1. JUSTIFICACIÓ. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC DEL CENTRE (D'ACORD AMB EL PEC)        3

2. OBJECTIUS        4

3.- LLENGUA D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE        4

4. EL TRACTAMENT DE LA LLENGUA CATALANA:        4

4.1.Com a vertebradora de l’ensenyament        4

4.2.Com a llengua vehicular i d’aprenentatge        6

4.3.Com a llengua de l’àmbit administratiu i de comunicació del centre        6

5. EL TRACTAMENT GLOBAL DE LES LLENGÜES CURRICULARS EN ELS PROCESSOS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE (CATALANA, CASTELLANA I ESTRANGERES) AMB L’OBJECTIU DE PROPICIAR-NE LA COORDINACIÓ I LA INTEGRACIÓ PER TAL DE MILLORAR-NE ELS RESULTATS        7

6. PLANTEJAMENTS DIDÀCTICS SOBRE ELS QUALS ES FONAMENTA L’ENSENYAMENT DE LES LLENGÜES I COM S’ARTICULA AQUEST ENSENYAMENT. CRITERIS METODOLÒGICS        8

6.1.Previsions de caràcter general sobre la metodologia didàctica de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües curriculars i de la competència comunicativa        8

6.2.Recursos        13

6.3.Activitats de foment de l'hàbit lector        14

6.4.Plantejaments sobre l'avaluació de la competència comunicativa        14

7.- CRITERIS GENERALS PER A LES ADEQUACIONS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT DE LES LLENGÜES A LA REALITAT SOCIOLINGÜÍSTICA DEL CENTRE        15

8.- CRITERIS D’ATENCIÓ ESPECÍFICA PER ALUMNES D’INCORPORACIÓ TARDANA        15

9.- SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC        16

1. JUSTIFICACIÓ. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC DEL CENTRE (D'ACORD AMB EL PEC)

El Projecte Lingüístic forma part del Projecte Educatiu de Centre (PEC) i ha estat elaborat tenint en compte el marc legal, la diagnosi de la realitat del centre, així com els trets d'identitat de l'escola. Recull els acords presos en relació a l'ensenyament i aprenentatge de les llengües i la comunicació al centre.

Si consideram que l’educació té com a objectiu preparar els alumnes per comprendre la realitat, expressar el pensament i les emocions, raonar, interactuar i desenvolupar-se en un entorn social i cultural divers, l’assoliment de la competència comunicativa i lingüística, juntament amb les competències de tipus emocional i personal, és fonamental per desenvolupar tasques amb un alt component cognitiu i per activar l’esperit crític, argumentar, negociar i explicar el coneixement als altres i fer-ho en diferents llengües.

El domini de la competència comunicativa i lingüística és un requisit bàsic per a garantir una educació de qualitat. Totes les llengües contribueixen a desenvolupar aquesta competència, de manera que les pugui utilitzar per adquirir nou coneixement i per assolir una comunicació efectiva amb diverses llengües i en diferents circumstàncies i situacions. En aquest sentit, s’ha de tenir molt en compte la generalització de les tecnologies de la informació i la comunicació i també els canvis dels mercats laborals que fa que ser competent lingüístic sigui  una estratègia d’inserció sociolaboral i cultural.

El projecte parteix de la realitat sociolingüística del nostre centre tenint en compte que en els  darrers anys, els tutors d’educació infantil han observat com de cada vegada més la llengua que fan servir usualment els alumnes entre ells a l’aula i en el pati és la llengua castellana. Tenim pendent passar a pares i alumnes una enquesta sobre l’ús i el coneixement de la llengua catalana, castellana i anglesa. Segons els resultats de l’anàlisi de resultats, s’haurà de fer un canvi d’aquest PLC.

Per altra banda, els resultats acadèmics dels notres alumnes ens donen informació sobre que no hi ha gran diferència entre els resultats de les llengües, per tant, consideram que estam duent a terme un tractament de llengües adquat per aconseguir el nostre objectiu.

El centre treballa explícitament la diversitat lingüística i l’aprofita clarament per formar parlants plurilingües i interculturals.

Aquest PLC implica  una participació de tots els estaments de la comunitat educativa i s’hi reflecteixen acords que igualment són per a  tota la comunitat. És, per tant, un instrument al servei de tots els membres i ha de tenir la suficient flexibilitat per adaptar-se a noves situacions.

2. OBJECTIUS

• Aconseguir que tot l’alumnat, en acabar el període d’escolarització obligatòria, sigui competent lingüístic en català i en castellà i, almenys, en una llengua estrangera, en el nostre cas, la llengua anglesa.
• Fomentar i consolidar l’ús de la llengua catalana en l’organització interna del centre.
• Afavorir la convivència entre les diverses comunitats lingüístiques de la nostra localitat: catalanoparlants, castellanoparlants i altres llengües estrangeres
• Propiciar un ensenyament que tengui l’entorn sociocultural com a un dels eixos fonamentals

3.- LLENGUA D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE

A Educació Primària la llengua vehicular i d’aprenentatge al llarg dels sis cursos és el català, excepte a les àrees de Llengua Castellana, Llengua anglesa i Plàstica (en la mesura que els recursos i l’organització del centre ho permetin)

La llengua vehicular i d’aprenentatge de l’àrea de Llengua Castellana  és el castellà. A les àrees de Llengua Anglesa i Plàstica (en aquells cursos en què s’hi imparteixi) és l’anglès.

4. EL TRACTAMENT DE LA LLENGUA CATALANA: 

4.1.Com a vertebradora de l’ensenyament

El català no és únicament una llengua objecte d’aprenentatge, és l'eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre.  Per tal d’ arrelar l’alumnat a l’entorn i afermar la pròpia identitat com a poble s’ha de propiciar un ensenyament que permeti descobrir el nostre patrimoni natural, cultural i històric, per així poder-lo valorar i protegir.  Les estratègies d’actuació que es duen a terme al nostre centre són:

• Durant el curs escolar es realitzen a tots els cursos i segons el currículum vigent, sortides, programades i temporalitzades convenientment, als llocs més emblemàtics del municipi,
• Per completar l’actuació anterior, s’han retolat les aules  i les altres dependències del centre amb els topònims del nostre municipi.
• Es realitzen sortides a tots els cursos als llocs més emblemàtics, tant pel que fa a l’art, la història o el medi natural,  de la nostra illa.
• S’utilitzen tots els recursos generats per l’escola, per l’Ajuntament de Binissalem, per la Biblioteca Municipal  o per altres entitats, que faciliten el coneixement de l’entorn, com ara les lectures i activitats del projecte Conèixer Binissalem, l’itinerari ‘S de Binissalem...
• Es participa, de manera activa i diversa segons els diferents nivells, de les festes populars i tradicionals de la nostra localitat i de la nostra comunitat autònoma i es programen activitats relacionades que les complementin o que l’entorn proper no proporcioni:        

En el primer trimestre:  Festa des Vermar, Les Verges, Sta. Cecília, Tots Sants,  Nadal, Festa de l’Estendard

En el segon trimestre: Sant Antoni,  Setmana  de la Pau i la Solidaritat, Carnestoltes- Sa Jaia Corema , Pancaritat

En el tercer trimestre: Sant Jordi

A més d’aquestes, es poden treballar altres festes tradicionals que es trobi oportú incloure (la Candelera, Sant Joan...) i fer altres celebracions acordades pel Claustre: mostra de treballs realitzats durant el curs, festa de fi de curs...

• S’aprofita l’oferta cultural que programen diverses entitats i des de l’Ajuntament, tant d’exposicions com d’espectacles.

• Feim conèixer una selecció d’autors emblemàtics de la nostra literatura acostant els nostres alumnes a algunes de les seves obres a través de les diverses àrees del currículum: llengua, expressió artística (música)...: Costa i Llobera; Joan Alcover (“La Balanguera”); Les Rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover; Maria Antònia Salvà i Ramon Llull.

• Programam, a l’àrea de música,  activitats i dinàmiques per acostar als alumnes la música, els instruments i els balls tradicionals de la nostra cultura aprofitant els recursos i els continguts generats per l’eix temàtic “Sentim la nostra música” dut a terme en el curs 2011-12.
• Donam a conèixer Llorenç Villalonga i Llorenç Moyà, inclosos en la proposta d’activitats del projecte Conèixer Binissalem, o autors lligats especialment a Binissalem, importants dins el món literari i cultural.

4.2.Com a llengua vehicular i d’aprenentatge

El català és la llengua vehicular de totes les activitats de l’escola i, especialment, de les activitats d’ensenyament i aprenentatge. El català és la llengua habitual del Centre i s'utilitza com a llengua vehicular i d'aprenentatge en tots els seus àmbits, tant a nivell oral com escrit.

La competència comunicativa i lingüística es desenvolupa, en el nostre model, a partir de la llengua catalana, que és la llengua vehicular de referència, alhora que es treballa la transferència del coneixement comunicatiu i acadèmic cap a les altres llengües.

4.3.Com a llengua de l’àmbit administratiu i de comunicació del centre

La llengua catalana és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre i és el vehicle d’expressió en totes les activitats docents ja siguin internes o de projecció externa. Les actuacions que es duen a terme per assolir l’objectiu són:

• S’utilitza la llengua catalana com a llengua de relació entre l’alumnat, les famílies, el professorat i el personal no docent.
• El desconeixement del català per part d’algunes famílies no comporta una renúncia a l’ús de la llengua. Tenim establertes mesures de traducció oral de les comunicacions escrites per aquelles famílies nouvingudes amb desconeixement de la llengua catalana.
• La direcció del centre vetlla perquè les comunicacions amb les famílies a nivell escrit es facin en català, sense perjudici que en moments puntuals es facin en altres llengües per tal de facilitar la comunicació amb les famílies nouvingudes amb desconeixement de la llengua catalana. En alguns casos, les comunicacions de les mestres d’anglès es fan  en anglès i català.
• Tota la documentació administrativa i la retolació, les reunions de pares i dels òrgans col·legiats i tots els actes de presentació externa es fan en català.
• En l’adquisició de material bibliogràfic, audiovisual, informàtic... s’opta per material en català.
• Les activitats i els materials de projecció externa (blogs, pàgina web...) es fan de manera regular en llengua catalana.
• El servei de menjador escolar ofereix els menús en català. Les monitores es dirigeixen als infants en català, posant una atenció especial als no catalanoparlants que s’incorporin al menjador.
• En la realització de les activitats extraescolars que no siguin en llengua anglesa, s’empra el català com a llengua de relació amb els alumnes i els pares.

• A les famílies de nova incorporació se’ls mostren les instal·lacions, se’ls facilita la informació de l’organització i de les activitats del centre i se’ls dona el suport oral que necessitin per ser-ne correctament informades. A més, el professorat d’anglès és a disposició del centre per facilitar la comunicació amb els alumnes i les famílies nouvingudes de parla anglesa si aquestes no duen un traductor.
• Es promou i potencia la participació de tota la comunitat educativa en activitats que fomentin l'ús de la llengua i la integració a la cultura catalana.
• Dinamitzam i fomentam la participació en la vida escolar de les famílies de cultures estrangeres a través de mostres de cuina, folklore, bunyolada, crespells, festa de fi de curs; a més de la diada de l’English Day que s’organitza anualment amb els alumnes de 6è.

5. EL TRACTAMENT GLOBAL DE LES LLENGÜES CURRICULARS EN ELS PROCESSOS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE (CATALANA, CASTELLANA I ESTRANGERES) AMB L’OBJECTIU DE PROPICIAR-NE LA COORDINACIÓ I LA INTEGRACIÓ PER TAL DE MILLORAR-NE ELS RESULTATS

En acabar educació primària, els alumnes han d’haver assolit una bona competència lingüística en català i en castellà.

La llengua catalana és el vehicle de l’aprenentatge de les matèries del currículum, la llengua vehicular del centre a nivell  social i administratiu i el vehicle d’expressió de les diferents activitats acadèmiques.

A Educació Infantil s’utilitza el català com a llengua vehicular d’aprenentatge a totes les àrees, excepte la matèria de Psicomotricitat dins el bloc de continguts de Joc i moviment de l’Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal. Aquesta matèria s’imparteix en llengua castellana. Pel que fa a l’àrea de llengua anglesa, s’empra l’anglès com a llengua vehicular i d’aprenentatge.

6. PLANTEJAMENTS DIDÀCTICS SOBRE ELS QUALS ES FONAMENTA L’ENSENYAMENT DE LES LLENGÜES I COM S’ARTICULA AQUEST ENSENYAMENT. CRITERIS METODOLÒGICS

6.1.Previsions de caràcter general sobre la metodologia didàctica de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües curriculars i de la competència comunicativa

Per afavorir una correcta competència comunicativa en tot l’alumnat, el centre distribueix adientment els recursos humans amb que compta propiciant mesures com els desdoblaments, reforços dins l’aula, agrupaments flexibles...

Es vetlla perquè l’aprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana tinguin un enfocament significatiu i funcional a través situacions comunicatives el més reals possible que incentivin l’ús de la llengua.

El tractament de la llengua castellana ha de seguir el mateix enfocament comunicatiu i constructivista que s’utilitza per la llengua catalana.

Les quatre habilitats bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) es treballen de manera integrada.

El progrés en la competència comunicativa oral de l’alumne tant en català com en castellà s’ha d’aconseguir a partir de la interacció amb el mestre i amb els companys. És bàsic la interacció del docent com a element impulsor de la comunicació verbal i la qualitat del seu model lingüístic.

La competència escrita tant en català com en castellà es potencia en totes les seves dimensions receptives (lectura) i productives (escriptura) de comunicació i creació i  es relaciona amb les interaccions orals que ofereixen un aprenentatge cada cop més eficaç.

El Claustre ha establert un Pla d’Escriptura en el que per cursos es treballa una progressió de textos de complexitat cada vegada més gran i de funcionalitat i tipologia cada vegada més diversa. Aquesta tipologia textual estipula el tipus de text que a cada nivell d’educació primària es treballa en llengua catalana i llengua castellana:

L’ensenyament de la llengua anglesa al CEIP Binissalem es proposa que, des dels primers contactes amb l’anglès, els alumnes  vagin adquirint progressivament capacitats comunicatives que els permetin desfer-se’n en l’idioma estranger en situacions quotidianes pròpies de la seva edat.

Per això es pretén que comencin a comunicar-se en anglès i a entendre els continguts bàsics, enquadrats en un context ben conegut en el qual les persones que parlen són importants i significatives ( mestres, companys, amics, familiars,etc.).

Potenciarem,  a través de la metodologia emprada, que els nostres alumnes desenvolupin les actituds, coneixements i destreses necessàries per fer-se més independents a l’hora de pensar i actuar i, també, més responsables i participatius en relació amb  els altres.

És important també crear en el nostre alumnat la visió de l’aprenentatge de llengües com a un objectiu per a tota la vida i que pot ser treballat també de forma individual fora del centre escolar. Una actitud oberta cap a la presència de la llengua anglesa de la nostra societat ajuda a millorar la competència en aquesta llengua. Per això hem d’ajudar els nostres alumnes a mantenir els ulls oberts constatment per descobrir els recursos socials que els ajuden a aprendre ( aprendre a aprendre) i la confiança en les pròpies capacitats a l’hora d’enfrontar-se a noves experiències lingüístiques.

Partim de la immersió lingüística com a puntal de les oportunitats comunicatives que generaran els aprenentatges.

Els mestres d’anglès seran, en la mesura en què els recursos humans del centre ho permetin, referents d’aquesta llengua. Empraran la llengua durant les sessions d’anglès, durant les matèries no lingüístiques que imparteixin, en els suports que realitzin, en les interaccions de passadís, de pati, etc. Empraran la llengua anglesa amb els alumnes, mestres i famílies, i sempre que els alumnes siguin presents. L’objectiu és que els alumnes associïn aquesta llengua al mestre, crear en els alumnes una certa tendència a intentar usar la llengua anglesa i provocar l’esforç de comprensió que l’alumne farà sense esperar traduccions. En casos molt excepcionals, puntualment i en privat el mestre podrà dirigir-se a un alumne en català, especialment per situacions emocionals que ho requereixin.

En virtud de l’autonomia del centre, i sempre que les possibilitats organitzatives del centre ho permetin, s’inverteix part de la flexibilitat horària en potenciar l’àrea de llengua anglesa.

Promoure activitats extraescolars relacionades amb aquesta àrea.

Dinamitzar i fomentar la participació en la vida escolar de les famílies de parla anglesa.

Introducció de la llengua anglesa (Educació infantil i 1r de primària)

Pel que fa a la introducció de la llengua anglesa, aquesta s’iniciarà en el quart curs d’educació infantil, tenint cura de respectar el període d’adaptació la vida escolar al centre.

Es realitzaran dues sessions de llengua anglesa a tots els nivells d’educació infantil; serande 30 minuts al nivell de 4tl, i de 45 minuts als de 5è i 6è.

L’aprenentatge primerenc de la llengua anglesa, que es realitza de forma oral, està fonamentat en :

• Aprenem una llengua a mesura que l’empram, fent activitats motivadores i interessants amb altres persones.
• La competència en llengua estrangera es treballarà sempre partint de l’expressió oral de forma similar a l’adquisició de la primera llengua.
• D’acord amb els nostres principis, l’aprenentatge s’inicia per mitjà de contes, cançons i jocs. Implicats directament en l’emoció, els infants també assoliran el significat de forma natural.
• L’ensenyament de l’anglès s’ha d’integrar en un procés de globalització amb les altres àrees curriculars.
• Explotar els contextos reals i variats amb situacions conegudes i predictibles.
• Respectar el ritme de cada alumne.
• Fomentar la interacció comunicativa entre el mestre i els alumnes. Emprar tot tipus d’estratègies d’expressió oral i els materials que ho facilitin.
• Crear un ambient lúdic, d’afecte, confiança i seguretat per facilitar la participació sense inhibicions.
• Fomentar la curiositat dels alumnes per aprofundir en la nova llengua.
• La comprensió serà sempre major que la producció. Els alumnes dominaran abans el diàleg, l’estil directe, amb frases curtes i senzilles, en resposta a una situació de calidesa, compartint les emocions dels personatges.

Desenvolupament de les destreses lingüístiques (educació primària)

La metodologia es basa, en tots els nivells, en la comunicació real, començant per la destresa oral des del primer dia de classe i passant després a la destresa escrita. Aquest ús pràctic abasta una varietat de situacions quotidianes de la vida familiar, social i escolar de l’alumne.

Tota la feina que es du a terme a l’aula estarà relacionada amb les necessitats dels alumnes, les motivacions, característiques i recursos propis. Ens fixarem objectius útils per l’alumne per tal de donar eines que fomentin una comunicació efectiva, que siguin realistes i centrats en les característiques concretes del nostre alumnat

• S’inicia la lectura i l’escriptura a partir de 2n de primària. Passam de la lectura de títols i etiquetes a la pràctica de la forma escrita de la llengua amb textos molt simples (paraula, sintagma, frases senzilles i ben conegudes).
• A 3r s’inicia el treball de destreses acadèmiques d’estudi de la llengua (elaboració de glosaris, memorització  (de la forma escrita, de diàlegs, cançons poesies), presa de consciència de certs aspectes gramaticals, etc.).
• El treball a casa  serà una eina que emprarem de forma moderada però sistemàtica, sobretot a partir de 3r. És una forma de reprendre el contacte amb la llengua. Cal recordar que la freqüència d’aquest contacte és un factor de molt de pes en l’aprenentatge de llengües.
• L’elaboració de textos escrits (llistes, fitxes informatives, descripcions, diàlegs) i orals (vídeos, presentacions, etc.) és un objectiu i un mitjà per a l’aprenentatge de la llengua. L’elaboració planificada de textos, s’iniciarà a 3r.

Avaluació:

• L’avaluació de la llengua anglesa és contínua i respon a la metodologia aplicada: posarem, per tant, un especial esment en les destreses orals: speaking i listening. La competència comunicativa oral té un pes important a molts de camps de la vida personal (presentacions orals, estudis, informes...) i tenen un important valor social. La comunicació oral és una important “carta de presentació” en la vida quotidiana de les persones.

• A  partir del 2n cicle i, sobretot, en el 3r cicle, es valora cada cop més la comprensió escrita (reading comprehension, vocabulary and structures ) i, en darrer terme, l’expressió escrita (writing).

• Es valora també el grau de participació a classe, l’actitud envers l’àrea, la motivació i el compliment de les tasques proposades.

• A l’hora de determinar els criteris d’avaluació, no podem deixar de banda que el desenvolupament de la competència comunicativa comprèn altres dimensions que no són estrictament lingüístiques (aprendre a aprendre, consciència sociocultural, relacions socials...).

Manifestacions culturals i festes:

Pel que fa als aspectes culturals de la llengua, hem de tenir present que la llengua és un aspecte important de la cultura i també un mitjà d’accés a les manifestacions culturals. Pensam que és important donar prioritat a les celebracions pròpies de la nostra cultura, i realitzar també activitats per conèixer festes dels països de parla anglesa: April fool’s day, Pancake day, Easter Egg Hunt... Un auxiliar de conversa pot ser un ambaixador de la seva cultura que ens ajudi a dinamitzar aquests continguts.

6.2.Recursos

Es facilita als alumnes material de suport, informàtic, audiovisual d’aula i de biblioteca general  en català i castellà.

S’utilitza a l’aula en la mesura del possible, les Tècniques de la Informació i de la Comunicació com a recurs motivador per a l’aprenentatge de les llengües i potenciant la pràctica de les Noves Tecnologies per part dels alumnes.

S’intenta augmentar la dotació del centre amb més recursos informàtics, audiovisuals i de biblioteca.

Recursos didàctics llengua anglesa:

• En tots els nivells s’empren els recursos disponibles i necessaris per a cada situació: titelles, llibre, fixes, contes, dibuixos, fotos, flashcars, cd, dvd, cançons, rimes, role-play, materials d’elaboració pròpia, objectes reals, etc.

• No podem deixar de banda el recurs de les noves tecnologies. A mesura que aquestes tenguin presència en el nostre centre, s’han d’incorporar a la tasca amb els alumnes, sobretot en el tercer cicle. En aquest sentit tenim pendent obrir el nostre ensenyament als recursos que ja són presents a la nostra societat. Aquesta serà una tasca paulatina, que anirà lligada als recursos de què disposem a l’escola.

• Comptam amb una aula d’anglès i afavorim, en la mesura del possible, l’habilitació d’una segona aula.

• Es sol·licitarà sistemàticament un auxiliar de conversa que faciliti les tasques de suport que l’ensenyament de l’anglès genera, i que un mestre que no domini la llengua, no pot realitzar. Aquest auxiliar ens servirà com a mitjà privilegiat per a introduir continguts de caire cultural.

6.3.Activitats de foment de l'hàbit lector

L’hàbit lector s’intenta promoure també al temps de l’esplai amb l’obertura de la biblioteca del centre

Es continua participant en el Programa Biblioteca-Escola organitzat per la Biblioteca de Binissalem. L’objectiu és fomentar la lectura en català i en castellà a través de lectures obligatòries de diversos llibres per trimestre mantenint un equilibri del número de lectures entre les dues llengües.

A part de les activitats de lectura que es fan de forma inherent a nivell de totes les àrees, el centre ha planificat a l’etapa d’educació primària mitja hora diària d’hàbits lectors amb lectura individual o col·lectiva.

6.4.Plantejaments sobre l'avaluació de la competència comunicativa

L’avaluació de les competències lingüístiques dels alumnes ha de ser un procés continu que ha de tenir en compte el punt de partida de cada alumne i el seu progrés individual.

Els instruments que serviran per dur a terme aquest seguiment i avaluació són:

• Sessions d’avaluació, mitjançant els resultats dels alumnes a les àrees lingüístiques, serviran per avaluar el grau d’assoliment de les competències lingüístiques i, d’acord amb aquests, es faran les modificacions pertinents en els processos d’ensenyament de les diferents llengües.

• Proves inicials que serviran per establir quin és el nivell de competència lingüística de cada alumne/a.

• Proves de l’IAQSE a 3r i 6è d’Educació Primària. 

• Resultats de l’avaluació de la competència lingüística (en les tres llengües) dels alumnes en finalitzar l’Educació Primària.

• Resultats de la competència lingüística (en les tres llengües) a partir dels resultats de la 1a avaluació dels alumnes que han cursat 1r ESO a l’institut. A la memòria de final de curs es realitzaran les valoracions necessàries i les propostes de millora de cara al proper curs.

7.- CRITERIS GENERALS PER A LES ADEQUACIONS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT DE LES LLENGÜES A LA REALITAT SOCIOLINGÜÍSTICA DEL CENTRE

Igual que en l’aprenentatge de les llengües catalana i castellana, partim del coneixement de les característiques personals de l’alumnat del nostre centre. A Binissalem hi ha una certa presència de famílies amb domini de la llengua anglesa, però no és representativa ni té repercussió comunicativa a les aules o a la comunitat educativa. No obstant això és un petit grup d’alumnes que genera una necessitat específica.

No hi ha, com passa a molts de centres de la costa de Mallorca, influència social de la llengua anglesa. Hem de tenir també en compte que la majoria de les famílies dels nostres infants desconeix aquesta llengua, fet que, suposadament, anirà canviant gràcies a la creixent demanda social d’aquesta llengua i a l’interès dels pares per que els seus fills tenguin aquest tipus de formació.

La principal font de contacte amb la llengua anglesa dels nostres alumnes es dóna a través dels mitjans informàtics (internet) i, en menor grau, de la música (alumnes més grans). Ambdós recursos han de ser, idò, eines que s’han de tenir en compte  a l’hora de programar la nostra tasca educativa.

8.- CRITERIS D’ATENCIÓ ESPECÍFICA PER ALUMNES D’INCORPORACIÓ TARDANA

El professorat ha d’organitzar l’activitat docent tenint en compte les característiques del seu alumnat i la diversitat de necessitats, estils d’aprenentatge i expectatives.

Les estratègies organitzatives per atendre la diversitat es podran dur a terme sempre que els recursos humans ho permetin. Hem de tenir en compte que no comptam amb la plantilla completa que correspon a un centre de doble línia ja que tenim un grup que no està desdoblat oficialment i, a més, elmestre d'Atenció a la Diversitat està en comissió de serveis i és el secretari i el coordinador TIC.

El nostre centre preveu unes mesures específiques per tal que l’alumnat nouvingut pugui sentir-se ben acollit al seu nou entorn escolar i poder, de forma progressiva, adquirir el coneixement de les dues llengües oficials. En aquests moments, i des de fa dos cursos, no es pot dur a terme el pla d'acollida a l'alumnat nouvingut perquè la mestra que té aquesta funció, l'AD, és tutora.

Les ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ que es duen a terme amb els alumnes d’incorporació tardana amb desconeixement d’una o ambdues llengües oficials són:

• Aplicar mesures organitzatives per tal d’aconseguir que l’alumnat nouvingut rebi una acollida al centre i una atenció lingüística de qualitat de manera que se li faciliti l’accés a la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge. Rebran un suport lingüístic dins o fora de l’aula en la mesura que els recursos humans del centre ho permetin.
• Iniciar l’aprenentatge de la llengua catalana amb material adient que les faciliti l’aprenentatge.
• S’intenta que l’organització de l’aula permeti activitats en que aquests alumnes puguin participar i així fomentar una ràpida incorporació a l’ús de la llengua.

9.- SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC

L'avaluació d’aquest Projecte Lingüístic vendrà donat a partir de l’anàlisi de l’adquisició per part dels alumnes de les competències lingüístiques en llengua catalana, castellana i anglesa donats els resultats de les proves internes que es realitzen al centre al llarg dels tres trimestres i de l’anàlisi dels resultats obtinguts a les proves d'avaluació externes.

Al final de cada trimestre, en les sessions d'avaluació de cada grup on està present tot l'equip docent, s'analitzen els resultats obtinguts  pels alumnes i, juntament amb l'equip directiu, s'estableixen les mesures pertinents per respondre a les necessitats i mancances del grup en general i dels alumnes individualment. Aquestes mesures es planifiquen segons els recursos humans del centre.

Si s’escau es duran a terme les modificacions necessàries del projecte.