Sant Pere al Serrallo

Ser serrallenc, com ser tarragoní, com ser català, és un sentiment, un fort sentiment de pertinença a una forma de ser, de pensar i de viure. Som molts els serrallencs i les serrallenques que no vivim al barri però sempre el portem al cor i molts i moltes, tot i no viure-hi, treballem per a fer-lo més gran, més acollidor i també més segur avui en dia.

Al barri, igual que a les colles castelleres hi ha arribat molta gent de fora, i si saben comportar-se i compartir, les persones sempre són acceptades.

Per un serrallenc Sant Pere és molt més que la Festa Major del barri. És retrobar-se amb familiars, amb els amics i amigues de la infància, convidar als de per amunt a sentar-se a la nostra taula i explicar quaranta mil anècdotes de la nostra joventut pels carrers barri i durant les festes passades, on fotre’ns a la mar era viure la Festa, gaudir-la com ningú.

Tal dia com avui el serrallo ha estat, és i serà, per molts anys sia d’aquí endavant, el centre de la nostra ciutat. És Sant Pere, Sant Pere gloriós!!!

“Sant Pere era bon home”, diem la gent del barri. Mira per on a mon pare Pau, per cert de la Part Alta (també de per amunt), tothom el felicita aquest dia, perquè és un serrallenc més. Però a qui li vull  dedicar les meves paraules és a totes vosaltres i especialmente a la meva mare Pepita, Pepita de la Boles, bona representant de totes les dones serrallenques que lluitaven per la seva llibertat treballant per la seva família i pel seu país.

Dones lliures és la primera idea que us voldria expressar. La segona vindria de la meva implicació en el Pas de La Presa de Jesús de la Confraria de Pescadors. Sant Pere en aquesta representació li talla l’orella al soldat que vol prendre a Jesús estant present el traïdor Judes amb la borsa de les trenta monedes a la mà. Quina al·legoria tan actual, veritat?

Portem dos anys sense poder celebrar les festes de Sant Pere com ens mereixem tots els serrallencs/ques i tarragonins/nes, però encara en portem més patint els problemes de la mar, amb unes administracions que amb les seves decisions, preses des dels despatxos, estan escanyant les persones que viuen de la pesca.

Cal lluitar, a més de les nostres tradicions culturals, també per les activitats professionals que ens han fet créixer com a país, tot no ha de ser turisme i Port Aventura, que també!!!

Dit això, avui és Sant Pere, el gran dia de tots el serrallencs i serrallenques. Esteu tots i totes convidats/des a venir al barri a gaudir del nostre paisatge, olors, restauració, companyia i alegria continguda però sincera.

Que aquest 2021 ens porti moltes satisfaccions socials i personals, que la justicia sia més justa i els nostres tornin a casa seva ben aviat. Els/Les que están aquí i els/les que estan lluny de casa seva i la seva familia.

La imatge d’avui per a tots els tarragonins i tarragonines és Sant Pere a espatlles dels pescadors de genolls pujant les escales de l’església del Serrallo homenejats a banda i banda pels dos pilars dels Xiquets del Serrallo i el capellà cridant “Visca Sant Pere, visca Sant Pere gloriós”.

Jo afegeixo: visca el Serrallo, visca Tarragona i visca Catalunya lliure!!!

SALUT I REPÚBLICA!!!

Víctor Pomerol.

Tarragona, 29 de juny de 2021.