures?
Després, hi ha la significativa coincidència de nom entre el lloc, Santa Maria delle Rose, i l’exposició dedicada a Maria. En aquest lloc, i a través de l’exposició de Maria, la Verge continua essent presentada al món “humil i més alta criatura”, com la va veure el Poeta, i “imatge i primícia de l’Església” com la defineix el Concili.
I finalment, hi ha la mateixa ubicació de l’espai expositiu. Fora de les transitades vies del centre, en certa manera apartada però alhora propera a la Catedral, Santa Maria delle Rose ofereix a qui sap aturar-se amb calma, la possibilitat de percebre, a través del misteri de Maria, aquella veu de subtil silenci amb la qual el profeta Elies al mont Horeb-Sinai reconegué al Senyor. Hi ha llocs que semblen tenir especials qualitats, carismes que a qui sap veure amb els ulls del cor, permeten percebre el Tot en els fragments de la vida. I ja són molts els visitants que han experimentat aquest "genius loci" d’Assís en la quietud de Santa Maria delle Rose, davant de la mostra Maria.
És per aquest motiu que el Capítol de l’Església Catedral ha acollit amb gust a l’antiga esglesieta –quasi fent una nova “dedicació”- la Mostra dedicada a Maria, amb la certesa de veure continuar en el cor dels visitants, la veneració a Aquella que la litúrgia presenta com a “senyal de consolació i d’esperança segura”.
Mons. Vittorio Peri
Prior del Capítol de la Catedral de Sant Rufí
Assís - 2002
Il n’est pas par hasard que l’exposition de l’œuvre «MARIE» de Guido Dettoni della Grazia a trouvée sa place auprès de Santa Maria delle Rose. Parce que le hasard n’existe pas pour les hommes qui ont foi. Il s’agit de la Providence. Et cette Providence a guidé les pas du poète Dettoni (une œuvre d’art n’est elle pas une poésie?) et de la NESHER Association Culturelle, vers Assise, à la recherche d’un endroit approprié ou poser, même avant qu’exposer, la douce image de Marie.
Assise, bien entendu, est déjà un lieu plein de belles choses. Mais il fallait un endroit «spécial» pour accueillir et garder l’exposition MARIE. Cet endroit est certainement S. Maria delle Rose, au moins, pour trois raisons.
La première, parce que jusqu’à quelques dizaines d’années encore S. Maria delle Rose était une église; donc, un lieu de prière. L’exposition MARIE rend possible que S. Maria delle Rose redevienne un endroit de prière même si ce n’est plus une église. Parce que la contemplation de l’image mariale -une seule image, reproduite des dizaines de fois autour d’un merveilleux cercle de formes, couleurs et lumières qui évoquent la “candida rosa” qui a enchanté les yeux de Dante au Paradis- invite au silence et à la prière. Le plaisir de retrouver plusieurs et précieux éléments naturels, -bois monochromatique et jaspés, musiques et parfums dispersés avec délicatesse et subtilité, savants mixages de lumières et d’ombres- nous fait comprendre que le vrai sens des choses se trouve au delà d’elles mêmes. Et oriente vers la Transcendance. Comment, donc, ne pas rappeler le franciscain «Cantico delle Creature» ?
La deuxième raison est la coïncidence entre le nom de l’endroit, S. Maria delle Rose, et l’exposition dédiée à Marie. Dans ce lieu et grâce à cette exposition, la Vierge continue à être proposée au monde, “humble et comme la créature la plus élevée” ainsi que le Poète l’a vue et “image et primeur de l’Église” telle que l’avait décrite le Concile.
En dernier lieu, il faut parler de l’importance de l’endroit où se trouve cette exposition. Tout à fait éloigné des rues et du bruit du centre ville, un peu caché, mais en même temps près de la Cathédrale de S. Rufino. Santa Maria delle Rose offre, à tous ceux qui savent s’arrêter avec le calme nécessaire, la possibilité de percevoir à travers le mystère de Marie, cette voix de subtil silence dans laquelle le prophète Élie a reconnu le Seigneur sur le mont Horeb, au Sinaï.
Il y a des endroits qui semblent avoir des qualités spéciales, des charismes, qui permettent à tous ceux qui savent regarder avec les yeux du cœur, de percevoir le Tout dans les fragments de la vie. Ils sont déjà nombreux les visiteurs qui ont expérimenté ce “genius loci” d’Assise dans la tranquillité de S. Maria delle Rose devant l’exposition MARIE.
C’est pour les raisons ici exposées, que le Chapitre de l’Église de la Cathédrale a eu le plaisir d’accueillir cette exposition dédiée à Marie dans cette ancienne petite église, en lui donnant presque une nouvelle «dédicace», avec la pleine certitude de voir continuer, dans le cœur des visiteurs, la vénération pour celle que, la liturgie, nous présente comme “symbole de consolation et de sûr espoir ”.
Mons. Vittorio Peri
Prieur du Chapitre de la Cathédrale de San Rufino
Assise - 2002
por
Não foi por acaso que a “Mostra Maria” de Guido Dettoni della Grazia encontrou sua sede em Santa Maria delle Rose. Porque o acaso não existe para os que têm fé. Existe a Providência. E foi ela mesma que guiou até a Assis os passos do poeta Dettoni (uma obra de arte não é sempre poesia?) e da NESHER Associação Cultural, na busca de um espaço adequado onde colocar, antes mesmo de expor, a dulcíssima imagem de Maria.
Assis certamente é já por si mesmo um contentor ideal de coisas belas. Mas era preciso um lugar “especial” para receber e guardar a Mostra Maria. E este lugar é certamente S. Maria delle Rose por ao menos três motivos.
Antes de mais nada porque até algumas décadas atrás S. Maria delle Rose era uma igreja. E, portanto, um lugar de oração. E tal contínua a ser, com a Mostra Maria, apesar de já não ser mais igreja. Porque a contemplação da imagem mariana – uma só, mas renovada dezenas de vezes num admirável círculo de formas, cores e luzes que evoca a “alva rosa” que encantou os olhos de Dante do empíreo celeste – convida ao silêncio e à oração. O gozo de diversos e preciosos elementos naturais – madeiras monocromáticas e matizadas, sons e perfumes delicadamente difundidos, sábia mensagem de luzes e sombras faz de facto entender que o sentido das coisas está para além delas. E orienta rumo ao Transcendente. Como não lembrar então o franciscano Cântico das Criaturas?
Há também a significativa união nominal entre o lugar, S. Maria delle Rose, e a Mostra dedicada a Maria. Neste lugar e através da Mostra, a Virgem continua a ser proposta ao mundo, “humilde e alta mais que criatura”, come a viu o Poeta e “imagem e primícia da Igreja”, como a define o Concílio.
E há, finalmente, a própria localização do espaço expositivo. Fora das movimentadas ruas do centro, um pouco afastada, mas ao mesmo tempo próxima à Catedral, S. Maria delle Rose oferece a quem sabe parar com calma, a possibilidade de perceber, através de Maria, aquela voz de subtil silencio na qual o profeta Elias no monte Horeb-Sinai reconheceu o Senhor. Há lugares que parecem ter qualidades especiais, carismas que permitem aos que sabem olhar com os olhos do coração, de perceber o Todo nos fragmentos da vida. E já são muitos os visitantes que experimentaram este “genius loci” de Assis na calma de S. Maria delle Rose, diante da Mostra Maria.
É por isso que o Capítulo da Igreja Catedral recebeu com agrado na antiga igrejinha – quase a fazer uma nova “dedicação” – a Mostra dedicada a Maria. Com a certeza de ver que no coração dos visitantes continua a veneração para Aquela que a liturgia apresenta como “signo de consolação e de segura esperança”.
Mons. Vittorio Peri
Prior do Capítulo Catedral de Sai Rufino
Assis - 2002
deu
Der „Genius Loci“ von Santa Maria delle Rose
Dass die Ausstellung “Maria” von Guido Dettoni della Grazia in Santa Maria delle Rose stattfindet, ist kein Zufall. Für gläubige Menschen existiert der Zufall nicht. Es gibt eine Vorsehung. Vorsehung war es, die den Poeten Dettoni (ist ein Kunstwerk nicht immer auch Poesie?) nach Assisi führte und die Kulturvereinigung NESHER auf ihrer Suche nach einem geeigneten Ort für dieses zarte Marienbildnis, sogar bereits vor seiner Ausstellung.
Mit Sicherheit ist Assisi selbst ein idealer Ort für schöne Dinge. Doch war es von vitaler Bedeutung, einen “speziellen” Ausstellungsort ausfindig zu machen. Aus drei guten Gründen ist Santa Maria delle Rose definitiv dieser gesuchte Ort.
Zunächst war Santa Maria delle Rose bis vor einigen Jahrzehnten eine Kirche und folglich eine Stätte der Andacht. Dank der Ausstellung “Maria” ist es, obwohl keine Kirche mehr, eine solche Stätte geblieben. Die Betrachtung der Marienbildnisse – eines nur, doch in vielfacher Wiederholung in einem wundervollen Kreis aus Formen, Farben und Lichtern, jene “offene Rose” heraufbeschwörend, die Dantes Augen in höchstem, himmlischem Maße entzückte – lädt zu Schweigen und Gebet ein. Der Genuss verschiedener und wertvoller natürlicher Elemente – einfarbiger und bunter Hölzer, Klänge und Schatten – vermittelt die Erkenntnis, dass der eigentliche Sinn der Dinge weit jenseits ihrer Realität zu suchen ist.
Und leitet uns zur Transzendenz. Wie könnte man dabei nicht an die franziskanischen “Lobgesang auf die Lebewesen” denken?
Zweitens besteht eine formale Beziehung zwischen dem Namen des Ortes, Santa Maria delle Rose, und dieser der Maria gewidmeten Ausstellung. Hier und dank der Ausstellung tritt die gesegnete Jungfrau vor die Welt als “demütigstes und wertvollstes aller Geschöpfe”, um die Worte des Dichters zu bemühen, und als “Leitbild der Kirche”, in den Worten des Vatikanischen Konzils.
Schließlich der Ausstellungsort als solcher. Abseits des Lärms und der Hektik der Straßen des Zentrums, etwas abgelegen, doch zugleich recht nahe der Kathedrale, bietet Santa Maria delle Rose dem meditativen Besucher die Gelegenheit, durch das Mysterium Mariä diese Stimme sanften Schweigens zu vernehmen, die den Propheten Elias auf dem Berg Horeb-Sinai unseren Herrn erkennen ließ. Manche Orte haben eine spezielle Ausstrahlung, ein Charisma, das jene, die das Leben mir den Augen ihres Herzens betrachten können, dazu befähigt, in den verstreuten Episoden des Lebens das Ganze zu sehen. Und es sind viele, die diesen “Genius Loci” von Assisi in der friedlichen Stille von Santa Maria delle Rose erlebt haben, als sie “Maria” gegenüberstanden.
Genau aus diesem Grund hat das Domkapitel der Ausstellung “Maria” in dieser alten kleinen Kirche zugestimmt, und damit deren Bestimmung nahezu wiederbelebt. Wir sind sicher, dass die Verehrung Mariä - von der Liturgie als “Symbol des Trostes und der Gewissheit in der Hoffnung” definiert – in den Herzen der Besucher ewig weiterleben wird.
Mons. Vittorio Peri
Prior des San Rufinos Domkapitels
Assisi - 2002