El llenguatge inclusiu
¿Què és una llengua? ¿Per què és important el llenguatge?
El que no podem dir, no existeix: ¿Què em passa? La realitat és una cosa, però cada llengua crea la seva pròpia realitat. A nosaltres ens sembla normal que hi hagi present, passat i futur, que hi hagi color blanc, negre i gris, que les coses siguin una o moltes...
En l'expressar-nos conformem la realitat segons la nostra manera de pensar, una llengua és una cosmovisió, una llengua s'explica el món.
¿Què transparenta el llenguatge?
El que som i el que pensem, en definitiva la nostra ideologia. Els "lapsus linguae" són molt importants en psiquiatria perquè reflecteixen l'inconscient. No és cert que llengua reflecteixi la realitat; el que la llengua reflecteix és com veu la realitat la persona que parla. Però no només reflecteix el tarannà de l'individu, sinó també el de la societat.
¿Com és la nostra societat?
La nostra societat és masclista, sexista i androcèntrica, per tant, el nostre llenguatge transparenta l'androcentrisme i el sexisme de la societat.
Androcentrisme: És una visió de la societat que pren a l'home com a mesura de totes les coses. Es reflecteix en el llenguatge, a la feina, en l'art, en la medicina, en l'urbanisme, en el disseny, fins i tot en la forma del mobiliari. Sexisme: És una actitud derivada de la supremacia masculina que menysprea i desvaloritza a les dones. Es reflecteix en el menyspreu que es mostra en acudits, cançons populars, videojocs, certes pel·lícules, la publicitat, etc.
Les conseqüències del androcentrisme en el llenguatge són:
-Indeterminació (en les pròpies dones) Les dones no sabem mai si estem o no incloses en el missatge: Cartes per als pares (en el col·legi); Joguines per a nens (en un catàleg); Secció de nens (en uns magatzems); Serveis per a professors (en un institut).
-Invisibilizació (en la societat) .La societat no sap mai si les dones estem o no som presents; el llenguatge no ens “visibilitza” en els missatges: Arriben els estudiants xinesos; Primera promoció de jutges amb el nou sistema...; Científics americans han descobert una vacuna...
La conseqüència del sexisme lingüístic és el menyspreu cap a la dona: 50 noms per a la prostituta i un o dues per a l'usuari: ramera, fulana, guineu, lagarta, hissa, etc. animalització negativa de les dones: lloro, foca, truja, guineu, cosificació i parcel·lació de la dona: les millors cames d'Itàlia, El Bust; quin cul!, etc. més insults femenins: bruixa, pendó, putassa, verdulera, etc. més insults referits al físic: tetuda, taula de planxar, etc.
Excés d'acudits denigrants sobre les dones, molta literatura misògina (poemes, romanços, novel·les), unes certes pel·lícules, videojocs, cançons, textos i missatges audiovisuals penjats en Internet.
És més fàcil combatre el sexisme (és més evident) que l’androcentrisme, que és estructural i social: dir que la Merkel era el canceller d’Alemanya és androcentrisme, però dir que era una vaca vella és sexisme.
¿Què té a veure la llengua amb això? El català i el castellà.
Un llibre escrit per un HOME, Álvaro García Meseguer (1936-2009), ja parlava el 1977 sobre aquestes qüestions, Lenguaje y discriminación sexual, i després a ¿Es sexista la llengua espanyola?, deia que no, som els espanyols els que ho som.
Les llengües romàniques tenen dos gèneres gramaticals, que venen del llatí, que procedia de l'indoeuropeu, però l'indoeuropeu tenia:
1. gènere inanimat / 2. gènere animat mascle / 3. gènere animat femella.
El llatí passa a dos gèneres, més el neutre, poc usat, que és el que hereten les llengües romàniques. Aquest gènere gramatical no sempre té a veure amb el sexe del referent (la cosa), per exemple: el port /la porta; el cistell/ la cistella. Però en altres ocasions, amb els referents animats, sí que descriu el sexe: masculí (mascle), femení (femella), siguin persones o animals: el gall/ la gallina; el gat / la gata; el nen/ la nena; el professor/ la professora.
¿Què passa amb les professions?
Primer es va intentar apartar la dona d'uns certs càrrecs i treballs prestigiats (diputada, jutgessa, advocada, enginyera, etc.) i ara s'intenta evitar que siguin anomenades en femení. Quan la dona exerceix unes certes professions no privilegiades, no hi ha problema en denominar-la: serventa, criada, oficiala, governanta, secretària, dependenta.
Però quan el càrrec o l'ofici és prestigiós intervé l’androcentrisme: a una certa premsa i a unes certes persones els costa dir presidenta, doctoranda, directora, executiva, etc. Per contra, quan l'home entra en un ofici “femení” de seguida el masculinitza, per a donar-li prestigi: costurer, perruquer, llevador, infermer, etc. Som les pròpies dones les que hem de creure que el prestigi no ve donat pel sexe del càrrec sinó per les qualitats professionals de la persona.
¿Què hi podem fer els parlants?
Els empresaris: L'empresariat, El president: La presidència, El gerent: La gerència; Els nens: la canalla/ la infància / la infantesa / Els joves: la joventut, el jovent / Els professors: el professorat / l'equip docent / Els veïns: el veïnat (en un barri) / la comunitat (en un edifici)
LLENGUATGE INCLUSIU VERSUS LLENGUATGE POLÍTICAMENT CORRECTE
Son contraris: un vol dir amagar i l’altre vol dir descobrir, ressaltar, exposar. El llenguatge políticament correcte és justament ridiculitzat pels eufemismes socials (passat de pes, econòmicament dèbil) i s'aprofita des del poder per a usar un llenguatge trampós, llenguatge-tapadora que oculti per mitjà d'eufemismes el que en poder establert li convé ocultar, perquè tot segueixi igual en la realitat: danys col·laterals (matança d'innocents), reestructuració laboral, (acomiadaments improcedents) o conflicte d'interessos (amenaça de vaga) El llenguatge inclusiu és un llenguatge socialment just (inclusiu): És un llenguatge que en comptes d'ocultar tracta d'evidenciar, ressaltar i valorar uns certs col·lectius menyspreats i en facilita el seu apoderament. No ha de ser un llenguatge que amagui la realitat, sinó que defensi la imatge social d'uns certs col·lectius, que no els oculti sinó que els faci emergir i els revaloritzi
LA LLENGUA HO PERMET TOT, ÉS LA NOSTRA ELECCIÓ.
PODEM ESCOLLIR COM EMPRAR LA LLENGUA.
NOMÉS CAL VOLER FER-HO.
Esther Forgas
Tarragona, 26 d’octubre de 2021