UNA ALTERNATIVA

INSUBMISA I CONSTITUENT

Catalunya travessa una etapa política i social complexa. Davant d’un règim constitucional totalment esgotat, veiem com el món institucional es desborda i la mobilització social es consolida com a alternativa envers un model d’Estat i un Govern central incapaços de donar resposta a les demandes de la societat.

La jornada històrica de l’1O, autoorganitzada, pacífica i democràtica, es va veure truncada de forma brutal per les càrregues indiscriminades de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional contra la població civil. Una actuació policial absolutament desproporcionada i humiliant, que va deixar més de 900 ferits al seu pas.

En resposta, el 3 d'octubre, els carrers de Catalunya es van omplir de banderes i símbols de tots colors. Sindicats, col·lectius llibertaris, moviments socials, republicans, independentistes i no independentistes, junts per defensar la dignitat de Catalunya davant la brutalitat de les forces de l'Estat. D'aquest esperit d'unitat popular, neix una voluntat política majoritària de defensa dels drets civils i de la democràcia en contra de la repressió i l'autoritarisme.

Les eleccions del 21D no són unes eleccions normals, la seva excepcionalitat és un repte per als partits i una oportunitat per a totes i tots.

La manca d’una resposta política ha provocat una profunda crisi entre una Catalunya que reclama un model de democràcia directa i real per a decidir-ho tot i un Estat profundament antidemocràtic que nega qualsevol via de diàleg. El clima de màxima tensió viscut a Catalunya -que ja ha provocat que hi hagi persones i càrrecs públics detinguts, registres i repressió als carrers- confirma que ens trobem davant un escenari de ruptura amb el règim del 78. Un escenari que qualsevol projecte de canvi social real ha d’avaluar com a una oportunitat.  

Davant d’aquesta realitat social i política, necessitem dotar-nos d’eines que ens permetin articular alternatives de país, construïdes des de baix i al territori. Cal abstreure's del fals dilema entre independentistes i no-independentistes, i englobar en un projecte compartit sentiments nacionals distints sota un objectiu comú: la ruptura amb la cotilla del 78 per a un apoderament real, contra l'autoritarisme i la repressió.  

És necessari i urgent reconfigurar una eina de canvi social, més enllà de marques; una eina que no es defineixi per cap nacionalisme, que mantingui una agenda social pròpia; una eina coherent, que no permeti ni fomenti en el seu si pràctiques que de paraula critica cap a fora. Una proposta que interpel·li a aquells i aquelles que se sentiren representades per l’esperit de Mover Ficha i el 15M, que no discrimini ningú pel seu sentiment nacional, i englobi tothom compromès amb la democràcia real, fora de lògiques identitàries que separen els pobles i les persones.

En un moment en què els partits no són més que un mal encara necessari, en què les dinàmiques de despatx s’imposen a la realitat social i on les cúpules pretenen utilitzar les persones simplement per guanyar eleccions, cal que tota eina per a la conquesta institucional esdevingui no més que una plataforma per a concórrer a les eleccions i un aixopluc comú, una xarxa, en què els nuclis d’apoderament real autoorganitzats al territori, des dels municipis, puguin fer força conjunta.

L’anomenada nova política ha envellit a un ritme vertiginós, ara és hora d’una altra política, una alternativa que cal fer i ser plegades.