Paràgraf 194 de 204

L’antagonisme entre els defensors del principi democràtic de dret a l’autodeterminació i els qui no el reconeixen només podrà superar-se si s’assumeix que qualsevol hipotètica solució per ser efectiva haurà de partir de la premissa que no es pot excloure cap de les parts. El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, que va ratificar l’Estat espanyol, va reafirmar que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació, en virtut del qual determinen lliurement el seu l’estatut polític i procuren també pel desenvolupament econòmic, social i cultural. Així, el dret d’autodeterminació és el dret que té un poble o nació de decidir si vol ser independent o no sense pressuposar la seva voluntat de ser-ho ni l’obligació de cap nació a fer-se independent. Es limita únicament a dir que té dret de decidir-ho, com qualsevol país, des de la sobirania a triar el seu estatus polític. Ans al contrari, la superació del conflicte en clau democràtica només podrà ser realitat si ambdues veuen integrades les seves aspiracions en la solució. Pertocarà, doncs, a l’independentisme comprometre’s a garantir i a no bloquejar les iniciatives del catalanisme no independentista, d’igual manera que en justa correspondència i per raons de radicalitat democràtica, caldrà exigir-los una actuació idèntica envers l’opció independentista. En definitiva, caldrà cercar en el diàleg la solució definitiva per superar les diferències polítiques, també entre les forces polítiques catalanes que, sense ser netament favorables a la independentistes independència, respectin el dret a l’autodeterminació de manera que acceptin la negociació i els acords de caràcter bilateral entre Catalunya i Espanya.

L’antagonisme entre els defensors del dret a l’autodeterminació i els qui no el reconeixen només podrà superar-se si s’assumeix que qualsevol hipotètica solució per ser efectiva haurà de partir de la premissa que no es pot excloure cap de les parts. El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, que va ratificar l’Estat espanyol, va reafirmar que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació, en virtut del qual determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel desenvolupament econòmic, social i cultural. Així, el dret d’autodeterminació és el dret que té un poble o nació de decidir si vol ser independent o no sense pressuposar la seva voluntat de ser-ho ni l’obligació de cap nació a fer-se independent. Es limita únicament a dir que té dret de decidir-ho, com qualsevol país, des de la sobirania a triar el seu estatus polític. En definitiva, caldrà cercar en el diàleg la solució definitiva per superar les diferències polítiques, també entre les forces polítiques catalanes que, sense ser netament favorables a la independència, respectin el dret a l’autodeterminació de manera que acceptin la negociació i els acords de caràcter bilateral entre Catalunya i Espanya.