COMUNICAT DE PREMSA FINAL LEGISLATURA

Davant el procés electoral que ens espera a les Illes Balears volem plantejar una proposta als partits que es presenten a aquestes eleccions que no difereix, en essència, de la postura que hem mantingut durant aquesta legislatura.

Per la nostra Associació hi ha tres objectius claus, que ens agradaria que s’haguessin assolit en aquesta legislatura, per als que, al nostre parer, encara falta camí per recórrer.

1. Des del principi demanàvem un canvi de paradigma en educació. Hem assistit, al llarg dels últims anys, a un continuat fracàs de les polítiques educatives implementades de dalt a abaix. Els continus canvis legislatius han causat una sensació d’inseguretat i de realització d’una feina provisional als centres educatius gens beneficiosa pel nostre sistema educatiu. Aquest fracàs polític, evidenciat en 7 lleis educatives al llarg de la democràcia, conjuntament amb l’anàlisi d’aquells aspectes que estan funcionant en diferents sistemes educatius arreu del món, ens fan creure que la millor manera de dur endavant l’adopció de les polítiques educatives és realitzant una política de consens entre el govern de torn i la comunitat educativa, tot basant-nos en la recerca educativa i la pedagogia comparada, es a dir, prendre decisions basades en evidències educatives. D’aquesta manera, estem convençuts que estaríem en el camí de la tan necessària estabilitat en el sistema educatiu.

Aquesta permanència d’un paradigma per nosaltres desfasat, s’ha vist clarament reflectit amb que no ha hagut pacte educatiu. I no ha hagut el tan esperat pacte pel fracàs polític a la comissió parlamentària creada a tal efecte, tot i tenir un text de pacte que havia sorgit del Consell Escolar de les Illes Balearas (CEIB) amb el 76% de vots a favor. Aquest Pacte Social per l’Educació s'havia de transformar en un pacte polític, segons paraules del propi Conseller d’Educació, servint de base per a una llei educativa pròpia a la que es va posar com a data límit

aquesta legislatura. Podem dir que en aquest aspecte els representants polítics no han estat a l’altura de les circumstàncies i és per tant el primer objectiu dels que demanàvem que no s’ha assolit.

2. Aquest canvi de paradigma que necessitam ens du inevitablement al segon objectiu, que és establir ponts de diàleg fluïts i permanents amb la Conselleria, perquè creiem que els docents i les seves Associacions ens som indispensables a l'hora de participar en les decisions relacionades amb el món educatiu. Això no està succeint i els exemples que exposem a continuació ho demostren:

• Al començament de la legislatura la Conselleria signà l’Acord Marc amb dos sindicats. Una part important dels docents que en aquells moments se sentien representats en l’Assemblea de Docents no van ser escoltats, tot i que al voltant de 3300 (un 70% dels que van votar) s’oposaven a l’Acord en els termes en el que es va signar.

• Un temps després, la Conselleria designà un comitè d’experts per a la redacció d’un document per determinar el model lingüístic, del que ens assabentàrem per la premsa, quan el tema lingüístic havia estat una de les reivindicacions claus de la lluita en l’anterior legislatura i pensem que teníem alguna cosa a dir.

• Un altre exemples ha estat que, malgrat crear les meses de diàleg amb els directors/es i amb les famílies, només s’han convocat dues vegades cadascuna d’elles.

• Menys sort hem tingut les associacions de docents, que només hem tingut una reunió, que podríem definir com de presa de contacte, en la que el Conseller es va comprometre a dos qüestions. Des de l’APDE encara esperam que es compleixin aquestes dues promeses que el Conseller March ens va realitzar el mes de febrer de 2018, on ens va assegurar que se’ns consultarien aquells aspectes que estiguessin relacionats amb els docents i que a més, estudiarien la creació del Consell Sectorial

d’Educació tal i com varem demanar. Cap de les dues promeses s’ha complert i l’objectiu d’establir ponts de diàleg fluït i permanents encara està per aconseguir.

3. Com a tercer objectiu, se situa la necessitat de destinar més recursos a l’Educació. Malgrat que aquests han augmentat en quantitat, no és ni molt menys suficient. Tal i com ja hem fet palès en altres ocasions, l’augment dels pressupostos per sobre dels 1000 milions d’euros, que ha suposat un augment del 6,9%, és totalment insuficient, ja que el pressupost general ha pujat un 8,96%. De fet, si comparam el total del que es destina a educació amb el que representa del percentatge total ens situam amb la xifra més baixa dels darrers 8 pressuposts, un 22,56% (0’9% menys que el curs passat). Aquest pressupost per educació segueix situant-se en un insuficient 3,1% sobre el PIB de les Balears, lluny de qualsevol percentatge mínimament acceptable (recordem el 4,4 a l’estat espanyol, que ja és baix si el comparam amb la mitjana europea), i que queda molt per davall de la promesa dels partits que dirigeixen la Conselleria, que el situaven en el 5% al final de la legislatura. Podem afirmar, una vegada més, què és un objectiu que no s’ha assolit en aquesta legislatura.

Per tant, davant la importància d’aquests aspectes, volem afirma que la legislatura no ha satisfet les nostres expectatives. No volem ser, però, injustos. Sabem que s’ha avançat en posar al dia les infraestructures, que havien quedat totalment desfasades per la nefasta gestió de l'anterior legislatura a aquesta. Que s’ha fet un bon pla de formació permanent del professorat que està permetent grans avenços en nombrosos centres. Que s’han recuperat el nombres de docents als centres, malgrat que continuen sent insuficients per les característiques de la població escolar que tenim. Que s’ha iniciat el condicionament i actualització de les xarxes d’internet als centres. Que s’ha iniciat un procés d’oposicions amb la intenció de reduir el percentatge d’interins. Sabem, també, que

s’estan pagant les ajudes i beques a les famílies en temps adequats.

Totes aquests evidents millores no poden veure’s eclipsades pels tres aspectes que realment són, al nostre parer, els que permetran una millora vertadera mitjançant una aposta seriosa per l’educació.

Per això, demanam a tots els partits polítics que afrontin amb decisió els tres aspectes esmentats (canvi de paradigma en la presa de decisions, diàleg vertader i continuïtat amb la comunitat educativa, i un augment elevat del pressupost) i que dediquin els esforços necessaris per aconseguir una Llei Educativa pròpia basada en aquells aspectes del document consensuat a Illes per un Pacte que té el recolzament de gran part de la comunitat educativa.

Eivissa, 10 de maig de 2019