PRESENTACIÓ
Tots estem d'acord que els futurs ciutadans del nostre país estan en aquest moment en les aules dels nostres instituts. El sistema educatiu en el seu conjunt té un paper bàsic en la conformació social d'aquests futurs ciutadans. És una tasca (una altra més) que correspon a l'escola.
La societat espanyola, des de 1978, és un Estat de Dret. Això vol dir ni més ni menys que els ciutadans d'aquest país estan protegits per les lleis de manera efectiva, i que aquestes lleis es troben en plena consonància amb la Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides, tot això en el marc d'un Estat democràtic parlamentari. La llei màxima que fonamenta el nostre Estat de Dret és la Constitució de 1978. Doncs bé, els materials que presentem a continuació tenen com a objectiu que l'alumnat comprenga i assimile significativament els continguts de la nostra Carta Magna que fan referència als nostres drets i els nostres deures com individus i com a ciutadans, a través de tot un seguit d'activitats de caràcter fonamentalment pràctic i intuïtiu.
COM TREBALLAR AMB EL MATERIAL
L'estratègia de treball consisteix bàsicament en el següent: primer, es reparteix un exemplar de la Constitució per alumne-a. Després, es reparteix el "llibre de l'alumnat en format paper o digital, segons els mitjans de què disposem. En el "llibre de l'alumnat" el que apareixen són problemes pràctics propers a la quotidianitat dels alumnes. Per a la resolució de cada un dels problemes, s'ha de citar de forma sintètica i significativa un article de la Constitució que dirima la qüestió plantejada. Cada tres o quatre problemes, es fa una posada en comú, es resolen dubtes i es fan aportacions. Després d'això, es continua. És clar, mentre es desenvolupa el treball el professor-a ajuda individualment als alumnes que ho sol·liciten, aclarint el significat d'algun terme, etc.
És altament recomanable que no es faça explicació teòrica prèvia. Es pot "llançar a la piscina" directament als alumnes. Hem d'assenyalar que aquests materials ja els hem treballat a l'aula, i tenen èxit.
Després dels primers problemes, i una vegada que els alumnes “s’enganxen", les qüestions que proposem augmenten progressivament en complexitat.
Un altre tipus d'activitats són les denominades “d'investigació". En elles es proposa a l'alumne la recerca d'informació addicional sobre una qüestió determinada. Aquestes investigacions és convenient que es plantegen en grups xicotets.
Repetim, és fonamental evitar al principi qualsevol tipus d'explicació teòrica, llevat d'aquella informació que els alumnes demanen espontàniament. És millor començar a treballar directament sobre les activitats. Aquesta és una proposta didàctica fonamentalment activa i pràctica. Si no es fa així, no funciona.
A la guia del docent hem inclòs entre claudàtors els suggeriments i orientacions que hem considerat necessaris per conduir amb facilitat la feina dels alumnes.
Les situacions plantejades en els "problemes" a resoldre tendeixen en ocasions a exagerar la realitat. Això s'ha fet així per a què els alumnes identifiquen amb facilitat situacions que trenquen la convivència i infringeixen d'una manera o altra la legalitat i que han de ser "fiscalitzades" pels alumnes utilitzant una única arma: la Constitució.
En ocasions un problema pot ser resolt amb més d'un article. No convé indicar-lo als alumnes sinó fins que ells mateixos ho descobrisquen.
Els meus drets, els teus deures; els meus deures, els teus drets.
LLIBRE DEL PROFESSOR
(v. 2020)
Aquesta obra està sota una llicència Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain de Creative Commons. Per veure una còpia d'aquesta llicència, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ o envieu una carta a Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, Califòrnia 94105, USA.
En un partit de futbol hi ha determinades coses que es poden fer, i altres que no. Per què?
Doncs bé, a la societat passa el mateix. Igual que si no hi ha reglament, no hi ha partit, si no hi ha lleis, no hi ha societat. Senzillament, sense lleis no podríem conviure.
La llei màxima de la nostra societat és la Constitució de 1978. I en un Estat de Dret, res ni ningú està per sobre de la llei.
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978: SUMARI
TÍTOL PRELIMINAR. (arts. 1 al 9)
TÍTOL I. Dels drets i dels deures fonamentals (art. 10)
Capítol primer. Dels espanyols i els estrangers (arts. 11 al 13)
Capítol segon. Drets i llibertats (art. 14)
Secció primera. Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques (arts. 15 al 29)
Secció segona. Dels drets i deures dels ciutadans (arts. 30 a l'38)
Capítol tercer. Dels principis rectors de la política social i econòmica (arts. 39 al 52)
Capítol quart. De les garanties de les llibertats i drets fonamentals (arts. 53 i 54)
Capítol cinquè. De la suspensió dels drets i llibertats (art. 55)
TÍTOL II. De la Corona (arts. 56 al 65)
TÍTOL III. De les Corts Generals
Capítol primer. De les cambres (art. 66 al 80)
Capítol segon. De l'elaboració de les lleis (art. 81 al 92)
Capítol tercer. Dels tractats internacionals (art. 93 al 96)
TÍTOL IV. DEL GOVERN I DE L'ADMINISTRACIÓ (arts. 97 al 107)
TÍTOL V. De les relacions entre el Govern i les Corts Generals (art. 108 al 116)
TÍTOL VI. DEL PODER JUDICIAL (arts. 117 al 127)
TÍTOL VII. ECONOMIA I HISENDA (arts. 128 al 136)
TÍTOL VIII. DE L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L'ESTAT
Capítol primer. Principis generals (arts. 137 al 139)
Capítol segon. De l'administració local (arts. 140 al 142)
Capítol tercer. De les comunitats autònomes (art. 143 al 158)
TÍTOL IX. DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (arts. 159 al 165)
TÍTOL X. DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL (arts. 166 al 169)
DISPOSICIONS ADDICIONALS.
Disposicions transitòries.
Disposició derogatòria.
Disposició final.
QÜESTIONS SOBRE LA CONSTITUCIÓ DE 1978
TÍTOL PRELIMINAR
TÍTOL I. Dels drets i dels deures fonamentals
Capítol 1r. Dels espanyols i els estrangers
Capítol 2n. Drets i llibertats
Secció 1ª. Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques
Secció 2ª. Dels drets i deures dels ciutadans
Capítol 3r. Dels principis rectors de la política social i econòmica
Capítol 4t. De les garanties de les llibertats i drets fonamentals
Capítol 5é. De la suspensió dels drets i llibertats
[A través d'aquesta activitat es tracta de posar en relleu com la Constitució empara a qualsevol persona que es trobe en territori espanyol, independentment de la seua nacionalitat o situació legal. Per a això utilitzarem un cas real (la notícia de premsa s'inclou a la fi de la Guia). Cal designar d'entre els alumnes un jutge, nou membres del jurat, l'advocat de l'asiàtic Liji Chun (acusació) i l'advocat del Cap de Policia (defensa). El paper de Liji Chun ho encarnarà qualsevol alumne i això sí, el Cap de Policia, l'acusat, serà el professor. Si hi ha alumnes suficients, poden afegir-se més personatges a la trama, com l'esposa de Liji Chun, o el policia que va detenir Liji Chun fa dos anys. Tant fiscal com a defensor poden tenir un petit "equip assessor" de dos o tres alumnes. La resta de la classe seran el públic de la sala.
Tant l’acusació com la defensa tindran fins a 15 minuts per preparar les seues actuacions. El jutge moderarà en tot moment el curs del judici. Començarà l'acusació, cridant als testimonis que estime oportuns, i li seguirà la defensa. Després d'això, defensa i acusació tindran 5 minuts per preparar les seues rèpliques i al·legats finals. Finalment, el jurat prendrà una decisió, innocent o culpable, que comunicaran a jutge i que aquest farà pública. Com a final de l'activitat pot repartir-se la notícia real que dóna compte de l'succés.]
FETS:
Liji Chun, un immigrant asiàtic, entra a Espanya il·legalment, sense papers de cap classe. El matí de l'22 de març, la policia li para casualment en un carrer de Las Palmas. Li demanen la documentació, i Liji Chun dóna un passaport fals. La policia no es fia, i se l'emporten a la comissaria. Allà consulten les seues fitxes, i resulta que fa dos anys ja el van detenir i van expulsar de país per estar a Espanya sense papers. El 24 de març la policia sol·licita a la Subdelegació de Govern una ordre per expulsar immediatament a Liji Chun d'Espanya. El dia 25 li traslladen dels calabossos de la comissaria a l'anomenada "zona de rebutjats" de l'aeroport de Las Palmas. Liji Chun sap que porta ja més de 72 hores detingut, i sol·licita l'empar per detenció il·legal (habeas corpus) al jutge de guàrdia, però aquest li denega l'empar. L'ordre d'expulsió arriba el dia 26. El dia 31 de març Liji Chun és posat en llibertat, perquè no hi ha diners per pagar-li un avió fins a la Xina. Només eixir, Liji Chun, servint-se de l'art. 53.2 presenta el seu cas davant aquest tribunal, i demana justícia.
El País 13 diciembre 1999
Varapalo del Constitucional en Canarias por detener 9 días a un chino indocumentado
JOSÉ ANTONIO HERNÁNDEZ, Madrid
La detención durante casi nueve días de un inmigrante ilegal chino en Las Palmas de Gran Canarias ha llevado al Tribunal Constitucional a dictar una sentencia en la que propina un fuerte varapalo a los agentes de la Brigada Policial de Extranjería y al Juzgado número 1 de Telde. El Constitucional reprocha a los agentes que mantuviesen detenido a Liji Chun durante más de 72 horas sin el respaldo de alguna autoridad, y al juzgado, que no amparase a Chun cuando éste solicitó un hábeas corpus (el derecho de toda persona a que un juez revise si una detención es legal).
Chun fue detenido en la mañana del 22 de marzo de 1999 en Las Palmas de Gran Canaria por carecer de documentación. Para evitar su expulsión, facilitó un nombre falso, si bien los agentes comprobaron que su nombre real era Liji Chun y que se trataba de la misma persona que habían expulsado hacía dos años por estancia ilegal en España. Dos días después de la detención, el 24 de marzo, la Brigada de Extranjería de Gran Canarias solicitó a la Subdelegación del Gobierno una orden para repatriar a Chun a su país; y el día 25, antes de que llegase la orden, fue trasladado a la zona de rechazados del aeropuerto de Gando (Las Palmas de Gran Canaria). La autorización gubernativa llegó el día 26.
72 horas
Desde que se cumplieron las 72 horas máximas reglamentarias de detención en la comisaría y hasta que la Subdelegación del Gobierno autorizó la repatriación transcurrió casi un día, tiempo en el que Chun estuvo privado de libertad sin "título jurídico alguno que lo justificase", reprocha el Constitucional a los agentes. Es decir, se cumplieron las 72 horas y Chun siguió detenido casi un día en la zona de rechazados sin autorización del juez o de la Subdelegación del Gobierno. El 31 de marzo (nueve días después) fue puesto en libertad ante la imposibilidad de buscarle una conexión aérea que le devolviese a su país. Los agentes alegaron que la retención de una persona en la zona de rechazados de un aeropuerto no es una detención en sí. El tribunal refuta esa interpretación asegurando que es distinta la situación de quien baja de un avión y es llevado directamente a esa zona porque carece de permiso de entrada y la de quien, como este caso, es detenido dentro del territorio español.
La segunda crítica del Constitucional va dirigida a un juez de Telde. Y obedece a que, al ser trasladado Chun desde la comisaría al aeropuerto, solicitó un hábeas corpus al juez de guardia. Éste se limitó a denegarla en un lacónico escrito. "Es cierto", explica el Constitucional al juez, "que la devolución era por una vulneración previa de una prohibición de entrada en territorio español para cuya ejecución no está legalmente prevista la intervención del juez. Sin embargo, "y sea cual sea la causa", añade el máximo intérprete de la Carta Magna, el juez debió dar una respuesta "al hecho objetivo de que Chun se hallaba privado de su libertad personal a raíz de una decisión de una autoridad gubernativa". "En estas circunstancias", razona, "el procedimiento de hábeas corpus no puede inadmitirse [como hizo el juez] con el único argumento de que existía sobre él una causa de expulsión legalmente prevista". El juez debió ordenar que llevaran al detenido a su presencia, estudiar el caso y resolverlo.
Ignacio Parra, del despacho jurídico que ha llevado este caso, afirma: "Es cierto que las islas Canarias soportan una presión inmigratoria aplastante, pero ello no justifica actuaciones policiales y judiciales contrarias al ordenamiento jurídico. Todavía más lamentable es que esta actuación policial constituye una práctica habitual en las islas Canarias y engrosa la larga lista de los perjudicados".