GUIA DOCENT

2018-2019

1. Identificació de l’assignatura

Titulació: Títol Superior de Disseny

Nivell: Títol Superior d’Ensenyaments Artístics

Nom de l’assignatura/codi:         EDP08-HISTÒRIA DEL DISSENY INDUSTRIAL

Especialitat

Curs

Període

Tipus

Nombre de crèdits ECTS

Producte

Segon

Segon

Específica

4

Departament:    Història de l'art i del disseny

Idioma: Català/castellà

Horari: Dilluns de 10:45 a 13.05

Web de l’assignatura: 

Professorat responsable:

M. Alba López Galmés

Correu electrònic: agalmes@escoladisseny.com

Cap de departament

Francisca Margarita Torrens Barceló

Correu electrònic: fmtorrens@escoladisseny.com

2. Contextualització

Aquesta matèria pretén que l’alumnat conegui com al llarg del temps ha evolucionat el concepte de disseny, les seves vessants i els seus camins divergents i convergents, alhora que obtingui una cultura visual que li permeti afrontar amb èxit la seva tasca professional. La matèriaés bàsicament de caràcter teòric i s’organitza en unitats didàctiques. Es treballa mitjançant exposicions del professor i activitats pràctiques.

2.1. Matèria a la qual pertany l’assignatura

Història de l’art, del disseny i de l’estètica.

2.2. Perfil professional

3. Requisits

3.2. Requisits essencials 

Haver superat l’assignatura de formació bàsica Història de l’art, del disseny i de l’estètica.

3.2. Requisits recomanables 

4. Competències

4.1. CT/Competències transversals

CT01- Organitzar i planificar el treball de manera eficient i motivadora.

CT02- Recollir informació significativa, analitzar-la, sintetitzar-la i gestionar-la adequadament.

CT03- Solucionar problemes i prendre decisions que responguin als objectius del treball que es realitza.

CT04- Utilitzar eficientment les tecnologies de la informació i la comunicació.

CT07- Utilitzar les habilitats comunicatives i la crítica constructiva en el treball en equip.

CT08- Desenvolupar raonada i críticament idees i arguments.

CT09- Integrar-se adequadament en equips multidisciplinaris i en contextos culturals diversos.

CT10- Liderar i gestionar grups de treball.

CT15- Treballar de forma autònoma i valorar la importància de la iniciativa i l'esperit emprenedor en l'exercici professional.

CT16- Usar els mitjans i recursos al seu abast amb responsabilitat envers el patrimoni cultural i mediambiental.

4.2. CG/Competències generals 

CG05- Actuar com a mediadors entre la tecnologia i l'art, les idees i els fins, la cultura i el comerç.

CG06- Promoure el coneixement dels aspectes històrics, ètics, socials i culturals del disseny.

CG07- Organitzar, dirigir i / o coordinar equips de treball i saber adaptar-se a equips multidisciplinaris.

CG09- Investigar en els aspectes intangibles i simbòlics que incideixen en la qualitat.

CG12- Aprofundir en la història i la tradició de les arts i del disseny.

CG13- Conèixer el context econòmic, social i cultural en què té lloc el disseny.

CG14- Valorar la dimensió del disseny com a factor d'igualtat i d'inclusió social, i com a transmissor de valors culturals.

CG19- Demostrar capacitat crítica i saber plantejar estratègies de recerca.

CG21- Dominar la metodologia d'investigació.

4.2.CE/Competències específiques de l’especialitat

- Analitzar criticament el disseny i el seu paper en un determinat marc contextual i, des de la història, col·laborar en la consecució d’unasocietat plural que vol aconseguir un disseny per a tots en una realitat actual i quotidiana

- Conèixer el context històric on es desenvolupa el disseny de producte

- Reflexionar sobre la influència social positiva del disseny i valorar la incidència que té en la millora de la qualitat de vida i del medi ambient i la capacitat de generar identitat, innovació i qualitat en la producció.

5. Resultats d’aprenentatge

- Apreciar la creació objectual de l’home al llarg de la història i l’obra com a fet cultural i significatiu.

- Entendre el disseny de producte com a disciplina projectual que assumeix tasques resoltes anteriorment per altres col•lectius, que incorpora nous mètodes i dimensions en el treball, i sobre tot, com a matèria vinculada a les profundes transformacions del context en que es dona.

- Estimular el coneixement i apreciació del fet patrimonial i en particular dels béns culturals referits a l’entorn quotidià. - Afavorir el coneixement de la cultura material dels pobles i la seva semàntica com a referents per a la comprensió de la realitat actual des de aportacions teòriques i treballs de recerca participar en la formació integral de la pràctica projectual.

- Establir relacions entre la història de l’art i del disseny de producte amb altres llenguatges culturals (filosofia, arquitectura...) - Fer un ús adequat de la terminologia pròpia de la matèria, treballar amb consciència analítica i crítica i comunicar-seeficaçment en les formes d’intervenció orals i escrites.

- Fer ús del rigor i la claredat expositiva en les consultes i utilització de material bibliogràfic i pag. Web, propis dels estudis de disseny i del nivell acadèmic que representa.

6. Continguts

UD 1. Concepte i estètica del disseny industrial.

  • -  Caracterísiques del disseny industrial
  • -  El disseny industrial i la seva estètica
  • UD2. Els antecedents.
  • -  Les arts industrials fins al segle XVIII.
  • -  Els orígens en l'època de la Il·lustració.
  • UD3. La Revolució Industrial del segle XIX
  • -  La primera meitat del segle XIX: la decadència formal.
  • -  La segona meitat del segle XIX: William Morris i l'Arts & Crafts. Altres camins.
  • UD 4. El canvi de segle: El Modernisme
  • -  L’Art Noveau i la seva difusió per Europa.
  • -  Les vessants geomètriques del Modernisme.
  • UD 5. Protorracionalisme i Avantguardes artístiques.
  • -  El Werkbund i el protorracioonalisme centreuropeu.
  • -  Les Avantguardes artístiques i el disseny: Constructivisme i De Stijl.
  • UD 6. La sistematització del disseny: Bauhaus. Moviment Modern.
  • -  El disseny racionalista i a seva difusió.
  • -  Les propostes del disseny organicista.
  • UD 7. La primera estètica consumista: l'Art Déco.

- El disseny Art Déco a França, Anglaterra i la altres països europeus.

UD 8. Disseny industrial dels EUA fins als 60: Aerodinamisme. Styling. Disseny organicista.

  • -  Les característiques del disseny americà i les aportacions dels emigrants europeus.
  • -  L’evolució del disseny fins els anys trenta.
  • -  La creació d’un estil genuïnament americà.
  • UD 9. Dissenys nacionals europeus des dels anys 50. El Japó.
  • -  La difusió del Moviment Modern després de la Segona Guerra Mundial.
  • -  Els dissenys nacionals europeus.
  • -  Els anys seixanta: consumisme i cultura pop.
  • UD 10. La crisi del Moviment Modern i l’arribada de la Postmodernitat.
  • -  La posada en qüestió del dogma.
  • -  Característiques generals del disseny de fi de segle.
  • -  El disseny als EUA
  • -  L’Europa Occidental.
  • UD 11. El disseny industrial al segle XXI: el canvi de paradigma cultural.

- De la postmodernitat a la hipermodernitat.

  • -  La recerca de processos de mínim impacte.
  • -  El disseny per a tothom

7. Metodologia docent

  • 7.1. Estratègies generals metodològiques
  • Activitats d’aprenentatge presencials amb sessions teòriques i practiques. A les primeres exposició i explicació dels continguts programats i en els segons ensenyar i dirigir processos d’investigació, resoldre dubtes, analitzar imatges i textos.

7.2 Organització i tipus d’activitats d’aprenentatge

Activitats de treball presencial

48 hores

Modalitat

Tipus d’agrupament

Descripció de la finalitat i metodologia emprada

Classes teòriques

Grup gran

S’exposarà el contingut teòric de l’assignatura a través de sessions presencials.

29 hores

Classes pràctiques

Individual

Estudi de casos pràctics particulars i resolució de problemes pràctiques a l’aula.

15 hores

Avaluació

Individual

Prova objectiva d’avaluació, oral i escrita, en tres parts.

4 hores

Activitats de treball no presencial

52 hores

Modalitat

Tipus d’agrupament

Descripció de la finalitat i metodologia emprada

Resolució de pràctiques individuals autònomes

Individual

Lectures. Anàlisi d’imatges (identificació visual i argumentació). Recerca.Realització de mapes conceptuals. Comparació d’obres de diferents períodes.Eixos cronològics.

.

30 hores

Estudi Autònom

Individual

Temps que es dedica per autogestionar el propi aprenentatge

22 hores

7.3 Instal·lacions del centre i material

Ordinador i projector.

Pissarra digital

Presentacions en Power Point

Fotocòpies.

7.4 Activitats interdisciplinàries

No estan previstes.

7.5 Activitats complementàries

Visites a centres d’exposició i lectures optatives de la bibliografia recomanada.

8. Avaluació de l’aprenentatge dels estudiants

8.1. Criteris d’avaluació generals del departament (si és el cas)

Per a tenir l’avaluació contínua és necessari assistir com a mínim a un 60 % a classe.

8.2. Criteris d’avaluació

CA01- Assisteix regularment a les activitats lectives, tutories, seminaris, i a la resta de les activitats programades.

CA02- Participa regularment a les activitats lectives, tutories, seminaris, i a la resta de les activitats programades.

CA03- Participa a l’aula de manera discursiva i argumenta el propi punt de vista raonadament.

CA04- Demostra interès per la matèria.

CA05- Coneix, assimila i comprèn els conceptes fonamentals de l’assignatura.

CA06- Demostra i aplica correctament els conceptes fonamentals de l’assignatura en les activitats programades.

CA07- Coneix i utilitza correctament la terminologia específica de l’assignatura.

CA09- Demostra capacitat de síntesi, actitud crítica i raonament argumentat en les activitats programades.

CA12- Demostra capacitat per expressar conceptes o reflexions, amb un fil conductor bàsic i ordenat.

8.3. Procediments i tècniques d’avaluació i criteris de qualificació o ponderació

Hi ha dos itineraris, un ITINERARI A per l’alumnat que assisteix amb aprofitament i un altre ITINERARI B per l’alumnat que no assisteix.Per poder seguir l’Itinerari A s’ha d’assistir, com a mínim, al 60% de les classes. En cas contrari, s`ha de seguir l’Itinerari B. L’alumnat de l’Itinerari B es comprometrà mitjançant un contracte pedagògic pel que fa a la seva opció.

Opció 2 (amb dos itineraris, un per l’alumnat que assisteix amb aprofitament i un altre per l’alumnat que no assisteix):

Procediments i tècniques d’avaluació

Tipus (*)

Criteris d’avaluació

Criteris de qualificació o ponderació

Itinerari A

Itinerari B

Proves orals/escrites en grup/individual (debatsd’aula, treballs, projectes)

NR

Els alumnes desenvoluparan a l’aula les tasquesencarregades pel professor amb el material que aquest els proporcionarà. També es realitzarantasques fora de l’aula. Les activitats pràctiquess’avaluarà a la prova objectiva final de l’ITINERARI A.

30%

---

Treballs i projectes

NR

L’alumnat realitzarà un treball proposat pel professor.

20%

Prova objectiva final ITINERARI A

R

Es realitzaran dues proves parcials durant el semestre. A cada una es durà a terme un examen escrit sobre la matèria explicada a les classes magistrals i treballada a les pràctiques i per mitjà del’estudi autònom.

La prova constarà de preguntes breus i delectura/explicació d’imatges, que s’han de respondre en un temps limitat i amb un nombre màxim de folis. Aquestes proves es duran a terme a mitjan semestre i al final del semestre i seran recuperables durant elperíode d’avaluació ordinària, a la data oficial de l’examen.

70%

---

Prova objectiva final ITINERARI B

R

Sessió a l’aula per dur a terme un examen escrit sobrela matèria explicada a les classes magistrals itreballada a les pràctiques i per mitjà de l’estudiautònom. La prova constarà de preguntes breus i delectura/explicació d’imatges, que s’han de respondreen un temps limitat i amb un nombre màxim de folis. Aquest examen es durà a terme a finals del semestre,en la data oficial de l’examen durant el període d’avaluació ordinària, i serà recuperable durant elperíode d’avaluació extraordinària.

---

80%

Total

100 %

100 %

(*) NR (no recuperable) o R (recuperable).

(**) Es puntuarà en una escala d’1 a 10. S’aprova amb un 5. Per fer mitjana s’ha d’obtenir un mínim un 4 de cada procediment d’avaluació.

9. Recursos, bibliografia i documentació complementària

9.1. Bibliografia bàsica: 

BÜRDEK, Bernhard E., Diseño. Historia, teoría y práctica del diseño industrial, Gustavo Gili, Barcelona, 1994

TORRENT, Rosalía i Marín, Joan, Historia del diseño industrial, Cátedra, Madrid, 2005

9.2. Bibliografia complementària: 

AICHER, Otl, El mundo como proyecto, GG Diseño, Barcelona, 2005 (1994)

ALBERA, Giovanni y MONTI, Nicolás. El diseño italiano. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1985.

ARGAN, Giulio Cario. Walter Gropius y la Bauhaus. Buenos Aires: Ediciones Nueva Visión, 1957.

BAYLEY, Stephen (director). Guía Conran del diseño. Madrid: Alianza Editorial, 1992.

 BOHIGAS, Oriol. Proceso y erótica del diseño.Barcelona: Editorial La Gaya Ciencia, 1978.

BONET Correa, Antonio (coord.), Historia de las Artes Aplicadas e Industriales en España, Cátedra, Madrid, 1994

CALVERA, Anna (ed.), De lo bello de las cosas. Materiales para una estética del diseño, Gustavo Gili, Barcelona, 2007

CALVO SERRALLER, Francisco, El arte contemporáneo, Taurus, Madrid, 2015

CAMPI, Isabel, La idea y la materia, Vol. 1: El diseño de producto en sus orígenes, Gustavo Gili, Barcelona, 2007

CAMPI, Isabel, Què és el disseny?, Columna, Barcelona, 2006

CAPELLÀ, Julio, Made in Spain: España, patria del diseño, 2. Como en casa en ningún sitio, Ramdom House Mondadori, Barcelona, 2011

DORFLES, Gillo. El diseño industrial y su estética. Barcelona: Editorial Labor, 1977.

DORMER, Peter. El diseño desde 1945. Barcelona: Ediciones Destino, 1993.

DROSTE, Magdalena, Bauhaus, 1919-1933, Taschen, Berlín, 2002

GIEDION, Sigfried. La mecanización toma el mando. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1978.

HTJISMAN, Denis y PATRLX, Georges. La estética industrial. Barcelona: Oikos-Tau Ediciones, 1971.

LUPTON, Ellen i MILLER, Abbot, El abc de la Bauhaus. La Bauhaus y la teoría del diseño, Gustavo Gili, Barcelona, 2002

MALDONADO, Tomás. El diseño industrial reconsiderado. Definición, historia, bibliografía. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1977.

MAENZ, Paul. ArtDéco: 1920-1940. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1978.

MAÑÁ, Jordi. El diseño industrial. Barcelona: Salvat Editores, 1973.

PEVSNER, Nikolas, Estudios sobre arte, arquitectura y diseño, Gustavo Gili, Barcelona, 1983

PEVSNER, Nikolaus. Los orígenes de la arquitectura moderna y del diseño. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1973.

PEVSNER, Nikolaus. Pioneros del diseño moderno: de William Morris a Walter Gropius. Buenos Aires: Ediciones Infinito, 1972.

RAINER, Wick, Pedagogía de la Bauhas, Alianza, Madrid, 1986

RAMÍREZ, Juan Antonio (coord.), Historia del Arte (vol. IV). La Edad Contemporánea, Alianza, Madrid, 1996

SELLE, Gert. Ideología y utopía del diseño. Contribución a la teoría del diseño industrial. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1975.

WINGLER, Hans. La Bauhaus. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1975.

9.3. Altres recursos: 

Material on-line.

10. Altres observacions

Per superar aquesta assignatura es recomana l’assistència regular a les activitats lectives i un estudi programat dels continguts amb periodicitat setmanal. Així mateix és important la consulta de la bibliografia recomanada i la realització del treballd’investigació que es proposarà al començament del curs.