PRESENTACIÓ                                

Tots estem d'acord que els futurs ciutadans del nostre país estan en aquest moment en les aules dels nostres instituts. El sistema educatiu en el seu conjunt té un paper bàsic en la conformació social d'aquests futurs ciutadans. És una tasca (una altra més) que correspon a l'escola.                        

La societat espanyola, des de 1978, és un Estat de Dret. Això vol dir ni més ni menys que els ciutadans d'aquest país estan protegits per les lleis de manera efectiva, i que aquestes lleis es troben en plena consonància amb la Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides, tot això en el marc d'un Estat democràtic parlamentari. La llei màxima que fonamenta el nostre Estat de Dret és la Constitució de 1978. Doncs bé, els materials que presentem a continuació tenen com a objectiu que l'alumnat comprenga i assimile significativament els continguts de la nostra Carta Magna que fan referència als nostres drets i els nostres deures com individus i com a ciutadans, a través de tot un seguit d'activitats de caràcter fonamentalment pràctic i intuïtiu.

COM TREBALLAR AMB EL MATERIAL

L'estratègia de treball consisteix bàsicament en el següent: primer, es reparteix un exemplar de la Constitució per alumne-a. Després, es reparteix el "llibre de l'alumnat en format paper o digital, segons els mitjans de què disposem. En el "llibre de l'alumnat" el que apareixen són problemes pràctics propers a la quotidianitat dels alumnes. Per a la resolució de cada un dels problemes, s'ha de citar de forma sintètica i significativa un article de la Constitució que dirima la qüestió plantejada. Cada tres o quatre problemes, es fa una posada en comú, es resolen dubtes i es fan aportacions. Després d'això, es continua. És clar, mentre es desenvolupa el treball el professor-a ajuda individualment als alumnes que ho sol·liciten, aclarint el significat d'algun terme, etc.

És altament recomanable que no es faça explicació teòrica prèvia. Es pot "llançar a la piscina" directament als alumnes. Hem d'assenyalar que aquests materials ja els hem treballat a l'aula, i tenen èxit.

Després dels primers problemes, i una vegada que els alumnes “s’enganxen", les qüestions que proposem augmenten progressivament en complexitat.        

Un altre tipus d'activitats són les denominades “d'investigació". En elles es proposa a l'alumne la recerca d'informació addicional sobre una qüestió determinada. Aquestes investigacions és convenient que es plantegen en grups xicotets.                

Repetim, és fonamental evitar al principi qualsevol tipus d'explicació teòrica, llevat d'aquella informació que els alumnes demanen espontàniament. És millor començar a treballar directament sobre les activitats. Aquesta és una proposta didàctica fonamentalment activa i pràctica. Si no es fa així, no funciona.        

A la guia del docent hem inclòs entre claudàtors els suggeriments i orientacions que hem considerat necessaris per conduir amb facilitat la feina dels alumnes.        

Les situacions plantejades en els "problemes" a resoldre tendeixen en ocasions a exagerar la realitat. Això s'ha fet així per a què els alumnes identifiquen amb facilitat situacions que trenquen la convivència i infringeixen d'una manera o altra la legalitat i que han de ser "fiscalitzades" pels alumnes utilitzant una única arma: la Constitució.        

En ocasions un problema pot ser resolt amb més d'un article. No convé indicar-lo als alumnes sinó fins que ells mateixos ho descobrisquen.


Els meus drets, els teus deures; els meus deures, els teus drets.

LLIBRE DEL PROFESSOR

(v. 2020)

Aquesta obra està sota una llicència Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain de Creative Commons. Per veure una còpia d'aquesta llicència, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ o envieu una carta a Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, Califòrnia 94105, USA.

En un partit de futbol hi ha determinades coses que es poden fer, i altres que no. Per què?

Doncs bé, a la societat passa el mateix. Igual que si no hi ha reglament, no hi ha partit, si no hi ha lleis, no hi ha societat. Senzillament, sense lleis no podríem conviure.

La llei màxima de la nostra societat és la Constitució de 1978. I en un Estat de Dret, res ni ningú està per sobre de la llei.


CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978: SUMARI

TÍTOL PRELIMINAR. (arts. 1 al 9)

TÍTOL I. Dels drets i dels deures fonamentals (art. 10)

        Capítol primer. Dels espanyols i els estrangers (arts. 11 al 13)

        Capítol segon. Drets i llibertats (art. 14)

Secció primera. Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques (arts. 15 al 29)

Secció segona. Dels drets i deures dels ciutadans (arts. 30 a l'38)

Capítol tercer. Dels principis rectors de la política social i econòmica (arts. 39 al 52)

Capítol quart. De les garanties de les llibertats i drets fonamentals (arts. 53 i 54)

        Capítol cinquè. De la suspensió dels drets i llibertats (art. 55)

TÍTOL II. De la Corona (arts. 56 al 65)

TÍTOL III. De les Corts Generals

        Capítol primer. De les cambres (art. 66 al 80)

        Capítol segon. De l'elaboració de les lleis (art. 81 al 92)

        Capítol tercer. Dels tractats internacionals (art. 93 al 96)

TÍTOL IV. DEL GOVERN I DE L'ADMINISTRACIÓ (arts. 97 al 107)

TÍTOL V. De les relacions entre el Govern i les Corts Generals (art. 108 al 116)

TÍTOL VI. DEL PODER JUDICIAL (arts. 117 al 127)

TÍTOL VII. ECONOMIA I HISENDA (arts. 128 al 136)

TÍTOL VIII. DE L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L'ESTAT

        Capítol primer. Principis generals (arts. 137 al 139)

        Capítol segon. De l'administració local (arts. 140 al 142)

        Capítol tercer. De les comunitats autònomes (art. 143 al 158)

TÍTOL IX. DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (arts. 159 al 165)

TÍTOL X. DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL (arts. 166 al 169)

DISPOSICIONS ADDICIONALS.

Disposicions transitòries.

Disposició derogatòria.

Disposició final.


QÜESTIONS SOBRE LA CONSTITUCIÓ DE 1978

TÍTOL PRELIMINAR

  1.  Estàs a l'examen d'accés a cicles. Escrius el teu examen de Socials en valencià. Un professor et diu que ho escrigues en castellà, perquè en cas contrari, no t'ho corregiran. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 3]
  2.  Són les festes del teu poble. L'alcalde posa al balcó de l'ajuntament només la bandera d'Espanya. Li demaneu que pose també la de la Comunitat Valenciana, però diu que d'això res. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 4]
  3. Conjuntament amb companys d'altres cursos, decidiu formar un sindicat d'estudiants a l'institut. El professor d'història us convida amablement a que dissolgueu aquesta associació i a més us amenaça amb suspendre-vos a tots. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 7. Alguna vegada més apareixerà el professor d'Història com el "repressor". El vaig escriure així perquè jo sóc professor d'Història, i així evitava possibles susceptibilitats.]
  4. Una de les princeses d'Espanya és pillada "in fraganti" furtant unes ulleres de sol. Per lliurar-se de la policia, diu que és la filla del rei i que a ella ningú pot detenir-la. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 9.]

TÍTOL I. Dels drets i dels deures fonamentals

Capítol 1r. Dels espanyols i els estrangers

  1. Acabes de complir 18 anys. Els teus germans i tu rebeu una herència de tres milions d'euros d'una tia llunyana. El teu germà gran diu que ell es farà càrrec de la teua part de l'herència, perquè tu ets un cap boig. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 12]
  2. Tens un amic marroquí que ha eixit del seu país fugint de persecucions polítiques. Marroc ho reclama. El govern espanyol no sap què fer. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 13.3]

Capítol 2n. Drets i llibertats

  1. Ets una xica, i estàs treballant en un concessionari de cotxes com a venedora; les vendes són bones, però el “jefe”  tacomiada, posant com a pretext que ja té massa venedors. No obstant això, als pocs dies t'assabentes que ha contractat un home per cobrir el teu lloc. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Arts. 14 i 35. Quan es suggereixen més d’un article, amb el primer ja va bé]

Secció 1ª. Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques

  1. A l'institut hi ha un professor que tinsulta i ridiculitza constantment davant dels teus companys. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Arts. 15, 10.1, 27.2]
  2. Al teu germà li agrada bastant eixir els dissabtes a la nit. Una nit entra per casualitat a un local poc recomanable. La policia en aquest moment fa una batuda i el detenen. A la comissaria creuen que és un proxeneta (xulo). Li interroguen i durant l'interrogatori li peguen per a què parle. Quan per fi li deixen anar al dia següent teu germà els amenaça amb denunciar-los davant els tribunals però es riuen d'ell i li diuen que no té res a fer. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Art. 15]
  3. Vas a una entrevista de treball, i et diuen que òmpligues un qüestionari. En ell et pregunten d’entre altres, coses relacionades amb la teua ideologia política i les teues creences religioses. Et negues a contestar aquestes preguntes. Et diuen que si no les contestes, no et contractaran. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [16.2]
  4. Hi ha hagut eleccions, i el nou president de la teua comunitat autònoma és de religió budista. Ordena que a partir d'ara s'impartisca obligatòriament en tots els instituts una hora a la setmana de religió budista. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 16.3]
  5. La teua germana gran està ficada en tràfic de drogues. Una nit, la policia se l'emporta detinguda. Han passat quatre dies, i no saps absolutament res d'ella. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Art. 17.2]
  6. Vas caminant pel carrer, i la policia et deté. Preguntes per què, però no et contesten. Et condueixen a comissaria, i et tenen allà tot el dia, sense dir-te res. A les 2 de la matinada, et deixen anar. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 17.3]
  7. Ets artista de cine. Una revista publica unes fotografies teues en calçotets al menjador de la teua casa. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Art. 18.1]
  8. Criden a la porta de la teua casa. És la policia. Amablement et diuen que volen entrar a la teua casa per fer un registre. Els dius que d'això res, però insisteixen. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Art. 18.2]
  9. Tens amics a Cuba, amb els quals mantens correspondència. Des de fa un any, totes les cartes t'arriben obertes. Vas a l'oficina de correus a protestar, però es neguen a donar-te cap explicació. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Art. 18.3]
  10. La teua classe publica una revista a l'escola, i tu escrius un article sobre les drogues. El professor d'història et diu que això no es publica. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 20.1]
  11. Els teus amics i tu decidiu fer una assentada pacífica i silenciosa a la gespa que es troba a les portes de l'ajuntament en protesta per la manca de passos de zebra al carrer del vostre institut. Demaneu permís, però us ho deneguen i amenacen amb cridar a la policia si feu la assentada. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Art. 21]
  12. A l'institut uns alumnes de 4t han format una denominada Associació per a la Defensa Armada el Reial Madrid. Els delegats de l'institut els informen que no els sembla molt adequada aquesta associació. Ells contesten que poden associar-se lliurement. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Art. 22.2]
  13. Què vol dir l'article 23.1.? [Dret a vot.]
  14. A la teua classe està el fill del director. És principi de curs, i cal triar delegat. El fill de el director es presenta, a més d'altres dos companys. Quan arriba l'hora de el recompte de vots, el professor d'Història, que és el vostre tutor i és un pilota, diu que el fill de el director té ja de sortida 10 vots més que els altres. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 23.2]
  15. Ha vingut a visitar a Espanya un amic polonès. Vas a recollir-lo a l'estació d'autobusos, i t'explica que uns xoriços li acaben d'atracar. Intentes presentar una denúncia a la policia, però et diuen que com el teu amic és estranger i no espanyol, que ho senten molt però no. Amb la Constitució a la mà, ¿Què els diries? [Arts. 24.1 i 13.1]
  16. Per coses de la vida, resulta que tens mala fama al teu barri.  Fa poc ha hagut una sèrie d'atracaments a les xicotetes botigues de la zona i els veïns estan bastant "calents". La policia et deté i tacusen d'aquests atracaments. Et diuen que si et declares culpable tan sols passaràs uns mesos a l'ombra i punt. Tu et negues. Aleshores et diuen que et vages buscant un advocat, que et vas a podrir a la presó fins que es veja el teu judici i que et caurà una condemna ben pesada. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Art. 24.2]
  17. Tens un germà xicotet i ja té edat per anar a l'escola. No obstant això, per més que busqueu no trobeu plaça per a ell en cap col·legi. Vas a la Conselleria però et diuen que ells no poden solucionar el teu problema. Amb la Constitució a la mà, ¿Què els diries? [Art. 27.1]
  18. El cap de la teua empresa és un "tirà". Tu i alguns companys us afiliáis a un sindicat perquè us proporcionin orientació sobre el que podeu fer. El cap s'assabenta que us heu sindicat i us acomiada. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 28 i art. 7]

Secció 2ª. Dels drets i deures dels ciutadans

  1. Espanya entra en guerra amb un altre país. Tu ja tens 18 anys. Et criden a files per anar a l'exèrcit. Tu dius que sí, però que no vas a empunyar una arma. Et diuen que faràs el que et ordenen. Amb la Constitució a la mà, ¿Què els diries? [Art. 30.2 i 30.3]
  2. El teu “jefe” a l'empresa no paga ni un euro a Hisenda, al·legant que no té per què fer-ho. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 31]
  3. Estàs a l'atur, però els polítics et diuen que t’aguantes. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Art. 35]

Capítol 3r. Dels principis rectors de la política social i econòmica

  1. T'has quedat embarassada del teu novi, i decideixes tenir el teu fill. Ell es desentén completament de l'assumpte. Un cop tingut el bebé, li demanes que et passe una xicoteta ajuda per a la manutenció de l'infant. Ell et contesta que com que no esteu casats, no té cap obligació de res. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 39]
  2. En el teu treball el “jefe” es nega a donar-vos el mes de vacances al·legant que hi ha molta feina a fer. Li insistiu però us amenaça amb no renovar-vos el contracte. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 40.2]
  3. Treballes en una empresa de neteja d'oficines. Tu estàs al grup dels neteja-finestres. Treballeu en un andami sense cap mesura de seguretat. Demaneu al cap solucions, però argumenta que no hi ha diners. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 40.2]
  4. Després de deu anys treballant en la mateixa empresa, el propietari es jubila i la tanca; el teu pare es queda sense feina. Mentre busca una altra cosa, intenta cobrar l'atur, però li diuen que no siga vago i que treballe. Amb la Constitució a la mà, ¿Què els diries? [Art. 41- art. 35]
  5. El nou president d'Espanya diu que a partir d'ara, els metges i els hospitals seran tots de pago”. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 43]
  6. Prop del teu poble hi ha una muntanya amb un bosc de pins, l'únic en quilòmetres a la rodona. És propietat del municipi. L'ajuntament decideix vendre-lo a una cadena d'hipermercats per a què construïsquen un centre comercial amb aparcaments. Els joves de la vila reclameu a l'alcalde i li demaneu que conserve la muntanya; ell us contesta que la muntanya és propietat de l'ajuntament i que per tant pot fer el que crega convenient. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 45.2]
  7. Al teu barri hi ha una església de el segle XVI que és molt bonica, però s'està caient. L'ajuntament decideix derruir-la i vendre el solar a un banc. Amb la Constitució a la mà, què li diries? [Art. 46]
  8. Estàs casat, però el teu treball no et dóna per tenir un habitatge, i has de viure a casa dels teus pares. Reclames a l'Administració, però no et fan cas. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Art. 47]
  9. Tens un germà sord, però només trobes col·legis de pagament caríssims per escolaritzar-lo. Reclames a l'Administració, però et diuen que et busques la vida. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Art. 49]
  10. El teu avi s'ha jubilat, però es neguen a pagar-li la pensió de jubilació, al·legant que no hi ha diners. Amb la Constitució a la mà, què els diries? [Art. 50]
  11. Quina opinió et mereix l'article 48?

Capítol 4t. De les garanties de les llibertats i drets fonamentals

  1. Quins drets poden ser reclamats directament davant els tribunals ordinaris segons l'article 53.2.? [aquells que fan referència als drets fonamentals, i que estan estipulats a l'article 14 i tots els articles de la Secció 1ª de l'Capítol 2n del Títol I.]
  2. Existeix un alt càrrec del qual l'única missió és vetllar perquè es respecten tots els drets que hem vist fins ara. Qualsevol de nosaltres pot demanar-li ajuda senzillament escrivint-li una carta. Qui és? [Art. 54, el Defensor de el Poble.]

Capítol 5é. De la suspensió dels drets i llibertats

  1. Segons l’article 55.2, si tu ets considerat sospitós de terrorisme, quins drets perds? [17.2 La detenció preventiva pot prolongar-se més de 72 hores (de fet, fins a 10 dies -L.O. 9/1984-). 18.2 Els registres domiciliaris no necessiten d’ordre judicial. 18.3 Les comunicacions personals (teléfon, correu, etc., poden ser interceptades sense ordre judicial]

  1. ACTIVITAT: Judici contra la policia de Las Palmas de Gran Canària.

[A través d'aquesta activitat es tracta de posar en relleu com la Constitució empara a qualsevol persona que es trobe en territori espanyol, independentment de la seua nacionalitat o situació legal. Per a això utilitzarem un cas real (la notícia de premsa s'inclou a la fi de la Guia). Cal designar d'entre els alumnes un jutge, nou membres del jurat, l'advocat de l'asiàtic Liji Chun (acusació) i l'advocat del Cap de Policia (defensa). El paper de Liji Chun ho encarnarà qualsevol alumne i això sí, el Cap de Policia, l'acusat, serà el professor. Si hi ha alumnes suficients, poden afegir-se més personatges a la trama, com l'esposa de Liji Chun, o el policia que va detenir Liji Chun fa dos anys. Tant fiscal com a defensor poden tenir un petit "equip assessor" de dos o tres alumnes. La resta de la classe seran el públic de la sala.

Tant lacusació com la defensa tindran fins a 15 minuts per preparar les seues actuacions. El jutge moderarà en tot moment el curs del judici. Començarà l'acusació, cridant als testimonis que estime oportuns, i li seguirà la defensa. Després d'això, defensa i acusació tindran 5 minuts per preparar les seues rèpliques i al·legats finals. Finalment, el jurat prendrà una decisió, innocent o culpable, que comunicaran a jutge i que aquest farà pública. Com a final de l'activitat pot repartir-se la notícia real que dóna compte de l'succés.]

FETS:

Liji Chun, un immigrant asiàtic, entra a Espanya il·legalment, sense papers de cap classe. El matí de l'22 de març, la policia li para casualment en un carrer de Las Palmas. Li demanen la documentació, i Liji Chun dóna un passaport fals. La policia no es fia, i se l'emporten a la comissaria. Allà consulten les seues fitxes, i resulta que fa dos anys ja el van detenir i van expulsar de país per estar a Espanya sense papers. El 24 de març la policia sol·licita a la Subdelegació de Govern una ordre per expulsar immediatament a Liji Chun d'Espanya. El dia 25 li traslladen dels calabossos de la comissaria a l'anomenada "zona de rebutjats" de l'aeroport de Las Palmas. Liji Chun sap que porta ja més de 72 hores detingut, i sol·licita l'empar per detenció il·legal (habeas corpus) al jutge de guàrdia, però aquest li denega l'empar. L'ordre d'expulsió arriba el dia 26. El dia 31 de març Liji Chun és posat en llibertat, perquè no hi ha diners per pagar-li un avió fins a la Xina. Només eixir, Liji Chun, servint-se de l'art. 53.2 presenta el seu cas davant aquest tribunal, i demana justícia.


  1. INVESTIGUEM: Què va succeir al nostre país entre 1975 i 1978? Elabora un informe al respecte.

El País 13 diciembre 1999

Varapalo del Constitucional en Canarias por detener 9 días a un chino indocumentado

JOSÉ ANTONIO HERNÁNDEZ, Madrid

 La detención durante casi nueve días de un inmigrante ilegal chino en Las Palmas de Gran Canarias ha llevado al Tribunal Constitucional a dictar una sentencia en la que propina un fuerte varapalo a los agentes de la Brigada Policial de Extranjería y al Juzgado número 1 de Telde. El Constitucional reprocha a los agentes que mantuviesen detenido a Liji Chun durante más de 72 horas sin el respaldo de alguna autoridad, y al juzgado, que no amparase a Chun cuando éste solicitó un hábeas corpus (el derecho de toda persona a que un juez revise si una detención es legal).

Chun fue detenido en la mañana del 22 de marzo de 1999 en Las Palmas de Gran Canaria por carecer de documentación. Para evitar su expulsión, facilitó un nombre falso, si bien los agentes comprobaron que su nombre real era Liji Chun y que se trataba de la misma persona que habían expulsado hacía dos años por estancia ilegal en España. Dos días después de la detención, el 24 de marzo, la Brigada de Extranjería de Gran Canarias solicitó a la Subdelegación del Gobierno una orden para repatriar a Chun a su país; y el día 25, antes de que llegase la orden, fue trasladado a la zona de rechazados del aeropuerto de Gando (Las Palmas de Gran Canaria). La autorización gubernativa llegó el día 26.

72 horas 

Desde que se cumplieron las 72 horas máximas reglamentarias de detención en la comisaría y hasta que la Subdelegación del Gobierno autorizó la repatriación transcurrió casi un día, tiempo en el que Chun estuvo privado de libertad sin "título jurídico alguno que lo justificase", reprocha el Constitucional a los agentes. Es decir, se cumplieron las 72 horas y Chun siguió detenido casi un día en la zona de rechazados sin autorización del juez o de la Subdelegación del Gobierno. El 31 de marzo (nueve días después) fue puesto en libertad ante la imposibilidad de buscarle una conexión aérea que le devolviese a su país. Los agentes alegaron que la retención de una persona en la zona de rechazados de un aeropuerto no es una detención en sí. El tribunal refuta esa interpretación asegurando que es distinta la situación de quien baja de un avión y es llevado directamente a esa zona porque carece de permiso de entrada y la de quien, como este caso, es detenido dentro del territorio español.

La segunda crítica del Constitucional va dirigida a un juez de Telde. Y obedece a que, al ser trasladado Chun desde la comisaría al aeropuerto, solicitó un hábeas corpus al juez de guardia. Éste se limitó a denegarla en un lacónico escrito. "Es cierto", explica el Constitucional al juez, "que la devolución era por una vulneración previa de una prohibición de entrada en territorio español para cuya ejecución no está legalmente prevista la intervención del juez. Sin embargo, "y sea cual sea la causa", añade el máximo intérprete de la Carta Magna, el juez debió dar una respuesta "al hecho objetivo de que Chun se hallaba privado de su libertad personal a raíz de una decisión de una autoridad gubernativa". "En estas circunstancias", razona, "el procedimiento de hábeas corpus no puede inadmitirse [como hizo el juez] con el único argumento de que existía sobre él una causa de expulsión legalmente prevista". El juez debió ordenar que llevaran al detenido a su presencia, estudiar el caso y resolverlo.

Ignacio Parra, del despacho jurídico que ha llevado este caso, afirma: "Es cierto que las islas Canarias soportan una presión inmigratoria aplastante, pero ello no justifica actuaciones policiales y judiciales contrarias al ordenamiento jurídico. Todavía más lamentable es que esta actuación policial constituye una práctica habitual en las islas Canarias y engrosa la larga lista de los perjudicados".