PROPOSTA MODIFICACIÓ D’ESTATUTS |
PREÀMBUL
La situació política derivada de l’1-O és, de forma inqüestionable, de confrontació oberta amb l’Estat, amb tot el que això implica a nivell polític, social i humà. D’aquesta situació, ERC no n’ha sortit ben parada, atès que s’ha patit, i es pateix, presó, exili i persecució. Aquesta situació excepcional, no permet una activitat normal de manera que, amb l’objectiu de salvaguardar el patrimoni en majúscules d’Esquerra Republicana, cal que els presents estatuts assumeixin i assenyalin sense eufemismes el conflicte i s’hi introdueixin eines de protecció, també excepcionals, que permetin que el funcionament del partit i els seus objectius legítims i irrenunciables restin salvaguardats de qualsevol possible i real intent des de l’exterior, instant l’aniquilació física d’Esquerra o des de l’interior, impedint-ne la substanciació tot manipulant, falsejant, alterant i desnaturalitzant-los, mitjançant pràctiques de desviar, deformar, tergiversar i pervertir-ne el seu significat.
A Espanya, l’Estat de Dret ha literalment desaparegut, els respecte del Dret Internacional, inclosos els Drets Humans, és nul i la situació política no és massa diferent de la que es correspon amb un estat totalitari on la seguretat jurídica és un bé inexistent.
Davant de tot això, els estatuts d’ERC no poden restar al marge d’aquesta delicada situació, actuant com si res no passés. Passa i és molt greu el que passa, de manera que no queda altra opció que revisar els presents estatut i introduir-hi aquells mecanismes excepcionals i necessaris d‘autoprotecció en un marc excepcional i de conflicte. Per aquest motiu es procedeix a una acurada revisió i s’introdueixen les modificacions que es consideren necessàries i que el Congrés d’Esquerra, com a màxim òrgan del partit, ha aprovat.
Títol preliminar
Article 1. Denominació, sigles i símbol
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és un partit polític fundat el 1931.
El partit assumeix com a marca genèrica Esquerra Republicana:
El símbol identificatiu d’Esquerra Republicana és un triangle amb les quatre barres vermelles inscrites, acompanyat de la denominació del partit. Per a usos territorials, pot anar acompanyat del nom de cada territori o municipi. La representa-ció gràfica consta en l’annex1.
Article 2. Objectiu
Esquerra Republicana té com a objectiu la unitat territorial i la independència de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i l’assoliment d’una societat més justa i solidària, sense desigualtats entre les persones i els territoris.
Esquerra Republicana és un partit republicà, democràtic i d’esquerra no dogmàtica que té com a referent la defensa dels drets humans, dels drets dels pobles i del medi ambient; fomenta la seva ideologia i l’acció política en la defensa dels inte-ressos dels sectors productius i de les classes populars, la transparència institucional i el servei a la ciutadania.
Aquest objectius són irrenunciables, tant en la forma com en el fons, tant en la lletra com en l’esperit. Ni cap estratègia, ni cap tàctica, ni per qüestions puntuals, ni formals, ni instrumentals, pot justificar apartar-se o renunciar a aquests objectius.
Article 3. Àmbit d’actuació
Esquerra Republicana pren com a àmbit d’actuació Catalunya i l’Aran, Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses, sense perjudici de poder actuar en tots els comicis en què la circumscripció electoral inclogui algun dels àmbits d’actuació.
Article 4. Domicili
La Seu Nacional d’Esquerra Republicana radica a Barcelona, al carrer Calàbria número 166 (08015). El web és www.esquerra.cat i l’adreça electrònica, esquerra@esquerra.cat.
Article 5. Principis
L’activitat d’Esquerra Republicana es regeix pels principis d’ètica individual i col·lectiva, el foment de la igualtat d’oportunitats, la defensa d’un model de ciutadania responsable, el talent, l’obertura i l’aposta per la qualitat democràtica en els àmbits orgànics i institucionals, fonamentat en una organització arrelada a la pluralitat territorial, de base assembleària i amb instruments de funcionament intern sobre la base de la democràcia interna participativa.
1. Ètica: el comportament ètic és la pauta de comportament públic que ha d’observar la militància, individualment i col·lectivament, i també els càrrecs electes i altres persones que actuen en representació del partit, així com les persones empleades i designades pel partit. Aquesta ètica s’ha de reflectir en una conducta personal íntegra i en una ètica del treball basada en l’esforç personal i col·lectiu, el mèrit i la capacitat (?).
2. Diversitat i igualtat d’oportunitats entre dones i homes: Esquerra Republicana ha d’establir mecanismes per a garantir la promoció d’una societat oberta i diversa i arribar a assolir la paritat de gènere a les candidatures als òrgans d’Esquerra Republicana i les candidatures electorals, mitjançant mecanismes que es concretaran reglamentàriament.
Sobre text nou, tot d’acord, llevat en darrer paràgraf treure d’adjectiu “metropolitanes” a les executives comarcals.
3. La defensa d’un model de ciutadania responsable: el compromís de la gent d’Esquerra Republicana és vigilar sempre els excessos del poder i estar amatents en la defensa prioritària de l’interès col·lectiu i l’equitat. El foment d’un model de ciutadania responsable es vincula a l’acció política i institucional per un sentiment de lleialtat i fraternitat, d’estima al país i a les persones, que esdevé patriotisme cívic, respectuós amb la diferència, garant de la cohesió i de l’exercici de les llibertats individuals.
4. Talent, obertura i connexió amb l’entorn: en sintonia amb l’anhel d’esdevenir força majoritària en la societat catalana, Esquerra Republicana és un projecte polític que vol reflectir la pluralitat i la complexitat social que aspira a representar. L’obertura, la connexió amb l’entorn i la incorporació de talent són principis que han de guiar la tasca permanent d’actualització i millora política davant els canvis socials i les complexitats pròpies d’una nació global i la seva diversitat territorial. En aquest sentit, l’accés i la designació tant dels càrrecs institucionals com dels orgànics han de ser sempre valorats sota criteris de capacitat, talent, experiència i compromís.
5. Qualitat democràtica, assambleisme i participació: un tret distintiu d’Esquerra Republicana és la seva acció coherent amb els valors republicans que propugna, com la participació directa de tota la militància en la presa de decisions. Com partit de base assembleària en ple segle XXI Cal establir mecanismes que permetin deliberar i aprofundir en l’assambleisme i la democràcia interna, superant els esquemes de la democràcia representativa per mecanismes efectius de democràcia participativa , tals com els referèndums interns, les assemblees territorials i sectorials, obertura dels òrgans de direcció en debats específics o les votacions per sufragi universal en les qüestions d’especial transcendència política, com la formació de govern o posicionaments en processos d’investidura. Així mateix, la igualtat d’oportunitats i l’apoderament de la militància es consolida amb les eleccions primàries obertes per a l’elecció dels persones caps de llista, on sempre ha de ser escoltada i votada la militància de la circumscripció electoral afectada.
Títol I. De la vinculació a Esquerra Republicana
Article 6. Formes i requisits de vinculació
1. Les persones que tenen Esquerra Republicana com a referent polític es poden vincular a l’organització fent-se militants, simpatitzants o amigues. Per ser militant, simpatitzant o amic, cal:
2. La vinculació a Esquerra Republicana és lliure i voluntària, com també ho és la renúncia a mantenir-la.
3. Els militants i simpatitzants tenen la consideració d’afiliats a Esquerra Republicana.
4. Les persones militants no adscrites amb residència al País Valencià o a les Illes Balears i Pitiüses seran vinculades a aquests territoris
Article 7. Admissió
Tanmateix, durant aquest període, el sol·licitant pot participar en qualsevol activitat del partit que no impliqui l’exercici del sufragi actiu o passiu. (Aquest apartat se l’han carregat, i jo defenso mantindré-ho)
2. La readmissió d’una persona que hagi estat expulsada d’Esquerra Republicana necessita l’acord favorable de l’Executiva Nacional la Comissió de Garanties, per majoria absoluta i prèvia consulta amb els òrgans territorials corresponents.
Article 8. Baixa
Les persones vinculades a Esquerra Republicana queden desvinculades de l’organització per les següents causes:
Article 9. Drets i deures de la militància
1. La militància té els drets següents:
2. La militància té els deures següents:
Article 10 anterior
Article 10. Drets i deures dels simpatitzants
1. Els simpatitzants tenen els drets següents:
2. Els simpatitzants tenen els deures següents:
Article 10 Ponència
Article 10. Drets i deures de la militància no adscrita
1. La militància no adscrita té els drets següents:
– Assistir amb dret a veu i vot als congressos nacionals i, si escau, de les Illes Balears i Pitiüses i el País Valencià; a les conferències nacionals i, si escau, de les Illes Balears i Pitiüses i del País Valencià; a les comissions sectorials, a les seccions exteriors i a altres processos que es determinin reglamentàriament.
– De sufragi actiu i passiu, sempre que així es determini reglamentàriament.
– Formular preguntes, propostes, al·legacions, queixes i suggeriments als òrgans nacionals i, si escau, de les Illes Balears i Pitiüses i del País Valencià d’Esquerra Republicana, i rebre’n la resposta corresponent.
– Rebre informació sobre l’activitat interna i externa d’Esquerra Republicana.
– Expressar les seves opinions tant internament com externament, sense perjudicar el partit ni la seva imatge pública.
– Rebre el carnet d’afiliació.
– Tenir accés als Estatuts i altra normativa que se’n derivi.
– La confidencialitat de les seves dades, i que se’n faci ús exclusivament per a funcions del partit, d’acord amb la normativa vigent.
– Impugnar els acords dels òrgans nacionals del partit i, si escau, de les Illes Balears i Pitiüses i del País Valencià, que consideri contraris als Estatuts i la llei, segons el que s’estableix en aquests Estatuts.
– Acudir a la Comissió de Garanties com a òrgan encarregat de la defensa dels drets de l’afiliat l’afiliació individual i col·lectivament.
2. La militància no adscrita té els deures següents:
– Contribuir a la independència dels Països Catalans i a la justícia social per mitjà del treball en l’àmbit orgànic i en el si de la societat civil.
– Actuar d’acord amb els Estatuts i altres normes vigents, i complir els acords adoptats pels òrgans d’Esquerra Republicana.
– Mostrar en tot moment una conducta de correcció envers la militància, el partit i la societat, d’acord amb els Principis del partit, i en especial el codi ètic i de conducta..
– Abonar amb puntualitat les quotes fixades i altres aportacions que li puguin correspondre.
– No estar vinculat formalment en altres formacions polítiques distintes d’Esquerra Republicana o del Jovent Republicà, tret que siguin de fora dels Països Catalans o que l’Executiva Nacional ho autoritzi expressament.
– No concórrer ni donar suport públic a llistes electorals d’altres formacions polítiques. L’Executiva Nacional té la potestat de determinar-ne excepcions a demanda de la persona sol·licitant, d’acord amb els òrgans territorials afectats.
– No fer un ús indegut de la informació interna d’Esquerra Republicana a què té accés en l’exercici dels seus drets.
– Mantenir actualitzades les dades de domicili, telèfon i adreça electrònica.
Article 11. Drets i deures dels amics
1. Els amics tenen els drets següents:
2. Els amics tenen els deures següents:
Article 12. Votacions
1. Els acords dels òrgans del partit s’adopten, com a norma general, per majoria simple, llevat que una disposició con-creta prevegi una majoria diferent. S’entén que hi ha majoria simple si els vots positius superen els vots negatius, independentment que la suma de vots en contra o i en blanc sigui superior als vots a favor.
S’entén que hi ha majoria absoluta quan s’expressa en el mateix sentit la meitat més un dels vots vàlids emesos.
2. Cada membre amb dret a vot present en una reunió d’Esquerra Republicana disposa d’un sol vot. El vot no és delegable. Excepcionalment persones repressaliades que no puguin exercir presencialment els seus drets polítics (persones preses polítiques o exiliades), podran delegar el seu vot de la forma que reglamentàriament es determini
3. De manera ordinària, les votacions es fan a mà alçada, tret que un 25 % dels membres presents a la reunió sol·licitin que el vot sigui secret. Tanmateix, les votacions que afecten persones sempre són secretes.
4. Com a principi general, les votacions dels òrgans col·legiats es duen a terme en bloc.
Article 13. Impugnació dels acords
Els acords d’un òrgan del partit són impugnables mitjançant escrit motivat adreçat a la Comissió de Garanties, en el termini màxim de quinze dies des de l’adopció de l’acord.
Si els afiliats que impugnen els acords presos consideren greument perjudicial que es posin en pràctica aquests acords, en poden demanar la suspensió provisional.
Poden impugnar els acords:
– Els militants i simpatitzants amb dret a vot que hagin assistit a la sessió en què s’adopti l’acord.
– Els militants i simpatitzants que no hi hagin assistit, quan la causa de la impugnació estigui vinculada a la deficient convocatòria de l’òrgan.
Per la presentació d’impugnacions es podrà realitzar presencialment a la Seu Nacional d’Esquerra o en un portal electrònic que s’habilitarà, on quedi constància de la seva presentació.
Títol II. De l’organització territorial
Capítol I. Principis generals
Article 14. Principis generals de l’organització territorial
1. Les organitzacions territorials d’Esquerra Republicana estan subjectes políticament i organitzativament a l’estructura funcional del Partit. l’Executiva Nacional, en virtut dels mandats obtinguts pels acords del Consell Nacional i del Congrés Nacional. També Políticament estan subjectes a les respectives assemblees locals o als congressos territorials, supeditats sempre als acords del Consell Nacional, Conferència Nacional i el Congrés Nacional.
En tot cas, les organitzacions territorials hauran de coordinar-se amb l’Executiva Nacional
2. L’estructura territorial d’Esquerra Republicana, amb la finalitat d’incrementar el grau d’eficiència i d’adequació a la realitat de l’organització, és asimètrica.
3. L’organització territorial d’Esquerra Republicana és d’estructura federativa i s’articula segons el que es detalla en els capítols següents de forma singular en cadascun dels àmbits territorials: Catalunya, les Illes Balears i Pitiüses i el País Valencià.
L’Executiva Nacional mantindrà reunions bilaterals amb les executives de les Illes Balears i Pitiüses i del País Valencià, així com les executives regionals de cada vegueria, per garantir el funcionament òptim de l’organització.
Capítol II. Organització territorial d’Esquerra Republicana a Catalunya
Article 15. Principis generals de l’organització territorial d’Esquerra Republicana a Catalunya
Aquest capítol determina l’organització territorial de Catalunya, Catalunya del Nord i la Franja de Ponent, i s’articula en federacions regionals, federacions comarcals i de districte i seccions locals.
Les federacions comarcals i de districte i les seccions locals es regulen pels capítols V i VI d’aquest títol.
Article 16. Principis generals de les federacions regionals
1. La federació regional és l’òrgan en què s’adscriuen els militants, els simpatitzants i els amics del seu àmbit territorial.
2. A Catalunya, ERC s’organitza en 10 federacions regionals:
3. Tota federació regional ha de basar l’organització interna, com a mínim, en un congrés, una executiva, una presidència i una secretaria general, i es podrà dotar, a més, d’altres òrgans.
4. La Federació Regional de la Regió Metropolitana de Barcelona, per la seva singularitat i dimensió, funciona com una estructura de coordinació de les respectives federacions comarcals. S’organitza internament en un Congrés, una Presidència i una Coordinadora.
A efectes organitzatius, funcionals i financers, les federacions comarcals de la Regió Metropolitana de Barcelona assumeixen la consideració, les funcions i els recursos d’una federació regional.
5. Seran convocades a les executives regionals del Camp de Tarragona, Girona i Lleida les presidències comarcals del Baix Penedès, la Cerdanya i el Solsonès, respectivament, amb dret a veu i vot, quan hagin de tractar aspectes que afectin a les comarcals citades Per tractar temes que superin l’àmbit territorial de la corresponent regional, com circumscripcions electorals en eleccions estatals i nacionals -mentre no hi hagi règim electoral propi per vegueries-, o l’assignació de representació a les diputacions provincials -mentre aquestes no siguin substituïdes pels consells de vegueria-, es convocaran reunions conjuntes de les executives regionals dels territoris que es vegin afectats, per prendre les decisions de forma conjunta.
Article 17. Congrés regional
1. El congrés regional és el màxim òrgan de la federació regional. Almenys, s’ha de celebrar un congrés regional un cop l’any, excepte en el cas de la Federació de la Regió Metropolitana de Barcelona.
2. Correspon al congrés regional:
Article 18. Executiva regional
1. L’executiva regional està formada per:
(Punts 3 i 4 existien en els Estatuts vigents)
3. Les funcions bàsiques de l’executiva regional són:
4. L’executiva regional es pot dotar d’una permanent regional composta per un nombre reduït i operatiu de membres de la mateixa executiva regional. de la candidatura guanyadora del congrés regional, per un representant de les JERC i pels principals càrrecs institucionals del seu àmbit territorial.
Article 19. Coordinadora de la Regió Metropolitana
3. Les funcions bàsiques de la coordinadora regional són:
Text actual
4. S’ha de celebrar una reunió de la Coordinadora de la Regió Metropolitana quan la Presidència la convoqui, o a petició, per escrit, d’almenys una quarta part dels membres de la Coordinadora.
En cas que la Presidència no convoqui, o no es respecti la freqüència que determinen aquests Estatuts, la Secretaria Nacional d’Organització la Comissió de Garanties, si ho considera necessari, prendrà les mesures oportunes per garantir-ne la convocatòria.
La convocatòria ordinària de la reunió de la Coordinadora s’ha de fer amb un mínim de quaranta-vuit hores d’antelació a la data de la reunió.
5. La Presidència de la Coordinadora ha de confeccionar l’ordre del dia, incloent-hi les qüestions o assumptes preceptius. Aquest ordre del dia serà aprovat per la Coordinadora o modificat a petició d’un 30 % dels membres d’aquesta.
6. El debat dels punts inclosos a l’ordre del dia, moderat per la Presidència, s’ha d’iniciar amb una exposició per part del ponent. A continuació la Presidència ha d’obrir un torn de paraula, en el qual poden participar tots els mem-bres d’aquesta. En tot cas, s’ha de preveure un torn de rèplica i contrarèplica si així es sol·licita.
Els acords dels òrgans del partit s’adopten, com a norma general, per majoria simple, llevat que una disposició con-creta prevegi una majoria diferent.
7. Com a mínim, la Coordinadora de la Regió Metropolitana s’ha de reunir una vegada cada sis mesos llevat que una disposició concreta prevegi una periodicitat diferent.
Text ponència
4. Com a mínim, la Coordinadora de la Regió Metropolitana s’ha de reunir una vegada cada mes llevat que una disposició concreta prevegi una periodicitat diferent.
5. La Coordinadora de la Regió Metropolitana ha de convocar un congrés regional, quan així s’estipuli reglamentàriament, i ha d’impulsar la coordinació de les executives comarcals del seu àmbit territorial.
Text ponència
Article 20. Presidència i secretaria general regional
1. De manera ordinària, la representació política de la federació regional recau en la presidència, que és l’encarregada de:
– Convocar i confeccionar l’ordre del dia del congrés i de l’executiva regionals.
– Presidir i moderar els debats de l’executiva regional i vetllar pel compliment i el seguiment dels acords.
– Mantenir relacions amb altres organitzacions polítiques i socials del seu àmbit territorial.
– Coordinar les presidències comarcals del seu àmbit territorial.
2. Les funcions de la secretaria general són:
– Coordinar i impulsar les funcions de les secretaries de l’executiva regional.
– Assumir, en cas d’absència, les funcions de la Presidència.
– Mantenir relacions amb altres organitzacions polítiques i socials del seu àmbit territorial.
3. La durada del seu mandat és de 4 anys, i poden ser reelegides ininterrompudament fins a un màxim de dotze 8 anys, si bé sempre poden acabar el mandat.
Text actual
Article 20. Presidència regional
1. De manera ordinària, la representació política de la federació regional rau en la presidència, que és l’encarregada de:
2. La Presidència de la Coordinadora de la Regió Metropolitana ha de convocar un congrés regional quan així s’estipuli reglamentàriament, i ha d’impulsar la coordinació de les executives comarcals del seu àmbit.
3. La durada del seu mandat és de 4 anys, i pot ser reelegida ininterrompudament fins a un màxim de dotze vuit anys, si bé sempre pot acabar el mandat.
Article 21. Gestora regional
1. L’Executiva Nacional La Comissió de Garanties, per decisió motivada, pot dissoldre qualsevol executiva regional i nomenar una gestora perquè procedeixi a reorganitzar-la.
2. Les persones que composin la gestora, no cal que siguin han de ser militants de l’àmbit de la federació regional en qüestió.
3. La presidència de la gestora formarà part de l’Executiva Nacional amb dret a veu i vot
Capítol III. Organització territorial d’Esquerra Republicana a les Illes Balears i Pitiüses
Secció 1a. Esquerra Republicana de les Illes Balears i Pitiüses
Article 21. Principis generals de l’organització territorial de les Illes Balears
1. S’adscriuen a Esquerra Republicana de les Illes els militants, els simpatitzants i els amics de les illes d’Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca.
2. Els òrgans d’Esquerra Republicana de les Illes són, com a mínim, un congrés, una conferència, una executiva, i una presidència, i es pot dotar, a més, d’altres òrgans.
3. Esquerra Republicana de les Illes té autonomia en tot allò que fa referència a la seva activitat interna en l’àmbit dels seus territoris i en la presa de decisions polítiques que afectin les seves institucions i administracions i el mapa polític propi, sempre respectant les competències que són pròpies dels òrgans nacionals del partit.
Article 22. Congrés d’Esquerra Republicana de les Illes Balears
El Congrés és el màxim òrgan d’Esquerra Republicana de les Illes Balears. Almenys, s’ha de celebrar un Congrés cada quatre anys.
S’ha de dur a terme un congrés dins dels dos mesos següents a la celebració de la jornada electoral de les Illes Balears, que ha d’aprovar el pla de treball per al mandat de l’executiva i ha d’assumir totes les funcions que se li encomanin reglamentàriament. (Antic redactat)
Correspon al Congrés d’Esquerra Republicana de les Illes Balears i Pitiüses:
– Elegir un màxim de quinze persones candidates a formar part de l’Executiva.
– Totes les funcions que se li encomanin reglamentàriament.
Article 23. Conferència d’Esquerra Republicana de les Illes Balears
S’ha de convocar una Conferència almenys un cop cada quatre anys. La Conferència té per finalitat actualitzar l’estratègia política aprovada en el darrer Congrés o en la darrera Conferència d’Esquerra Republicana de les Illes Balears.
Article 24. Executiva d’Esquerra Republicana de les Illes Balears
1. L’executiva estarà formada per:
2. Com a mínim, l’executiva s’ha de reunir una vegada cada tres mesos.
3. Les funcions bàsiques de l’executiva són:
4. L’executiva es podrà dotar d’una permanent composta per un nombre reduït i operatiu de membres de la mateixa executiva. (Correspon a text actual Estatuts, amb un retoc respecte permanent)
Article 25. Presidència i Secretaria General d’Esquerra Republicana de les Illes Balears
La Presidència té la màxima representació institucional d’Esquerra Republicana de les Illes Balears i vetlla pel funciona-ment regular dels seus òrgans. És l’encarregada de:
Les funcions de la Secretaria General són:
La durada del seu mandat és de 4 anys, i poden ser reelegida ininterrompudament fins a un màxim de dotze vuit anys, si bé sempre pot acabar el mandat.
En cas de dimissió, impediment, incapacitat o defunció de la persona que ocupi la presidència, l’Executiva Nacional Regional, o en cas d’impossibilitat les presidències de les federacions insular mancomunadament, s’encarregarà d’impulsar la celebració d’una Jornada Electoral extraordinària per escollir una nova direcció.
Secció 2a. Federacions Insulars d’Esquerra Republicana de les Illes Balears
Article 26. Principis generals de les federacions insulars
1. La federació insular és l’òrgan al qual s’adscriuen les persones militants i amigues del seu àmbit territorial.
2. Les federacions insulars basen la seva organització interna, com a mínim, en un congrés, una executiva, una presidència, un consell municipal i una coordinadora sectorial, (text vigent en actuals Estatuts) i es poden dotar, a més, d’altres òrgans.
3. Esquerra Republicana de les Illes Balears s’articula en les federacions insulars d’Eivissa i Formentera, de Mallorca i de Menorca i en seccions locals que es regulen pel capítol VI d’aquest títol.
4. La creació o eliminació d’una federació insular és competència de l’Executiva d’Esquerra Republicana de les Illes Balears, previ informe vinculant de la Comissió de Garanties, i l’ha de ratificar l’Executiva Nacional el Consell Nacional.
Article 27. Congrés Insular
El Congrés Insular és el màxim òrgan de la federació insular. Almenys, s’ha de celebrar un congrés un cop l’any. Correspon al Congrés Insular:
Article 29. Executiva insular
1. L’executiva insular estarà formada per:
2. Com a mínim, l’executiva es reunirà una vegada cada dos mesos.
3. Les funcions bàsiques de l’executiva són:
4. L’executiva insular es pot dotar d’una permanent insular composta per un nombre reduït i operatiu de membres de la mateixa executiva regional. candidatura guanyadora del congrés insular, per un representant de les JERC de l’illa i pels principals càrrecs institucionals del seu àmbit territorial. (Ja consta als vigents Estatuts)
Article 30. Presidència insular
De manera ordinària, la representació política de la federació insular rau en la presidència, que és l’encarregada de:
La durada del seu mandat és de 4 anys, i pot ser reelegida ininterrompudament fins a un màxim de dotze vuit 8 anys, si bé sempre pot acabar el mandat.
Article 31. Gestora insular
L’Executiva Nacional La Comissió de Garanties, per decisió motivada, pot dissoldre qualsevol executiva insular i nomenar una gestora perquè procedeixi a reorganitzar-la. Aquesta dissolució pot ser a instàncies de l’executiva d’Esquerra Republicana de les Illes Balears.
Les persones que composin la gestora, no cal que siguin han de ser militants de l’àmbit de la federació insular en qüestió.
La presidència de la gestora formarà part de l’executiva de les Illes Balears i del Consell Nacional amb dret a veu i vot.
Article 32 (29 bis, o renumeració articles). Consells municipals insulars (Ja consta als vigents Estatuts)
Després de les eleccions municipals, es pot constituir un consell municipal per a cada federació insular. Aquest òrgan s’ha de reunir, com a mínim, dos cops l’any i ha d’estar constituït per tots els electes locals de la federació insular.
L’executiva de la federació insular ha de nomenar la presidència d’entre els membres d’aquest òrgan, i l’ha de ratificar el consell municipal en la primera convocatòria que es dugui a terme en el termini de quatre mesos després de les eleccions municipals.
Les seves funcions són:
Article 33 (29 tres, o remuneració). Coordinadores sectorials insulars (Ja existent a Estatuts vigents, i reforçar per permetre militància exclusiva a una sectorial, i afegint coordinació amb sectorials nacionals)
La coordinadora sectorial és l’òrgan responsable de coordinar la tasca de les comissions sectorials en l’àmbit insular.
Està formada per les secretaries vinculades a l’àmbit sectorial i per les presidències de les comissions sectorials.
Les funcions bàsiques de la coordinadora sectorial i de les comissions sectorials són les de col·laborar en l’elaboració del discurs, el plantejament de propostes i el posicionament públic d’Esquerra Republicana, en el respectiu àmbit insular, i la seva coordinació amb les Sectorials d’àmbit nacional.
La responsabilitat sobre la planificació, el funcionament i els treballs de les comissions sectorials, com també les tasques de representació, recauen en les secretaries vinculades a l’àmbit sectorial.
La presidència de cada comissió sectorial és escollida per la respectiva assemblea sectorial. Un cop l’assemblea sectorial n’ha escollit la presidència, cal que l’executiva insular la ratifiqui.
Capítol IV. Organització territorial d’Esquerra Republicana al País Valencià
Article 30. Principis generals de l’organització territorial del País Valencià
1. S’adscriuen a Esquerra Republicana del País Valencià les persones militants i amigues de les comarques de l’Alacantí, l’Alcalatén, l’Alcoià, l’Alt Maestrat, l’Alt Millars, l’Alt Palància, l’Alt Vinalopó, el Baix Maestrat, el Baix Segura, el Baix Vinalopó, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Canal de Navarrés, el Comtat, la Costera, la Foia de Bunyol, l’Horta, la Marina Alta, la Marina Baixa, la Plana Alta, la Plana Baixa, la Plana d’Utiel, els Ports, el Racó d’Ademús, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Safor, els Serrans, la Vall d’Albaida, la Vall de Cofrents, les Valls del Vinalopó i el Vinalopó Mitjà i el Carxe, com també la militància no adscrita amb residència al País València.
2. Esquerra Republicana del País Valencià s’articula en federacions comarcals i en seccions locals que es regulen pels capítols V i VI d’aquest títol.
3. Els òrgans d’Esquerra Republicana del País Valencià són, com a mínim, un congrés, una conferència, un consell polític, una executiva, una presidència, la secretaria general, un consell municipal i una coordinadora sectorial (ja consta al vigents Estatuts), i es podrà dotar, a més, d’altres òrgans.
4. Esquerra Republicana del País Valencià té autonomia en tot allò que fa referència a la seva activitat interna en l’àmbit dels seus territoris i en la presa de decisions polítiques que afectin les institucions, les administracions i el mapa polític propis, sempre respectant les competències dels òrgans nacionals del partit.
Article 31. Congrés d’Esquerra Republicana del País Valencià
El Congrés és el màxim òrgan d’Esquerra Republicana del País Valencià. Almenys, s’ha de celebrar un Congrés cada quatre anys.
Correspon al congrés d’Esquerra Republicana del País Valencià:
Article 32. Conferència d’Esquerra Republicana del País València
S’ha de convocar una Conferència almenys un cop cada quatre anys. La Conferència té per finalitat actualitzar l’estratègia política aprovada en el darrer Congrés o en la darrera Conferència d’Esquerra Republicana del País Valencià.
Article 37. Consell Polític d’Esquerra Republicana del País Valencià
El Consell Polític d’Esquerra Republicana del País Valencià és el màxim òrgan d’Esquerra Republicana del País Valencià entre congressos. Almenys, s’ha de celebrar un Consell una vegada l’any, i s’ha de convocar amb quinze dies d’antelació.
Són funcions del Consell:
El Consell Polític d’Esquerra Republicana del País Valencià és constituït per:
El Consell Polític d’Esquerra Republicana del País Valencià ha d’elegir la Presidència entre les persones afiliades del País Valencià per majoria absoluta en una primera votació o per majoria simple en la votació següent, a proposta de l’executiva d’Esquerra Republicana del País Valencià.
Celebrat el Congrés d’Esquerra Republicana del País Valencià, la Presidència del Consell sortint ha de convocar el Consell Polític d’Esquerra Republicana del País Valencià i constituir-lo.
Article 34. Executiva d’Esquerra Republicana del País Valencià
1. L’executiva estarà formada per:
2. Com a mínim, l’executiva s’ha de reunir una vegada cada dos mesos.
3. Les funcions bàsiques de l’executiva són:
4. L’executiva es pot dotar d’una permanent composta per un nombre reduït i operatiu de membres de la mateixa executiva regional. (Text existent als Estatuts actuals amb retocs sobre permanent) candidatura guanyadora del Congrés d’Esquerra Republicana del País Valencià, per un representant de les JERPV i pels principals càrrecs institucionals del seu àmbit territorial.
Article 35. Presidència i Secretaria General d’Esquerra Republicana del País Valencià
La Presidència té la màxima representació institucional d’Esquerra Republicana del País Valencià i vetlla pel funcionament regular dels seus òrgans. És l’encarregada de:
Les funcions de la Secretaria General són:
La durada del seu mandat és de 4 anys, i pot ser reelegida ininterrompudament fins a un màxim de dotze vuit 8 anys, si bé sempre pot acabar el mandat.
En cas de dimissió, impediment, incapacitat o defunció de la persona que ocupi la Presidència, l’Executiva Nacional Regional, o en el seu cas les presidències comarcals mancomunadament, s’encarregarà d’impulsar la celebració d’un Congrés Extraordinari per escollir una nova direcció.
Article 40 (35.bis o Renumeració). Consell Municipal d’Esquerra Republicana del País Valencià (Ja existia en Estatuts actuals)
Després de les eleccions municipals, es pot constituir el Consell Municipal d’Esquerra Republicana del País Valencià. Aquest òrgan s’ha de reunir, com a mínim, dos cops l’any, i ha d’estar constituït per tots els electes locals d’Esquerra Republicana del País Valencià i un representant de cada secció local formalment constituïda.
L’executiva d’Esquerra Republicana del País Valencià ha d’aprovar la seva presidència d’entre els membres d’aquest òrgan, i ha de ser ratificada en la primera convocatòria del consell municipal que es dugui a terme en el termini de quatre mesos després de les eleccions municipals.
Les seves funcions són:
Article 41 (35 tres o renumeració). Coordinadora Sectorial d’Esquerra Republicana del País Valencià (Ja existia en Estatuts actuals, i convé mantenir-ho per militància directa a sectorials i la seva coordinació amb sectorials nacionals)
La Coordinadora Sectorial és l’òrgan responsable de coordinar la tasca de les comissions sectorials del País Valencià.
Està formada per la vicesecretaria o les vicesecretaries secretaria general deldel País Valencià i les persones responsables de les comissions sectorials, per les secretaries vinculades a l’àmbit sectorial i per les presidències de les comissions sectorials.
Les funcions bàsiques de la coordinadora sectorial i de les comissions sectorials territorials són les de col·laborar en l’elaboració del discurs, el plantejament de propostes i el posicionament públic d’Esquerra Republicana al País Valencià, i la seva coordinació amb les Sectorials nacionals
La responsabilitat sobre la planificació, el funcionament i els treballs de les comissions sectorials, com també les tasques de representació, recauen en la vicesecretaria o les vicesecretaries amb la secretaria general del País Valencià amb responsabilitats , les secretaries i les presidències sectorials territorials.
La presidència de cada comissió sectorial és escollida per la respectiva assemblea sectorial. Un cop l’assemblea sectorial n’ha escollit la presidència, cal que l’executiva del País Valencià la ratifiqui.
Capítol V. Federacions comarcals
Article 36. Principis generals de les federacions comarcals
1. La federació comarcal és l’òrgan en què s’adscriuen les persones militants i els amigues de les seccions locals del seu àmbit territorial.
2. Tota federació comarcal ha de basar l’organització interna, com a mínim, en un congrés, una executiva i una presidència, i es podrà dotar, a més, d’altres òrgans.
3. Les federacions comarcals en què s’estructura Esquerra Republicana corresponen a les comarques pròpies de les respectives divisions administratives de Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja de Ponent i el País Valencià.
També tenen consideració de federacions comarcals les federacions de districte de la Federació Regional de Barcelona.
La comarca del Barcelonès, per la seva singularitat, queda dividida en:
La creació o eliminació d’una federació comarcal és competència de la Secretaria Nacional d’Organització.
Article 43 (36 bis o renumeració). Criteris d’ordenació (Article ja existent Estatuts actuals, modificant competències Executiva Nacional per Consell Nacional amb informe Comissió Garanties)
1. Per constituir una federació comarcal, calen un mínim de dues seccions locals a la comarca. Tanmateix, l’Executiva Nacional el Consell Nacional, amb informe de la Comissió de garanties, pot determinar-ne excepcions si es donen circumstàncies organitzatives que fan aconsellable aquesta estructura.
2. La creació o eliminació d’una federació comarcal, pel criteri establert en el punt anterior, és competència del Consell Nacional previ informe preceptiu de la Comissió de Garanties Secretaria Nacional d’Organització, i ha de ser ratificada per l’Executiva Nacional.
Article 37. Congrés comarcal
El congrés comarcal és el màxim òrgan de la federació. Almenys, s’ha de celebrar un congrés un cop l’any. Correspon al congrés comarcal:
Article 45. Executiva comarcal
1. L’executiva comarcal estarà formada per:
2. Com a mínim, l’executiva s’ha de reunir una vegada cada tres mesos.
3. Les funcions bàsiques de l’executiva són: (punts 3 i 4 ja existien a Estatuts actuals)
4. L’executiva comarcal es pot dotar d’una permanent comarcal composta per membres de la candidatura guanyadora del congrés comarcal, per un representant de les JERC o JEPV i pels principals càrrecs institucionals del seu àmbit territorial.
L’executiva comarcal es pot dotar d’una permanent comarcal composta per un nombre reduït i operatiu de membres de la mateixa executiva comarcal.
Article 39. Presidència comarcal
De manera ordinària, la representació política de la federació comarcal rau en la presidència, que és l’encarregada de:
La durada del seu mandat és de 4 anys, i pot ser reelegida ininterrompudament fins a un màxim de dotze vuit 8 anys, si bé sempre pot acabar el mandat.
Article 47. Gestora comarcal (text ponència treu aquest article)
1. L’Executiva Nacional La Comissió de Garanties, per decisió motivada, pot dissoldre qualsevol executiva comarcal i nomenar una gestora perquè procedeixi a reorganitzar-la. Aquesta dissolució pot ser instada per l’executiva regional o del País Valencià.
2. Les persones que composin la gestora, no cal que siguin han de ser militants de l’àmbit de la federació comarcal en qüestió.
3. La presidència de la gestora formarà part de l’executiva regional o del País Valencià i del Consell Nacional amb dret a veu i vot.
Capítol VI. Seccions locals
Article 40. Principis generals de les seccions locals
1. La secció local és l’òrgan territorial bàsic i s’hi adscriuen les persones militants i amigues que tenen fixada la residència en el seu àmbit territorial, que és, preferentment, municipal. Si és necessari, i a consideració de la Secretaria Nacional d’Organització regional , l’àmbit pot cobrir diversos municipis pròxims o bé només entitats locals menors (EMD). A la ciutat de Barcelona, es poden constituir noves seccions locals dins dels límits dels seus districtes, que s’adequaran a les divisions de rang inferior delimitades per l’Ajuntament de Barcelona o a agrupacions d’aquestes.
2. Tota secció local ha de basar l’organització interna, com a mínim, en una assemblea, una executiva i una presidència local, i es pot dotar, a més, d’altres òrgans.
3. Tota secció local pot, formalment, constituir seccions de barri o de veïnat.
Article 41. Constitució i adscripció a una secció local
2. La Secretaria Nacional d’Organització Regional, sempre que la persona sol·licitant ho justifiqui adequadament, pot autoritzar que es militi en una secció local diferent a la del lloc de residència habitual.
3. Si en un municipi no hi ha secció local, la militància s’adscriu temporalment a la secció local d’un municipi proper, preferentment de la mateixa comarca. Aquesta militància no pot participar en l’elecció del cap de llista i la llista a les eleccions municipals o en els pactes locals del municipi de la secció local, però sempre ha de ser escoltada per l’òrgan que prengui la decisió de la presentació de candidatura i llista al seu municipi de residència.
Article 42. Assemblea local
L’assemblea local és el màxim òrgan de la secció local. Almenys, s’ha de celebrar una assemblea a l’any. Correspon a l’assemblea local:
– Elegir un màxim de dotze càrrecs perquè formin part de l’executiva local, entre els quals, la presidència, la secretaria d’organització, la secretaria de finances, la secretaria d’imatge i comunicació, la secretaria de les dones i la secretaria de política municipal. En seccions locals de menys de 2.000 habitants el nombre mínim de càrrecs a elegir son presidència, organització i finances, i ciutadania i dones.
– Aprovar els pressupostos anuals i la liquidació.
– Totes les funcions que se li encomanin reglamentàriament.
Article 43. Executiva local
1. L’executiva local estarà formada per:
– Els membres que conformen la candidatura guanyadora de l’assemblea local.
– El portaveu del grup municipal.
– Una persona representant del Jovent Republicà, sempre que estigui constituït formalment.
– El portaveu de les seccions de barri, on s’hagin constituït, i un representant de l’entitat local menor (EMD) on n’hi hagi.
Una mateixa persona militant pot assumir dues secretaries.
2. Les seccions locals amb menys de 20 militants poden optar a tenir una estructura més simplificada, peròs empre han d’escollir, com a mínim, una presidència, una secretaria d’organització i finances, una secretaria de finances i una secretaria de política municipal.
3. L’executiva local és l’òrgan responsable de la direcció i administració de la secció local.
4. Com a mínim, l’executiva local s’ha de reunir una vegada cada dos mesos.
5. Les funcions bàsiques de l’executiva local són: (Text ja existent a Estatuts vigents)
Article 44. Presidència local
De manera ordinària, la representació política de la secció local rau en la presidència, que és l’encarregada de:
Excepcionalment, i nomes en aquells supòsits de força major, a proposta de la secretaria d’Organització comarcal o insular, aquest límit de 8 anys pot ser alterat per 1 únic mandat en funció de les característiques de determinades seccions locals amb poc nombre de militants un nombre de persones militants inferior a 5.
Article 53. Gestora local (Article suprimit per ponència)
1. L’executiva regional, del País Valencià o de les Illes Balears, La Comissió de Garanties, per decisió motivada i a instància de l’executiva comarcal o insular, pot dissoldre una executiva local i nomenar una gestora perquè, en un termini màxim de sis mesos, procedeixi a convocar un procés d’elecció de la direcció local.
Tanmateix, l’Executiva Nacional pot dur a terme aquest mateix procés.
2. Les persones que formin part de la gestora, no cal que siguin han de ser militants de l’àmbit de la secció local en qüestió.
3. La presidència de la gestora formarà part de l’executiva comarcal o insular com a representant de la secció local, amb dret a veu i vot.
Article 45. Relació de les seccions locals amb els grups municipals
La relació dels grups municipals amb les seccions locals es regeix pels principis de col·laboració, coordinació i lleialtat.
Article 46. Seccions de barri o nucli de població
Per reforçar la tasca política d’Esquerra Republicana als barris de les ciutats i als nuclis de població que, sense ser municipi, disposen de personalitat pròpia com a poble o antics municipis, les seccions locals poden constituir, per acord de l’assemblea, seccions de barri o de nucli de població , amb un mínim de 3 militants.
L’executiva local La militància resident al barri o nucli de població ha de nomenar una persona portaveu del barri o de nucli de població, que ha de formar part de l’executiva local amb veu i sense vot, llevat dels temes que afectin directament al barri o nucli de població, que llavors també tindrà vot.
Les funcions bàsiques de les seccions de barri o de nucli de població són:
S’ha de celebrar una reunió de la Secció de barri o de nucli de població quan la persona portaveu la convoqui, o a petició, per escrit, d’almenys una quarta part dels membres d’aquesta, sempre incloent l’ordre del dia per qualsevol dels dos procediments de convocatòria.
La convocatòria ordinària de la reunió de la Secció de barri o de veïnat s’ha de fer amb un mínim de quaranta-vuit hores d’antelació a la data de la reunió.
Els acords dels òrgans del partit s’adopten, com a norma general, per majoria simple, llevat que una disposició concreta prevegi una majoria diferent. Com a mínim, la Secció de barri o de nucli de població s’ha de reunir una vegada cada sis mesos llevat que una disposició concreta prevegi una periodicitat diferent. (Previst en Estatus vigents, i tret per part de la Ponència)
Capítol VII. Seccions exteriors
Article 47. Seccions exteriors
3. Tota secció exterior ha de basar l’organització interna, com a mínim, en una executiva i una assemblea.
4. L’executiva ha d’estar formada, com a mínim, per un portaveu, una secretaria d’organització i finances, i una secretaria d’imatge i comunicació.
5. La persona membre de l’Executiva Nacional responsable de l’àmbit internacional convocarà una assemblea cada 4 anys per elegir les executives de les seccions exteriors.
Les funcions bàsiques de les seccions exteriors són:
– Ser l’altaveu, en el seu territori, dels propòsits polítics d’Esquerra Republicana.
– Establir una xarxa de contactes internacionals que siguin d’interès per a la difusió dels propòsits polítics del partit.
– Altres objectius acordats amb la persona membre de l’Executiva Nacional responsable de l’àmbit internacional.
Article 48. La Coordinadora de les Seccions Exteriors
1. La Coordinadora de les Seccions Exteriors ha d’estar formada per la persona membre de l’Executiva Nacional responsable de l’àmbit internacional i els portaveus de cada una de les seccions exteriors constituïdes.
2. La Coordinadora de les Seccions Exteriors serà l’òrgan responsable de coordinar la tasca de les seccions exteriors.
Article 49. Persones afiliades i amigues a l’exterior
Les persones afiliades i amigues que estableixin de forma transitòria la residència fora dels Països Catalans i Aran mantindran, si escau, l’adscripció territorial i, a més, es podran adscriure a la secció exterior del nou lloc de residència, en el cas que n’hi hagi, on podran exercir els seus drets i deures derivats de la seva vinculació amb el partit.
Capítol VIII. Règim de funcionament intern
Article 50. Convocatòria, ordre del dia, adopció d’acords i periodicitat de les executives
– Intervenir políticament i socialment en el seu àmbit territorial seguint les polítiques determinades pels acordades amb els òrgans nacionals o territorials.
– Elevar als òrgans jeràrquicament superiors les qüestions que considerin importants per al partit o per al seu territori.
– Fer un seguiment de les activitats dels càrrecs institucionals del partit del seu territori.
– Articular l’activitat orgànica de forma coordinada amb els altres òrgans del partit.
– Apropar a la ciutadania el projecte d’Esquerra Republicana, incorporant-hi noves persones afiliades i amigues.
– Fomentar el debat polític i la formació de les persones afiliades.
– Totes les funcions que se’ls hi encomanin reglamentàriament.
3. S’ha de celebrar una executiva quan la Presidència la convoqui, o a petició, per escrit, d’almenys una quarta part dels membres de l’executiva. En cas que la Presidència no convoqui l’executiva, o no es respecti la freqüència que determinen aquests Estatuts, la Secretaria Nacional d’Organització de l’àmbit territorial immediatament superior, si ho considera necessari, prendrà les mesures oportunes per garantir-ne la convocatòria. La convocatòria ordinària de les executives s’ha de fer amb un mínim de quaranta-vuit hores d’antelació a la data de la reunió.
4. La Presidència de les executives ha de confeccionar l’ordre del dia, incloent-hi les qüestions o assumptes preceptius. Aquest ordre del dia serà aprovat per l’Executiva o modificat a petició d’un 30 % dels membres de l’Executiva.
5. El debat dels punts inclosos a l’ordre del dia, moderat per la Presidència, s’ha d’iniciar amb una exposició per part del ponent. A continuació la Presidència ha d’obrir un torn de paraula, en el qual poden participar tots els membres de l’executiva. En tot cas, s’ha de preveure un torn de rèplica i contrarèplica si així es sol·licita. Els acords dels òrgans del partit s’adopten, com a norma general, per majoria simple, llevat que una disposició concreta prevegi una majoria diferent.
5. bis Com a mínim, les executives s’han de reunir una vegada cada tres mesos llevat que una disposició concreta prevegi una periodicitat diferent.
6. La renovació de càrrecs orgànics es farà, mitjançant jornades electorals, congressos o assemblees locals, d’acord amb la regulació específica de cada òrgan i amb la periodicitat establerta a l’article 59. (Text suprimit per ponència)
6. Les executives del País Valencià, Illes Balears i Pitiüses i regionals aprovaran a l’inici de mandat un pla de treball que serà impulsat de forma coordinada amb les executives comarcals, insular o de districte corresponents.
7. Les executives es podran dotar d’una permanent, formada en tot cas per persones militants membres de les pròpies executives.
Article 51. Celebració de congressos territorials i assemblees locals.
1. El congrés i l’assemblea són els màxims òrgans d’Esquerra Republicana del País Valencià, de les Illes Balears i de les federacions regionals, comarcals, insulars i de les seccions locals.
2. S’han de convocar les persones afiliades adscrites amb tres mesos d’antiguitat en el moment de la convocatòria. Hi poden participar amb dret a veu i vot les persones convocades, al corrent de pagament una setmana abans de la celebració del congrés o assemblea.
En el cas de les assemblees locals, es podran convocar les persones amigues amb tres mesos d’antiguitat en el moment de la convocatòria, si així s’estipula reglamentàriament. Hi podran participar amb dret a veu i sense vot, tret que reglamentàriament s’ampliïn aquests drets.
Text suprimit o modificat per la ponència
Per a les assemblees locals, també s’han de convocar els amics adscrits amb tres mesos d’antiguitat en el moment de la convocatòria.
Els simpatitzants i amics hi poden participar amb dret a veu i sense vot, si no és que reglamentàriament es determina ampliar aquests drets.
Per participar amb dret a vot, cal estar al corrent de pagament una setmana abans de la data de celebració.
3. S’ha de celebrar un congrés o una assemblea local quan la presidència els convoqui, o per decisió majoritària de l’executiva, o a petició, per escrit, d’almenys una quarta part de la militància de ple dret de la federació o de la secció local. En cas que la presidència no convoqui el congrés o l’assemblea, o no es respecti la freqüència que determinen aquests Estatuts, la Secretaria Nacional d’Organització de l’àmbit territorial o sectorial immediatament superior, si ho considera necessari, prendrà les mesures oportunes per garantir-ne la convocatòria.
4. La convocatòria d’una assemblea o congrés s’ha de fer per qualsevol mitjà escrit, formal, per escrit o electrònic que deixi constància fefaent, i s’ha d’enviar amb una antelació mínima de deu 15 dies. Reglamentàriament es podran fixar terminis de convocatòria inferiors de forma extraordinària.
5. Les executives han de designar una comissió organitzadora del congrés o assemblea local, d’entre els militants les persones militants del partit adscrits, que ha de tenir cura de tots els aspectes relacionats amb l’organització fins a l’elecció de la mesa. La comissió organitzadora ha de fer una proposta de mesa que haurà de ser aprovada pel congrés o per l’assemblea. En el cas que no sigui aprovada, seran les pròpies persones assistents al congrés o assemblea que sotmetran a votació una nova proposta, fins aprovació per majoria simple.
6. La mesa ha d’estar formada, com a mínim, per una presidència, una vicepresidència i una secretaria, que ha d’aixecar acta de la sessió, certificar els acords presos i fer-la arribar a la Secretaria Nacional d’Organització d’àmbit immediatament superior.
7. La Presidència de les executives ha de confeccionar l’ordre del dia, incloent-hi les qüestions o assumptes preceptius i aquells que hagi acordat l’executiva. Aquest ordre del dia serà aprovat pel Plenari o modificat a petició d’un 10 % dels membres del congrés o assemblea.
El debat dels punts inclosos a l’ordre del dia, moderat per la Presidència de la mesa, s’ha d’iniciar amb una exposició per part del ponent. A continuació la Presidència de la mesa ha d’obrir un torn de paraula, en el qual poden participar tots els membres del Plenari. En tot cas, s’ha de preveure un torn de rèplica i contrarèplica si així es sol·licita.
Els acords dels òrgans del partit s’adopten, com a norma general, per majoria simple, llevat que una disposició con-creta prevegi una majoria diferent. (Redactat dels Estatuts vigents, suprimit per ponència)
Article 52. Renovació de càrrecs orgànics mitjançant jornades electorals, congressos i assemblees locals
Les federacions territorials i les seccions locals han de renovar els seus òrgans cada quatre anys: les federacions territorials, després del Congrés Nacional i les seccions locals, després de les eleccions municipals, excepte les seccions locals de Barcelona que ho faran després del seu congrés de districte.
Un acord del Consell Nacional ha de determinar en quin moment s’han de produir aquests congressos. El Consell Nacional pot modificar aquests terminis en el cas que es convoquin o hi hagi la previsió que es convoquin uns comicis electorals dins dels sis mesos següents.
Article 53. Mocions de censura a les presidències dels òrgans territorials
Es pot presentar una moció de censura a les presidències del País Valencià, de les Illes, regionals, comarcals, insulars i locals. Només es pot presentar una moció per mandat.
La potestat per presentar una moció de censura és de:
La moció s’ha d’adreçar a la Comissió de Garanties, adjuntant una proposta de candidatura alternativa. En cas que prosperi, s’ha de convocar un congrés extraordinari o una jornada electoral extraordinària en un termini màxim de quinze dies naturals, per la seva votació, i en el cas que prosperi queda aprovada la candidatura alternativa presentada.
Article 54. Gestores
Secció 1a. Elecció dels òrgans regionals, comarcals, insulars i locals
Article 55. Presentació de les candidatures a càrrecs orgànics territorials
1. Les candidatures a la presidència de les federacions regionals, comarcals, insulars i locals s’han de lliurar per formalment, per escrit o electrònicament en tot cas amb acreditació fefaent de lliurament, a la comissió organitzadora cinc dies naturals abans del congrés o l’assemblea.
Les candidatures a les federacions regionals han d’anar acompanyades de l’aval d’un 5 % de la militància adscrita en l’àmbit territorial en el moment de la convocatòria. Cada militant només pot avalar una candidatura.
La presentació de la candidatura ha d’incloure la llista amb les persones candidates a formar part de l’executiva, amb la signatura de conformitat de totes les persones integrants.
En el cas que el candidat a la presidència d’una federació comarcal o insular renunciés a ser conseller nacional, hauria de determinar la persona que ocuparia la plaça de conseller nacional d’entre els membres de la candidatura.
2. La Secretaria Nacional d’Organització, o l’òrgan en qui delegui, ha d’establir un marc de diàleg en cas que hi hagi més d’una candidatura, per afavorir-ne l’entesa o la fusió. En cas d’acord entre dues o més candidatures presentades en termini, la candidatura resultant en cas que sigui única de la seva fusió es podrà lliurar fins al moment de l’inici del congrés o de l’assemblea a la comissió organitzadora.
3. Les persones que vulguin presentar candidatura al Consell Nacional per ser escollides per congrés comarcal o insular han d’acompanyar la seva candidatura de l’aval d’un 3 % de la militància adscrita en l’àmbit territorial, o bé de l’aval d’una o diverses executives locals que representin aquest nombre de militants.
Article 56. Celebració de congressos territorials i assemblees locals per a l’elecció de càrrecs orgànics
1. La comissió organitzadora ha de garantir que les persones candidates a càrrecs orgànics són militants de ple dret i es troben al corrent del compliment de la Carta Financera. La comissió organitzadora ha de trametre a la militància la informació relativa a cadascuna de les candidatures.
2. La militància pot votar una de les candidatures presentades o en blanc. Un cop fet l’escrutini, la candidatura que hagi obtingut més vots ha de ser proclamada guanyadora per la mesa del congrés o l’assemblea, sempre que el vot en blanc no hagi estat la opció amb majors suports de les persones assistents al congrés o assemblea..
3. En el cas dels òrgans territorials en què hagi concorregut més d’una candidatura, es possibilita l’ampliació de l’executiva, amb un màxim de quatre persones, i la substitució de les que es consideri necessàries, a criteri de la presidència. Les persones que poden ocupar aquests càrrecs han d’haver concorregut en una candidatura que no hagi resultat guanyadora del congrés o l’assemblea corresponent.
En el cas que la candidatura guanyadora no obtingui un mínim del 55 % dels vots emesos, la Secretaria Nacional d’Organització, o l’òrgan en qui delegui, s’ha d’establir un marc de diàleg per aconseguir la fusió de les candidatures.
4. Potestativament, en els casos de les federacions regionals, per acord de la majoria absoluta de l’executiva corresponent, es pot decidir celebrar una jornada electoral per escollir la direcció regional, en lloc d’un congrés. Cal, prèviament, aprovar un reglament, que ha de ser validat per l’Executiva Nacional el Consell de Garanties i ratificat pel Consell Nacional.
Secció 2a. Elecció de la Presidència i de l’Executiva d’Esquerra Republicana de les Illes Balears (no hi ha congrés de ER Illes Balears??)
Article 57. Convocatòria de la jornada electoral
La presidència sortint ha de convocar la jornada electoral per a l’elecció de la presidència i de l’executiva d’Esquerra Republicana de les Illes Balears, amb un mínim de 30 dies d’antelació. Ha de convocar els militants adscrits amb tres mesos d’antiguitat en el moment de la convocatòria.
L’executiva ha de designar una comissió organitzadora de la jornada electoral, que ha de tenir cura de tots els aspectes relacionats amb l’organització de la jornada electoral.
Article 58. Presentació de les candidatures
1. Les persones afiliades que vulguin presentar candidatura a la presidència d’Esquerra Republicana de les Illes Balears i Pitiüses cal que presentin, juntament amb la candidatura, una llista amb un màxim de quinze persones candidates a formar part de l’executiva, entre les quals, la Presidència, la Secretaria General, fins a quatre vicesecretaries, la Secretaria d’Organització, la Secretaria de Finances, la Secretaria d’Imatge i Comunicació, la Secretaria de les Dones, la Secretaria de Política Municipal, la Secretaria de Ciutadania i la Secretaria d’Acció Política i Sectorial, que han de ser persones afiliades de ple dret i estar al corrent de
compliment de la Carta Financera. Entre els membres de la candidatura, necessàriament, hi ha d’haver persones provinents de cada federació insular.
Les candidatures s’han de lliurar per escrit a la Comissió de Garanties en el termini de 15 dies des de la convocatòria de la jornada electoral. És preceptiu que vagin acompanyades d’un aval corresponent al 5 % de les persones afiliades. Cada persona afiliada només pot avalar una sola candidatura. Correspon a la Comissió de Garanties verificar els avals presentats i proclamar les candidatures en un termini màxim de 48 hores.
2. La Secretaria Nacional d’Organització, o l’òrgan en qui delegui, La Comissió de Garanties ha d’establir un marc de diàleg en cas que hi hagi més d’una candidatura, per afavorir-ne l’entesa o la fusió. En cas d’acord entre dues candidatures, la candidatura resultant es podrà lliurar fins al moment de l’inici del congrés o de l’assemblea a la comissió organitzadora.
3. La comissió organitzadora ha de trametre a les persones afiliades la informació relativa a cadascuna de les candidatures proclamades.
Article 59. Celebració de la jornada electoral
Per participar amb dret a vot cal estar al corrent de pagament una setmana abans de la data de celebració. Es pot votar per una de les candidatures proclamades o bé optar per votar en blanc.
Per a la jornada electoral, s’han d’habilitar els locals del partit com a col·legis electorals o, si no pot ser, d’altres que la comissió organitzadora hagi adequat. A cada col·legi electoral, hi ha d’haver una mesa constituïda per tres militants proposats de manera conjunta per les executives locals i insulars, i validats per la Comissió de Garanties. També es preveurà reglamentàriament el una mesa electoral electrònica, amb totes les garanties de confidencialitat, integritat i seguretat que ofereix actualment els sistemes d’informació, sota la supervisió i control conjunt d’una mesa electoral coordinadora i la Comissió de Garanties.
Les candidatures proclamades poden designar un màxim de dos interventors per col·legi electoral per fer el seguiment de la jornada electoral i de l’escrutini.
Article 60. Escrutini i proclamació de resultats
Un cop finalitzada la votació, s’ha de portar a terme l’escrutini. Un cop escrutat, s’ha d’estendre una acta en què hi consti el nombre d’electors amb dret a vot, el nombre de votants, els vots nuls, el nombre de vots vàlids, els vots en blanc i els vots dirigits a cada candidatura.
L’original de l’acta signada pels membres de la mesa i els interventors s’ha de trametre a la comissió organitzadora i a la Comissió de Garanties.
Un cop validades les actes de totes les meses presencials, la Comissió de Garanties primer amb presencia de persones interventores de les diferents candidatures, obrirà la mesa electoral electrònica, ha de procedir a certificar els resultats definitius del vot presencial i vot electrònic, i a proclamar els membres de la nova executiva.
En el cas en què hi hagi concorregut més d’una candidatura, es possibilita l’ampliació de l’executiva, amb un màxim de quatre persones, i la substitució de les que es consideri necessàries, a criteri de la presidència. Les persones que poden ocupar aquests càrrecs han d’haver concorregut en una candidatura que no hagi resultat guanyadora del congrés.
En el cas que la candidatura guanyadora no obtingui un mínim del 55 % dels vots emesos, o el vot en blanc hagi estat en un nombre superior al de les candidatures la Secretaria Nacional d’Organització, o l’òrgan en qui delegui, ha d’establir un marc de diàleg per aconseguir la fusió de les candidatures.
Secció 3a. Elecció de la Presidència i de l’Executiva d’Esquerra Republicana del País Valencià
Article 61. Presentació de les candidatures
1. Les persones afiliades que vulguin presentar candidatura a la Presidència d’Esquerra Republicana del País Valencià cal que presentin, juntament amb la candidatura, una llista amb un màxim de quinze persones candidates a formar part de l’executiva, entre les quals, la Presidència, la Secretaria General, fins a quatre vicesecretaries, la Secretaria d’Organització, la Secretaria de Finances, la Secretaria d’Imatge i Comunicació, la Secretaria de les Dones, la Secretaria de Política Municipal, la Secretaria de Ciutadania i la Secretaria d’Acció Política i Sectorial, que han de ser persones afiliades de ple dret i estar al corrent de compliment de
la Carta Financera.
Les candidatures s’han de lliurar formalment, per escrit o per mitjans electrònics en tot cas que acreditin fefaent la serva presentació a la Comissió de Garanties cinc dies naturals abans del congrés. És preceptiu que vagin acompanyades d’un aval corresponent al 5 % de les persones afiliades. Cada persona afiliada només pot avalar una sola candidatura. La presentació de la candidatura ha d’incloure la llista amb les persones candidates a formar part de l’executiva, amb la signatura de conformitat de totes les persones integrants.
2. La Secretaria Nacional d’Organització, o l’òrgan en qui delegui, La Comissió de Garanties ha d’establir un marc de diàleg en cas que hi hagi més d’una candidatura, per afavorir-ne l’entesa o la fusió. En cas d’acord entre dues candidatures, la candidatura resultant es podrà lliurar fins al moment de l’inici del congrés o de l’assemblea a la comissió organitzadora
Article 62. Celebració del Congrés d’Esquerra Republicana del País Valencià per a l’elecció de càrrecs orgànics
1. La comissió organitzadora ha de garantir que les persones candidates són persones afiliades de ple dret i es troben al corrent del compliment de la Carta Financera. La comissió organitzadora ha de trametre a les persones afiliades la informació relativa a cadascuna de les candidatures.
2. Les persones afiliades poden votar una de les candidatures presentades o en blanc. Un cop fet l’escrutini, la candidatura que hagi obtingut més vots ha de ser proclamada guanyadora per la mesa del congrés.
3. En el cas en què hi hagi concorregut més d’una candidatura, es possibilita l’ampliació de l’executiva, amb un màxim de quatre persones, i la substitució de les que es consideri necessàries, a criteri de la Presidència. Les persones que poden ocupar aquests càrrecs han d’haver concorregut en una candidatura que no hagi resultat guanyadora del congrés. En el cas que la candidatura guanyadora no obtingui un mínim del 55 %, dels vots emesos, o el vot en blanc hagi estat superior al de la candidatura amb més suports, la Secretaria Nacional d’Organització, o l’òrgan en qui delegui, la Comissió de Garanties ha d’establir un marc de
diàleg per aconseguir la fusió de les candidatures.
4. Potestativament, per acord de la majoria absoluta de l’executiva d’Esquerra Republicana del País Valencià, es pot decidir celebrar una jornada electoral per escollir la Direcció, en lloc d’un congrés. Prèviament, cal aprovar un reglament, que haurà de validar l’Executiva Nacional la Comissió de Garanties, i ratificat pel Consell Nacional.
Títol III. Òrgans nacionals de direcció política i executius
Capítol I. Congrés Nacional
Article 63. Generalitats del Congrés Nacional
El Congrés Nacional és l’òrgan sobirà d’Esquerra Republicana, al qual hi podrà participar tota la militància de ple dret.
El Congrés s’estructura en dues fases. En la primera, s’ha de fer una jornada electoral per escollir els membres de l’Executiva Nacional i 30 consellers nacionals. En la segona, s’ha de celebrar el plenari del Congrés Nacional, que és el responsable de fixar la línia política d’Esquerra Republicana.
El Congrés s’estructura en dues fases. En la primera, s’ha de celebrar el plenari del Congrés Nacional, que és el responsable de fixar la línia política d’Esquerra Republicana. En la segona, s’ha de fer una jornada electoral per escollir els membres de l’Executiva Nacional i 30 consellers nacionals.
El Consell Nacional, a proposta de l’Executiva Nacional, ha d’aprovar els dos reglaments que han de regular el funciona-ment de la jornada electoral i del plenari, els membres de les ponències i les comissions organitzadores corresponents.
De manera ordinària, el Congrés Nacional s’ha de celebrar cada quatre anys. La convocatòria del Congrés Nacional es pot diferir, per acord de l’Executiva Nacional, fins a un període màxim de sis mesos quan hagi de coincidir amb un procés electoral.
Els candidats han de ser militants de ple dret i estar al corrent de compliment de Carta Financera.
Esmena global: Secció 1a. Plenari del Congrés (i els seus articles) i Secció 2a. Jornada electoral d’elecció de la Presidència, Secretaria General l’Executiva Nacional i persones conselleres nacionals
Secció 1a. 2a Jornada electoral d’elecció de la Presidència, l’Executiva Nacional i els consellers nacionals
Article 64. (Renumeració) Convocatòria de la jornada electoral
S’han de convocar els militants amb tres mesos d’antiguitat en el moment de la convocatòria de la jornada electoral.
La Presidència del partit ha de convocar la jornada electoral o, en el cas de dimissió, impediment, incapacitat o defunció, la Secretaria General, en ambdós supòsits amb la ratificació del Consell Nacional i una antelació mínima de 50 dies.
Article 65. Presentació de candidatures a la Presidència i l’Executiva Nacional
Les persones afiliades que vulguin presentar candidatura a la Presidència del partit cal que presentin, juntament amb la seva candidatura, una llista amb una persona candidata a la Secretaria General, una persona candidata a presidir el Consell Nacional i un màxim de 24 persones més candidates a formar part de l’Executiva Nacional, entre les quals hi hauran les responsables d’Organització, Finances, Municipals i Dones.
En tot cas, la papereta de votació, o el sistema no presencial que s’estableixi, ha de permetre el vot individual sobre cada una de les 22 persones de la candidatura amb la possibilitat de poder-hi expressar el vot a favor, el vot en blanc, o el vot en contra.
A més, les candidatures han de presentar un programa electoral i l’aval del 5 % de la militància. Cada militant inclòs en el cens electoral pot avalar una sola candidatura.
Les candidatures s’han de lliurar per formalment, per escrit o electrònicament en ambdós casos amb registre fefaent del seu lliurament, a la Comissió de Garanties en el termini d’un mes des de la convocatòria de la jornada electoral. Correspon a la Comissió de Garanties verificar si les persones candidates compleixen els requisits per ser-ho i proclamar les candidatures.
Article 66 (Renumeració). Presentació de candidatures a consellers nacionals per Congrés Nacional
Durant la jornada electoral, s’ha de procedir igualment a l’elecció de 30 persones consellers nacionals, 15 dones i 15 homes.
Les candidatures s’han de lliurar formalment, per escrit o electrònicament en ambdós casos amb acreditació fefaent presentació, a la Comissió de Garanties en el termini d’un mes des de la convocatòria de la jornada electoral. Els candidats han de presentar els avals que reglamentàriament s’estableixi. La Comissió de Garanties ha de comprovar que les candidatures compleixen els requisits i proclamar-les.
La militància inclosa en el cens electoral pot votar un màxim de 2/3 del total de consellers nacionals a escollir per aquesta via, i sempre respectant la regla de la paritat en el vot.
Article 67. (Renumeració) Celebració de la jornada electoral
La Comissió Organitzadora, amb la finalitat de garantir la màxima participació i debat:
Hi pot participar la militància convocada i que està al corrent de pagament una setmana abans de la celebració de la jornada electoral. Es pot votar per una de les candidatures proclamades o bé votar en blanc.
Les candidatures a l’Executiva Nacional, un cop proclamades, poden designar interventors per fer el seguiment de la jornada electoral i de l’escrutini.
Article 68. (Renumeració) Escrutini i proclamació de resultats
Un cop finalitzada la votació, s’ha de dur a terme l’escrutini del vot presencial i del vot no presencial. La Comissió de Garanties ha d’efectuar l’escrutini definitiu i, en el cas que una candidatura a l’Executiva Nacional obtingui més del 50 % dels vots vàlidament emesos a favor, proclamarà els nous membres de l’Executiva Nacional.
Les 30 persones candidates a conselleres nacionals que rebin més suport, d’acord amb els criteris de paritat, han de ser proclamades per la Comissió de Garanties. En cas que en la posició 30 es produís un empat de vots, tots esdevindrien alhora consellers o conselleres nacionals.
Article 69. (Renumeració) Segona volta de la jornada electoral
En el cas que cap de les candidatures a l’Executiva Nacional obtingui més del 50 % dels vots vàlidament emesos a favor, s’ha de procedir a la celebració d’una nova jornada electoral en el termini de 15 21 dies. En aquesta segona jornada electoral, hi han de participar les dues candidatures que hagin obtingut més vots. En un termini màxim d’una setmana, les candidatures poden ser modificades en un màxim del 50 % de les persones components de l’anterior candidatura. Cal que la candidatura mantingui la mateixa persona candidata a la Presidència.
Secció 2a. 1a Plenari del Congrés Nacional
Article 70 (Renumerció). Consell Nacional de preparació del Plenari
Un cop la Comissió de Garanties hagi proclamat els resultats de la jornada electoral, s’ha de convocar un Consell Nacional, que s’ha de celebrar en un termini màxim de 30 dies des de la convocatòria del procés congressual, i que ha de contenir, com a mínim, els següents punts de l’ordre del dia:
Excepcionalment, i en el cas que hi hagués convocats o existís la previsió de la convocatòria d’uns comicis electorals dins dels sis mesos següents, l’Executiva Nacional pot acordar no incloure els punts 6, 7, 8, 9 i 10 en l’ordre del dia del Consell Nacional fins passats els comicis electorals esmentats.
Article 71 (Renumeració). Celebració del plenari del Congrés Nacional
El plenari del congrés nacional s’ha de celebrar en un termini màxim de 60 dies després de la convocatòria.
S’han de convocar les persones afiliades amb tres mesos d’antiguitat en el moment de la convocatòria del plenari. Hi pot participar la militància convocada, al corrent de pagament una setmana abans de la celebració del plenari, que s’hagi inscrit prèviament.
La responsabilitat de direcció del plenari del Congrés correspon a la mesa del Congrés, proposada per la comissió organitzadora, i està integrada per una presidència, una vicepresidència i cinc secretaries, i aprovada en tot cas pel plenari del Congrés.
El debat dels punts inclosos a l’ordre del dia, moderat per la presidència de la mesa, s’ha d’iniciar amb una exposició del ponent. A continuació, la presidència ha d’obrir un torn de paraula, en el qual poden participar tots els membres. En tot cas, s’ha de preveure un torn de rèplica i contrarèplica si així se sol·licita.
Els acords dels òrgans del partit s’adopten, com a norma general, per majoria simple, llevat que una disposició concreta prevegi una majoria diferent.
Article 78. (Renumeració) Aprovació dels documents congressuals
Els documents congressuals s’han de donar a conèixer al conjunt de la militància com a mínim amb 30 dies d’antelació al plenari del Congrés Nacional. La militància, mitjançant els seus òrgans territorials o sectorials, disposa d’un període mínim de 20 dies per la presentació d’esmenes i posterior de presentació i negociació d’esmenes en la forma i el termini que determini el Reglament.
Les ponències polítiques, les resolucions o les conclusions aprovades per Congrés Nacional són de caràcter vinculant per a tots els òrgans i càrrecs orgànics d’Esquerra Republicana, i també per als càrrecs institucionals del partit.
Article 78 bis. (Renumeració) Elecció de les persones membres de la Comissió de Garanties i de la Comissió Censora de Comptes
El plenari del Congrés Nacional haurà d’elegir les persones membres de la Comissió de Garanties i de la Comissió Censora de Comptes, el nombre de les quals serà determinarà reglamentàriament, i en ambdós òrgans el nombre ha de ser imparell.
Les candidatures en ambdós casos seran individuals, entre persones afiliades al partit, i que tinguin una antiguitat mínima de militància de ple dret des de l’anterior procés congressual nacional ordinari, que no tinguin càrrecs orgànics, de representació o de designació del partit, per garantir la màxima independència i neutralitat, i en el cas de la Comissió Censora de Comptes alhora que acreditin coneixements adequats de comptabilitat pública.
Secció 3a. Congrés Nacional extraordinari
Article 79. Congrés Nacional extraordinari
S’ha de celebrar un congrés nacional extraordinari en els supòsits següents:
En la proposta d’acord o petició motivada, s’ha d’indicar si el Congrés ha d’incloure jornada electoral o plenari. Tots procés congres nacional comporta les dues fases, el plenari i la jornada electoral. El plenari pot prendre la decisió de no convocar la jornada electoral.
El Congrés Nacional extraordinari s’ha de convocar dins del termini de dos mesos a partir de la data en què s’hagi pres l’acord o en què l’Executiva Nacional hagi rebut la petició de convocar-lo.
Capítol II. Conferències nacionals
Article 74. Conferències nacionals
Durant el mandat d’una Executiva Nacional, almenys s’ha de celebrar una Conferència Nacional. Les conferències nacionals tenen per finalitat actualitzar l’estratègia política aprovada pel darrer Congrés Nacional o la darrera Conferència Nacional.
Tanmateix, es poden convocar conferències nacionals de caràcter sectorial o, a proposta de les secretaries responsables de política municipal, una Conferència Municipal.
El Consell Nacional, a proposta de l’Executiva Nacional, ha d’aprovar un reglament específic de
funcionament i triar els membres de la ponència política i de la comissió organitzadora.
(Textos existents en Estatuts vigents, que la ponència a tret)
La Comissió Organitzadora, previ vistiplau de Consell Nacional l’Executiva Nacional, enviarà la convocatòria del Plenari de la Conferència amb una antelació mínima de 50 dies. La convocatòria inclourà la proposta d’ordre del dia, que haurà de ser aprovada pel plenari o modificada a petició d’un 10 % dels assistents.
La responsabilitat de direcció del plenari de la Conferència Nacional correspon a la mesa, proposada per la comissió organitzadora que estarà integrada com a mínim per una presidència, una vicepresidència i una secretaria, que serà aprovada pel plenari.
Les regles de deliberació i les majories requerides per a l’adopció d’acords en les Conferències nacionals seran aquelles previstes per a la segona fase dels Congressos nacionals.
Les resolucions o conclusions aprovades en qualsevol tipus de Conferència Nacional són de caràcter vinculant per a tots els òrgans i càrrecs orgànics i institucionals del partit.
Capítol III. Consell Nacional
Article 81. Naturalesa i funcions del Consell Nacional
El Consell Nacional és el màxim òrgan del partit entre congressos i es regirà per un reglament.
Són funcions del Consell Nacional:
Article 76. Composició del Consell Nacional
El Consell Nacional està constituït per:
Les persones que no siguin afiliades d’Esquerra Republicana tindran dret a veu però no a vot.
Article 77. Consellers nacionals per federació comarcal i insular
Les federacions comarcals i insulars es distribueixen 20 40 persones conselleres nacionals proporcionalment al nombre de militants, aplicant la fórmula d’Hondt i a partir del cens de militància al corrent de pagament del darrer plenari del congrés nacional.
Els consellers nacionals s’han d’escollir en el congrés de renovació dels òrgans de direcció. En el cas que alguna de les places quedi vacant durant el mandat, s’haurà de cobrir en el següent congrés es cobrirà per la següent persona més votada a la respectiva federació comarcal i insular.
Article 78. Presidència del Consell Nacional
El Consell Nacional ha d’escollir la Presidència d’entre els seus membres. , a proposta de l’Executiva Nacional d’Esquerra Republicana.
En el cas que la Presidència quedi vacant, s’ha d’escollir una Presidència en el següent Consell Nacional. Durant aquest període, la vicepresidència del Consell n’ha d’assumir les funcions.
Les seves atribucions són les d’elaborar la proposta de l’ordre del dia, incloent-hi les qüestions que li faci arribar l’Executiva Nacional o els assumptes que prèviament hagin demanat de tractar un 10 % dels membres. La Presidència també presideix i modera els debats del Consell Nacional.
La Presidència del Consell Nacional, en el cas de dimissió o baixa conjunta de la Presidència i la Secretaria General, presidirà l’Executiva Nacional i s’encarregarà d’impulsar la celebració d’un congrés nacional extraordinari per escollir una nova direcció nacional en el termini de tres mesos des del moment en què es produeixin les vacants. (Aquest text constava als Estatuts vigents, i la ponència ho ha tret)
Article 79. Convocatòria del Consell Nacional
La presidència ha de convocar el Consell Nacional amb un mínim de quinze dies d’antelació. S’ha de celebrar un Consell Nacional ordinari almenys un cop cada tres mesos.
La presidència podrà convocar el Consell Nacional de forma extraordinària, a petició d’un terç dels membres o per acord de l’Executiva Nacional, amb un mínim de quinze dies d’antelació.
En cas de necessitat, la Presidència podrà convocar un Consell Nacional d’urgència, a petició de la Presidència o la Secretaria General d’Esquerra Republicana, en menys de quinze dies d’antelació.
Capítol IV. Executiva Nacional
Article 80. Presidència.
La Presidència ostenta la màxima representació institucional d’Esquerra Republicana i vetlla pel funcionament regular dels seus òrgans.
A més, li correspon:
La Presidència pot ser reelegida ininterrompudament fins a un màxim de dotze 8 anys, si bé sempre pot acabar el mandat. Quan la Presidència no hagi pogut desenvolupar plenament les seves funcions com a conseqüència de causes alienes a l’organització i a la seva voluntat, aquest termini quedarà suspès. (Darrera frase és nova, a valorar)
En cas que la Presidència no pugui exercir el seu càrrec per qualsevol circumstància, la Secretaria General assumirà les funcions, i l’Executiva Nacional proposarà, d’entre els seus membres, la persona o persones que en qui es delegaran les funcions de la Secretaria General Presidència. La proposta serà aprovada pel Consell Nacional.
En cas de dimissió, impediment, incapacitat o defunció de la persona que ocupi la Presidència, la Secretaria General s’ha d’encarregar d’impulsar la celebració d’un congrés nacional extraordinari per escollir una nova direcció nacional en el termini de tres mesos des del moment en què s’hagi produït la vacant.
Article 81. Secretaria General
Les funcions de la Secretaria General són:
La Secretaria General pot ser reelegida ininterrompudament fins a un màxim de 12 8 anys, si bé sempre pot acabar el mandat. Quan la Secretaria General no hagi pogut desenvolupar plenament les seves funcions com a conseqüència de causes alienes a l’organització i a la seva voluntat, aquest termini quedarà suspès.(Aquesta darrera frase es nova, a valorar)
En cas que la Secretaria General no pugui exercir el seu càrrec per qualsevol circumstància, l’Executiva Nacional el Consell Nacional proposarà, d’entre els seus membres, la persona o persones que en qui es delegaran les funcions de la Secretaria General. La proposta serà aprovada pel Consell Nacional. (Text nou, a valorar)
En cas de dimissió, impediment, incapacitat o defunció de la persona que ocupi la Secretaria General, la Presidència del partit proposarà al Consell Nacional aprovarà entre els seus membres una nova persona entre els membres de l’Executiva Nacional per substituir-la en el càrrec fins al proper Congrés Nacional ordinari.
Article 82. Funcions de l’Executiva Nacional
Durant els intervals de sessions del Consell Nacional, correspon a l’Executiva Nacional l’adequació a les circumstàncies de cada moment de la línia política d’Esquerra Republicana.
També és funció de l’Executiva Nacional:
Article 83. Composició de l’Executiva Nacional
Formen l’Executiva Nacional:
– La Presidència.
– La Secretaria General i
– La Presidència del Consell Nacional.
– La Presidència de la Taula Institucional Municipal (Aquest òrgan és nou, i substitueix sembla del Consell Municipal actual).
– La persona que ostenti la màxima representació d’Esquerra Republicana al Govern Balear, a la Generalitat de Catalunya i a la Generalitat Valenciana.
– Els representants d’Esquerra Republicana que ostentin la presidència de les cambres legislatives.
– Els presidents o portaveus d’Esquerra Republicana a les cambres legislatives.
– Les persones que ostentin la màxima representació a cadascuna de les diputacions provincials, mentre aquests existeixin i no siguin substituïts pels consells de vegeuria, o als consells insulars
– Els representants d’Esquerra Republicana que ostentin la presidència dels grups municipals als ajuntaments de Barcelona, València, Palma de Mallorca i Perpinyà.
– Les presidències o secretaries generals del País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses i les federacions regionals. Per garantir la paritat, aquesta representació l’exerciran dos anys les presidències i dos anys les secretaries generals.
– Dues persones representants de la Regió Metropolitana de Barcelona.
– Una persona representant del Consell Assessor d’Esquerra Republicana.
– El Portaveu Nacional i la Secretaria d’Organització del Jovent Republicà.
Article 84. Organització i funcions dels membres de l’Executiva Nacional
El partit es pot dotar de càrrecs que desenvolupin funcions de suport a la Presidència i a la Secretaria General.
L’Executiva Nacional pot nomenar, d’entre els seus membres, un Portaveu, i també una Secretaria d’Actes, que dona fe dels acords adoptats i els comunica, si escau.
Les funcions de Portaveu del partit són les d’exposar públicament les decisions acordades en el si de l’organització i marcar els posicionaments de manera coordinada amb la Presidència i la Secretaria General.
Així mateix, també es pot dotar de vicesecretaries generals per impulsar les tasques del partit en el seu àmbit, com també per coordinar les tasques de les secretaries nacionals que té assignades.
Les secretaries nacionals han d’assumir les competències que els Estatuts i els reglaments vigents els atorguen, com també la coordinació i direcció de les secretaries territorials del seu àmbit de competències.
L’Executiva Nacional ha d’escollir, d’entre els seus membres, a proposta de la Presidència i de la Secretaria General , una Permanent Nacional. La Presidència convoca la Permanent. La Permanent farà el seguiment de les decisions preses per l’Executiva Nacional entre les seves reunions.
Article 85. Convocatòria, ordre del dia, adopció d’acords i periodicitat de l’Executiva Nacional (Llevat del tema electrònic, la resta de temes en verd, estaven en els Estatuts actual, i la ponència ho ha tret o modificat)
1. S’ha de celebrar una Executiva Nacional quan la Presidència la convoqui o a petició formal, per escrit o electrònicament amb acreditació fefaent de lliurament, d’almenys una quarta part dels membres de l’Executiva Nacional. En cas que la Presidència no convoqui l’Executiva Nacional, o no es respecti la freqüència que determinen aquests Estatuts, la Secretaria General, si ho considera necessari, prendrà les mesures oportunes per garantir-ne la convocatòria. La convocatòria ordinària de l’Executiva Nacional s’ha de fer amb un mínim de set dies d’antelació a la data de la reunió.
2. La Presidència de l’Executiva Nacional ha de confeccionar l’ordre del dia, incloent-hi les qüestions o assumptes preceptius. Aquest ordre del dia serà aprovat per l’Executiva Nacional o modificat a petició d’un 30 % dels membres de l’executiva.
3. El debat dels punts inclosos a l’ordre del dia, moderat per la Presidència, s’ha d’iniciar amb una exposició per part del ponent. A continuació, la Presidència ha d’obrir un torn de paraula, en el qual poden participar tots els membres de l’Executiva Nacional. En tot cas, s’ha de preveure un torn de rèplica i contrarèplica si així se sol·licita. Els acords de l’Executiva Nacional s’adopten per majoria simple.
4. Com a mínim, l’Executiva Nacional s’ha de reunir una vegada cada mes.
Títol IV. Altres òrgans
Capítol I. Òrgans de control
Article 92 86. Principis generals
Aquests Estatuts atorguen als òrgans previstos en aquest capítol la responsabilitat de vetllar pel bon govern d’Esquerra Republicana. Els membres que conformen aquests organismes són escollits pel Consell Nacional per una majoria absoluta dels membres assistents, a proposta de l’Executiva Nacional. Congrés Nacional.
Les persones proposades, ho són pel seu compromís amb el partit i per exercir les seves responsabilitats amb professionalitat, correcció, equitat i discreció. Han de tenir una militància afiliació superior als quatre anys, no poden ser membres del Consell Nacional ni de l’Executiva Nacional ni tenir relació laboral amb Esquerra Republicana. Igualment, han d’estar al corrent de compliment de Carta Financera.
Aquests òrgans actuen amb independència respecte de l’estructura executiva del partit. La militància Les persones afiliades i l’estructura orgànica d’Esquerra Republicana col·laboraran sempre que ho requereixi qualsevol d’aquests òrgans.
Tota persona militant o òrgan d’àmbit nacional o territorial pot presentar davant de la Comissió de Garanties qualsevol consulta relativa a la interpretació i l’aplicació dels Estatuts, de la Carta Financera, del Codi Ètic o dels reglaments del partit.
Secció 1a. Comissió de Garanties
Article 93 87. Naturalesa de la Comissió de Garanties
La Comissió de Garanties és un òrgan de caràcter permanent, responsable de garantir i defensar el respecte a la democràcia interna del partit i els drets dels afiliats. Vetlla per la correcta interpretació i aplicació de la normativa interna i pel correcte desenvolupament dels processos electorals interns, ja siguin de tipus electiu o consultiu.
La Comissió de Garanties està formada per una Presidència i vuit vocals, escollits vocalies, escollides pel Consell Nacional, a proposta de l’Executiva Nacional, Congrés Nacional d’entre la militància les persones afiliades del partit, i es divideix en dues subcomissions: Garanties Internes i Garanties Electorals. La subcomissió de Garanties Internes i la subcomissió de Garanties Electorals estan formades pel President, que els és comú, per la Presidència, que els és comuna i per quatre vocals que escolliran entre els seus membres d’entre si una persona que en coordini les actuacions.
Article 94 88. Funcions de la Comissió de Garanties
Els seus àmbits d’actuació són:
Secció 2a. Comissió Censora de Comptes
Article 95 89. Comissió Censora de Comptes
La Comissió Censora de Comptes és un òrgan, els membres del qual són escollits pel Congrés Nacional, de caràcter permanent format per una Presidència i dues vocalies amb formació i experiència contrastada en l’àmbit de les finances.
Correspon a la Comissió Censora de Comptes fer un seguiment pressupostari i comptable de les finances d’Esquerra Republicana, dur a terme verificacions puntuals de la gestió dels recursos del partit, proposar millores a l’Executiva Nacional i assessorar el Consell Nacional i l’Executiva Nacional en termes econòmics i financers de caire intern.
Amb la liquidació de l’exercici, o a petició de l’Executiva Nacional o d’un terç del Consell Nacional, la Comissió Censora de Comptes ha d’informar el Consell Nacional sobre l’evolució financera, el sistema de control intern i els comptes anuals d’Esquerra Republicana.
Capítol II. Comissions sectorials
Article 96 90. Naturalesa
Les comissions sectorials són òrgans tècnics de debat, i de treball i de consulta que es constitueixen sobre la base d’àrees temàtiques per col·laborar en l’elaboració del discurs, el plantejament de propostes i el posicionament públic d’Esquerra Republicana en els aspectes que els siguin propis.
Les comissions sectorials han de ser consultades i escoltades en aquells assumptes que són del seu àmbit dels seus camps específics i que el partit s’hi hagi de posicionar en l’exercici de la seva activitat política
El Consell Nacional, mitjançant un reglament, ha de determinar el nombre, el nom i l’àmbit territorial de les comissions sectorials.
Les comissions sectorials estan formades per militants, simpatitzants i amics vinculats persones afiliades i amigues vinculades al seu àmbit d’actuació. Cada per-sona pot formar part de fins a un màxim de dues comissions sectorials; tanmateix, només pot ser membre d’una sola executiva sectorial.
La responsabilitat sobre les comissions sectorials, com també les tasques de representació, recauen en els membres de l’Executiva Nacional, del País València i de les Illes Balears que tinguin responsabilitats de caràcter sectorial.
Article 97 91. Funcions
Les funcions bàsiques de les comissions sectorials són:
Article 98 92. Òrgans de les comissions sectorials
L’òrgan bàsic de la comissió sectorial és l’assemblea, de la qual formen part tots els militants, simpatitzants i amics totes les persones afiliades i amigues que hi estiguin inscrits. L’assemblea s’ha de reunir, com a mínim, un cop l’any.
La presidència i l’executiva de cada comissió sectorial, les escull l’assemblea sectorial dins dels sis mesos següents a la celebració del Congrés Nacional. Per ser candidat a la presidència, s’ha de tenir, com a mínim, un any d’antiguitat com a membre de la comissió sectorial. S’hauran, també, de presentar els avals requerits reglamentàriament i una proposta d’executiva sectorial. Un cop l’assemblea sectorial hagi escollit la presidència, l’Executiva Nacional o l’executiva del País Valencià o les Illes Balears l’ha de ratificar.
Les executives sectorials s’han de reunir, com a mínim, trimestralment.
Article 99 93. Coordinadora Sectorial
La Coordinadora Sectorial és l’òrgan responsable de coordinar la tasca de les comissions sectorials. Està formada per la vicesecretaria o les vicesecretaries generals responsables de les comissions sectorials, per les secretaries nacionals vinculades a aquests òrgans i per les presidències sectorials, el coordinador de LGBTI, el coordinador de Ciutadania i de les migracions i la Presidència de l’Assemblea Nacional de les Dones.
Hi podran assistir, quan es cregui oportú, els membres de la permanent de les Illes Balears i Pitiüses i del País Valencià responsables de la política sectorial als respectius territoris.
Esquerra Republicana del País Valencià i de les Illes Balears poden constituir coordinadores sectorials territorials, tal com s’especifica en aquests Estatuts.
Capítol III. Òrgans consultius
Secció 1a. Consell Assessor d’Esquerra Republicana
Article 100 94. Consell Assessor
El Consell Assessor és un òrgan permanent assessor de la Presidència d’Esquerra Republicana, en matèria de reflexió, debat, orientació i suport a la política general del partit.
La composició i el nomenament dels membres del Consell Assessor d’Esquerra Republicana s’han d’aprovar en Executiva Nacional a proposta de la Presidència del partit. Està format per persones amb una reconeguda trajectòria de servei al país en els àmbits polític, cívic i professional.
S’ha de renovar després de cada Congrés Nacional i el convocarà la Presidència d’Esquerra Republicana quan ho consideri oportú.
Secció 2a. Consell Taula Institucional Municipal
Article 101 95. Naturalesa i funcions del Consell de la Taula Institucional Municipal
El Consell La Taula Institucional Municipal és un l’òrgan, format per electes locals, que té, entre les seves funcions, l’assessorament, el debat i l’elaboració de propostes en els àmbits que tinguin incidència en el món local. de coordinació de la representació d’Esquerra Republicana ales institucions locals que té, entre les seves funcions, la participació, l’assessorament, el debat i l’impuls de les propostes en els àmbits que tinguin incidència en el món local.
El Consell La Taula Institucional Municipal d’Esquerra Republicana s’ha de constituir després de les eleccions municipals i l’Executiva Nacional n’aprovarà la composició.
La Taula Institucional Municipal s’ha de reunir a proposta de la Presidència del mateix òrgan, La Secretaria recau en la secretaria nacional responsable de la coordinació de les entitats supramunicipals. Aquest òrgan s’ha de reunir, com a mínim, dos cops l’any, a proposta de la seva Presidència. Les seves funcions són:
Article 102 96. Composició del Consell de la Taula Institucional Municipal
El Consell Municipal està format per les persones que, per la seva condició d’electes locals o representants de les entitats supramunicipals, formen part del Consell Nacional, pels presidents del Consells Comarcals que siguin militants d’Esquerra Republicana i per les persones presents als òrgans de direcció de les entitats municipalistes. La Secretaria Nacional de Política Municipal també ha de proposar, d’acord amb les federacions territorials, altres electes locals a fi i efecte de garantir la representativitat de tot el territori. Aquesta proposta ha de ser aprovada per l’Executiva Nacional.
A proposta de la Presidència d’Esquerra Republicana, l’Executiva Nacional ha d’elegir, Entre els membres de la Taula Institucional Municipal, S’escollirà una Presidència. , que ha de ser ratificada pel mateix òrgan.
La Taula Institucional Municipal està formada pels principals càrrecs institucionals del món local que representen Esquerra Republicana:
Article 103. Òrgans del Consell Municipal
A proposta de la Presidència d’Esquerra Republicana, l’Executiva Nacional ha d’elegir, entre els membres del Consell Municipal, una Presidència, que ha de ser ratificada pel mateix òrgan.
El Consell Municipal s’ha de dotar d’una executiva segons l’establert reglamentàriament, que haurà de ser ratificada pel seu plenari.
La Presidència del Consell Municipal pot convocar anualment una Assemblea d’Electes Locals d’Esquerra Republicana per promoure el debat i la informació entre els membres, i posicionar el partit sobre aspectes rellevants per al món municipal. La Presidència d’Esquerra Republicana o, si no pot ser, la Secretaria General, ha de presidir l’Assemblea d’Electes Locals.
Esquerra Republicana del País Valencià i de les Illes Balears poden constituir consells municipals territorials, tal com s’especifica en aquests Estatuts.
Secció 3a. Assemblea Nacional de les Dones
Article 104 97. Naturalesa i funcions de l’Assemblea Nacional de les Dones
L’Assemblea Nacional de les Dones és un òrgan de participació, d’assessorament i de debat i d’impuls de les polítiques de gènere d’Esquerra Republicana, tant en l’àmbit intern com en l’extern. S’estructura sota la coordinació de la Secretaria de les Dones o del membre de l’Executiva Nacional que n’assumeixi les funcions. La Vicesecretaria General responsable de l’àmbit de les dones.
Les seves funcions bàsiques són:
Article 105 98. Composició de l’Assemblea Nacional de les Dones
L’Assemblea Nacional de les Dones està formada per totes les dones militants i simpatitzants afiliades d’Esquerra Republicana. També es pot donar participació a les dones amigues.
Després de la celebració del Congrés Nacional, a proposta de la Presidència d’Esquerra Republicana, l’Executiva Nacional s’ha d’elegir, entre els membres de l’Assemblea Nacional de les Dones, una Presidència, que haurà de ser ratificada pel mateix òrgan.
S’ha de celebrar una Assemblea Nacional de les Dones, com a mínim, anualment, i l’ha de convocar la seva Presidència, que ha d’elaborar l’ordre del dia, presidirà l’Assemblea i vetllarà per la difusió de les seves conclusions.
Secció 4a. Coordinadora de polítiques per a persones Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals (LGBTI)
Article 106 99. Naturalesa i funcions de la Coordinadora de Polítiques LGBTI
La Coordinadora de Polítiques LGBTI d’Esquerra Republicana és un òrgan de participació, d’assessorament, de debat i d’impuls de propostes en l’àmbit de les polítiques LGBTI.
Les seves funcions bàsiques són:
Article 107 100. Composició de la Coordinadora de polítiques LGTBI
La Coordinadora de polítiques LGTBI d’Esquerra Republicana està formada pels militants, simpatitzants i amics per les persones afiliades i amigues que s’hi inscriguin.
Després de la celebració del congrés nacional, a proposta de la Presidència d’Esquerra Republicana, l’Executiva Nacional s’ha d’elegir, d’entre els membres de la Coordinadora de Polítiques LGBTI, una persona coordinadora, que ha de ser ratificada pel mateix òrgan.
S’ha de celebrar una Coordinadora, com a mínim, anualment, i l’ha de convocar el seu Coordinador la presidència del mateix òrgan, que elaborarà l’ordre del dia, en presidirà les sessions i vetllarà per la difusió de les seves conclusions.
Secció 5a. Coordinadora de Ciutadania i de les migracions
Article 108 101. Naturalesa i funcions de la Coordinadora de Ciutadania i de les migracions
La Coordinadora de Ciutadania i de les migracions d’Esquerra Republicana és un òrgan de participació, d’assessorament, de debat i d’impuls de polítiques en l’àmbit dels drets de la ciutadania, amb relació al procés d’acollida i acomodació de la ciutadania i de la gestió de la diversitat, així com dels programes electorals en aquest àmbit temàtic.
Les seves funcions bàsiques són:
Article 109 102. Composició de la Coordinadora de Ciutadania i de les migracions
La Coordinadora de Ciutadania i de les migracions d’Esquerra Republicana està formada per tots els militants, simpatitzants i amics les persones afiliades i amigues que s’hi inscriguin.
Després de la celebració del Congrés Nacional, a proposta de la Presidència d’Esquerra Republicana, l’Executiva Nacional ha d’elegir, entre els membres de la Coordinadora de Ciutadania de les migracions d’Esquerra Republicana, una persona coordinadora Presidència, que haurà de ser ratificada pel mateix òrgan.
La Coordinadora integra una persona representant per a cadascuna de les federacions territorials que es consideri oportú, que es determinada de comú acord entre la pròpia persona coordinadora la Presidència i l’executiva territorial corresponent.
S’ha de celebrar una Coordinadora, com a mínim, anualment, i l’ha de convocar el seu Coordinador la presidència del mateix òrgan, que elaborarà l’ordre del dia, en presidirà les sessions i vetllarà per la difusió de les seves conclusions.
Secció 6a. Coordinadora de Països Catalans
Article 110 103. Naturalesa i funcions de la Coordinadora de Països Catalans
La Coordinadora de Països Catalans d’Esquerra Republicana és un òrgan d’assessorament, de debat i reflexió i d’impuls de polítiques en l’àmbit de la construcció nacional dels Països Catalans.
Les seves funcions bàsiques són:
Article 111 104. Composició de la Coordinadora de Països Catalans
La Coordinadora de Països Catalans està formada per tots aquells militants, simpatitzants i amics totes aquelles persones afiliades i amigues que s’hi inscriguin.
Després de la celebració del Congrés Nacional, a proposta de la Presidència d’Esquerra Republicana, l’Executiva Nacional ha d’elegir, entre els membres de la Coordinadora de Països Catalans, una persona coordinadora presidència que haurà de ser ratificada pel mateix òrgan.
S’ha de celebrar una Coordinadora, com a mínim anualment, i l’ha de convocar el seu Coordinador la presidència del mateix òrgan, que elaborarà l’ordre del dia i en presidirà les sessions.
Títol V. De les JERC Del Jovent Republicà
Article 112 105. JERC Jovent Republicà
Les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) (Jovent Republicà) són una organització política juvenil amb personalitat jurídica pròpia que comparteix i fa seva la Declaració Ideològica d’Esquerra Republicana.
Article 113 106. Protocols de relacions
Les relacions entre Esquerra Republicana i les JERC el Jovent Republicà s’estableixen a partir d’un protocol que és proposat per una comissió mixta i paritària de les dues organitzacions, i aprovat pels consells nacionals respectius.
Títol VI. De l’obertura, participació i regulació interna
Capítol I. Entitats
Article 114 107. Entitats d’Esquerra Republicana
Són entitats d’Esquerra Republicana les associacions, les agrupacions, els clubs, les seccions d’estudi i similars que estiguin formades exclusivament per persones vinculades a Esquerra Republicana. També es consideren entitats d’Esquerra Republicana les entitats i els antics partits polítics que van ser fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Per ser admès o exclòs com a entitat d’Esquerra Republicana, es requereix la majoria del Consell Nacional, a proposta de l’Executiva Nacional.
Article 115 108. Entitats associades a Esquerra Republicana
Són entitats associades al partit les que comparteixin totalment o parcialment els objectius polítics i n’assumeixin la defensa, ja sigui en l’àmbit nacional, territorial, local o sectorial. La coordinació entre les entitats associades i Esquerra Republicana s’ha de fer en la forma que determini l’Executiva Nacional per a cada cas, mitjançant un protocol que ha d’aprovar el Consell Nacional.
Per ser admès o exclòs com a entitat associada a Esquerra Republicana, es requereix la majoria del Consell Nacional, a proposta de l’Executiva Nacional.
Les persones que formin part de les entitats associades a Esquerra Republicana podran participar, com reglamentàriament es determini, en els òrgans i els processos electius i consultius.
Capítol II. Referèndums i consultes
Article 116 109. Disposicions generals
Les persones vinculades a Esquerra Republicana poden participar en els processos de presa de decisions interns. S’han de regular, amb un reglament, les condicions de celebració de cadascun d’aquests processos participatius.
Sobre les qüestions que es considerin fonamentals per al partit, es pot dur a terme un procés participatiu, per sufragi universal, de les persones vinculades a Esquerra Republicana, per instància de la majoria absoluta dels membres que constitueixen l’Executiva Nacional o el Consell Nacional, o del 10 % de la militància del les persones afiliades al partit.
El procés participatiu es durà a terme en l’àmbit territorial afectat per la pregunta formulada. La petició s’ha d’adreçar a la Comissió de Garanties, que en comprovarà els requisits esmentats i ho notificarà a l’Executiva Nacional.
El procés participatiu s’ha de celebrar dins dels 60 dies següents a la presa de coneixement de que n’hagi estat informada l’Executiva Nacional, que nomenarà una comissió organitzadora. En tot cas, s’ha de garantir el debat entre les diferents posicions davant la pregunta.
La modalitat de participació es fa a mitjançant dos mecanismes:
Article 117 110. Referèndums
El resultat de la votació és de caràcter vinculant per a tots els òrgans i càrrecs del partit, així com per a tots els càrrecs i institucionals.
Com a norma general, només es pot celebrar un referèndum l’any, tot i que, a proposta de la Presidència, se’n podrien celebrar d’altres, si així ho acordés el Consell Nacional.
En el cas que el contingut d’un la proposta que se sotmeti a referèndum sigui rebutjat per la majoria de les persones vinculades a Esquerra Republicana que hi hagin participat, no es podrà tornar plantejar de nou la mateixa qüestió fins al cap de quatre anys, excepte acord contrari de dues terceres parts del Consell Nacional.
Article 118 111. Consulta no vinculant
La decisió de la consulta no té un caràcter vinculant per als òrgans de direcció del partit.
La consulta no vinculant té un caràcter consultiu per als òrgans de direcció del partit.
Els òrgans territorials també poden dur a terme consultes no vinculants sobre qüestions que afectin el seu àmbit territorial concret. Poden també ser impulsades pel 25 % de la militància de ple dret adscrita, i han de ser sobre qüestions que afectin el seu àmbit territorial. No poden ser referides a posicionaments que hagi establert o hagi d’establir l’Executiva Nacional o el Consell Nacional. La petició s’ha de trametre a l’Executiva Nacional, que n’ha de donar el vistiplau.
Els òrgans territorials també poden dur a terme consultes no vinculants sobre qüestions que afectin el seu àmbit territorial concret. També poden impulsar una consulta no vinculant el 20% de les persones afiliades adscrites al territori que l’organitzi, i ha de ser sobre qüestions que afectin l’àmbit territorial en qüestió. No es podran organitzar consultes no vinculants referides a posicionaments que hagi establert o hagin d’establir l’Executiva Nacional o el Consell Nacional. La petició s’ha de trametre a l’Executiva Nacional, que n’ha de donar el vistiplau.
Capítol III. Càrrecs públics
Article 119 112. Càrrecs públics
Són càrrecs públics d’Esquerra Republicana les persones designades pels òrgans del partit i escollides en llistes presentades sota el nom d’Esquerra Republicana o denominacions específiques, així com les persones proposades per Esquerra Republicana per ocupar càrrecs públics de designació directa. No seran càrrecs públics d’Esquerra Republicana els que hi accedeixin en representació d’una altra formació política en coalició amb Esquerra Republicana.
Els càrrecs públics d’Esquerra Republicana han d’exercir les seves responsabilitats amb correcció, transparència, dedicació, austeritat, servei a la ciutadania i al país, i amb el degut respecte institucional.
S’evitaran les acumulacions de càrrecs públics injustificades que en dificultin l’exercici correcte i eficient.
Article 120 113. Drets i deures
Els drets dels càrrecs públics són:
Els deures dels càrrecs públics són:
Article 121 114. Limitacions de mandats
La durada màxima de forma ininterrompuda en un mateix càrrec públic institucional de caràcter executiu i supralocal, en representació d’Esquerra Republicana, no serà superior a 12 8 anys, si bé sempre es pot acabar el mandat.
Capítol IV. Llistes electorals
Article 122 115. Inelegibilitat
Seran inelegibles les persones incurses en un procés penal respecte del qual s’hagi dictat acte resolutori d’apertura de judici oral per un delicte relacionat amb la corrupció.
Secció 1a. Eleccions municipals
Article 123 116. Eleccions municipals
Per a les eleccions municipals, el Consell Nacional ha d’aprovar, a proposta de l’Executiva Nacional, un reglament que reguli el procés electoral d’elecció de la persona cap de llista i de confecció de la resta de la llista. Aquest reglament ha de determinar la composició de la Comissió Electoral Municipal, que és la responsable de vetllar pel procés.
Les executives locals, o regional en el cas de Barcelona, han de proposar a les respectives assemblees locals, o congrés regional en el cas de Barcelona, una comissió electoral local, que s’ha d’encarregar d’elaborar la proposta de llista, que haurà de ser ratificada per una assemblea local o congrés posterior. Per elaborar la proposta de llista, l’executiva local o regional podrà emprar els mecanismes de participació que consideri oportuns. i establir criteris de paritat més exigents que no pas els establerts normativament.
Secció 2a. Eleccions a cambres legislatives
Article 124 117. Disposicions generals
Per a les eleccions a les cambres legislatives, l’Executiva Nacional ha de proposar al Consell Nacional un reglament que estableixi, entre d’altres, l’àmbit territorial de celebració de cada congrés per elegir les persones candidates, i el procediment de l’elecció del cap de cartell, de la persona cap de llista a cada circumscripció, de la resta de la llista i la composició de la Comissió Electoral de cada circumscripció.
La Comissió Electoral, per garantir el degut equilibri territorial i la plasmació a les llistes electorals, comptarà amb la presència, com a mínim, de les presidències regionals en el cas de Catalunya.
Per a les eleccions a les cambres legislatives del País Valencià i de les Illes Balears, les Executives territorials han d’aprovar un reglament específic que haurà de ser ratificat pel Consell Nacional. Aquest reglament ha de seguir els principis generals que inspiren aquest capítol, adaptat a l’àmbit territorial en qüestió.
Article 125 118. Elecció del cap de cartell
Qualsevol persona pot presentar la seva candidatura a cap de cartell. Les persones que optin a ser cap de cartell hauran de comptar, per poder concórrer al procés, amb un mínim del 5 % d’avals d’entre la militància les persones afiliades de l’àmbit territorial, d’un terç d’avals dels membres de l’Executiva Nacional o bé d’una quarta part del Consell Nacional.
En el cas que la Comissió de Garanties proclami una sola candidatura, quedarà proclamada directament com a cap de cartell. En cas que proclami més d’una candidatura, es procedirà a l’elecció del cap de cartell per un procés de primàries o, si no pot ser en el cas que els terminis no ho permetin, per majoria del Consell Nacional.
Article 126 119. Elecció i ordenació de la resta de la llista
Pel que fa a l’elecció de la resta de persones que han de formar part de les llistes electorals, els congressos corresponents hauran d’escollir els candidats en proporció al nombre de militants militància que té cada federació.
Per optar a la primera persona candidata de la comarca o regió a la llista electoral, cal aportar un aval mínim del 3 % de la militància de l’àmbit territorial.
La Federació Regional de Barcelona podrà aprovar un reglament específic per a l’elecció dels candidats de les persones candidates, que podrà establir mecanismes específics de participació. i criteris de paritat més exigents que no pas els establerts.
El reglament pot preveure la possibilitat de reservar un percentatge de llocs a les llistes per a persones proposades per la Presidència i que comptin amb el vistiplau de l’Executiva Nacional, així com la inclusió a les llistes electorals de persones proposades per les assemblees de les comissions sectorials.
Un cop celebrats els congressos territorials i les assemblees sectorials, la comissió electoral ha d’elaborar una proposta d’ordenació de la llista per a cada circumscripció. Aquesta proposta ha de ser aprovada per l’Executiva Nacional i ratificada pel Consell Nacional.
Secció 3a. Primàries
Article 127 120. Primàries
Els reglaments reguladors dels processos d’elecció de la persona cap de cartell de les cambres legislatives poden preveure, com a principi general, mecanismes d’eleccions primàries en què participin les persones vinculades, els membres d’alguna entitat associada a Esquerra Republicana i les persones inscrites al cens d’electors. Els mecanismes d’eleccions primàries també es poden aplicar a les eleccions municipals.
El cens d’electors d’Esquerra Republicana és un registre que conté les dades personals d’identificació, contacte i residència de les persones que, sense estar vinculades o ser membres d’alguna entitat associada a Esquerra Republicana,
s’inscriuen voluntàriament en aquest registre per poder participar en els processos electius no orgànics i participatius d’Esquerra Republicana quan un reglament així ho estableixi.
Capítol V. Codi Ètic
Article 128 121. Codi Ètic
El Codi Ètic, que té la consideració d’annex als Estatuts, és la pauta que regula els valors i principis que han de conformar el comportament públic i intern de les persones vinculades a Esquerra Republicana.
El Codi Ètic s’adreça a qualsevol persona que militi o representi, Esquerra Republicana, en tant que càrrec orgànic, electe o elegible, així com al personal laboral i contractat vinculat a Esquerra Republicana, que haurà d’acceptar els principis que s’hi regulen i complir el que estableixi el Codi de Conducta que, amb el rang de reglament, els desenvoluparà.
El Codi de Conducta és el reglament que desenvolupa el Codi Ètic i plasma normativament el sistema de prevenció de riscos penals i protecció de la integritat del partit fent efectiu el ferm compromís i donant compliment a les exigències de la legislació vigent.
El Codi Ètic i el Codi de Conducta s’adrecen a qualsevol persona afiliada o que representi Esquerra Republicana, en tant que càrrec orgànic, electe o elegible, així com al personal laboral i contractat vinculat a Esquerra Republicana, que haurà d’acceptar els principis i complir les normes que s’hi regulen.
Capítol VI. Règim disciplinari
Article 129 122. Expedients disciplinaris
Els expedients disciplinaris tenen com a funció l’enjudiciament de conductes de les persones afiliades i si aquestes són contràries al cos normatiu d’Esquerra Republicana.
L’expedient disciplinari s’ha d’iniciar per decisió motivada de qualsevol òrgan del partit afectat directament per la conducta de la persona afiliada susceptible d’ésser objecte d’expedient disciplinari l’Executiva Nacional o les executives del País Valencià, de les Illes Balears i regionals. Si inicien l’expedient els òrgans territorials, s’ha de comunicar a l’Executiva Nacional.
L’expedient es tramitarà sota el principi de confidencialitat i se n’assegurarà el ple coneixement a la persona afectada per garantir els seus drets individuals.
La Comissió de Garanties instrueix els expedients disciplinaris. Aquesta instrucció, necessàriament contradictòria, ha d’escoltar la persona afectada, i ha d’acabar amb la presentació d’una proposta de resolució. a l’Executiva Nacional, que és l’òrgan encarregat d’acordar amb les eventuals sancions, de manera motivada. La persona sancionada pot interposar un recurs contra la resolució de l’Executiva Nacional davant del mateix òrgan mitjançant escrit fonamentat.
Iniciat l’expedient, s’ha de resoldre en el termini màxim de dotze sis mesos.
Article 130 123. Mesures cautelars
L’Executiva Nacional La Comissió de Garanties pot acordar la suspensió preventiva de la condició de militant i simpatitzant d’afiliat només si la presumpta infracció porta aparellada la sanció de separació temporal de militància o expulsió.
La Comissió de Garanties pot aixecar les suspensions preventives de la condició de militant i simpatitzant les mesures cautelars en el termini màxim de 21 dies.
En el cas que aquesta suspensió preventiva s’esdevingui com a conseqüència que la persona interessada expedientada està incursa en un procés penal respecte del qual s’ha dictat acte resolutori d’apertura del judici oral per un delicte relacionat amb la corrupció, aquesta suspensió és automàtica i no es pot aixecar en cap cas.
Article 131 124. Instrucció, resolució i recurs
La Comissió de Garanties notifica de forma fefaent mitjançant correu certificat a la persona expedientada, la incoació de l’expedient disciplinari, indicant-hi l’òrgan impulsor, els fets que motiven l’expedient i el nom del ponent que l’instrueix. En la mateixa notificació es dóna a l’expedientat se li dóna un termini de vint dies, a comptar des de la recepció de la notificació, perquè formuli un plec de descàrrec, aporti la documentació que li sembli oportuna i proposi les proves de què es vulgui fer valer per defensar-se.
Un cop tancada la instrucció, i després de la deliberació, la Comissió de Garanties eleva un informe amb la proposta de emet resolució raonada a l’Executiva Nacional, que és l’ com a òrgan competent d’acordar eventuals sancions i resolucions.
La decisió motivada de l’Executiva Nacional es comunica de manera fefaent mitjançant correu certificat al militant o simpatitzant expedientat a la persona expedientada. En el cas que no vulgui rebre la notificació o no es pugui lliurar, la decisió de l’Executiva Nacional es pot consultar, durant un mes, a la Seu Nacional.
L’expedientat sancionat La persona sancionada pot interposar recurs contra la resolució de l’Executiva Nacional davant del mateix òrgan en un termini de quinze dies a comptar des de la notificació de la resolució de l’expedient, mitjançant un escrit fonamentat.
El Consell Nacional resol estimant o desestimant el recurs de la persona sancionada en el primer ple que se celebri un cop interposat el recurs.
Article 132 125. Infraccions
Constitueixen infraccions els actes o conductes comesos per les persones militants i simpatitzants afiliades per acció o omissió, que siguin contraris al cos normatiu d’Esquerra Republicana.
Les infraccions poden ser lleus, greus i molt greus. No s’imposarà cap sanció disciplinària per actes que no estiguin tipificats com a infraccions en aquest capítol en el moment en què es cometin sense perjudici de la remissió a disposicions reglamentàries per completar el tipus, ni sense la tramitació prèvia d’un expedient disciplinari.
Són infraccions lleus:
Són infraccions greus:
Són infraccions molt greus:
Article 133 126. Sancions
Els actes constitutius d’infracció seran sancionats d’acord amb els criteris següents:
Les sancions s’imposaran tenint en compte la gravetat dels fets, la reiteració i la transcendència interna i externa al partit, la producció efectiva de perjudicis o la posició de responsabilitat a Esquerra Republicana en la mesura que els lideratges comporten més exigència d’integritat.
Art 127. Prescripció
Les infraccions prescriuen:
–Les lleus, a l’any.
–Les greus, als tres anys.
–Les molt greus, als cinc any, excepte les relacionades amb la corrupció, que no prescriuen.
Els acords d’obertura d’investigació perla persona responsable de compliment o d’obertura d’expedient sancionador per l’Executiva Nacional o regional interrompen el còmput del termini de prescripció.
Títol VII. Del règim econòmic, administratiu i jurídic
Capítol I. Règim administratiu i jurídic
Article 134 128. Capacitat jurídica
Esquerra Republicana té plena capacitat jurídica d’obrar i, en concret, per adquirir, alienar i efectuar tots els actes de disposició que consideri necessaris sobre els seus béns i drets, segons acordin els òrgans de direcció, en l’àmbit de les seves competències.
Article 135 129. Representació legal
La representació legal del partit recau en la Presidència, Secretaria General i la Secretaria de Finances.
La Presidència, la Secretaria General i la Secretaria de Finances pot poden atorgar els apoderaments generals o especials que cregui convenients per al bon funcionament de l’administració d’Esquerra Republicana.
També tenen plenes facultats per contractar en nom d’Esquerra Republicana i obligar el partit vàlidament per a qualsevol títol i en qualsevol forma admesa en dret, prèvia consulta i posterior ratificació del Consell Nacional.
Article 136 130. Règim de contractació
Esquerra Republicana ha d’elaborar unes instruccions de contractació que ha d’aplicar als contractes destinats a obres i serveis i a adquirir béns en nom de l’organització. Aquestes instruccions s’han de publicar a la pàgina web del partit.
Les instruccions de contractació s’inspiraran en els principis de publicitat, concurrència, transparència, confidencialitat, igualtat i no discriminació sense perjudici del respecte a l’autonomia de la voluntat i de la confidencialitat quan sigui procedent.
Esquerra Republicana s’ha d’abstenir de contractar amb empreses que vulnerin drets fonamentals, i prioritzarà les que assumeixin valors de responsabilitat social corporativa en els àmbits socials, ambientals, de bon govern i de transparència.
Article 137 131. Dissolució i destí del patrimoni
La dissolució del partit només es pot acordar en Congrés extraordinari per majoria de 2/3. El mateix Congrés haurà de decidir la destinació del patrimoni net que resulti de la liquidació i designarà una Comissió Liquidadora a proposta de l’Executiva Nacional, que adoptarà les decisions oportunes per a la liquidació de béns i drets.
Article 138 132. Règim de documentació i protecció de dades
Les dades de les persones vinculades a Esquerra Republicana formen part d’un fitxer informàtic gestionat per la Secretaria Nacional de Finances.
Les actes dels òrgans de direcció nacional del partit i de les assemblees i congressos territorials les arxiva i custodia la Secretaria Nacional d’Organització.
Les actes dels òrgans de direcció nacional del partit i de les assemblees i congressos territorials les arxiva i custodia la Secretaria de Finances.
Esquerra Republicana garantirà el compliment de la normativa vigent en matèria de protecció de dades i privacitat i la seguretat en el tractament de les dades personals de les persones vinculades al partit.
Capítol II. Règim econòmic
Article 139 133. Patrimoni
Esquerra Republicana no disposa de patrimoni fundacional. El seu patrimoni està constituït pels béns i drets de qualsevol classe, adquirits per qualsevol títol legal, i és indivisible. L’expulsió o baixa de militància o la dissolució de federacions, regionals, comarcals, insulars i seccions locals no confereix cap dret a quotes, reemborsaments o divisions del patrimoni, que és sempre de l’exclusiva titularitat d’Esquerra Republicana.
Article 140 134. Recursos econòmics
Els recursos econòmics i financers d’Esquerra Republicana estan formats per:
La quota dels afiliats de les persones afiliades, la fixarà l’Executiva Nacional.
Article 141 135. Responsable economicofinancer
La persona titular de la Secretaria Nacional de Finances serà el responsable economicofinancer d’Esquerra Republicana.
La Secretaria Nacional de Finances ha d’acreditar coneixements o experiència professional en l’àmbit econòmic, ha de concórrer la condició d’honorabilitat i ha de respondre de la regularitat comptable de l’activitat reflectida en els comptes anuals.
No poden ser responsables de la gestió economicofinancera les persones funcionàries en actiu al servei de l’Administració Pública ni les afectades per una incompatibilitat legal.
Per a l’adequat compliment de les seves funcions, la Secretaria Nacional de Finances pot impartir instruccions específiques i criteris d’actuació dels responsables de finances dels diferents àmbits territorials.
Article 142 136. Recursos humans
Esquerra Republicana s’ha de dotar dels recursos humans necessaris per dur a terme la seva activitat. El personal laboral es distribueix entre els serveis nacionals, territorials permanents i territorials no permanents. La Secretaria Nacional de Finances administra i gestiona el personal adscrit als serveis nacionals i territorials permanents. Les instruccions de contractació del personal laboral s’inspiraran en els principis de publicitat concurrència, transparència, confidencialitat i igualtat.
En tot cas, s’ha d’exigir i garantir la independència dels empleats no electes del partit.
Article 143 137. Règim comptable
L’exercici econòmic és anual i es tanca a 31 de desembre de cada any.
Esquerra Republicana ha de portar una comptabilitat que permeti conèixer la imatge fidel de l’activitat desenvolupada en l’exercici econòmic del seu patrimoni i la situació financera. Els llibres de comptabilitat inclouen el llibre Diari, d’Inventaris i Balanços. Els Comptes Anuals estan integrats pel Balanç, el compte de Pèrdues i Guanys i la Memòria.
La comptabilitat s’ha de portar d’acord amb la normativa que li sigui d’aplicació i, en especial, d’acord amb el Pla de Comptabilitat Adaptat a les Formacions Polítiques aprovat pel Tribunal de Comptes.
Esquerra Republicana consolida els estats comptables de l’organització, entès com l’agregació de la comptabilitat de les seves unitats organitzatives, amb independència del grau d’autonomia funcional establert.
La Secretaria Nacional de Finances ha d’elaborar un sistema de control intern per garantir l’adequada intervenció i comptabilització de tots els actes i documents dels quals es derivin drets i obligacions de contingut econòmic.
Article 144 138. Pressupost
La Secretaria Nacional de Finances elabora el pressupost anual, la liquidació de l’exercici i els Comptes Anuals i els presenta a l’Executiva Nacional perquè hi doni el vistiplau.
La Comissió Censora de Comptes és l’encarregada de supervisar el control intern i els comptes anuals i ha d’emetre un informe previ a l’aprovació dels comptes davant el Consell Nacional.
El Consell Nacional ha d’aprovar el pressupost anual abans del 31 de desembre de l’any anterior a l’exercici pressupostari i la liquidació de l’exercici anterior i els Comptes Anuals abans del 30 de juny.
Un cop els Comptes Anuals han estat aprovats pel Consell Nacional, la Secretaria Nacional de Finances els ha de remetre al Tribunal de Comptes, dins del termini legalment establert.
Davant la convocatòria d’un procés electoral, la Secretaria Nacional de Finances ha d’elaborar un pressupost extraordinari que inclogui les previsions d’ingressos i despeses necessaris per concórrer en els comicis, sempre respectant els límits de despesa electoral legalment establerts, i l’ha de presentar a l’Executiva Nacional perquè l’aprovi.
Article 139. Fons de formació
La Secretaria de Finances crearà un fons de formació que té per objectiu la generació d’ingressos recurrents que permetin finançar les accions de formació de forma sostinguda, independentment de les conjuntures econòmiques i polítiques puntuals del partit.
Serà necessari un acord del Consell Nacional per mobilitzar recursos del fons de formació per a finalitats distintes a les accions de formació. El fons es dotarà amb aportacions anuals provinents dels recursos privats que genera el partit. El funcionament del fons es decidirà reglamentàriament.
Capítol III. La carta Financera
Article 145 140. Carta Financera
La gestió i administració dels recursos econòmics i financers d’Esquerra Republicana en forma de Carta Financera s’ha de fixar en un reglament específic que aprova ha d’aprovar el Consell Nacional a proposta de l’Executiva Nacional i amb el vistiplau previ de la Comissió Censora de Comptes.
Títol VIII. De la reforma dels estatuts i aprovació de la normativa interna
Article 146 141. Reforma dels Estatuts
Els Estatuts poden ser modificats de forma ordinària pel Congrés Nacional o mitjançant un Plenari extraordinari.
A iniciativa de l’Executiva Nacional, el Consell Nacional pot modificar els Estatuts en els àmbits relatius a la denominació, sigles i símbol del partit, el domicili, la pàgina web i el correu electrònic l’adreça electrònica. També pot adaptar els Estatuts a la legislació vigent i adequar-los a eventuals canvis en l’organització administrativa i territorial.
En tot cas, qualsevol modificació dels estatuts ha de ser ratificada en el següent Congrés Nacional.
Article 147 142. Aprovació de reglaments reguladors de l’activitat interna
Aquest article és d’aplicació als reglaments reguladors de l’activitat interna amb caràcter permanent.
Poden aprovar reglaments tant l’Executiva Nacional, com les executives del País Valencià, de les Illes i de la Federació de Barcelona. Els reglaments, en tot cas, sempre hauran de ser ratificats aprovats pel Consell Nacional.
Els reglaments nacionals reguladors de l’activitat interna amb caràcter permanent s’han de trametre als consellers nacionals en un termini de trenta dies naturals abans de la data de celebració del Consell Nacional en què s’hagi de procedir a l’aprovació. Es podran presentar esmenes fins a quinze dies abans de la data de celebració del Consell. Els reglaments territorials han de ser dictaminats per la Comissió de Garanties abans que els ratifiqui el Consell Nacional.
Disposicions transitòries
Disposició transitòria primera
Les executives locals es renovaran fins al 31 de desembre del 2015. Les que hagin dut a terme la renovació de l’executiva entre el gener del 2015 i l’entrada en vigor d’aquests Estatuts es podran renovar en la següent assemblea anual ordinària.
Disposició transitòria segona primera
En el termini màxim de 12 mesos des de la celebració del Congrés Nacional que aprovi aquests Estatuts, l’Executiva Nacional ha de presentar al Consell Nacional els reglaments que es deriven d’aquests Estatuts perquè els aprovi.
Disposició transitòria tercera segona
El Protocol entre Esquerra Republicana i les JERC es manté en vigor mentre no sigui denunciat per alguna de les parts d’acord amb el mateix Protocol.
Disposició transitòria tercera
Els simpatitzants s’assimilaran, pel que fa a drets i deures, a la condició de militància no adscrita. Aquesta figura quedarà extingida a juny de 2023.
Disposició transitòria quarta
En les executives territorials que hagin renovat els òrgans de direcció abans de l’aprovació d’aquests Estatuts, es modificarà la denominació de la secretaria de Política parlamentària per la de secretaria d’Acció Política i Sectorial.
Disposicions finals
Disposició final primera
Aquests Estatuts d’Esquerra Republicana entraran en vigor un cop aprovats pel Plenari del Congrés Nacional.[1]
CODI ÈTIC
I. Exposició de motius
Esquerra Republicana és un partit profundament arrelat al país i a les necessitats de la seva gent, que conforma tant un espai social i cultural, com una actitud ètica i compromesa amb la col·lectivitat.
En el transcurs dels més de 80 anys d’història, el partit ha defensat una sèrie de principis i valors que han quedat reflectits en els documents bàsics que conformen la nostra història.
En el context actual, i en el procés de construcció d’un marc de convivència més democràtic, la ciutadania reclama, més que mai, un exercici ètic del poder, que es concreta en una actitud ètica, entesa com la pauta de comportament públic que ha d’observar la militància, individualment i col·lectivament, i també els càrrecs electes i altres persones que actuen en representació del partit.
Creiem fermament que l’ètica i la política han de constituir un binomi estret i permanent, en contínua revisió. En conseqüència, l’activitat política d’Esquerra Republicana es basa en una concepció del poder polític com un instrument per a l’avenç social i nacional, que busca construir una ètica des de la política, amb consciència que el poder exercit des de la democràcia representativa i participativa, i la mateixa funció pública tenen una influència vital sobre la comunitat social i la ciutadania.
Aquest Codi Ètic s’emmarca en la voluntat de constituir un instrument d’expressió dels principis que Esquerra Republicana ha fet propis, com a valors que, dia a dia, inspiren les nostres accions i decisions. En aquest sentit, Esquerra Republicana afirma i fa seva la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada en l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1948, i les ampliacions posteriors.
També cal destacar, per la importància que té, la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Aquesta Llei esdevé d’obligat compliment per als partits polítics, de conformitat amb l’article 3. Per a Esquerra Republicana, la transparència constitueix un eix estructural del nou estat i un antídot contra la corrupció, les conductes il·lícites i els conflictes d’interessos. Per aquesta raó, en el procés de construcció d’una altra cultura de treball polític i administratiu, Esquerra Republicana assumeix un compromís amb el desplegament i l’impuls prioritari d’aquesta Llei. A aquest efecte, mitjançant aquest Codi Ètic, Esquerra Republicana dóna compliment de la LT per consolidar la democràcia catalana i garantir que la política i l’ètica vagin agafades de la mà i, al mateix temps, afavorir més participació i compromís de la ciutadania en la definició de les polítiques públiques.
Amb la finalitat de facilitar el compliment i la defensa dels principis bàsics de la tradició democràtica i d’esquerra, que a continuació es referencien, s’aprova el següent Codi Ètic, que té la consideració d’annex als Estatuts d’Esquerra Republicana.
II. Objecte
Aquest Codi Ètic regula els principis bàsics que regeixen el comportament dels militants, dels òrgans interns, dels càrrecs electes i, en general, de les persones vinculades al projecte polític d’Esquerra Republicana de Catalunya, tant individualment com col·lectivament, en la seva activitat diària amb relació al partit, les institucions i la ciutadania, com també en l’esfera privada respecte als comportaments personals susceptibles de perjudicar la reputació i el bon nom d’Esquerra Republicana
Per aquesta raó, el Codi Ètic té la voluntat de plasmar els pilars bàsics que han d’emmarcar l’organització del treball i les accions vinculades al partit, més enllà de les exigències legals, amb l’objectiu d’enfortir-ne la credibilitat mitjançant la coherència entre la forma de pensar, de ser i d’actuar amb relació al projecte d’Esquerra Republicana.
El Codi Ètic té caràcter constitutiu i, com a tal, té la consideració d’annex i pauta d’interpretació dels Estatuts vigents d’Esquerra Republicana, com també de la resta de normativa interna del partit.
III. Àmbit subjectiu d’aplicació
El Codi Ètic s’aplica a qualsevol persona que militi o representi, Esquerra Republicana, en tant que càrrec orgànic, electe o elegible, així com al personal laboral i contractat vinculat a Esquerra Republicana.
Han d’acceptar explícitament els principis regulats en aquest Codi Ètic i complir allò establert en el Codi de Conducta que, amb el rang de reglament, el desenvoluparà.
IV. principis generals
L’activitat política d’Esquerra Republicana es basa en els següents valors:
a. Honestedat
Les persones vinculades a Esquerra Republicana han d’esdevenir ciutadans referents per la rectitud en la conducta, acomplint amb dedicació, esforç i bona fe les funcions que li han estat atribuïdes, sense obtenir avantatges personals, més enllà dels implícits en el compliment de les seves obligacions. L’honestedat constitueix la guia d’actuació d’Esquerra Republicana.
b. Servei a la societat
El servei a la societat és entesa com l’actitud de servei i predisposició a la ciutadania, la qual cosa implica anteposar els interessos de la societat als interessos particulars. Suposa el compromís fidel d’actuar amb professionalitat, imparcialitat i eficiència en favor de la ciutadania i el bé comú, tot respectant els principis del partit.
c. Transparència
Els òrgans interns i els càrrecs electes han de garantir l’accés a la informació i documentació veraç i rigorosa en qualsevol dels seus àmbits d’actuació i d’acord amb les seves obligacions com a partit polític. La transparència garanteix a la ciutadania el dret a la informació, mitjançant el retiment i l’avaluació de comptes de les accions polítiques i de les decisions que tenen a veure amb l’administració dels recursos públics.
En l’àmbit de l’organització, els òrgans interns han de vetllar pel dret d’informació de les persones vinculades a Esquerra Republicana i per una gestió dels recursos eficient, basada en criteris preestablerts i requisits objectivables.
d. Respecte
En l’exercici de la nostra activitat, tant en l’àmbit intern de l’organització com en l’acció política, hem d’actuar amb empatia i consideració vers la dignitat de l’altre, en tant que subjecte de drets i obligacions amb relació a les altres persones, als éssers vius, a l’ús sostenible dels recursos naturals i als elements constitutius del patrimoni material i immaterial.
La dignitat de la persona constitueix un principi informador del pensament i l’actuació en l’àmbit d’Esquerra Republicana, perquè entenem que l’essència de la llibertat es fonamenta en la dignitat dels altres. En el marc de la confrontació polí-tica, tant interna com externa, més enllà de la discrepància, hem de fer ús d’un tracte educat i un llenguatge respectuós, que no es refereixi a al·lusions de caire privat ni sigui ofensiu.
e. Diàleg
Entenem el diàleg com la voluntat d’apoderar la ciutadania escoltant-la i donant-li veu. Hem de fomentar un model de treball polític basat en el diàleg, raonat i reflexiu, que doni lloc a un debat rigorós que permeti arribar a consensos amplis, integrant opinions divergents i respectant les minories.
Amb aquest objectiu, s’han de promoure i aplicar mecanismes de democràcia participativa i negociació integrativa lluny de temptacions dirigistes, corporativistes i elitistes, rebutjant tota actuació arbitrària o discriminatòria.
En l’àmbit intern, la participació de tota la militància en la presa de decisions és un element distintiu d’Esquerra Republicana. Les decisions adoptades democràticament en el si del partit esdevenen vinculants, amb respecte per la discrepància manifestada des de la lleialtat i canalitzada democràticament.
f. Integritat
En l’activitat política, promovem una ètica del treball basada en l’esforç personal i col·lectiu, per evitar qualsevol actuació irregular, sigui per acció o omissió. L’exercici d’un càrrec no és un privilegi, sinó que sempre va lligat a un mandat i a una gestió eficient, equitativa i eficaç dels recursos públics i del partit.
Ens comprometem a lluitar contra la corrupció, el tràfic d’influències i els conflictes d’interessos que afavoreixin interessos privats en perjudici d’allò públic, així com contra les conductes no desitjades per Esquerra Republicana.
g. Coresponsabilitat
Entenem la coresponsabilitat com l’assumpció de responsabilitats davant accions irregulars i, per tant, deslleials al projecte comú d’Esquerra Republicana.
Els recursos públics no es poden utilitzar per a finalitats privades. Conseqüentment, els càrrecs no han de comportar privilegis a títol personal, ni familiar, ni del partit. Cal no oblidar mai que formem part d’un projecte col·lectiu al servei de la societat; per tant, les conductes irregulars han de ser definides i conegudes. Esquerra Republicana impulsarà els mecanismes necessaris per prevenir, investigar i sancionar qualsevol actuació irregular.
V. Disposicions addicionals
Disposició final primera
Esquerra Republicana es compromet a impulsar i vetllar pel compliment d’aquest Codi Ètic fent-ne publicitat i difusió.
Disposició final segona
El contingut d’aquest Codi Ètic es desenvoluparà mitjançant un Codi de Conducta en què s’establiran els mecanismes concrets d’actuació, implementació, control i sanció.
Disposició final tercera
Qualsevol consulta relativa a la interpretació i l’aplicació d’aquest Codi Ètic s’ha de formular davant la Comissió de Garanties.
Disposició final quarta
Els conflictes ètics que sorgeixin han de ser tractats de conformitat amb allò que disposi el Codi de Conducta que el desenvolupa.
Disposició final cinquena
El Codi Ètic entrarà en vigor en el mateix moment en què l’aprovi el Congrés Nacional per majoria absoluta dels vots emesos.
Esquerra Republicana de Catalunya, partit polític fundat a Barcelona, el dia 19 de març de 1931, i legalment inscrit al Registre de Partits Polítics de la Sotsdirecció General de Política Interior, del Ministeri de l’Interior, al tom I, foli 208 del llibre d’inscripcions, en data 2 d’agost de 1977, mitjançant acta de protocol·lització de data 4 de març de 1977, instada davant del Notari Miguel Hernández Pons, número 377 del seu protocol. Té el seu domicili a Barcelona, carrer Calàbria 166, interior, i NIF número G08678120.
[1] Aprovats pel 27è Congrés Nacional d’Esquerra Republicana el 25 de juliol de 2015, a Barcelona