EI SA TORRE

Rosselló, 3

07500 Manacor

Telf. i Fax 971550303

eisatorremanacor@gmail.com

PROJECTE LINGÜÍSTIC

CEIP SA TORRE

GUIÓ

INTRODUCCIÓ

1. MARC LEGAL

2.CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC DEL CENTRE

3. TRACTAMENT DE LES LLENGÜES

3.1. Àmbit pedagògic.

3.2. Àmbit de relació amb l’entorn.

3.3. Àmbit administratiu i de gestió.

4.OBJECTIUS DEL P.L.C. I PLANIFICACIÓ D’ACTUACIONS

4.1.Objectius generals.

4.2.Actuacions generals.

4.3. Actuacions específiques.

5.TRACTAMENT DE LES LLENGÜES PER A ALUMNES D’INCORPORACIÓ TARDANA

6.EXECUCIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC

7.AVALUACIÓ

7.1. Avaluació ordinària.

7.2. Enfocament metodològic de l’avaluació.

7.3. Memòria.

7.4. Revisió del Projecte.

INTRODUCCIÓ

El Projecte Lingüístic de Centre (PLC)  s'entén com un procés de reflexió  i diagnosi de la realitat lingüística del centre i de la societat actual . D’aquí que ens plantegem la revisió durant el curs 2016/17.

 El PLC forma part del Projecte Educatiu de Centre (PEC) i té present  el marc legal que està vigent actualment. Vol ser un instrument de treball que permeti el desenvolupament de les diferents competències lingüístiques i que promogui entre l'alumnat el respecte cap a totes les llengües.

Partim de la base que la normalització lingüística és un objectiu bàsic de la nostra escola i aquest document ha de ser l’instrument de gestió que faci possible aquest procés de normalització. Així  la llengua vehicular de l'EI Sa Torre és la llengua catalana tant pel que fa a les activitats d’aprenentatge com en les relacions dels diversos estaments de la comunitat educativa i institucions.

El centre d’EI Sa Torre és un centre que fins el curs 2014-15  tenia un gran nombre d’alumnat immigrant, especialment del nord d’Àfrica.  El curs escolar 2015-16 es va començar a fer un repartiment equitatiu d’aquest alumnat entre tots els centres del municipi, la qual cosa va implicar la baixada del nombre d’alumnat immigrant magrebí.

1. MARC LEGAL

• Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic de les escoles públiques d’educació infantil, dels col·legis públics d’educació primària, i dels col·legis públics d’educació infantil i primària.
• Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears
  Aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986
  (BOCAIB n. 15, 20-05-86. Correcció d'errates BOCAIB n. 16, 30-05-86).
• Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, en els centres docents no universitaris de les illes balears.( BOCAIB Núm. 89 17-07-1997). Decret de Mínims .
• Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports, de dia 12 de maig de 1998 , per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua d'ensenyament en els centres docents no universitaris de les illes Balears.
• Ordre de 13 de setembre de 2004, per la qual es regula el dret dels pares, les mares o els tutors legals, a elegir la llengua del primer ensenyament dels alumnes dels centres sostinguts amb fons públics de les Illes Balears.
• Resolució del conseller d’Educació, Cultura i Universitats de 28 de maig de 2012 per la qual es fa efectiva l’aplicació de l’Ordre de 13 de setembre de 2004 que regula el dret dels pares, les mares o els tutors legals a elegir la llengua del primer ensenyament dels alumnes dels centres sostinguts amb fons públics de les Illes Balears.

Cal tenir en compte que la Llei de 29 d’abril de 1986, de normalització lingüística, en plena vigència, té vàries implicacions:

La llei orgànica 1/2007, de 27 de febrer, de l’estatut d’autonomia de les Illes Balears, reforça aquesta finalitat ja que en l’article 4 i 18.3 estableix que els poders públics asseguraran el coneixement de català fins a arribar a la igualtat plena de les dues llengües oficials, i que s'ha de vetllar per la defensa i protecció de la nostra identitat. En conseqüència, la normalització de la llengua catalana ha de ser un dels nostres objectius com a centre docent per aconseguir la cohesió social.

Per tant, és evident que el context normatiu contempla amb plena vigència la funció normalitzadora de la llengua catalana, especialment a l’àmbit educatiu en el moment actual.

2.CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC DEL CENTRE.

Com ja hem comentat abans,  el nostre centre és un centre que  tenia un gran nombre d’alumnat immigrant i el curs escolar 2015-16 es va començar a fer un repartiment equitatiu d’aquest alumnat, la qual cosa va implicar la baixada del nombre d’alumnat immigrant magrebí.

Així i tot aproximadament un 65% de l’alumnat té com a llengua materna la llengua castellana i l’àrab o bereber. Aquest alumnat està concentrat, sobretot, a 6è d’EI.

A partir de la realitat del centre, arribam a la conclusió que el plantejament pedagògic  s’ha de fonamentar en una major presència de la llengua catalana , respecte a l’altra llengua oficial i la llengua estrangera. D’aquesta manera, s’ha de planificar amb l’objectiu de garantir l’aprenentatge real dels dos idiomes oficials, tenint en compte que la llei de normalització lingüística té com a finalitat assegurar el coneixement del català, amb independència del fet que també sigui obligatori l’aprenentatge de la llengua castellana.

3. TRACTAMENT DE LES LLENGÜES

3.1. Àmbit pedagògic

La llengua és el principal element de cohesió social de la comunitat educativa. Per això a partir d’educació infantil la llengua d’aprenentatge serà la llengua catalana i les referències comunicatives entre mestre/a i alumne/a, es faran en català.

Per una altra banda, és imprescindible que es dugui a terme un programa d’iniciació primerenca i d’exposició a la llengua, ja que d’aquesta manera els/les alumnes seran capaços d’interioritzar tota la fonètica i fonologia de la llengua catalana, tenint en compte que aquesta llengua conté sons neutres i oberts, que només amb una iniciació primerenca són capaços d’incorporar les estructures gramaticals, fonètiques, lèxiques i semàntiques al mateix nivell que la llengua materna. És essencial aprofitar la plasticitat cerebral pròpia d’aquestes edats que permet un aprenentatge natural de les llengües. Per tant, és fonamental que l’ensenyament a l’educació infantil sigui en català per a que tot l’alumnat aconsegueixi arribar a l’educació primària amb una competència oral plena del català que permeti seguir amb solvència el procés d´ensenyament-aprenentatge i iniciar amb garanties els ensenyaments bàsics com la lectoescriptura.

Tenint en compte la realitat del nostre alumnat i el currículum de referència s'estableixen els següents acords pedagògics:

1. El professorat imparteix la docència oral, en català. La llengua catalana és l’articuladora dels nostres ensenyaments de tots el continguts de les diferents àrees que imparteixen.

Els aprenentatges de la lecto-escriptura es prioritza a tots els nivells en català. Per això el material  didàctic serà en llengua catalana.

2. L'especialista de Llengua estrangera (anglès), és el referent lingüístic en llengua anglesa, en tots els contexts escolars que interacciona amb l'alumnat.
3. La llengua castellana es transmet per altres models, diferents als docents del Centre, com: audicions,...
4. Les persones adultes de la nostra Comunitat, que intervenen en els grups classe i/o ambients, dins horari lectiu, són referents en la llengua catalana pel nostre alumnat.

3.2. Àmbit de relació amb l’entorn.

L’ús de la llengua catalana, en la modalitat pròpia de les Illes Balears, és consensuat i generalitzat en tots els àmbits de convivència i dins l’educació informal.

Des de l’escola es promou l’ús habitual i correcte,sense discriminar altres llengües, ja que suposen un enriquiment cultural i pedagògic.

L’educació informal aplicada al camp de la llengua, la podem entendre com tots aquells estímuls lingüístics que ens arriben a través dels mitjans de comunicació audiovisuals, premsa escrita, la xarxa internet, cercles socials, amistats, família… constitueixen un agent educador real i molt potent, que l’escola ha tenir en compte a l’hora de dissenyar els seus plantejaments pedagògics.

Les comunicacions orals i escrites a les famílies es fan en llengua catalana. Exceptuant informacions puntuals adreçades a les famílies de forma escrita, per motius de desconeixement de les dues llengües cooficials.

Les reunions amb les famílies també es faran en llengua catalana. En cas de no entendre la informació donada, aquesta s’explicarà al final de la reunió.

En relació a les activitats complementàries i extraescolars,  promogudes per l’escola es faran en català.

3.3.Àmbit administratiu i de gestió.

L’equip directiu vetllarà:

- per a que la documentació, retolacions, ambientació i circulars del Centre s’elaborin en català;

- que el material educatiu utilitzat sigui en català;

- que la llengua catalana sigui vehicular i d’aprenentatge, i també llengua a l’àmbit administratiu i de comunicació del centre;

- per a adequar el procés d’ensenyament de les llengües a la realitat sociolingüística del centre amb l’objectiu d’assolir el compliment de la normativa referida a la normalització lingüística;

- l’elaboració dels criteris respecte a l’atenció específica d’alumnes d’incorporació tardana, especificat a l’apartat 5.

4.OBJECTIUS DEL P.L.C. I PLANIFICACIÓ D’ACTUACIONS

 4.1.Objectius generals.

• Els/les alumnes, en acabar l’etapa d’educació infantil, han de tenir la competència que li permeti comunicar-se en llengua catalana amb els altres infants i amb el professorat.
• Adquirir consciència del valor de la llengua catalana com a signe d'identificació de la cultura pròpia de Mallorca, les Illes Balears i el conjunt de territoris de parla catalana.
• Mostrar una sensibilitat de respecte i d'interès per les manifestacions lingüístiques i culturals que facilitin el domini d'altres llengües.

4.2. Actuacions generals.

• La llengua catalana serà la llengua de les actuacions administratives de règim intern i de projecció externa, així com de tota la retolació exterior del centre. 
• La llengua catalana serà la llengua de comunicació del centre entre els membres de la comunitat educativa així com la llengua vehicular en els actes, culturals, socials i lúdics del centre.
• Els mitjans de comunicació escolars s’utilitzaran com a eina de normalització lingüística i com a mitjà d’expressió de tota la comunitat educativa.
• El centre promourà la realització de cursos de català i d’altres activitats formatives en català per a adults.
• La llengua catalana serà la llengua d’aprenentatge de la lecto-escriptura, així com també serà la llengua vehicular de l’ensenyament a l’educació infantil.
• L’àrea de llengua estrangera, l’anglès, tendrà un nombre progressiu d’hores lectives durant l'etapa d'infantil i durà a terme una iniciació primerenca.

3. Actuacions específiques.

• A l’educació infantil, el tractament de la llengua catalana  tendrà un caràcter global i s'aplicarà tant a nivell oral com escrit en totes les àrees i àmbits.
• La llengua castellana també tendrà un enfocament globalitzat i quedarà emmarcada en la realització de tallers de contes , jocs i audicions.
• A l’educació infantil els pares/mares  o tutors legals que vulguin fer efectiu el dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua, sigui la catalana o la castellana, ho podran sol·licitar a través del procediment legalment establert a l’inici de l’escolarització en el  centre. En aquest cas, el centre tendrà previst l’adopció de mesures específiques per a aquests alumnes, que venen regulades per l´Ordre de 13 de setembre, de 2004.
• L’àrea de llengua estrangera a infantil, l’anglès, tendrà el tractament a l'etapa d’educació infantil segons estipula Instruccions de la Direcció General d’Administració, Ordenació i Inspecció Educatives sobre l’ensenyament de la llengua estrangera al segon cicle de l’educació infantil (04/05/2010).

5.TRACTAMENT DE LES LLENGÜES PER A ALUMNES D’INCORPORACIÓ TARDANA

5.1. Criteris generals.

• Els alumnes d’incorporació tardana amb dèficit de coneixement de llengua catalana i, si també fos el cas, de llengua castellana, seguiran un programa específic individualitzat, que es revisarà periòdicament.
• S’elaboraran les adaptacions curriculars  en aquells casos d’alumnes que presentin dificultats específiques d’aprenentatge.
• Les dues accions anteriors s’hauran d’implementar en el Pla d’Acollida i en el Pla d'atenció a la diversitat.

5.2. Criteris específics.

Alumnat que coneix la llengua castellana:

• La modalitat de suport serà flexible, tant a dins com a fora de l’aula. El suport anirà orientat al coneixement de la llengua catalana, per accelerar la incorporació ordinària en l'àrea de llengua catalana.

• Les activitats de suport aniran enfocades a la competència discursiva, i es basaran en  el treball de vocabulari bàsic i en l’adquisició de recursos discursius per a la conversa. Les accions més adequades seran: mestre com a referent comunicatiu en català, modelatge per part dels alumnes, parelles lingüístiques, tractament integrat de continguts en català, ...
• També es farà, inicialment, suport d’aquelles àrees no lingüístiques per facilitar l'adquisició adequada de les competències i continguts propis d’aquestes àrees. Aquesta mesura tendrà un caràcter temporal.

Alumnat que no coneix cap de les dues llengües oficials:

1. La introducció de les dues llengües oficials tendrà un caràcter progressiu i lineal. Durant l’educació infantil  s’iniciarà el suport específic en llengua catalana. A partir de primer d’educació primària també s’introduirà la llengua castellana.
2. Les accions nomenades a l'apartat anterior també s’aplicaran en aquest cas.

6.EXECUCIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC  

Llengua Catalana: a totes les àrees de coneixement. Consciència fonològica, projectes de treball, tallers, grups interactius,  racons i aprenentatge de la lectoescriptura. Llengua de l’aula i diferents contexts en el Centre.

Llengua castellana es transmet per altres models, diferents als docents del Centre, com: audicions, contes reproduïts en CD, DVD i/o ordinador,... i/o material imprès.

Llengua estrangera (anglès). L’ensenyament de la llengua estrangera es farà a partir d’una metodologia activa i participativa. Es basarà en l’exposició a la llengua oral ja que d’aquesta manera els/les alumnes seran capaços d’interioritzar  millor  la fonètica i fonologia de la llengua anglesa (llenguatge oral, cançons, contes,...).

7.AVALUACIÓ.

A l’inici de cada curs escolar, l’equip directiu juntament amb el claustre, concretarà en la programació general anual les actuacions específiques que es deriven de la revisió i/o modificacions del Projecte Lingüístic. En els annexos de la PGA, es farà referència als seus objectius i es tendran en compte les conclusions extretes de la memòria de l’any anterior, en relació a les competències lingüístiques de l’alumnat.

També cal afegir que la PGA inclourà les actuacions que quedin emmarcades dins l’àmbit dels projectes d’investigació, experimentació i innovació educatives que el centre determini a realitzar cada curs escolar.

7.1. Avaluació ordinària.

Es farà una avaluació inicial, continua i sumativa del procés d'ensenyament-aprenentatge de l'alumne des de l'inici de la seva escolarització.

Al final de cada curs escolar, es farà una avaluació final de cada alumne. A partir d’aquests resultats, el claustre haurà d’elaborar un informe on relacioni els resultats de l’avaluació de diagnòstic, l’avaluació ordinària i les actuacions específiques en el tractament de llengües.

7.2. Enfocament metodològic de l’avaluació.

L’avaluació de la competència lingüística es farà dins l’àmbit de les àrees lingüístiques corresponents.

Concretament, dins l’àrea de comunicació i representació, els continguts de llengua i literatura, com també els de llengua estrangera, tendran un enfocament competencial, que es basarà en els següents elements:

• Avaluació contínua, que consistirà en l’observació sistemàtica de determinats indicadors competencials (competència comunicativa, aprendre a aprendre, iniciativa i autonomia personal, …)

7.3. Memòria.

Al final de cada curs escolar, hauran de quedar recollits dins la memòria anual:

• La valoració dels objectius i actuacions plantejades en la PGA, en relació al projecte lingüístic.
• L’informe sobre l’avaluació ordinària  en relació al projecte lingüístic.
• Propostes i recomanacions per al proper curs, i si escau, encomanar la revisió del projecte lingüístic .

7.4. Revisió del Projecte.

En el cas que la memòria reculli la proposta de revisió per introduir canvis substancials  en el projecte lingüístic del Centre, en el curs escolar següent s’iniciarà la revisió del mateix seguint el procediment establert segons la llei en vigor del moment.

Finalment, el consell escolar i claustre seran els òrgan competents per aprovar la revisió del mateix amb els canvis corresponents, dins la normativa vigent del moment.